Galeria SENDA a l’Art Brussels 2024

Per a la 40a edició d’Art Brussels, hem estat convidats per a la secció “REDISCOVERY” pel Comitè d’Art Brussels compost per galeristes belgues i internacionals. En aquesta ocasió, recuperem a l’inclassificable Zush/Evru, al qual vam dedicar l’exposició “Tornar a ser” (2020) després de vuit anys d’absència per part de l’artista. La secció “REDISCOVERY” està dedicada a artistes subestimats, infravalorats o oblidats del segle XX, vius o morts. El seu objectiu és explorar i destacar pràctiques sorprenents, desconegudes i originals que encara no han entrat en el corrent principal de la història de l’art.

La condició humana a través dels somnis vista per tres generacions d’artistes

És un plaer participar de nou a Art Brussels, ja que presenta un programa sòlid i internacional i una mescla única d’artistes consagrats i talents emergents que s’alineen amb la nostra visió. A més de la secció “REDISCOVERY”, les galeries s’han dividit en tres seccions més: PRIME, DISCOVERY, INVITED i la subsecció SOLO de la fira.

A més de comptar amb una secció especial per a tornar a posar el focus en l’obra de Zush/Evru, sumem a Sandra Vásquez de la Horra i Gonzalo Guzmán, creant així un diàleg entre tres artistes de tres generacions diferents que aborden realitats de la condició humana no evidents. Visions personalíssimes del subconscient. Les seves pròpies experiències els serveix com a motor per a crear mons onírics únics i personals que obren espais de reflexió.

Zush/Evru

El personal univers estètic del barceloní que, sota diversos noms – Albert Porta, Zush i ara Evru – ha protagonitzat des dels anys seixanta un itinerari que ens endinsa pels més renovadors suports expressius. La seva fluida obra enfonsa les seves arrels en la seva encara més fluida persona, que ha donat origen a l’Estat Mental Evrug, un món imaginari autosuficient en el qual resideix sovint per a reflexionar sobre conceptes com la identitat, l’alteritat i l’estat de l’ésser. Les seves obres d’art actuen com a mediadors tangibles entre el públic i els somnis, emocions, criatures i éssers que resideixen en el seu món oníric. La seva obra difumina els plans del somni i la realitat amb una expressió pròxima al surrealisme.

Quadre d'una figura fent una postura de ioga

Zush/Evru. Admukarud (2008).

82,8 x 174,2 cm

Sandra Vásquez de la Horra

Com a complement a Zush/Evru, Sandra Vásquez de la Horra (Vinya de la Mar, Xile, 1967) procedeix a treballar en el pla de la seva imaginació. Els seus característics dibuixos banyats en cera, que es van poder veure en l’exposició “Meridiano” (2018) i “Aura” (2022), evoquen un estat oníric d’emoció i fantasia, on la seva expressió interna tracta temes subversius de religió, sexe, mitologia, mort i experiències personals.

Tant Vásquez de la Horra com Zush comparteixen un interès per l’oníric i el surrealista, però aborden aquests temes des de perspectives diferents. Mentre que Vásquez de la Horra se centra en l’exploració dels aspectes més profunds de l’inconscient humà i en la desconstrucció de tabús culturals, Zush se submergeix en la creació dels seus propis mons alternatius. No obstant això, tots dos artistes comparteixen una habilitat innata per a capturar l’essència de l’irreal i el fantàstic en les seves obres, convidant l’espectador a reflexionar sobre la naturalesa de la realitat i la imaginació. Igual que Zush/Evru, l’obra de Vásquez de la Horra enfonsa les seves arrels en el desig d’encarnar i comprendre l’intangible estat interior.

Persona observant una exposició de dibuixos penjats en una paret blanca

Sandra Vásquez de la Horra. Vista d’exposició “Aura”

Dibuixos banyats en cera

Gonzalo Guzmán

Finalment, per a enllaçar el diàleg, contrastem l’obra d’aquests artistes consagrats amb una de les nostres últimes incorporacions a la galeria i que exhibim durant Art Nou 2023 amb l’exposició “Col·lisió”.

Format com a dissenyador industrial, Gonzalo Guzmán (Madrid, 1991) va començar a dedicar-se a l’escultura arran de la pandèmia. Durant aquesta època de caos i incertesa, va experimentar “somnis lúcids” en els quals era conscient d’estar vivint el mateix somni i podia controlar el desenvolupament d’aquest. En aquests se li apareixien reiteradament figures similars a dòlmens que li van servir com a inspiració. La plasmació d’aquestes formes en escultures es tracta d’un mode de recerca per a traslladar-les a la realitat. És a dir, el fet de materialitzar-les possibilita que Guzmán interactuï amb elles en el pla real i al mateix temps puguin fer-lo altres persones.

