ID Project: Presentació del llibre de Jordi Bernadó

Dimecres passat, La Central Llibreria de Barcelona va ser l’escenari de la presentació de l’última monografia de Jordi Bernadó , “Projecte ID”. L’esdeveniment, en col·laboració amb el Museu Nacional de Catalunyai la Galeria SENDA, va comptar amb la participació del periodista Sergio Vila San Juan.

Jordi Bernadó és un fotògraf amb una visió cosmopolita i curiosa, un viatger incansable que ha deixat la seva empremta al món de la fotografia contemporània. Un dels seus últims treballs, ID Project, va ser exposat al MNAC durant l’estiu de 2022, i s’ha convertit en el eix central d’una publicació que explora l’obra completa d’aquest artista.

El que fa que la feina de Bernadó sigui tan interessant és el seu enfocament “relacional”. En lloc de simplement capturar imatges dels seus subjectes, Bernadó actua com a intermediari entre el subjecte i el públic, demanant-li al fotografiat que esculli el lloc on vol ser fotografiat. El resultat és un escenari habitat per una sola persona, la identitat de la qual no és revelada a la imatge, sinó al text que l’acompanya, escrit per Laura Ferrero.

Aquest enfocament crea un territori dexperimentació social i ofereix una alternativa a la uniformitat del comportament humà. En lloc de simplement observar els subjectes, Bernadó els involucra en el procés creatiu i els fa partícips plens del resultat final. És un enfocament que cerca establir una relació de confiança entre el fotògraf i el subjecte, i que permet que la imatge final sigui una representació més autèntica i veritable de la persona que està sent fotografiada.

Alejandro Castellote, per la seva banda, fa una anàlisi aguda i multifacètica de la trajectòria de Bernadó, explorant les diverses lectures que es poden fer de la seva feina i el seu enfocament artístic. La publicació, realitzada en coedició amb el MNAC de Barcelona i en col·laboració amb la galeria Senda de Barcelona, és una obra que no només explora el treball d’un artista, sinó que també s’endinsa a la mateixa naturalesa de la fotografia i la seva capacitat per a connectar-nos amb el món que ens envolta.

 

Durant la presentació, Bernadó va explicar aquest enfocament “relacional” i com aquesta tècnica li permet involucrar els subjectes en el procés creatiu i crear imatges més autèntiques i veritables. També va parlar del seu amor pels viatges i l’exploració, i com aquests han influït a la seva obra. Va ser una oportunitat per descobrir l’obra d’un artista únic al món de la fotografia contemporània. “Projecte ID” és una monografia que no només explora el treball de Bernadó, sinó que també aprofundeix en la naturalesa mateixa de la fotografia i la seva capacitat per connectar-nos amb el món que ens envolta.

Un viatge a través de l’imaginari de Jaume Plensa a l’òpera Macbeth

Amb Jaume Plensa com a director artístic, el 16 de febrer s’estrena l’òpera de Verdi, Macbeth, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.

L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.

Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.

He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.

Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat
Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat

Maqueta de la direcció artística de Macbeth

L’òpera compta amb un repartiment exquisit format per uca Salsi, Željko Lučić, Erwin Schrott, Simón Orfila, Ekaterina Semenchuk, Alexandrina Pendatchanska, Gemma Coma-Alabert, Francesco Pio Galasso, Celso Albelo, Fabian Lara i David Lagares. Amb especial il·lusió, tornarem a veure’ns amb Sondra Radvanovsky, soprano que interpreta a Lady Macbeth i de qui recordem el seu pas per ARCO Madrid 2021 amb motiu de la presentació del cartell del Festival Castell de Peralada.

Fotografia de quatre homes i una dona somrient a cambra posant davant d'un quadre

D’esquerra a dreta, Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada; Joan Matabosch, director artístic del Teatro Real; Carlos Álvarez, baríton; Sondra Radvanovsky, soprano; i l’artista Jordi Bernadó, posant amb una de les seves obres exposades a ARCO Madrid 2021.

Fotografia de Jaume Plensa assegut en una cadira amb un micròfon en mà
Imatges de figuretes de color blanc, negre i vermell

Obra de Jaume Plensa:

S’instal·len les portes de Jaume Plensa en el Liceu de Barcelona

Les portes escultòriques en acer inoxidable de Jaume Plensa s’alcen majestuoses a l’entrada del Gran Teatre del Liceu, marcant una nova era per a aquest icònic coliseu en les Rambles de Barcelona. Encara que la seva instal·lació final encara està en procés, els transeünts ja poden albirar la magnificència d’aquestes estructures monumentals, cadascuna amb un pes de mitja tona.

El dimarts, els curiosos van ser testimonis de com quedaran els tres imponents enreixats dissenyats per l’aclamat artista català, qui ha supervisat de prop cada etapa d’aquest ambiciós projecte. A mesura que s’acosta la data d’inauguració al setembre, coincidint amb l’esperat retorn de l’activitat en el Liceu, aquestes obres d’art es cobriran temporalment amb una lona, augmentant encara més l’anticipació entre els ciutadans i els amants de l’art per igual.

Imatge de la façana de les portes d'acer del Liceu

Batejades amb l’evocador nom de “Constel·lacions”, aquestes portes representen molt més que simples elements arquitectònics. Són un tribut al propi Liceu, a la música que ha omplert les seves sales al llarg dels anys, a les emblemàtiques reixes dissenyades per Gaudí i al pròxim llegat de Miró, el mosaic del qual adorna el pròxim Pla de l’Os.

Però més enllà del seu valor estètic, les portes també tenen una funció pràctica: preservar la seguretat i la integritat de l’espai circumdant. En evitar que les persones es refugiïn en la porxada durant la nit, aquestes obres d’art compleixen un paper crucial en la protecció de l’entorn, com va assenyalar Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, en una declaració prèvia. “A vegades ens trobem en l’infern. És necessari protegir aquest espai per a no ser còmplice de coses que passen aquí, des de gent que es punxa heroïna, gent que vol dormir, situacions com a violacions i prostitució”.

L’art de Plensa no sols embelleix el Liceu, sinó que també serveix com un recordatori de la diversitat i la riquesa cultural que defineix a les Rambles de Barcelona. Confeccionades amb lletres d’alfabets de diverses cultures, aquestes portes són un símbol d’inclusió i respecte per la pluralitat que caracteritza a aquesta emblemàtica artèria de la ciutat.

Enmig de la polèmica i la discussió sobre el destí de l’espai públic, les portes de Plensa representen un equilibri entre l’estètica i la funcionalitat, entre l’expressió artística i la necessitat pràctica. Amb la seva col·locació, s’espera que el Liceu no sols sigui un lloc d’excel·lència artística, sinó també un refugi segur i acollidor per a tots els que el visiten.

Imatge interior de les portes del Liceu

Extractes d’El Periódico i La Vanguardia

Les noves portes escultòriques per al Liceu en el seu 175 aniversari per Jaume Plensa

Les portes que l’artista català Jaume Plensa ha dissenyat per a l’entrada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona en homenatge a la música, Antoni Gaudí, Joan Miró i la “diversitat” de Les Rambles de Barcelona, se sumen a la celebració del 175 aniversari de la inauguració del Liceu.

Plensa ha assegurat que amb les portes del vestíbul ha volgut homenatjar les reixes de Gaudí i també les constel·lacions de Miró, per això les ha batejat com “Constel·lacions”, així com “l’artèria de la diversitat” de Barcelona que per a ell són Les Rambles. “Constel·lacions” s’instal·larà en les tres arcades de l’entrada principal del teatre i s’integrarà sense afectar altres elements incorporats amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Fotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Les portes de Jaume Plensa que s’incorporaran en l’entrada del Liceu

Plensa ha subratllat que les portes són un conglomerat de lletres que creixen, amb el color de la llum de lluna, i ha remarcat que la humanitat està marcada per la llengua, i que per això, en la seva creació, ha volgut mostrar “alfabets de moltes cultures”.

Ja coneixeu el meu món de textos i alfabets. M’agrada barrejar diferents cultures perquè crec que estem molt bé quan estem junts, mantenint la nostra individualitat i petites diferències, però què bé estem quan estem junts! I aquestes portes crec que són un homenatge a la diversitat, més encara en Les Rambles, que són l’artèria de la diversitat a Barcelona“.

Jaume Plensa

Malgrat admetre que odia les portes, així com tot el que tanca, l’artista ha remarcat que com més veu el disseny més li agrada – les portes s’obriran verticalment – i creï que han estat un encert. A més, ha remarcat que serviran també per a “dignificar la zona” en el que ha definit com un regal del Liceu a la ciutat i es converteixen en el nou rostre del teatre. Preguntat per si tem que les portes puguin ser danyades, ha dit que proporcionarà un acabat que admet molt bé la restauració sense complicacions.

Es tracta d’unes peces “bastant lleugeres” en paraules de l’artista, d’uns 500 quilograms cadascuna d’elles i un gruix d’1 centímetre d’acer, que els proporciona rigidesa i lleugeresa al mateix temps. El president del Liceu, Salvador Alemany, i el director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, han confiat que les portes estiguin instal·lades a l’inici de la temporada 2022-2023, cap a finals de setembre. Han costat uns 750.000 eurosPlensa no ha volgut cobrar els seus honoraris -, dels quals un 50% ho assumeix Fundació ACS, un 35% a través dels fons Feder i el 15% restant pel teatre, com informa Europa Press.

Extracte de El Mundo

Imatge de la maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

La maqueta de l’obra de Plensa para al Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU

Les portes presentaven dos reptes extraordinaris – afegeix Plensa“. “Un és el propi edifici, que tothom diu que és horrorós, però jo crec que quan s’acumula l’horror acaba sent meravellós. Jo no tocaria ni una coma d’aquest edifici. Els llums de l’entrada m’encanten. I la segona, és que estem davant una obra extraordinària de Miró en Les Rambles que crec que ha marcat de manera molt forta moltes coses de la ciutat, fins i tot el moment tràgic de l’atemptat a la ciutat, que va acabar just davant”.

En aquestes «Constel·lacions» volia retre homenatge al Liceu, a la música, però també pensar en un arquitecte que ens ha donat molts dies de glòria a la ciutat que és Gaudí, i el títol el trio precisament per aquest món de constel·lacions de Miró, que és a qui molt especialment vull homenatjar”, va afegir.

Extracte de La Vanguardia

Fotografia de Jaume Plensa amb la seva maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Plensa, amb la maqueta de la seva obra para el Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU