Un viatge a través de l’imaginari de Jaume Plensa a l’òpera Macbeth

Amb Jaume Plensa com a director artístic, el 16 de febrer s’estrena l’òpera de Verdi, Macbeth, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.

L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.

Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.

He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.

Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat
Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat

Maqueta de la direcció artística de Macbeth

L’òpera compta amb un repartiment exquisit format per uca Salsi, Željko Lučić, Erwin Schrott, Simón Orfila, Ekaterina Semenchuk, Alexandrina Pendatchanska, Gemma Coma-Alabert, Francesco Pio Galasso, Celso Albelo, Fabian Lara i David Lagares. Amb especial il·lusió, tornarem a veure’ns amb Sondra Radvanovsky, soprano que interpreta a Lady Macbeth i de qui recordem el seu pas per ARCO Madrid 2021 amb motiu de la presentació del cartell del Festival Castell de Peralada.

Fotografia de quatre homes i una dona somrient a cambra posant davant d'un quadre

D’esquerra a dreta, Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada; Joan Matabosch, director artístic del Teatro Real; Carlos Álvarez, baríton; Sondra Radvanovsky, soprano; i l’artista Jordi Bernadó, posant amb una de les seves obres exposades a ARCO Madrid 2021.

Fotografia de Jaume Plensa assegut en una cadira amb un micròfon en mà
Imatges de figuretes de color blanc, negre i vermell

Obra de Jaume Plensa:

Anna Malagrida presenta “L’Attente” a La Filature, Mulhouse

Artista imprescindible a l’escena contemporània, Anna Malagrida, es desenvolupa des de finals dels 90 en el treball de fotografia i vídeo amb impressionant consistència. Malagrida aborda temes polítics amb gran delicadesa poètica i treballa amb subtilesa la posada en escena, els jocs de llum i el clarobscur, confonent en un mateix gest fotografia i art pictòric.

Anna Malagrida expressa la seva representació personal de la ciutat de París a través de les seves imatges: la ciutat globalitzada, als seus murs i façanes, apareix com una pell que porta les empremtes dels esdeveniments i crisis que travessa.

Exposició del 17 de gener al 5 de març de 2023 a La Filature, Mulhouse
De dimarts a diumenge de 14h a 18h + nits d’espectacle
(La Filature estarà tancada al públic del 12 al 26 de febrer.)

Per a més informació podeu visitar la pàgina web de La Filature a través d’aquest link:

Els nens i nenes de la Fundació Comtal retraten obres exposades a la galeria per al “Dia Mundial del Selfie en els Museus”

Dimecres passat 18 de gener del 2023 quedarà gravat en la memòria dels nens i nenes de la Fundació Comtal, una organització que ha estat treballant incansablement des de 1994 per a brindar oportunitats de futur a nens, adolescents i joves en situacions de vulnerabilitat i a les seves famílies. En aquesta ocasió especial, amb motiu del “Dia Mundial de la Selfie en els Museus”, van tenir el privilegi de visitar Galeria SENDA.

Des que van posar un peu en la galeria, els joves van ser rebuts amb una càlida benvinguda i una explicació detallada sobre l’exposició actual: “Love Song” de l’artista Elena Del Rivero. Emocionats per l’oportunitat de submergir-se en el món de l’art contemporani, van escoltar atentament mentre se’ls narrava la història i el significat que hi havia darrere de cada obra d’art exposada en SENDA.

Després d’absorbir tota la informació sobre l’exposició, va arribar el moment més emocionant de la visita. Com a part de l’activitat programada, se’ls va convidar a cada nen i nena a triar una de les obres exposades en la galeria per a estudiar-la de prop. Amb llapis i paper en mà, es van submergir en un món de creativitat i expressió. Amb cada traç, intentaven capturar l’essència i la bellesa de les obres d’art que els envoltaven. Des dels vibrants colors fins als més petits detalls, cada nen i nena deixava volar la seva imaginació mentre donava vida a la seva pròpia interpretació de les obres.

Entre riures i murmuris d’emoció, els joves compartien entre ells les seves creacions, descrivint amb entusiasme cada detall que havien capturat en els seus dibuixos. Per a molts d’ells, aquesta experiència va ser molt més que un simple exercici artístic; va ser una oportunitat única per a expressar les seves emocions i donar curs a la seva creativitat.

A mesura que la visita arribava a la seva fi, els joves es van acomiadar de Galeria SENDA amb una sensació de satisfacció i orgull pel que havien aconseguit. Per a ells i elles, aquesta experiència no sols va representar l’oportunitat d’explorar el món de l’art, sinó també un recordatori que, malgrat els desafiaments que enfronten en les seves vides diàries, tenen el poder de crear bellesa i significat al seu voltant.

En definitiva, el “Dia Mundial de la Selfie en els Museus” no sols va ser una celebració de l’art, sinó també un recordatori de l’impacte positiu que pot tenir l’art en la vida dels nens i nenes, especialment aquells que més el necessiten. Encara que sembli un dia mundial, absurd i poc conegut, és gràcies a aquesta mena de rareses que l’art mai mor. A més, gràcies a iniciatives com la que ha proposat Galeria SENDA per a aquesta celebració, l’art continua sent un far d’esperança i creativitat per a les generacions futures. Perquè com va dir el filòsof alemany Friedrich Nietzsche: “Sense art, la vida seria un error”.

Imatge d'un grup de persones en una galeria d'art

Chus Roig, sòcia i co-directora de la galeria, durant l’explicació al costat del grup de la Fundació Comtal

Us deixem, a continuació, alguns dels dibuixos més destacats que els nens i nenes de la Fundació Comtal van crear per a aquesta iniciativa juntament amb la seva obra original respectiva:

Escultura de la cara d'una jove de Jaume Plensa
Jaume Plensa
Martina (2022)
Fusta, 140 x 32 x 44 cm

Escultura de metall i vidre
Túlio Pinto
Complicity #29 (2021)
Acer i vidre, 140 x 40 x 96 cm
Escultura a fusta d'un home amb americana negra, camisa blanca i corbata rosa
Stephan Balkenhol
Man with pink tie (2022)  
Fusta, 120 x 95.5 x 11.7 cm
Llenç fosc amb una estrella blanca i gran en el centre i amb la paraula “FEAR” en vermell
Elena Del Rivero
#102 (2020)
Collage amb fragments danyats i recuperats d’acrílic sobre llenç, oli, fil i tela enguixada sobre tauler de museu, 29 x 23 cm

Pintura abstracta d'uns éssers amb cares grogues
Evru Zush
Girls Of My Life (1988)
Oli sobre paper, 92 x 184 cm

La Fundació Suñol presenta una exposició monogràfica dedicada a Zush

“Zush a Eivissa”

27.01.2023 – 20.05.2023

La Fundació Suñol presentarà a finals de gener de 2023 una exposició monogràfica dedicada Zush, artista de la Col·lecció Suñol Soler, en col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, on la mostra es va presentar entre els mesos de juny i novembre de 2022.

Comissariat: Enrique Juncosa, Elena Ruiz (Museu d’Art Contemporani d’Eivissa) i Xavier de Luca.

Inauguració: Divendres 27 de gener a les 19:00h.

Recomanem: LAIA NOAL “Poètiques de la destrucció” a Lab36

LAB36 obre el seu calendari expositiu del 2023 amb dues propostes artístiques que tenen un concepte en comú: pensar i construir el paisatge. Així, en aquesta primera part de l’any LAB36 presenta “Poètiques de la Destrucció” de Laia Noal, la guanyadora del premi Nasevo 2021 de la Fundación Ernesto Ventós, i “Paradís Artificial” de Jordi Gispert Pi.

Amb motiu de “Poètiques de la Destrucció”, Jordi Garrido, historiador i crític d’art, ha elaborat un text que reflexiona sobre l’obra de Laia Noal, que ens introdueix al seu projecte artístic ia l’exposició.


Laia Noal proposa una aproximació al paisatge de manera multisensorial, juxtaposa elements, els descontextualitza i els aïlla per evidenciar la degradació que podem arribar a provocar a la natura.” – Jordi Garrido


El text sencer està disponible a la web de LAB36: https://lab36.org/blog-poeticas-de-la-destruccion-por-jordi-garrido/

Imma Prieto sobre “Love Song”, una exposició d’Elena Del Rivero

Conducció: el ritual del gest

Per Imma Prieto, directora d’ Es Baluard, Museu d’Art Contemporani de Palma

Elena del Rivero ha generat noves partitures, composicions constituïdes en i des del fragment, un palimpsest de memòries que creen comunitat i imaginari col·lectiu. Cada obra es nodreix de gestos previs i genera coreografies amb les que nosaltres hi podem intervenir des del pensament compartit. Totes aquestes feines s’acompanyen i són constel·lacions que composen el seu imaginari vital.

En aquest espai estel·lar ressonen altres veus, altres moviments interns i socials. A l’espai que avui ens acull, es presenten en diàleg constant passatges íntims i revoltes col·lectives, tots forgen la seva escriptura visual. Imatges, paraules, sonoritat, espais, aquest univers ens sobrevola i ens toca.

Sense aquest frec necessari no tindria lloc el moviment que propicia la conducció, que, en paraules del compositor, és un vocabulari universal en què la música esdevé llenguatge, compost de gestos i cadències , de fragments i memòries d’un ritual col·lectiu.

Alguns dels fragments que componen aquests collages formaven part d’altres feines que es trobaven a terra del seu antic estudi, situat al carrer Cedar de Nova York, el dia que va tenir lloc l’atemptat del World Trade Center, l’11 de setembre del 2001.

Podríem imaginar que, mesos després, després de recollir els fragments, s’escoltava Butch Morris en alguna estada de la ciutat. Sintonies que cohabiten i propicien freqüències procedents de retalls gairebé oblidats. Interessa apuntar a aquest gest previ i posterior a alguna cosa, interessa pensar junts en aquesta conducció universal.

Convé atendre els paisatges generats, el ritual que els envolta i permet que siguem amb, aquest aparellament d’imatges, ritmes i històries, aquesta simultaneïtat que propicia la performativitat del ritual.

Accediu a la informació sobre l’exposició a través d’aquest link:

Inauguració: 12.01.2023 a les 19h a Galeria SENDA.

Pots llegir el text complet en castellà aquí: