Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.
La seva narrativa artística
El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.
Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.
Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.
Per a aquesta última edició d’ARCO Madrid, ens ha fet especial il·lusió presentar a l’artista de la galeria Peter Halley com a convidat especial en el nostre espai Artist Project, amb una mostra individual que connecta les seves etapes passades amb la seva obra més recent. En aquesta exposició, els visitants d’ARCO van poder analitzar detalladament la peça més emblemàtica de l’artista i de la qual parlarem en profunditat en aquest blog: «Exploding Cell» (1983).
Els primers passos cap a l’art digital
En primer lloc, és primordial saber que «Exploding Cell» és l’únic treball amb imatge en moviment de l’artista. De fet, la destresa de Halley per a crear aquesta obra d’animació ho ha convertit en un pioner de l’art digital en una època en la qual era impensable considerar un altre tipus d’art que no fos manual. Recordem que els primers ordinadors, tal com els coneixem avui dia, neixen en els anys 80. Per tant, Halley demostra amb el seu enginy i la seva proposta artística revolucionària per a aquella dècada, caracteritzada per ser prematura en el camp tecnològic; que els horitzons de l’art són inescrutables.
«Exploding Cell» a l’espai Artist Project d’ARCO Madrid
Què representa «Exploding Cell»?
«Exploding Cell» mostra, en una animació de dos minuts, un horitzó de cel·les alineades d’esquerra a dreta. Sota aquestes apareix un conducte negre il·luminat per un gas resplendent que s’escapa per una xemeneia abans que la cel·la es tenyeixi de vermell i exploti, deixant una quantitat considerable de cendres que parpellegen amb efecte estroboscòpic. Sent conscients del context social del moment, aquesta obra s’ha consagrat com una al·legoria a l’amenaça de destrucció nuclear provocada pel major conflicte geopolític d’aquella època: la Guerra Freda.
“La idea tenia alguna cosa a veure amb la política de la Guerra Freda i l’amenaça de destrucció nuclear. En un principi, l’explosió de la cèl·lula havia de veure amb la finalitat de la civilització. Però la narrativa de la cel·la explosiva es va convertir ràpidament en part del meu treball. Amb el pas del temps, la narració va anar perdent importància per a mi i, finalment, vaig començar a centrar-me únicament en la icona de l’explosió. Com més penso en això, més em convenço que l’explosió és també una imatge central de la nostra cultura. Es remunta a cent anys enrere, al començament de la guerra i el terrorisme modern. He utilitzat la imatge de l’explosió una vegada i una altra en les meves impressions digitals murals, en contrast amb les cel·les i presons que apareixen en els meus quadres”.
Tenint en compte la història darrere d’aquesta animació, les cel·les que s’observen en «Exploding Cell», tal com explica l’artista, representen el tancament, però també al·ludeixen a l’ordre, un ordre clàssic que no canvia. D’altra banda, l’explosió que dona nom al títol de l’obra és sinònim de canvi i fa referència a una transformació entre un estat harmoniós i un altre alterat. Aquesta juxtaposició de conceptes presenta dues actituds oposades, enfrontant-se per a vèncer. La dicotomia entre l’ordre i el canvi és el contrast que Peter Halley volia reflectir en aquesta obra d’art digital amb la condició de mostrar d’una forma més simple els horrors que una guerra estratègica com la Guerra Freda va sumir tant a orient com a occident.
Una obra premiada
Tant és el prestigi d’aquesta obra que durant aquesta edició d’ARCO Madrid, «Exploding Cell» ha estat reconegut amb l’ARCO/Beep Award d’art electrònic. Aquest premi té com a objectiu promoure la recerca, la producció i l’exhibició d’art vinculat a les noves tecnologies digitals o a l’art electrònic com a tal. El guardó ARCO/Beep ja ha generat una col·lecció de més de 120 obres de 86 artistes diferents, convertint-se en una iniciativa que és referent internacional.
XIX Premi ARCO/Beep d’Art electrònic
Si vols saber més sobre «Exploding Cell» pots descarregar-te a continuació el dossier sobre l’obra o pots posar-te en contacte amb nosaltres i demanar més informació sobre aquesta.
El compte enrere ha començat. ARCO Madrid està molt a la vora i des de Galeria SENDA estem acabant d’ultimar tots els detalls perquè enguany puguem mostrar-vos en el nostre estand, el 9B23, les últimes creacions dels nostres estimats artistes de la casa.
Per a la nostra trenta-unena participació a ARCO, una de les fires més influents del panorama internacional, hem convidat als que són pilars de la nostra identitat i història com a galeria, així com a noves propostes joves i emergents.
Aquest any estem molt feliços de mostrar-vos part del nou projecte fotogràfic de Jordi Bernadó, “LAST & LOST”. Aquesta sèrie de vuit fotografies, que es mostren en una exposició individual a Galeria SENDA i que formen part d’un projecte més ampli, qüestionen els reptes ecològics i filosòfics del present, tractant qüestions com la sostenibilitat, la relació entre la tecnologia i la naturalesa, els horitzons del nostre futur o el paper que ocuparà la democràcia en aquesta marabunta de noves amenaces ambientals. Les fotografies de “LAST & LOST” retraten llocs perduts, ecosistemes en perill, zones inhabilitades a causa de la pol·lució i formes de vida que lluiten per sobreviure en paratges pràcticament erms. L’artista es converteix, llavors, en testimoni i espectador de les catàstrofes ecològiques en un estat ambigu entre existir i el no poder ser; sobreviure.
Jordi Bernadó. Old Tjikko, Mörkret, Sweden (S 6.2)cc (2022) Impressió UV en metacrilat, muntada sobre dibond., 180 x 240 cm
Un altre dels artistes que vertebren i donen forma a la personalitat de la nostra galeria és Jaume Plensa, el famós escultor barceloní amb una projecció internacional inigualable. Per a aquesta edició d’ARCO Madrid, Plensa presenta el seu treball basat en les contradiccions: la llum i la foscor, la petjada del passat i l’obertura cap al futur, les contradiccions naturals i les creacions de la mà de l’home, la immensitat del soroll i les esferes més íntimes del silenci.
Jaume Plensa. Who Are You? VI (2016) Bronze, 38 x 15 x 15 cm
En contrast, Anthony Goicolea ens demostra que l’art pot significar visceralitat, plasmant en les seves obres plàstiques els diferents prismes i perspectives de qüestions socials com el gènere, la cultura o les tradicions. Goicolea bolca en els seus treballs artístics la seva història personal i familiar, marcada per néixer cubà, ser gai i practicar la religió catòlica en el sud del país a principis dels anys setanta. Aquests factors van forjar la seva consciència de les construccions socials, com les tradicions regionals o els rituals, i de com aquests elements influeixen en les nostres identitats i les defineixen. En aquesta edició d’ARCO, Goicolea mostrarà obres a grafit i sobre oli, on els visitants podran trobar-se enfront de subjectes que bé podrien ser trets de representacions teatrals o de novel·les.
Anthony Goicolea. The Magician’s (2023) Oli sobre tela, 127 x 254 cm
Una altra artista convidada a exposar en el nostre estand a ARCO Madrid és la xilena Sandra Vásquez de la Horra. A través d’una multiplicitat de tècniques que van des de les peces tridimensionals, el carbonet, l’aquarel·la i la cera; Vásquez de la Horra traça cossos que concep com a entitats geogràfiques. Aquests cossos, ara territoris, es divideixen en dos plans: el físic-terrestre i el místic. En l’aspecte físic, l’artista narra amb el seu treball la càrrega política de resistència del poble contra la dictadura xilena. D’altra banda, en l’aspecte místic, Vásquez de la Horra utilitza el concepte dels set plans o xacres per a dialogar a l’uníson entre l’univers i la Terra.
Sandra Vásquez de la Horra. Las Cholitas (2024) Grafit i aquarel·la sobre paper encerat, 106 x 77 cm
També es caracteritza per la creació de formes úniques i fantàstiques l’Evru Zush. Amb una fusió de tècniques i disciplines, Zushpresenta la seva sèrie “Naga”, formada per criatures que semblen sortir d’una pel·lícula de ciència-ficció.
Evru Zush. Sèrie Naga(2018) Grafit sobre paper, 24.7 x 9.7 cm
Endemés comptarem amb la presència de la valenciana Elena del Rivero, una artista consolidada que, des de Nova York, continua produint els seus projectes artístics. L’obra d’Elena Del Rivero es divideix en dues línies: una històrica, explorant el dolor col·lectiu de la pèrdua, i una altra personal, centrada en la construcció de pilars existencials.
Elena del Rivero. Flying Letter #24(2011-2014) Dibuix, 73 x 54.6 x 21.5 cm
Stephan Balkenhol també participarà a ARCO Madrid amb la seva obra a fusta “Man with pink tie”. Balkenhol ha aconseguit al llarg dels anys consolidar-se com un artista que persevera per reintroduir l’escultura figurativa en l’escena contemporània actual. Les seves obres policromades es caracteritzen pel contrast entre les estelles i encenalls que Balkenhol deixa en tallar amb efusivitat la matèria primera de les seves creacions, la fusta; i les zones polides d’aquesta mateixa.
Stephen Balkenhol. Man with pink tie (2022) Fusta tallada, 120 x 95.5 x 11.7 cm
Un altre artista de talles monumentals que s’uneix a la cita amb ARCO Madrid és el madrileny Gonzalo Guzmán. L’artista presenta en aquesta edició d’ARCO el seu nou projecte escultòric a través del qual Guzmán ha tractat d’explorar el jo interior utilitzant els somnis lúcids com a eines d’inspiració i autoconeixement per a crear obres que desafien el nostre sistema de creences. És per tot això que les seves escultures representen les estructures metàl·liques que apareixen en els seus somnis i explora la possibilitat de reproduir el subconscient en la realitat.
Gonzalo Guzmán. Menhir_06(2023) Acer inoxidable, 275 x 100 x 60 cm
Compromès a seduir la mirada amb les obres que crea amb la condició de convidar a la reflexió, Gino Rubert representa experiències i emocions a través d’una fusió de disciplines artístiques. Amb una complexa tècnica que barreja el collage de fotografies i materials quotidians amb l’acrílic i l’oli, l’artista ens representa la figura de la nova dona i el nou home, les seves funcions, disfuncions, conflictes i retòriques.
Gino Rubert. La Barana (2024) Mixta/tela, 55 x 46 cm
Yago Hortal manté una estreta relació entre l’obra d’art en si i la mateixa pintura d’acció. Per a Hortal, el llenç forma part d’una performance en la qual l’artista crea conscientment formes de color espontànies en una gamma infinita, expressant passió i vivacitat. La pintura sembla sortir-se del llenç, provocant el desig de voler tocar-lo.
Un altre artista que destaca per la seva espectacularitat compositiva és Xavi Bou. Amb la seva coneguda sèrie “Ornitographies”, un projecte de cronofotografia que revela els patrons invisibles que els ocells tracen en el cel quan volen, Bou crea un balanç entre l’art i la ciència i, al seu torn, construeix una sèrie d’obres carregades de poesia visual que hipnotitzen als espectadors.
Xavi Bou. ORNITOPGRAPHY #275 (2018-2019) Impressió digital sobre Hahnemühle Fine Art Pearl 285 gr/m2, 140 x 200 cm
Peter Halley estarà com a artista en el nostre espai Artist Project, amb una mostra individual que connecta les seves etapes passades amb la seva obra més recent. En aquesta exposició els visitants podran analitzar al detall la peça més emblemàtica de l’artista: “Exploding Cell” (1983). L’animació que representa aquest ordinador està directament inspirada en la Guerra Freda i els estralls que va implicar aquesta.
Enguany també podrem gaudir de l’obra de l’artista multidisciplinària Glenda León, tant en el nostre programa general, com a convidada en la sessió especial denominada “La orilla, la marea, la corriente: un Caribe oceánico”, un espai expositiu dins d’ARCO amb vint-i-tres artistes convidats que estarà comissariat per Sara Hermann, comissària cap del Centre Cultural Eduardo León Jimenes (República Dominicana), i Carla Acevedo-Yates, del Museum of Contemporary Art Chicago.
Glenda León. Sueño concreto de Miró (2022) Formigó i acrílic, 20 x 20 x 7 cm
Esperem, amb molta il·lusió, poder veure-us pels passadissos d’ARCO gaudint de l’art que es condensarà aquests dies a Madrid i que, per descomptat, puguem conèixer-nos en l’estand 9B23 de la galeria. Si vols sorprendre’t amb una proposta galerística àmplia i rica en disciplines, sempre tindràs un racó on escapar-te de l’ambient aclaparador que una fira tan imponent com ARCO pot causar. SENDA sempre serà un espai, el camí, on tornar a trobar-se.
ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.
La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.
L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.
La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.
Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.
En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.
La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.
Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.
La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.
“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG
Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.
Aquesta instal·lació artística s’emmarca dins de les iniciatives amb les quals La Roca Village celebra el seu 25 aniversari a través del programa filantròpic global DO GOOD amb The Bicester Collection. Durant 12 mesos es duran a terme diverses activitats en pro dels drets de les dones i les nenes, generant consciència i mobilitzant fons a favor d’UNICEF Espanya i els seus projectes per a l’erradicació del matrimoni infantil a través de l’educació.
«ID Project – A través del mirall», que es pot visitar en La Roca Village fins a finals d’any, proposa un viatge introspectiu on la fotografia desperta els sentits i la consciència, i on el protagonista no és el retratat, sinó qui l’observa. En una instal·lació artística a l’aire lliure, Jordi Bernadó presenta una sèrie de vuit retrats de diferents personalitats conegudes pel seu treball humanitari, carreres artístiques o contribucions científiques com Chimamanda Ngozi Adichie, escriptora; Gretchen Cara Daily, biòloga; Jimmy Wales, cofundador de Wikipedia; Nada Al-Ahdal, activista pels drets humans; Pedro Opeka, missioner; Reed Brody, advocat; Rosario Quispe, líder indígena; i Stephen Hawking, científic.
Jordi Bernadó davant el retrat de Nada Al-Ahdal en La Roca Village
És la cara el mirall de l’ànima? Sota aquesta reflexió, el fotògraf Jordi Bernadó reinterpreta el concepte de retrat amb una instal·lació excepcional en el Village, capturant l’essència dels protagonistes d’una manera única i desafiadora. Cada retrat mostra a la persona d’esquena i en un escenari que ells mateixos han triat com “el seu lloc en el món”. Aquest enfocament singular convida l’espectador a reflexionar sobre la seva identitat i el significat de la imatge en la nostra societat.
“Estic molt content de col·laborar amb La Roca Village en aquesta ocasió tan especial i que la meva exposició ID Project pugui veure’s en el Village amb un muntatge que realça les fotografies i que a més interpel·la a l’espectador. Aquesta exposició mostra a gent que m’ha resultat inspiradora. El que tenen en comú tots els retratats és que, des d’alguna faceta, han intentat canviar el món. I juntament amb La Roca Village i el projecte DO GOOD tots volem contribuir que es produeixi un canvi.”
Acció interactiva per als visitants del Village: Tots som herois
En l’era de la selfie i l’autoexpressió, «ID Project – A través del mirall» desafia als visitants de La Roca Village a participar activament en l’exposició. L’acció es basa en un challenge on poder fotografiar-se enfront del retrat triat de Jordi Bernadó, gràcies al joc de miralls de la instal·lació. En fer-ho, aquesta selfie formarà part d’una conversa que va més enllà dels bulevards del Village, unint-se a la reflexió sobre la identitat i l’autenticitat de les xarxes socials.
Aquesta instal·lació de gran format que decora els carrers del Village representa una oportunitat única per a explorar l’essència de les personalitats destacades i descobrir el reflex de la nostra pròpia identitat. La Roca Village convida els seus visitants a formar part d’aquesta exposició viva, a qüestionar la seva pròpia percepció i a contribuir al benestar d’aquells que més el necessiten a tot el món.
En l’actualitat, el treball de l’escultor català Jaume Plensa es pot veure en nombrosos llocs de tot el món, incloent-hi l’exposició a La Pedrera de Barcelona, des del 31 de març fins al 23 de juliol de 2023. No obstant això, més enllà d’aquesta exposició, l’obra de Plensa és diversa i complexa, i mereix una revisió profunda. En aquest article, volem explorar la seva obra més enllà de la seva actual exposició a Barcelona, i destacar el seu pas per la nostra galeria al llarg dels anys.
A partir del 31 de març, a La Pedrera, podràs descobrir al Plensa més íntim i desconegut en una mostra que, per primera vegada, revela la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.
Instal·lació de l’obra de Jaume Plensa a La Pedrera
Aquesta exposició és una oportunitat única per a endinsar-se en l’obra més particular d’aquest escultor reconegut a escala internacional. Amb una carrera que abasta des de finals del segle XX fins a l’actualitat, Jaume Plensa ha destacat pel seu treball de la figura humana, on sovint fusiona la matèria, la paraula o la música en un diàleg constant. En aquesta exposició, comissariada per Javier Molins, es podran apreciar algunes de les peces més representatives de l’artista, així com la seva evolució al llarg dels anys.
Jaume Plensa durant l’instal·lació de la seva obra a La Pedrera
Des de Galeria SENDA, havent exposat més d’una vegada l’obra de l’escultor, ens il·lusiona que la ciutat de Barcelona la rebi d’una manera tan honorable. Ens fa especial il·lusió recordar el seu pas per la galeria, que mai no passa desapercebut.
A la fi de 2016, Jaume Plensa va realitzar la seva primera mostra en Galeria SENDA: «El Bosc Blanc», després de 7 anys sense exposar a Barcelona, la seva ciutat natal. Plensa va presentar una obra que enfrontava el que es mostra amb el que s’oculta, el passat amb el futur, la construcció natural amb la creació per mà de l’home, i la vibració sonora amb el silenci.
Vista de la galeria, 2016
Vista de la galeria, 2016
L’exposició va consistir en diverses escultures de rostres joves i femenins que representaven la individualitat dins de la col·lectivitat social. Les peces blanques, “Lou”, “Duna” i “Isabella”, semblaven surar en el sòl i es complementaven amb dibuixos de grafit en la paret. Plensa va buscar que l’espectador connectés amb les peces i trobés el seu propi camí a través de les obres col·locades en l’espai.
A finals de 2020, va tornar per a presentar una nova exposició «La Llarga Nit» a Galeria SENDA, en la qual va elogiar el misteriós temps de la nit, capaç d’inspirar a l’ànima dels poetes. Les obres de l’exposició presentaven figures dorments i silencioses, amb una dimensió lírica i contemplativa. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant en funció la maquinària del pensar, generant nous modes de viure en el món. L’exposició incloïa escultures suspeses, treballs en paper, entre altres obres.
Vista de la galeria, 2020
Vista de la galeria, 2020
A més, més enllà de les exposicions, Plensa ens va acompanyar en dues ocasions l’any passat. La primera vegada va participar al costat de Javier Molins en una xerrada que va tenir lloc en la galeria amb motiu de la presentació del llibre «Artistes en els camps nazis». En aquesta xerrada, Plensa i Molins van compartir les seves reflexions sobre l’obra dels artistes que van ser víctimes de l’Holocaust i la seva importància en la història de l’art. La segona ocasió va ser també en 2022, quan va participar en una altra xerrada al costat del fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol durant la presentació del llibre «Interior, 2022» de l’editorial By Publications. En aquesta #SENDATalks, van compartir les seves experiències i reflexions sobre l’art i la creativitat en el món actual.
No obstant això, fins i tot més enrere en el temps, el 2017, l’escultor alemany Stephan Balkenhol i Jaume Plensa es van reunir a la mezzanina de la galeria per parlar d’«Escultures i Espai Públic» en un diàleg sobre la seva trajectòria i el seu interès per fomentar l’escultura com a valor per a la societat i la cultura.
Agraïm haver pogut ser testimonis del compromís infrangible de Plensa amb l’art contemporani i l’oportunitat de presentar la seva obra a una galeria de la seva mateixa ciutat.
Si estàs interessat a conèixer les peces disponibles de Jaume Plensa, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic senda@galeriasenda.com oa la nostra SHOP online:
Dimecres passat, La Central Llibreria de Barcelona va ser l’escenari de la presentació de l’última monografia de Jordi Bernadó , “Projecte ID”. L’esdeveniment, en col·laboració amb el Museu Nacional de Catalunyai la Galeria SENDA, va comptar amb la participació del periodista Sergio Vila San Juan.
Jordi Bernadó és un fotògraf amb una visió cosmopolita i curiosa, un viatger incansable que ha deixat la seva empremta al món de la fotografia contemporània. Un dels seus últims treballs, ID Project, va ser exposat al MNAC durant l’estiu de 2022, i s’ha convertit en el eix central d’una publicació que explora l’obra completa d’aquest artista.
