Un cop d’ull a l’estudi d’Elena Del Rivero al cor d’East Village revela parets adornades amb les últimes obres d’art i diverses peces sense acabar, cadascuna de les quals és un testimoni de la seva destresa artística.
L’artista valenciana Elena Del Rivero va tenir la generositat de convidar-nos al seu estudi al cor d’East Village, compartir amb nosaltres els seus darrers treballs i consentir-nos amb una tassa de te. Mentre ens assèiem i bevíem, vam parlar sobre les darreres tendències artístiques a Nova York, la seva vida a la ciutat i la seva relació amb Espanya. Cada gir de la conversa dirigint nova llum sobre les vicissituds de la seva singular carrera artística.
La visita d’Elena no va ser només una oportunitat perquè ens poséssim al dia sobre els darrers esdeveniments al món de l’art, sinó també per conèixer els seus projectes en curs. Abans de sortir de l’estudi, Del Rivero va compartir amb nosaltres el seu últim projecte, Home Address, un homenatge al moviment sufragista que es va presentar l’endemà a l’Ajuntament de Nova York pel Dia Internacional de la Dona.
Les portes escultòriques en acer inoxidable de Jaume Plensa s’alcen majestuoses a l’entrada del Gran Teatre del Liceu, marcant una nova era per a aquest icònic coliseu en les Rambles de Barcelona. Encara que la seva instal·lació final encara està en procés, els transeünts ja poden albirar la magnificència d’aquestes estructures monumentals, cadascuna amb un pes de mitja tona.
El dimarts, els curiosos van ser testimonis de com quedaran els tres imponents enreixats dissenyats per l’aclamat artista català, qui ha supervisat de prop cada etapa d’aquest ambiciós projecte. A mesura que s’acosta la data d’inauguració al setembre, coincidint amb l’esperat retorn de l’activitat en el Liceu, aquestes obres d’art es cobriran temporalment amb una lona, augmentant encara més l’anticipació entre els ciutadans i els amants de l’art per igual.
Batejades amb l’evocador nom de “Constel·lacions”, aquestes portes representen molt més que simples elements arquitectònics. Són un tribut al propi Liceu, a la música que ha omplert les seves sales al llarg dels anys, a les emblemàtiques reixes dissenyades per Gaudí i al pròxim llegat de Miró, el mosaic del qual adorna el pròxim Pla de l’Os.
Però més enllà del seu valor estètic, les portes també tenen una funció pràctica: preservar la seguretat i la integritat de l’espai circumdant. En evitar que les persones es refugiïn en la porxada durant la nit, aquestes obres d’art compleixen un paper crucial en la protecció de l’entorn, com va assenyalar Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, en una declaració prèvia. “A vegades ens trobem en l’infern. És necessari protegir aquest espai per a no ser còmplice de coses que passen aquí, des de gent que es punxa heroïna, gent que vol dormir, situacions com a violacions i prostitució”.
L’art de Plensa no sols embelleix el Liceu, sinó que també serveix com un recordatori de la diversitat i la riquesa cultural que defineix a les Rambles de Barcelona. Confeccionades amb lletres d’alfabets de diverses cultures, aquestes portes són un símbol d’inclusió i respecte per la pluralitat que caracteritza a aquesta emblemàtica artèria de la ciutat.
Enmig de la polèmica i la discussió sobre el destí de l’espai públic, les portes de Plensa representen un equilibri entre l’estètica i la funcionalitat, entre l’expressió artística i la necessitat pràctica. Amb la seva col·locació, s’espera que el Liceu no sols sigui un lloc d’excel·lència artística, sinó també un refugi segur i acollidor per a tots els que el visiten.
