Un nou doctorat per a Jaume Plensa

Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.

La seva narrativa artística

El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.

Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.

Premis i reconeixements

Per tot això, no és estrany pensar que Jaume Plensa ha estat guardonat en diverses ocasions, tant per la seva labor artística com social. Aquí a Espanya ha estat premiat ni més ni menys que amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (2012) o la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura (2021), juntament amb altres personalitats del món de l’art com l’actor Javier Bardem o el grup musical Amaral. No obstant això, en aquest blog volem celebrar i felicitar a Jaume Plensa per aconseguir el seu quart títol honoris causa, aquesta vegada per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA). Altres doctorats que Plensa porta a la seva esquena són els concedits per la School of the Art Institute de Chicago (2005), la Universitat Autònoma de Barcelona (2018) i la Universidad Internacional Méndez Pelayo (2022).

Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.

ART MEETS APOLO – El projecte site-specific de Sala Apolo, LAB 36, Galeria SENDA i Screen Projects

ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.

La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.

«ACCUMBENS» DE PEDRO TORRES

L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.

La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.

«PSYCHOFLAGE» DE MÓNICA RIKIĆ

Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.

En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.

«APOLO PARADÍS ARTIFICIAL» DE JORDI GISPERT

L’artista Jordi Gispert s’uneix a ART MEETS APOLO amb la seva instal·lació escultòrica «Apolo Paradís Artificial», una extensió de la seva obra «Paradís Artificial» que es va exhibir a LAB 36. En aquesta obra, Gispert explora la naturalesa artificial que impregna la nostra vida quotidiana.

La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.

«LA FITO. CANTAR COMO UNA CURA POSIBLE» DE FITO CONESA

Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.

La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.

“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG

Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.

Jaume Plensa més enllà de La Pedrera

En l’actualitat, el treball de l’escultor català Jaume Plensa es pot veure en nombrosos llocs de tot el món, incloent-hi l’exposició a La Pedrera de Barcelona, des del 31 de març fins al 23 de juliol de 2023. No obstant això, més enllà d’aquesta exposició, l’obra de Plensa és diversa i complexa, i mereix una revisió profunda. En aquest article, volem explorar la seva obra més enllà de la seva actual exposició a Barcelona, i destacar el seu pas per la nostra galeria al llarg dels anys.

A partir del 31 de març, a La Pedrera, podràs descobrir al Plensa més íntim i desconegut en una mostra que, per primera vegada, revela la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.

Imatge d'una escultura de metall sent pujada per una grua cap a La Pedrera

Instal·lació de l’obra de Jaume Plensa a La Pedrera

Aquesta exposició és una oportunitat única per a endinsar-se en l’obra més particular d’aquest escultor reconegut a escala internacional. Amb una carrera que abasta des de finals del segle XX fins a l’actualitat, Jaume Plensa ha destacat pel seu treball de la figura humana, on sovint fusiona la matèria, la paraula o la música en un diàleg constant. En aquesta exposició, comissariada per Javier Molins, es podran apreciar algunes de les peces més representatives de l’artista, així com la seva evolució al llarg dels anys.

Imatge de persones fotografiant una escultura de metall agafada per una grua

Jaume Plensa durant l’instal·lació de la seva obra a La Pedrera

Des de Galeria SENDA, havent exposat més d’una vegada l’obra de l’escultor, ens il·lusiona que la ciutat de Barcelona la rebi d’una manera tan honorable. Ens fa especial il·lusió recordar el seu pas per la galeria, que mai no passa desapercebut.

A la fi de 2016, Jaume Plensa va realitzar la seva primera mostra en Galeria SENDA: «El Bosc Blanc», després de 7 anys sense exposar a Barcelona, la seva ciutat natal. Plensa va presentar una obra que enfrontava el que es mostra amb el que s’oculta, el passat amb el futur, la construcció natural amb la creació per mà de l’home, i la vibració sonora amb el silenci.

Exposició de tres busts blancs gegants
Exposició de tres busts blancs gegants

Vista de la galeria, 2016

Vista de la galeria, 2016

L’exposició va consistir en diverses escultures de rostres joves i femenins que representaven la individualitat dins de la col·lectivitat social. Les peces blanques, “Lou”, “Duna” i “Isabella”, semblaven surar en el sòl i es complementaven amb dibuixos de grafit en la paret. Plensa va buscar que l’espectador connectés amb les peces i trobés el seu propi camí a través de les obres col·locades en l’espai.

Per a més informació, podeu escoltar aquest vídeo explicatiu de l’artista:

A finals de 2020, va tornar per a presentar una nova exposició «La Llarga Nit» a Galeria SENDA, en la qual va elogiar el misteriós temps de la nit, capaç d’inspirar a l’ànima dels poetes. Les obres de l’exposició presentaven figures dorments i silencioses, amb una dimensió lírica i contemplativa. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant en funció la maquinària del pensar, generant nous modes de viure en el món. L’exposició incloïa escultures suspeses, treballs en paper, entre altres obres.

Fotografia d'una galeria d'art on s'exposa una escultura i un quadre
Fotografia d'una galeria d'art on s'exposa una escultura d'un bust

Vista de la galeria, 2020

Vista de la galeria, 2020

A més, més enllà de les exposicions, Plensa ens va acompanyar en dues ocasions l’any passat. La primera vegada va participar al costat de Javier Molins en una xerrada que va tenir lloc en la galeria amb motiu de la presentació del llibre «Artistes en els camps nazis». En aquesta xerrada, Plensa i Molins van compartir les seves reflexions sobre l’obra dels artistes que van ser víctimes de l’Holocaust i la seva importància en la història de l’art. La segona ocasió va ser també en 2022, quan va participar en una altra xerrada al costat del fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol durant la presentació del llibre «Interior, 2022» de l’editorial By Publications. En aquesta #SENDATalks, van compartir les seves experiències i reflexions sobre l’art i la creativitat en el món actual.

No obstant això, fins i tot més enrere en el temps, el 2017, l’escultor alemany Stephan Balkenhol i Jaume Plensa es van reunir a la mezzanina de la galeria per parlar d’«Escultures i Espai Públic» en un diàleg sobre la seva trajectòria i el seu interès per fomentar l’escultura com a valor per a la societat i la cultura.

Agraïm haver pogut ser testimonis del compromís infrangible de Plensa amb l’art contemporani i l’oportunitat de presentar la seva obra a una galeria de la seva mateixa ciutat.


Si estàs interessat a conèixer les peces disponibles de Jaume Plensa, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic senda@galeriasenda.com oa la nostra SHOP online:

Studio Visit, Elena Del Rivero

#SendaInTheCity

Un cop d’ull a l’estudi d’Elena Del Rivero al cor d’East Village revela parets adornades amb les últimes obres d’art i diverses peces sense acabar, cadascuna de les quals és un testimoni de la seva destresa artística.

L’artista valenciana Elena Del Rivero va tenir la generositat de convidar-nos al seu estudi al cor d’East Village, compartir amb nosaltres els seus darrers treballs i consentir-nos amb una tassa de te. Mentre ens assèiem i bevíem, vam parlar sobre les darreres tendències artístiques a Nova York, la seva vida a la ciutat i la seva relació amb Espanya. Cada gir de la conversa dirigint nova llum sobre les vicissituds de la seva singular carrera artística.

La visita d’Elena no va ser només una oportunitat perquè ens poséssim al dia sobre els darrers esdeveniments al món de l’art, sinó també per conèixer els seus projectes en curs. Abans de sortir de l’estudi, Del Rivero va compartir amb nosaltres el seu últim projecte, Home Address, un homenatge al moviment sufragista que es va presentar l’endemà a l’Ajuntament de Nova York pel Dia Internacional de la Dona.

Evru/Zush guanya el 18è premi Electronic Art Arco-Beep

L’artista Evru/Zush ha estat guardonat amb el 18è premi Electronic Art Arco-Beep per la seva obra Opaulo (1990), una impressió digital sobre llenç exposada al nostre estand (9B21 – Galeria SENDA). Aquest premi, constituït el 2006, i realitzat en col·laboració amb la Fira ARCOMadrid, ha estat fixat com l’origen, l’element desencadenant, de la .BEEP { Col·lecció;}, una iniciativa pionera en la difusió de l’art electrònic i digital a Espanya.

El treball de Evru/Zush és una mostra clara de la seva capacitat per crear art que transcendeix els límits del que és convencional. Des de la galeria expressem el nostre orgull i satisfacció en haver exposat l’obra guanyadora i en haver col·laborat amb un artista que és “pioner universal en un món que potencia la interactivitat i la participació de l’espectador”.

Visita de Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat, Edgar Garcia, director de l’ICEC, Marta Gusta, directora de l’Àrea de les Arts Visuals de l’ICEC, Ester Capella, delegada de la Generalitat (Madrid).

Felicitem a Zush/Evru pel seu merescut premi i agraïm a la Col·lecció Beep ia la Fundació Newart per la seva important tasca en la promoció de l’art electrònic i digital.

EVRU/ZUSH: Artist Project per a la fira ARCO 2023 a Madrid

FEB 22 — 26, 2023 Fira ARCO

IFEMA Madrid
Stand: 9B21

Després de la recent inauguració de l’exposició monogràfica “Zush a Eivissa ”, a la Fundació Suñol de Barcelona, amb col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Evru/Zush torna per exposar part de la seva obra concebuda a Eivissa (1968-1983), un període fonamental per a l’artista, el qual experimenta amb formats i tècniques molt diferents mai vistes fins aquell moment. Precisament en aquella època, el 1968, el jove artista Albert Porta decideix convertir-se en Zush i dur a terme una estratègia d’autocuració creativa després del pas per l’hospital frenopàtic de Barcelona.

Si llegim en un mitjà de prestigi del món de l’art que un artista ha creat una personalíssima proposta absolutament coherent, enginyosa, sòlida i audaç al metavers, amb avatars i codis, llenguatges propis del món del videojoc o la realitat augmentada, amb imatges estereoscòpiques, colors i mons irreals, aportant un radicalment nou escenari al món de la creació, ens llençaríem a conèixer la proposta d’aquest avançat Artista.

Això ni més ni menys és el que ja va fer Zush, fa ni més ni menys de 40 anys!

Evrugo Mental State, un món tan real com el nostre propi, però existent en un lloc incert (que avui probablement traduiríem com a metavers) amb idioma propi,  personatges que hi habiten, moneda, himne i tantes altres característiques pròpies a un món real va ser treballat i definit per ell durant anys i presentat en diferents contextos vam poder veure’l al MACBA, al Reina Sofia, les biennals de São Paulo oa la Documenta, i fins i tot a la fantàstica exposició dels “Magos De la Tierra” al centre Pompidou de la mà de Jean Huber Martin .

Aquest món real, ho ha estat i ho és i això ens demostra l’avançat en el seu temps que sempre va estar i està el nostre homenatjat, que es va llançar a investigar i crear (a través d’uns aparells, anomenats Computadores Personals i que eren inassolibles excepte per a uns pocs professionals o investigadors) i amb elles, a través d’eines que avui ens sorprendrien, continuar creant en aquest seu món fascinant. El WWW no havia estat llavors ni tan sols imaginat. Abans del nostre avui.

Diverses paraules com Scanahrome o Infografia es van haver d’inventar. Obres treballades a través de la digitalització i després en alguns casos impreses en aquells rudimentaris aparells que avui vindríem anomenar plotters.

Zush és sens dubte un pioner universal en aquest món i és per això que volem rendir aquest homenatge a aquesta feina seva.

“El que és meu són mitologies individuals. Sóc algú que genera la seva pròpia manera de pensar, de veure la realitat o de veure el món. El que m’interessa és ser un pont entre el seny i la bogeria”.

Evru/Zush

Renusa, 1989-1990

Acrylic painting on photography paper mounted on wood

200 × 100 × 5 cm

Així doncs, una vegada més, les campanes tornen a ser protagonistes a l’espai, aquesta vegada acompanyades de les seves cèlebres nagues, deïtats hindús amb faç i tors humà, generalment de dona, i cos de serp. D’aquesta manera, el desig de tornar a ser d’Evru es materialitza, sota la representació de serps, éssers que com el mateix artista muden la pell en un procés natural de renovació i creixement.
Aquesta voluntat de transformació és una constant en la seva carrera, a través de moments d’inflexió que permeten reflexionar sobre conceptes com la identitat, l’alteritat o el pas del temps. Així, el desig de mort i renaixement és la declaració d’intencions d’un artista transgressor i inclassificable que es nega i es reafirma cada cop més rotund i immortal.

Per més informació contactar amb: info@galeriasenda.com

Un viatge a través de l’imaginari de Jaume Plensa a l’òpera Macbeth

Amb Jaume Plensa com a director artístic, el 16 de febrer s’estrena l’òpera de Verdi, Macbeth, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.

L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.

Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.

He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.

Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat
Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat

Maqueta de la direcció artística de Macbeth

L’òpera compta amb un repartiment exquisit format per uca Salsi, Željko Lučić, Erwin Schrott, Simón Orfila, Ekaterina Semenchuk, Alexandrina Pendatchanska, Gemma Coma-Alabert, Francesco Pio Galasso, Celso Albelo, Fabian Lara i David Lagares. Amb especial il·lusió, tornarem a veure’ns amb Sondra Radvanovsky, soprano que interpreta a Lady Macbeth i de qui recordem el seu pas per ARCO Madrid 2021 amb motiu de la presentació del cartell del Festival Castell de Peralada.

Fotografia de quatre homes i una dona somrient a cambra posant davant d'un quadre

D’esquerra a dreta, Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada; Joan Matabosch, director artístic del Teatro Real; Carlos Álvarez, baríton; Sondra Radvanovsky, soprano; i l’artista Jordi Bernadó, posant amb una de les seves obres exposades a ARCO Madrid 2021.

Fotografia de Jaume Plensa assegut en una cadira amb un micròfon en mà
Imatges de figuretes de color blanc, negre i vermell

Obra de Jaume Plensa:

Anna Malagrida presenta “L’Attente” a La Filature, Mulhouse

Artista imprescindible a l’escena contemporània, Anna Malagrida, es desenvolupa des de finals dels 90 en el treball de fotografia i vídeo amb impressionant consistència. Malagrida aborda temes polítics amb gran delicadesa poètica i treballa amb subtilesa la posada en escena, els jocs de llum i el clarobscur, confonent en un mateix gest fotografia i art pictòric.

Anna Malagrida expressa la seva representació personal de la ciutat de París a través de les seves imatges: la ciutat globalitzada, als seus murs i façanes, apareix com una pell que porta les empremtes dels esdeveniments i crisis que travessa.

Exposició del 17 de gener al 5 de març de 2023 a La Filature, Mulhouse
De dimarts a diumenge de 14h a 18h + nits d’espectacle
(La Filature estarà tancada al públic del 12 al 26 de febrer.)

Per a més informació podeu visitar la pàgina web de La Filature a través d’aquest link:

Imma Prieto sobre “Love Song”, una exposició d’Elena Del Rivero

Conducció: el ritual del gest

Per Imma Prieto, directora d’ Es Baluard, Museu d’Art Contemporani de Palma

Elena del Rivero ha generat noves partitures, composicions constituïdes en i des del fragment, un palimpsest de memòries que creen comunitat i imaginari col·lectiu. Cada obra es nodreix de gestos previs i genera coreografies amb les que nosaltres hi podem intervenir des del pensament compartit. Totes aquestes feines s’acompanyen i són constel·lacions que composen el seu imaginari vital.

En aquest espai estel·lar ressonen altres veus, altres moviments interns i socials. A l’espai que avui ens acull, es presenten en diàleg constant passatges íntims i revoltes col·lectives, tots forgen la seva escriptura visual. Imatges, paraules, sonoritat, espais, aquest univers ens sobrevola i ens toca.

Sense aquest frec necessari no tindria lloc el moviment que propicia la conducció, que, en paraules del compositor, és un vocabulari universal en què la música esdevé llenguatge, compost de gestos i cadències , de fragments i memòries d’un ritual col·lectiu.

Alguns dels fragments que componen aquests collages formaven part d’altres feines que es trobaven a terra del seu antic estudi, situat al carrer Cedar de Nova York, el dia que va tenir lloc l’atemptat del World Trade Center, l’11 de setembre del 2001.

Podríem imaginar que, mesos després, després de recollir els fragments, s’escoltava Butch Morris en alguna estada de la ciutat. Sintonies que cohabiten i propicien freqüències procedents de retalls gairebé oblidats. Interessa apuntar a aquest gest previ i posterior a alguna cosa, interessa pensar junts en aquesta conducció universal.

Convé atendre els paisatges generats, el ritual que els envolta i permet que siguem amb, aquest aparellament d’imatges, ritmes i històries, aquesta simultaneïtat que propicia la performativitat del ritual.

Accediu a la informació sobre l’exposició a través d’aquest link:

Inauguració: 12.01.2023 a les 19h a Galeria SENDA.

Pots llegir el text complet en castellà aquí:

«Poesia del silenci», una exposició de Jaume Plensa en la Fundació Bancaja de València

Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.

La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.

Imatge d'una exposició de quadres de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci
Imatge d'una escultura de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci

L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.

Imatge d'uns periodistes entrevistant un home davant d'una escultura de Jaume Plensa

L’artista Jaume Plensa per a TV3

La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.

L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.

Imatge d'una exposició de Jaume Plensa
Imatge d'una exposició de Jaume Plensa

L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.

Imatge de tres homes i una dona a l'interior d'una escultura de Jaume Plensa
D’esquerra a dreta: Javier Molins, Carlos Durán, Jaume Plensa i Laura Medina.

La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.

L’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci” pot visitar-se en la seu de la Fundació Bancaixa a València (Plaça Tetuan, 23) del 25 de novembre de 2022 al 19 de març de 2023.

Tota la informació aquí:

https://www.fundacionbancaja.es/exposicion/jaume-plensa-poesia-del-silencio/