Un nou doctorat per a Jaume Plensa

Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.

La seva narrativa artística

El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.

Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.

Premis i reconeixements

Per tot això, no és estrany pensar que Jaume Plensa ha estat guardonat en diverses ocasions, tant per la seva labor artística com social. Aquí a Espanya ha estat premiat ni més ni menys que amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (2012) o la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura (2021), juntament amb altres personalitats del món de l’art com l’actor Javier Bardem o el grup musical Amaral. No obstant això, en aquest blog volem celebrar i felicitar a Jaume Plensa per aconseguir el seu quart títol honoris causa, aquesta vegada per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA). Altres doctorats que Plensa porta a la seva esquena són els concedits per la School of the Art Institute de Chicago (2005), la Universitat Autònoma de Barcelona (2018) i la Universidad Internacional Méndez Pelayo (2022).

Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.

Jaume Plensa més enllà de La Pedrera

En l’actualitat, el treball de l’escultor català Jaume Plensa es pot veure en nombrosos llocs de tot el món, incloent-hi l’exposició a La Pedrera de Barcelona, des del 31 de març fins al 23 de juliol de 2023. No obstant això, més enllà d’aquesta exposició, l’obra de Plensa és diversa i complexa, i mereix una revisió profunda. En aquest article, volem explorar la seva obra més enllà de la seva actual exposició a Barcelona, i destacar el seu pas per la nostra galeria al llarg dels anys.

A partir del 31 de març, a La Pedrera, podràs descobrir al Plensa més íntim i desconegut en una mostra que, per primera vegada, revela la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.

Imatge d'una escultura de metall sent pujada per una grua cap a La Pedrera

Instal·lació de l’obra de Jaume Plensa a La Pedrera

Aquesta exposició és una oportunitat única per a endinsar-se en l’obra més particular d’aquest escultor reconegut a escala internacional. Amb una carrera que abasta des de finals del segle XX fins a l’actualitat, Jaume Plensa ha destacat pel seu treball de la figura humana, on sovint fusiona la matèria, la paraula o la música en un diàleg constant. En aquesta exposició, comissariada per Javier Molins, es podran apreciar algunes de les peces més representatives de l’artista, així com la seva evolució al llarg dels anys.

Imatge de persones fotografiant una escultura de metall agafada per una grua

Jaume Plensa durant l’instal·lació de la seva obra a La Pedrera

Des de Galeria SENDA, havent exposat més d’una vegada l’obra de l’escultor, ens il·lusiona que la ciutat de Barcelona la rebi d’una manera tan honorable. Ens fa especial il·lusió recordar el seu pas per la galeria, que mai no passa desapercebut.

A la fi de 2016, Jaume Plensa va realitzar la seva primera mostra en Galeria SENDA: «El Bosc Blanc», després de 7 anys sense exposar a Barcelona, la seva ciutat natal. Plensa va presentar una obra que enfrontava el que es mostra amb el que s’oculta, el passat amb el futur, la construcció natural amb la creació per mà de l’home, i la vibració sonora amb el silenci.

Exposició de tres busts blancs gegants
Exposició de tres busts blancs gegants

Vista de la galeria, 2016

Vista de la galeria, 2016

L’exposició va consistir en diverses escultures de rostres joves i femenins que representaven la individualitat dins de la col·lectivitat social. Les peces blanques, “Lou”, “Duna” i “Isabella”, semblaven surar en el sòl i es complementaven amb dibuixos de grafit en la paret. Plensa va buscar que l’espectador connectés amb les peces i trobés el seu propi camí a través de les obres col·locades en l’espai.

Per a més informació, podeu escoltar aquest vídeo explicatiu de l’artista:

A finals de 2020, va tornar per a presentar una nova exposició «La Llarga Nit» a Galeria SENDA, en la qual va elogiar el misteriós temps de la nit, capaç d’inspirar a l’ànima dels poetes. Les obres de l’exposició presentaven figures dorments i silencioses, amb una dimensió lírica i contemplativa. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant en funció la maquinària del pensar, generant nous modes de viure en el món. L’exposició incloïa escultures suspeses, treballs en paper, entre altres obres.

Fotografia d'una galeria d'art on s'exposa una escultura i un quadre
Fotografia d'una galeria d'art on s'exposa una escultura d'un bust

Vista de la galeria, 2020

Vista de la galeria, 2020

A més, més enllà de les exposicions, Plensa ens va acompanyar en dues ocasions l’any passat. La primera vegada va participar al costat de Javier Molins en una xerrada que va tenir lloc en la galeria amb motiu de la presentació del llibre «Artistes en els camps nazis». En aquesta xerrada, Plensa i Molins van compartir les seves reflexions sobre l’obra dels artistes que van ser víctimes de l’Holocaust i la seva importància en la història de l’art. La segona ocasió va ser també en 2022, quan va participar en una altra xerrada al costat del fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol durant la presentació del llibre «Interior, 2022» de l’editorial By Publications. En aquesta #SENDATalks, van compartir les seves experiències i reflexions sobre l’art i la creativitat en el món actual.

No obstant això, fins i tot més enrere en el temps, el 2017, l’escultor alemany Stephan Balkenhol i Jaume Plensa es van reunir a la mezzanina de la galeria per parlar d’«Escultures i Espai Públic» en un diàleg sobre la seva trajectòria i el seu interès per fomentar l’escultura com a valor per a la societat i la cultura.

Agraïm haver pogut ser testimonis del compromís infrangible de Plensa amb l’art contemporani i l’oportunitat de presentar la seva obra a una galeria de la seva mateixa ciutat.


Si estàs interessat a conèixer les peces disponibles de Jaume Plensa, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic senda@galeriasenda.com oa la nostra SHOP online:

Un viatge a través de l’imaginari de Jaume Plensa a l’òpera Macbeth

Amb Jaume Plensa com a director artístic, el 16 de febrer s’estrena l’òpera de Verdi, Macbeth, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.

L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.

Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.

He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.

Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat
Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat

Maqueta de la direcció artística de Macbeth

L’òpera compta amb un repartiment exquisit format per uca Salsi, Željko Lučić, Erwin Schrott, Simón Orfila, Ekaterina Semenchuk, Alexandrina Pendatchanska, Gemma Coma-Alabert, Francesco Pio Galasso, Celso Albelo, Fabian Lara i David Lagares. Amb especial il·lusió, tornarem a veure’ns amb Sondra Radvanovsky, soprano que interpreta a Lady Macbeth i de qui recordem el seu pas per ARCO Madrid 2021 amb motiu de la presentació del cartell del Festival Castell de Peralada.

Fotografia de quatre homes i una dona somrient a cambra posant davant d'un quadre

D’esquerra a dreta, Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada; Joan Matabosch, director artístic del Teatro Real; Carlos Álvarez, baríton; Sondra Radvanovsky, soprano; i l’artista Jordi Bernadó, posant amb una de les seves obres exposades a ARCO Madrid 2021.

Fotografia de Jaume Plensa assegut en una cadira amb un micròfon en mà
Imatges de figuretes de color blanc, negre i vermell

Obra de Jaume Plensa:

«Poesia del silenci», una exposició de Jaume Plensa en la Fundació Bancaja de València

Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.

La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.

Imatge d'una exposició de quadres de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci
Imatge d'una escultura de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci

L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.

Imatge d'uns periodistes entrevistant un home davant d'una escultura de Jaume Plensa

L’artista Jaume Plensa per a TV3

La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.

L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.

Imatge d'una exposició de Jaume Plensa
Imatge d'una exposició de Jaume Plensa

L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.

Imatge de tres homes i una dona a l'interior d'una escultura de Jaume Plensa
D’esquerra a dreta: Javier Molins, Carlos Durán, Jaume Plensa i Laura Medina.

La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.

L’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci” pot visitar-se en la seu de la Fundació Bancaixa a València (Plaça Tetuan, 23) del 25 de novembre de 2022 al 19 de març de 2023.

