Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.
La seva narrativa artística
El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.
Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.
Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.
El compte enrere ha començat. ARCO Madrid està molt a la vora i des de Galeria SENDA estem acabant d’ultimar tots els detalls perquè enguany puguem mostrar-vos en el nostre estand, el 9B23, les últimes creacions dels nostres estimats artistes de la casa.
Per a la nostra trenta-unena participació a ARCO, una de les fires més influents del panorama internacional, hem convidat als que són pilars de la nostra identitat i història com a galeria, així com a noves propostes joves i emergents.
Aquest any estem molt feliços de mostrar-vos part del nou projecte fotogràfic de Jordi Bernadó, “LAST & LOST”. Aquesta sèrie de vuit fotografies, que es mostren en una exposició individual a Galeria SENDA i que formen part d’un projecte més ampli, qüestionen els reptes ecològics i filosòfics del present, tractant qüestions com la sostenibilitat, la relació entre la tecnologia i la naturalesa, els horitzons del nostre futur o el paper que ocuparà la democràcia en aquesta marabunta de noves amenaces ambientals. Les fotografies de “LAST & LOST” retraten llocs perduts, ecosistemes en perill, zones inhabilitades a causa de la pol·lució i formes de vida que lluiten per sobreviure en paratges pràcticament erms. L’artista es converteix, llavors, en testimoni i espectador de les catàstrofes ecològiques en un estat ambigu entre existir i el no poder ser; sobreviure.
Jordi Bernadó. Old Tjikko, Mörkret, Sweden (S 6.2)cc (2022) Impressió UV en metacrilat, muntada sobre dibond., 180 x 240 cm
Un altre dels artistes que vertebren i donen forma a la personalitat de la nostra galeria és Jaume Plensa, el famós escultor barceloní amb una projecció internacional inigualable. Per a aquesta edició d’ARCO Madrid, Plensa presenta el seu treball basat en les contradiccions: la llum i la foscor, la petjada del passat i l’obertura cap al futur, les contradiccions naturals i les creacions de la mà de l’home, la immensitat del soroll i les esferes més íntimes del silenci.
Jaume Plensa. Who Are You? VI (2016) Bronze, 38 x 15 x 15 cm
En contrast, Anthony Goicolea ens demostra que l’art pot significar visceralitat, plasmant en les seves obres plàstiques els diferents prismes i perspectives de qüestions socials com el gènere, la cultura o les tradicions. Goicolea bolca en els seus treballs artístics la seva història personal i familiar, marcada per néixer cubà, ser gai i practicar la religió catòlica en el sud del país a principis dels anys setanta. Aquests factors van forjar la seva consciència de les construccions socials, com les tradicions regionals o els rituals, i de com aquests elements influeixen en les nostres identitats i les defineixen. En aquesta edició d’ARCO, Goicolea mostrarà obres a grafit i sobre oli, on els visitants podran trobar-se enfront de subjectes que bé podrien ser trets de representacions teatrals o de novel·les.
Anthony Goicolea. The Magician’s (2023) Oli sobre tela, 127 x 254 cm
Una altra artista convidada a exposar en el nostre estand a ARCO Madrid és la xilena Sandra Vásquez de la Horra. A través d’una multiplicitat de tècniques que van des de les peces tridimensionals, el carbonet, l’aquarel·la i la cera; Vásquez de la Horra traça cossos que concep com a entitats geogràfiques. Aquests cossos, ara territoris, es divideixen en dos plans: el físic-terrestre i el místic. En l’aspecte físic, l’artista narra amb el seu treball la càrrega política de resistència del poble contra la dictadura xilena. D’altra banda, en l’aspecte místic, Vásquez de la Horra utilitza el concepte dels set plans o xacres per a dialogar a l’uníson entre l’univers i la Terra.
Sandra Vásquez de la Horra. Las Cholitas (2024) Grafit i aquarel·la sobre paper encerat, 106 x 77 cm
També es caracteritza per la creació de formes úniques i fantàstiques l’Evru Zush. Amb una fusió de tècniques i disciplines, Zushpresenta la seva sèrie “Naga”, formada per criatures que semblen sortir d’una pel·lícula de ciència-ficció.
Evru Zush. Sèrie Naga(2018) Grafit sobre paper, 24.7 x 9.7 cm
Endemés comptarem amb la presència de la valenciana Elena del Rivero, una artista consolidada que, des de Nova York, continua produint els seus projectes artístics. L’obra d’Elena Del Rivero es divideix en dues línies: una històrica, explorant el dolor col·lectiu de la pèrdua, i una altra personal, centrada en la construcció de pilars existencials.
Elena del Rivero. Flying Letter #24(2011-2014) Dibuix, 73 x 54.6 x 21.5 cm
Stephan Balkenhol també participarà a ARCO Madrid amb la seva obra a fusta “Man with pink tie”. Balkenhol ha aconseguit al llarg dels anys consolidar-se com un artista que persevera per reintroduir l’escultura figurativa en l’escena contemporània actual. Les seves obres policromades es caracteritzen pel contrast entre les estelles i encenalls que Balkenhol deixa en tallar amb efusivitat la matèria primera de les seves creacions, la fusta; i les zones polides d’aquesta mateixa.
Stephen Balkenhol. Man with pink tie (2022) Fusta tallada, 120 x 95.5 x 11.7 cm
Un altre artista de talles monumentals que s’uneix a la cita amb ARCO Madrid és el madrileny Gonzalo Guzmán. L’artista presenta en aquesta edició d’ARCO el seu nou projecte escultòric a través del qual Guzmán ha tractat d’explorar el jo interior utilitzant els somnis lúcids com a eines d’inspiració i autoconeixement per a crear obres que desafien el nostre sistema de creences. És per tot això que les seves escultures representen les estructures metàl·liques que apareixen en els seus somnis i explora la possibilitat de reproduir el subconscient en la realitat.
Gonzalo Guzmán. Menhir_06(2023) Acer inoxidable, 275 x 100 x 60 cm
Compromès a seduir la mirada amb les obres que crea amb la condició de convidar a la reflexió, Gino Rubert representa experiències i emocions a través d’una fusió de disciplines artístiques. Amb una complexa tècnica que barreja el collage de fotografies i materials quotidians amb l’acrílic i l’oli, l’artista ens representa la figura de la nova dona i el nou home, les seves funcions, disfuncions, conflictes i retòriques.
Gino Rubert. La Barana (2024) Mixta/tela, 55 x 46 cm
Yago Hortal manté una estreta relació entre l’obra d’art en si i la mateixa pintura d’acció. Per a Hortal, el llenç forma part d’una performance en la qual l’artista crea conscientment formes de color espontànies en una gamma infinita, expressant passió i vivacitat. La pintura sembla sortir-se del llenç, provocant el desig de voler tocar-lo.
Un altre artista que destaca per la seva espectacularitat compositiva és Xavi Bou. Amb la seva coneguda sèrie “Ornitographies”, un projecte de cronofotografia que revela els patrons invisibles que els ocells tracen en el cel quan volen, Bou crea un balanç entre l’art i la ciència i, al seu torn, construeix una sèrie d’obres carregades de poesia visual que hipnotitzen als espectadors.
Xavi Bou. ORNITOPGRAPHY #275 (2018-2019) Impressió digital sobre Hahnemühle Fine Art Pearl 285 gr/m2, 140 x 200 cm
Peter Halley estarà com a artista en el nostre espai Artist Project, amb una mostra individual que connecta les seves etapes passades amb la seva obra més recent. En aquesta exposició els visitants podran analitzar al detall la peça més emblemàtica de l’artista: “Exploding Cell” (1983). L’animació que representa aquest ordinador està directament inspirada en la Guerra Freda i els estralls que va implicar aquesta.
Enguany també podrem gaudir de l’obra de l’artista multidisciplinària Glenda León, tant en el nostre programa general, com a convidada en la sessió especial denominada “La orilla, la marea, la corriente: un Caribe oceánico”, un espai expositiu dins d’ARCO amb vint-i-tres artistes convidats que estarà comissariat per Sara Hermann, comissària cap del Centre Cultural Eduardo León Jimenes (República Dominicana), i Carla Acevedo-Yates, del Museum of Contemporary Art Chicago.
Glenda León. Sueño concreto de Miró (2022) Formigó i acrílic, 20 x 20 x 7 cm
Esperem, amb molta il·lusió, poder veure-us pels passadissos d’ARCO gaudint de l’art que es condensarà aquests dies a Madrid i que, per descomptat, puguem conèixer-nos en l’estand 9B23 de la galeria. Si vols sorprendre’t amb una proposta galerística àmplia i rica en disciplines, sempre tindràs un racó on escapar-te de l’ambient aclaparador que una fira tan imponent com ARCO pot causar. SENDA sempre serà un espai, el camí, on tornar a trobar-se.
ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.
La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.
L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.
La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.
Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.
En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.
La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.
Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.
La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.
“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG
Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.
Aquesta instal·lació artística s’emmarca dins de les iniciatives amb les quals La Roca Village celebra el seu 25 aniversari a través del programa filantròpic global DO GOOD amb The Bicester Collection. Durant 12 mesos es duran a terme diverses activitats en pro dels drets de les dones i les nenes, generant consciència i mobilitzant fons a favor d’UNICEF Espanya i els seus projectes per a l’erradicació del matrimoni infantil a través de l’educació.
«ID Project – A través del mirall», que es pot visitar en La Roca Village fins a finals d’any, proposa un viatge introspectiu on la fotografia desperta els sentits i la consciència, i on el protagonista no és el retratat, sinó qui l’observa. En una instal·lació artística a l’aire lliure, Jordi Bernadó presenta una sèrie de vuit retrats de diferents personalitats conegudes pel seu treball humanitari, carreres artístiques o contribucions científiques com Chimamanda Ngozi Adichie, escriptora; Gretchen Cara Daily, biòloga; Jimmy Wales, cofundador de Wikipedia; Nada Al-Ahdal, activista pels drets humans; Pedro Opeka, missioner; Reed Brody, advocat; Rosario Quispe, líder indígena; i Stephen Hawking, científic.
Jordi Bernadó davant el retrat de Nada Al-Ahdal en La Roca Village
És la cara el mirall de l’ànima? Sota aquesta reflexió, el fotògraf Jordi Bernadó reinterpreta el concepte de retrat amb una instal·lació excepcional en el Village, capturant l’essència dels protagonistes d’una manera única i desafiadora. Cada retrat mostra a la persona d’esquena i en un escenari que ells mateixos han triat com “el seu lloc en el món”. Aquest enfocament singular convida l’espectador a reflexionar sobre la seva identitat i el significat de la imatge en la nostra societat.
“Estic molt content de col·laborar amb La Roca Village en aquesta ocasió tan especial i que la meva exposició ID Project pugui veure’s en el Village amb un muntatge que realça les fotografies i que a més interpel·la a l’espectador. Aquesta exposició mostra a gent que m’ha resultat inspiradora. El que tenen en comú tots els retratats és que, des d’alguna faceta, han intentat canviar el món. I juntament amb La Roca Village i el projecte DO GOOD tots volem contribuir que es produeixi un canvi.”
Acció interactiva per als visitants del Village: Tots som herois
En l’era de la selfie i l’autoexpressió, «ID Project – A través del mirall» desafia als visitants de La Roca Village a participar activament en l’exposició. L’acció es basa en un challenge on poder fotografiar-se enfront del retrat triat de Jordi Bernadó, gràcies al joc de miralls de la instal·lació. En fer-ho, aquesta selfie formarà part d’una conversa que va més enllà dels bulevards del Village, unint-se a la reflexió sobre la identitat i l’autenticitat de les xarxes socials.
Aquesta instal·lació de gran format que decora els carrers del Village representa una oportunitat única per a explorar l’essència de les personalitats destacades i descobrir el reflex de la nostra pròpia identitat. La Roca Village convida els seus visitants a formar part d’aquesta exposició viva, a qüestionar la seva pròpia percepció i a contribuir al benestar d’aquells que més el necessiten a tot el món.
Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.
L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.
Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.
“He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.
Dimecres passat 18 de gener del 2023 quedarà gravat en la memòria dels nens i nenes de la Fundació Comtal, una organització que ha estat treballant incansablement des de 1994 per a brindar oportunitats de futur a nens, adolescents i joves en situacions de vulnerabilitat i a les seves famílies. En aquesta ocasió especial, amb motiu del “Dia Mundial de la Selfie en els Museus”, van tenir el privilegi de visitar Galeria SENDA.
Des que van posar un peu en la galeria, els joves van ser rebuts amb una càlida benvinguda i una explicació detallada sobre l’exposició actual: “Love Song” de l’artista Elena Del Rivero. Emocionats per l’oportunitat de submergir-se en el món de l’art contemporani, van escoltar atentament mentre se’ls narrava la història i el significat que hi havia darrere de cada obra d’art exposada en SENDA.