Per a entrellaçar l’obra de Gonzalo Guzmán amb la de Zush/Evru, podem destacar com tots dos artistes exploren la intersecció entre el món tangible i el món dels somnis. Tots dos desafien la percepció convencional de la realitat i ens porten a reflexionar sobre els límits de la imaginació i la materialització artística. Mentre Zush/Evru ens mostra els paisatges dels nostres somnis, Guzmán ens ofereix l’oportunitat de tocar aquestes formes efímeres i portar-les al món físic.

Persona i gos blanc en front d'una escultura d'acer

Gonzalo Guzmán. Dolmen_04 (2022)

190 x 270 x 100 cm

Ens veiem a Art Brussels!

Per tot això, ens complau anunciar nostra vintena primera participació en la 40a edició d’Art Brussels. Aquesta prestigiosa fira és una de les més reconegudes d’Europa i un esdeveniment marcat en el nostre calendari. Amb una àmplia varietat de propostes, representa la riquesa cultural i artística de l’escena europea que atreu  un gran nombre de col·leccionistes, comissaris, galeries, professionals de l’art de tot el món. Enguany, la fira tindrà lloc en el Brussels Expo, en els Halls 5 i 6, i ens podràs trobar en l’estand 5A-22.

ART MEETS APOLO – El projecte site-specific de Sala Apolo, LAB 36, Galeria SENDA i Screen Projects

ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.

La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.

«ACCUMBENS» DE PEDRO TORRES

L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.

La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.

«PSYCHOFLAGE» DE MÓNICA RIKIĆ

Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.

En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.

«APOLO PARADÍS ARTIFICIAL» DE JORDI GISPERT

L’artista Jordi Gispert s’uneix a ART MEETS APOLO amb la seva instal·lació escultòrica «Apolo Paradís Artificial», una extensió de la seva obra «Paradís Artificial» que es va exhibir a LAB 36. En aquesta obra, Gispert explora la naturalesa artificial que impregna la nostra vida quotidiana.

La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.

«LA FITO. CANTAR COMO UNA CURA POSIBLE» DE FITO CONESA

Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.

La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.

“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG

Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.

«Poesia del silenci», una exposició de Jaume Plensa en la Fundació Bancaja de València

Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.

La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.

Imatge d'una exposició de quadres de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci
Imatge d'una escultura de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci

L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.

Imatge d'uns periodistes entrevistant un home davant d'una escultura de Jaume Plensa

L’artista Jaume Plensa per a TV3

La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.

L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.

Imatge d'una exposició de Jaume Plensa
Imatge d'una exposició de Jaume Plensa

L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.

Imatge de tres homes i una dona a l'interior d'una escultura de Jaume Plensa
D’esquerra a dreta: Javier Molins, Carlos Durán, Jaume Plensa i Laura Medina.

La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.

L’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci” pot visitar-se en la seu de la Fundació Bancaixa a València (Plaça Tetuan, 23) del 25 de novembre de 2022 al 19 de març de 2023.

Tota la informació aquí:

https://www.fundacionbancaja.es/exposicion/jaume-plensa-poesia-del-silencio/

Jaume Plensa, Jean-Marie del Moral i Màrius Carol es reuneixen a Galeria SENDA

Dilluns passat, 7 de novembre, Barcelona es va convertir en l’epicentre de l’art i la reflexió, quan la Galeria SENDA va obrir les seves portes per a rebre a tres destacats noms del món cultural: l’escultor Jaume Plensa, el fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol. El motiu d’aquesta trobada va ser la presentació del llibre “Interior, 2022“, una obra que transcendeix les pàgines impreses per a explorar els desafiaments i oportunitats que enfronten els creadors en el context d’un mercat globalitzat.

La temàtica de la xerrada, titulada “Reptes compartits. Creació en un mercat global“, va abordar qüestions profundes i pertinents sobre el procés creatiu en el món contemporani. Com s’enfronten els artistes a la pressió de produir en un entorn globalitzat? Quin impacte tenen les tendències del mercat en la creativitat i l’originalitat? Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van plantejar durant la conversa, que es va convertir en un diàleg apassionant entre ments creatives.

Jaume Plensa, conegut per les seves imponents escultures que exploren la relació entre l’individu i l’entorn, va compartir la seva visió sobre la necessitat de mantenir l’autenticitat en un món inundat d’influències externes. Per a Plensa, la veritable creativitat sorgeix de la connexió amb un mateix i amb l’entorn que ens envolta, i és crucial preservar aquesta connexió en un context globalitzat.

Per part seva, Jean-Marie del Moral, la fotografia del qual captura l’essència de la vida urbana i la diversitat humana, va parlar sobre el paper de l’art com a eina d’expressió i resistència en un món cada vegada més homogeneïtzat. Per a Del Morall, la creativitat és un acte de resistència contra la uniformitat, una manera de celebrar la diversitat i la complexitat del món que habitem.