El que fa que la feina de Bernadó sigui tan interessant és el seu enfocament “relacional”. En lloc de simplement capturar imatges dels seus subjectes, Bernadó actua com a intermediari entre el subjecte i el públic, demanant-li al fotografiat que esculli el lloc on vol ser fotografiat. El resultat és un escenari habitat per una sola persona, la identitat de la qual no és revelada a la imatge, sinó al text que l’acompanya, escrit per Laura Ferrero.
Aquest enfocament crea un territori dexperimentació social i ofereix una alternativa a la uniformitat del comportament humà. En lloc de simplement observar els subjectes, Bernadó els involucra en el procés creatiu i els fa partícips plens del resultat final. És un enfocament que cerca establir una relació de confiança entre el fotògraf i el subjecte, i que permet que la imatge final sigui una representació més autèntica i veritable de la persona que està sent fotografiada.
Alejandro Castellote, per la seva banda, fa una anàlisi aguda i multifacètica de la trajectòria de Bernadó, explorant les diverses lectures que es poden fer de la seva feina i el seu enfocament artístic. La publicació, realitzada en coedició amb el MNAC de Barcelona i en col·laboració amb la galeria Senda de Barcelona, és una obra que no només explora el treball d’un artista, sinó que també s’endinsa a la mateixa naturalesa de la fotografia i la seva capacitat per a connectar-nos amb el món que ens envolta.
Durant la presentació, Bernadó va explicar aquest enfocament “relacional” i com aquesta tècnica li permet involucrar els subjectes en el procés creatiu i crear imatges més autèntiques i veritables. També va parlar del seu amor pels viatges i l’exploració, i com aquests han influït a la seva obra. Va ser una oportunitat per descobrir l’obra d’un artista únic al món de la fotografia contemporània. “Projecte ID” és una monografia que no només explora el treball de Bernadó, sinó que també aprofundeix en la naturalesa mateixa de la fotografia i la seva capacitat per connectar-nos amb el món que ens envolta.
Un cop d’ull a l’estudi d’Elena Del Rivero al cor d’East Village revela parets adornades amb les últimes obres d’art i diverses peces sense acabar, cadascuna de les quals és un testimoni de la seva destresa artística.
L’artista valenciana Elena Del Rivero va tenir la generositat de convidar-nos al seu estudi al cor d’East Village, compartir amb nosaltres els seus darrers treballs i consentir-nos amb una tassa de te. Mentre ens assèiem i bevíem, vam parlar sobre les darreres tendències artístiques a Nova York, la seva vida a la ciutat i la seva relació amb Espanya. Cada gir de la conversa dirigint nova llum sobre les vicissituds de la seva singular carrera artística.
La visita d’Elena no va ser només una oportunitat perquè ens poséssim al dia sobre els darrers esdeveniments al món de l’art, sinó també per conèixer els seus projectes en curs. Abans de sortir de l’estudi, Del Rivero va compartir amb nosaltres el seu últim projecte, Home Address, un homenatge al moviment sufragista que es va presentar l’endemà a l’Ajuntament de Nova York pel Dia Internacional de la Dona.
El Premi d’Adquisició de la Col·lecció NOMÉS a la fira ARCOmadrid 2023 ha estat atorgat a l’obra ‘L’alliberament del mite (2022)’ de l’artista xilena Sandra Vásquez de l’Horra, el seu treball s’ha exposat a l’estand de Galeria Senda (9B21). Aquesta peça serà inclosa a la propera exposició de l’Espai NOMÉS titulada “Protection No Longer Assured“, que es durà a terme a partir del 10 de març i que explorarà diferents nocions del sublim.
El lliurament del guardó va anar a càrrec de Pablo Martínez, CEO de la Col·lecció SOLO, i Óscar Hormigos, el seu Chief Creative Officer, a més de Maribel López.
Moltes felicitats a l’artista! També volem expressar el nostre agraïment tant a la Col·lecció SOLO pel seu compromís i suport a l’art contemporani, com a la fira #ARCOmadrid per oferir una plataforma tan important pel món de l’art.
Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.
L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.
Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.
“He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.