Després d’absorbir tota la informació sobre l’exposició, va arribar el moment més emocionant de la visita. Com a part de l’activitat programada, se’ls va convidar a cada nen i nena a triar una de les obres exposades en la galeria per a estudiar-la de prop. Amb llapis i paper en mà, es van submergir en un món de creativitat i expressió. Amb cada traç, intentaven capturar l’essència i la bellesa de les obres d’art que els envoltaven. Des dels vibrants colors fins als més petits detalls, cada nen i nena deixava volar la seva imaginació mentre donava vida a la seva pròpia interpretació de les obres.
Entre riures i murmuris d’emoció, els joves compartien entre ells les seves creacions, descrivint amb entusiasme cada detall que havien capturat en els seus dibuixos. Per a molts d’ells, aquesta experiència va ser molt més que un simple exercici artístic; va ser una oportunitat única per a expressar les seves emocions i donar curs a la seva creativitat.
A mesura que la visita arribava a la seva fi, els joves es van acomiadar de Galeria SENDA amb una sensació de satisfacció i orgull pel que havien aconseguit. Per a ells i elles, aquesta experiència no sols va representar l’oportunitat d’explorar el món de l’art, sinó també un recordatori que, malgrat els desafiaments que enfronten en les seves vides diàries, tenen el poder de crear bellesa i significat al seu voltant.
En definitiva, el “Dia Mundial de la Selfie en els Museus” no sols va ser una celebració de l’art, sinó també un recordatori de l’impacte positiu que pot tenir l’art en la vida dels nens i nenes, especialment aquells que més el necessiten. Encara que sembli un dia mundial, absurd i poc conegut, és gràcies a aquesta mena de rareses que l’art mai mor. A més, gràcies a iniciatives com la que ha proposat Galeria SENDA per a aquesta celebració, l’art continua sent un far d’esperança i creativitat per a les generacions futures. Perquè com va dir el filòsof alemany Friedrich Nietzsche: “Sense art, la vida seria un error”.
Chus Roig, sòcia i co-directora de la galeria, durant l’explicació al costat del grup de la Fundació Comtal
Us deixem, a continuació, alguns dels dibuixos més destacats que els nens i nenes de la Fundació Comtal van crear per a aquesta iniciativa juntament amb la seva obra original respectiva:
Jaume Plensa Martina (2022) Fusta, 140 x 32 x 44 cm
Túlio Pinto Complicity #29 (2021) Acer i vidre, 140 x 40 x 96 cm
Stephan Balkenhol Man with pink tie (2022) Fusta, 120 x 95.5 x 11.7 cm
Elena Del Rivero #102 (2020) Collage amb fragments danyats i recuperats d’acrílic sobre llenç, oli, fil i tela enguixada sobre tauler de museu, 29 x 23 cm
Evru Zush Girls Of My Life (1988) Oli sobre paper, 92 x 184 cm
Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.
La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci”, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.
Installation shot, Poesia del silenci
Installation shot, Poesia del silenci
L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.
L’artista Jaume Plensa per a TV3
La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.
L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.
L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.
D’esquerra a dreta: Javier Molins, Carlos Durán, Jaume Plensa i Laura Medina.
La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.
Dilluns passat, 7 de novembre, Barcelona es va convertir en l’epicentre de l’art i la reflexió, quan la Galeria SENDA va obrir les seves portes per a rebre a tres destacats noms del món cultural: l’escultor Jaume Plensa, el fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol. El motiu d’aquesta trobada va ser la presentació del llibre “Interior, 2022“, una obra que transcendeix les pàgines impreses per a explorar els desafiaments i oportunitats que enfronten els creadors en el context d’un mercat globalitzat.
La temàtica de la xerrada, titulada “Reptes compartits. Creació en un mercat global“, va abordar qüestions profundes i pertinents sobre el procés creatiu en el món contemporani. Com s’enfronten els artistes a la pressió de produir en un entorn globalitzat? Quin impacte tenen les tendències del mercat en la creativitat i l’originalitat? Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van plantejar durant la conversa, que es va convertir en un diàleg apassionant entre ments creatives.
Jaume Plensa, conegut per les seves imponents escultures que exploren la relació entre l’individu i l’entorn, va compartir la seva visió sobre la necessitat de mantenir l’autenticitat en un món inundat d’influències externes. Per a Plensa, la veritable creativitat sorgeix de la connexió amb un mateix i amb l’entorn que ens envolta, i és crucial preservar aquesta connexió en un context globalitzat.
Per part seva, Jean-Marie del Moral, la fotografia del qual captura l’essència de la vida urbana i la diversitat humana, va parlar sobre el paper de l’art com a eina d’expressió i resistència en un món cada vegada més homogeneïtzat. Per a Del Morall, la creativitat és un acte de resistència contra la uniformitat, una manera de celebrar la diversitat i la complexitat del món que habitem.
Màrius Carol, periodista amb una llarga trajectòria en l’àmbit cultural, va aportar una perspectiva única sobre el paper dels mitjans de comunicació en la promoció i difusió de l’art contemporani. En un món on l’atenció es fragmenta i la informació flueix constantment, Carol va subratllar la importància de contar històries autèntiques i significatives que connectin amb el públic en un nivell emocional.
La presentació del llibre “Interior, 2022” va marcar l’inici d’una sèrie de #SENDATalks, una tipologia de xerrades organitzades per Galeria SENDA que reuneix artistes, creadors i pensadors per a explorar temes rellevants en el món de l’art i la cultura. Aquestes trobades ofereixen una plataforma per a l’intercanvi d’idees, el debat i la reflexió, fomentant un diàleg obert i enriquidor entre diferents disciplines i perspectives.
L’esdeveniment va concloure amb una sessió de preguntes i respostes, on el públic va tenir l’oportunitat d’interactuar amb els ponents i aprofundir en els temes tractats. L’atmosfera va ser d’inspiració i companyonia, deixant una petjada duradora en tots els presents i sembrant les llavors per a futures converses i col·laboracions creatives. En resum, la xerrada en la Galeria SENDA va ser molt més que la presentació d’un llibre; va ser una trobada transformadora que va il·luminar les complexitats i desafiaments del procés creatiu en el segle XXI, i que va demostrar el poder de l’art i la cultura per a unir a les persones i enriquir les nostres vides.
Després del gran èxit de l’artista Gino Rubert (Ciutat de Mèxic, 1969) a ARCO Madrid 2021, presenta a la sala 24 d’Art Gòtic al Museu Nacional de Catalunya un políptic, en forma d’altar on apareixen caricaturitzades 181 personalitats de l’àmbit artístic, inclòs el mateix autor.
Vanity Fair. Un altar sense heroi ha estat realitzada entre els anys 2020-2022, en resposta a l’encàrrec que va rebre l’artista per part del Museu Nacional per fer una obra de motiu, format i tècnica lliures que dialogués amb una o diverses obres de la col·lecció del Museu .
El retaule inacabat exposat a ARCO Madrid 2021 al stand de Galeria SENDA
“La majoría dels 181 retrats fotogràfics que hi apareixen a l’obra provenen d’internet, d’altres me les han fet arribar els mateixos protagonistes i uns quants els he fet jo mateix.”
Explica l’artista.
El políptic, de 3 metres d’amplada i 4 d’alt, pren el seu nom del títol de la famosa novel·la Vanity fair. A novel without a hero de l’escriptor William Makepeace Thackeray, una sàtira de la societat britànica del segle XIX, caracteritzada per la seva cobdícia, hipocresia i esnobisme.
El subtítol s’explica perquè no conté cap personatge heroic amb el qual el lector es pugui identificar o al qual pugui admirar. En canvi, pretén representar un món on tot està en venda i on tothom busca diners i estatus.
“En les meves últimes pintures de gran format he retratat un “cert” món de l’art on apareixen artistes, col·leccionistes, galeristes, etc. pels quals sento admiració o amistat, sense cap marc disciplinari, geogràfic o històric. En aquesta ocasió m’he proposat retratar el món de la pintura a Catalunya l’any 2021, prenent com a referència criteris diguem-ne “objectius”, com ara els de la crítica d’art, les institucions i el mercat.”
– Gino Rubert
El projecte artístic de Gino Rubert s’emmarca dins del programa “Artistes al Museu”.
Vanity Fair. (un altar sense heroi) Gino Rubert Políptic, mixta/tela, 310x400cm. 2022.
“És important per mi aclarir que no he atès cap opinió o sentiment personal a l’hora de col·locar els retratats en un lloc o en un altre, i que en cap moment ha estat la meva intenció desmerèixer o enaltir ningú. El paper que cada retratat representa en l’escena del quadre ha estat marcat per qüestions tècniques o arbitràries, com ara la resolució i la il·luminació de la foto, l’angle des d’on aquesta s’ha pres, el gest i/o l’expressió del retratat, i l’ordre en què he anat aconseguint o rebent les fotografies.”
– Gino Rubert
T’invitem a seguir-nos a xarxes socials per no perdre’t cap notícia o activitat de la galeria. Comparteix la teva experiència amb nosaltres fent servir #galeriasenda!