Tota la informació aquí:

https://www.fundacionbancaja.es/exposicion/jaume-plensa-poesia-del-silencio/

Jaume Plensa, Jean-Marie del Moral i Màrius Carol es reuneixen a Galeria SENDA

Dilluns passat, 7 de novembre, Barcelona es va convertir en l’epicentre de l’art i la reflexió, quan la Galeria SENDA va obrir les seves portes per a rebre a tres destacats noms del món cultural: l’escultor Jaume Plensa, el fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol. El motiu d’aquesta trobada va ser la presentació del llibre “Interior, 2022“, una obra que transcendeix les pàgines impreses per a explorar els desafiaments i oportunitats que enfronten els creadors en el context d’un mercat globalitzat.

La temàtica de la xerrada, titulada “Reptes compartits. Creació en un mercat global“, va abordar qüestions profundes i pertinents sobre el procés creatiu en el món contemporani. Com s’enfronten els artistes a la pressió de produir en un entorn globalitzat? Quin impacte tenen les tendències del mercat en la creativitat i l’originalitat? Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van plantejar durant la conversa, que es va convertir en un diàleg apassionant entre ments creatives.

Jaume Plensa, conegut per les seves imponents escultures que exploren la relació entre l’individu i l’entorn, va compartir la seva visió sobre la necessitat de mantenir l’autenticitat en un món inundat d’influències externes. Per a Plensa, la veritable creativitat sorgeix de la connexió amb un mateix i amb l’entorn que ens envolta, i és crucial preservar aquesta connexió en un context globalitzat.

Per part seva, Jean-Marie del Moral, la fotografia del qual captura l’essència de la vida urbana i la diversitat humana, va parlar sobre el paper de l’art com a eina d’expressió i resistència en un món cada vegada més homogeneïtzat. Per a Del Morall, la creativitat és un acte de resistència contra la uniformitat, una manera de celebrar la diversitat i la complexitat del món que habitem.

Màrius Carol, periodista amb una llarga trajectòria en l’àmbit cultural, va aportar una perspectiva única sobre el paper dels mitjans de comunicació en la promoció i difusió de l’art contemporani. En un món on l’atenció es fragmenta i la informació flueix constantment, Carol va subratllar la importància de contar històries autèntiques i significatives que connectin amb el públic en un nivell emocional.

La presentació del llibre “Interior, 2022” va marcar l’inici d’una sèrie de #SENDATalks, una tipologia de xerrades organitzades per Galeria SENDA que reuneix artistes, creadors i pensadors per a explorar temes rellevants en el món de l’art i la cultura. Aquestes trobades ofereixen una plataforma per a l’intercanvi d’idees, el debat i la reflexió, fomentant un diàleg obert i enriquidor entre diferents disciplines i perspectives.

L’esdeveniment va concloure amb una sessió de preguntes i respostes, on el públic va tenir l’oportunitat d’interactuar amb els ponents i aprofundir en els temes tractats. L’atmosfera va ser d’inspiració i companyonia, deixant una petjada duradora en tots els presents i sembrant les llavors per a futures converses i col·laboracions creatives. En resum, la xerrada en la Galeria SENDA va ser molt més que la presentació d’un llibre; va ser una trobada transformadora que va il·luminar les complexitats i desafiaments del procés creatiu en el segle XXI, i que va demostrar el poder de l’art i la cultura per a unir a les persones i enriquir les nostres vides.

Per saber més sobre aquesta #SENDATalk descobreix la xerrada a YouTube Live i Instagram Live

Imatge d'una xerrada en una galeria d'art
Tres homes amb micròfon donant una xerrada
Fotografia de dos homes davant d'una paret amb dibuixos somrient a cambra
Fotografia de dos homes sostenint un llibre gran amb lletres negres sobre fons blanc

Ens veiem en la pròxima #SENDATalk 🗣!

S’inauguren les noves portes de Jaume Plensa en el Gran Teatre del Liceu

La lletra em sembla una bella metàfora de la societat: una sola lletra no és res; però juntament amb unes altres pot formar paraules, conceptes; aquest és el poder de la comunitat. – Jaume Plensa

El Gran Teatre del Liceu va inaugurar ahir dilluns la temporada 2022-2023 amb les noves portes, o “Constel·lacions”, obra de l’escultor Jaume Plensa, realçant la celebració del 175 aniversari de la històrica institució barcelonina.

Fotografía de dos hombres posando delante de las puertas del Liceo

L’artista Jaume Plensa juntament amb Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. 

Les portes (acer inoxidable, 4 x 4 m) s’inspiren en dos clàssics de la cultura catalana: l’arquitecte Antoni Gaudí, i el pintor Joan Miró, amb el seu pròxim mosaic del Pla de la Boqueria, a més de l’estreta relació amb el nom d’una de les seves sèries més originals “Constel·lacions (1939)”.

Fotografía de un hombre delante de las puertas del Liceo y al lado de un piano de cola

Aquest diàleg entre el passat i el futur crec que ens dona la clau del present: el gest contemporani en el cor de la societat, abraçant la música amb la paraula i la veu amb l’escriptura”, deia l’artista ahir en l’acte d’inauguració en Les Rambles.

Plensa pretén reivindicar la diversitat del passeig amb lletres de nou alfabets gravades en les reixes – entremesclant àrab, llatí o xinès – que reflectiran les seves ombres en moviment en el sòl de l’entrada, quan les portes aconsegueixin la llum dels llums del portal.

Imagen interior de las puertas del Liceo

Durant la presentació de les portes, la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també ha expressat la importància d’aquesta obra per a la ciutat: “Vull agrair a tots els membres del Patronat que l’acceptessin tan ràpid, que veiessin amb tanta lucidesa que aquesta proposta seria clau per al Liceu, però també per a les Rambles, Barcelona i Catalunya”. I ha afegit que “tenir l’art a l’abast de tot el món fa que la ciutadania el pugui conèixer i valorar. Estic segura que aquestes portes despertessin l’amor per l’art de moltíssims vianants, i el dels espectadors que les traspassin per a gaudir de l’òpera en aquest equipament tan important”.

Per part seva, el Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha posat èmfasi sobretot en l’aposta del Liceu per “vincular-se a artistes contemporanis de la ciutat i per a fer-ho d’una forma total i decidida, no sols amb un petit gest. Avui inaugurem tres portes, però també podrem veure a Macbeth amb la direcció escènica de Jaume Plensa”. Martí ha insistit que les portes “milloren l’entorn artístic de Les Rambles” i ha volgut agrair a l’artista el seu “gest humil i de contenció perquè Constel·lacions s’integren en el paisatge i no es converteixen en una obra d’art aïllada”.

A la inauguració de les portes, també ha assistit Joan Francesc Marco, director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM) del Ministeri de Cultura, qui ha volgut destacar la importància d’aquest dia: “Com liceísta i com a director general del INAEM sento una gran felicitat perquè aquesta obra del reconegut Jaume Plensa encara afegeix més valor al Teatre i la ciutat de Barcelona”.

Després dels parlaments institucionals, l’acte ha continuat amb la primera obertura oficial de les portes mentre el Cor del Gran Teatre del Liceu interpretava en Les Rambles la peça wagneriana “Freudig begrüß en wir die edle Trobi” (Tannhäuser, acte II), dirigits pel director del cor, Pablo Assante, i acompanyats al piano per David-Huy Nguyen-Phung. Una peça del segon acte del Tannhäuser que celebra l’entrada dels convidats i que vol ser un gest simbòlic i metafòric d’unes portes que conviden el públic a entrar i gaudir del llenguatge universal que és la música.

Imagen del interior del Liceo
Imagen del interior del Liceo

L’alfabet representa una harmonia que celebra la gran diversitat del món”, ha dit Plensa. El president de la fundació del Liceu, Salvador Alemany, ha manifestat que l’obra de l’escultor és “un regal que dota de prestigi a la Rambla i al Liceu”.

No és la primera vegada que l’escultor disposa d’una obra prop d’un nucli cultural de la ciutat comtal. Carmela, un rostre de quatre metres, meitat nena i meitat adolescent, presideix la façana del Palau de la Música. L’artista, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2012, ha projectat els seus coneguts rostres en altres capitals com Madrid (“Julia”) o Nova York (“El alma del agua”).

Plensa mantindrà la seva relació amb el Liceu en la nova temporada com a encarregat de l’escenografia del Macbeth de Verdi, que s’estrenarà el febrer vinent.

Imagen de la fachada del Liceo

Elements tècnics i de funcionament

Quant als detalls tècnics, aquestes portes pesen al voltant de 500 quilograms cadascuna d’elles i migren sobre un sol eix que s’encasta en l’arrencada de l’arc just per sobre del capitell de les pilastres. La convexitat de les portes no supera el pla exterior de les pilastres i fa que el pas mínim sota la cleda oberta sigui d’uns 3 m d’altura. Una de les característiques de l’estructura és que les portes no s’obren lateralment, sinó que tenen un moviment d’obertura de baix a dalt. D’aquesta manera, a més de l’escultura física, també es busca un joc de diàlegs amb espais, reflexos i visions òptiques de llums i ombres. Així doncs, tots aquells que trepitgin el sòl de la Rambla podran caminar per aquesta catifa d’ombres de la mateixa instal·lació. L’obra s’integra sense afectar cap altre element pretèrit incorporat amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Extractes del Liceu, El País i La Vanguardia (“Plensa enriquece la fachada del Gran Teatre” i “Las puertas del Liceu no se abren ni se cierran, levitan”)

S’instal·len les portes de Jaume Plensa en el Liceu de Barcelona

Les portes escultòriques en acer inoxidable de Jaume Plensa s’alcen majestuoses a l’entrada del Gran Teatre del Liceu, marcant una nova era per a aquest icònic coliseu en les Rambles de Barcelona. Encara que la seva instal·lació final encara està en procés, els transeünts ja poden albirar la magnificència d’aquestes estructures monumentals, cadascuna amb un pes de mitja tona.

El dimarts, els curiosos van ser testimonis de com quedaran els tres imponents enreixats dissenyats per l’aclamat artista català, qui ha supervisat de prop cada etapa d’aquest ambiciós projecte. A mesura que s’acosta la data d’inauguració al setembre, coincidint amb l’esperat retorn de l’activitat en el Liceu, aquestes obres d’art es cobriran temporalment amb una lona, augmentant encara més l’anticipació entre els ciutadans i els amants de l’art per igual.

Imatge de la façana de les portes d'acer del Liceu

Batejades amb l’evocador nom de “Constel·lacions”, aquestes portes representen molt més que simples elements arquitectònics. Són un tribut al propi Liceu, a la música que ha omplert les seves sales al llarg dels anys, a les emblemàtiques reixes dissenyades per Gaudí i al pròxim llegat de Miró, el mosaic del qual adorna el pròxim Pla de l’Os.

Però més enllà del seu valor estètic, les portes també tenen una funció pràctica: preservar la seguretat i la integritat de l’espai circumdant. En evitar que les persones es refugiïn en la porxada durant la nit, aquestes obres d’art compleixen un paper crucial en la protecció de l’entorn, com va assenyalar Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, en una declaració prèvia. “A vegades ens trobem en l’infern. És necessari protegir aquest espai per a no ser còmplice de coses que passen aquí, des de gent que es punxa heroïna, gent que vol dormir, situacions com a violacions i prostitució”.

L’art de Plensa no sols embelleix el Liceu, sinó que també serveix com un recordatori de la diversitat i la riquesa cultural que defineix a les Rambles de Barcelona. Confeccionades amb lletres d’alfabets de diverses cultures, aquestes portes són un símbol d’inclusió i respecte per la pluralitat que caracteritza a aquesta emblemàtica artèria de la ciutat.

Enmig de la polèmica i la discussió sobre el destí de l’espai públic, les portes de Plensa representen un equilibri entre l’estètica i la funcionalitat, entre l’expressió artística i la necessitat pràctica. Amb la seva col·locació, s’espera que el Liceu no sols sigui un lloc d’excel·lència artística, sinó també un refugi segur i acollidor per a tots els que el visiten.

Imatge interior de les portes del Liceu

Extractes d’El Periódico i La Vanguardia