Màrius Carol, periodista amb una llarga trajectòria en l’àmbit cultural, va aportar una perspectiva única sobre el paper dels mitjans de comunicació en la promoció i difusió de l’art contemporani. En un món on l’atenció es fragmenta i la informació flueix constantment, Carol va subratllar la importància de contar històries autèntiques i significatives que connectin amb el públic en un nivell emocional.

La presentació del llibre “Interior, 2022” va marcar l’inici d’una sèrie de #SENDATalks, una tipologia de xerrades organitzades per Galeria SENDA que reuneix artistes, creadors i pensadors per a explorar temes rellevants en el món de l’art i la cultura. Aquestes trobades ofereixen una plataforma per a l’intercanvi d’idees, el debat i la reflexió, fomentant un diàleg obert i enriquidor entre diferents disciplines i perspectives.

L’esdeveniment va concloure amb una sessió de preguntes i respostes, on el públic va tenir l’oportunitat d’interactuar amb els ponents i aprofundir en els temes tractats. L’atmosfera va ser d’inspiració i companyonia, deixant una petjada duradora en tots els presents i sembrant les llavors per a futures converses i col·laboracions creatives. En resum, la xerrada en la Galeria SENDA va ser molt més que la presentació d’un llibre; va ser una trobada transformadora que va il·luminar les complexitats i desafiaments del procés creatiu en el segle XXI, i que va demostrar el poder de l’art i la cultura per a unir a les persones i enriquir les nostres vides.

Per saber més sobre aquesta #SENDATalk descobreix la xerrada a YouTube Live i Instagram Live

Imatge d'una xerrada en una galeria d'art
Tres homes amb micròfon donant una xerrada
Fotografia de dos homes davant d'una paret amb dibuixos somrient a cambra
Fotografia de dos homes sostenint un llibre gran amb lletres negres sobre fons blanc

Ens veiem en la pròxima #SENDATalk 🗣!

El Museu de Reus rep “Duna’s World II” de Jaume Plensa

El Museo de Reus ha obert les seves portes per a presentar una veritable joia de l’art contemporani: l’excepcional peça “Duna’s World II” de l’aclamat escultor Jaume Plensa. Aquesta obra, part d’una col·lecció particular cedida per Galeria SENDA, ha trobat la seva llar en la històrica seu del raval de Santa Anna, afegint una nova i vibrant dimensió cultural a la ciutat.

Duna’s World II” transcendeix la mera categoria d’escultura per a convertir-se en una porta d’entrada al fascinant univers de l’artista. És un testimoniatge viu del seu ideari artístic i una celebració de l’eterna joventut. Tallada amb mestratge en marbre, la delicadesa i suavitat de la seva superfície conviden l’espectador a acostar-se i deixar-se embolicar per la seva aura mística. El rostre, amb els ulls tancats en un gest de serena contemplació, suggereix un estat de reflexió profunda, una invitació irresistible a explorar els racons més íntims de la nostra pròpia consciència.

Jaume Plensa, reconegut per la seva habilitat per a capturar l’essència mateixa de l’ésser humà en les seves obres, ens condueix en un viatge d’autodescobriment cap a la pau interior i l’harmonia espiritual. “Duna’s World II” ens recorda la importància vital de la introspecció i ens convida a submergir-nos en el temps del pensament, on trobem la serenitat i l’equilibri tan anhelats en el tumult de la vida moderna.

Escultura d'una cara de marbre de Jaume Plensa
Escultura d'una cara de marbre de Jaume Plensa
Imatge d'una persona fotografiant una escultura d'una cara de marbre

Duna’s World II” és una peça única de marbre, de 183 x 67 x 58, creada al 2015

La cessió d’aquesta obra mestra representa un regal inavaluable per a Reus, que ara pot presumir de comptar amb dues obres del canviat de nom escultor a la seva ciutat En 2003, Plensa va deixar una empremta inesborrable a la ciutat amb la seva monumental creació “Cos de llum“, que adorna majestuosament l’entrada de la Biblioteca Central Xavier Amorós. Amb la incorporació de “Duna’s World II“, Reus s’aferma com un destí cultural ineludible en el mapa de l’art contemporani, atraient a visitants i amants de l’art de tot arreu del món.

Si vols explorar més de prop “Duna’s World II”, a més d’acostar-te al Museo de Reus, pots veure aquest vídeo de Canal Reus on s’exploren els detalls de l’obra, a més d’escoltar unes paraules del regidor de cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens; i la delegada del Govern de la Generalitat a Camp de Tarragona, Teresa Pallarès.

Per a mantenir-se al dia amb les últimes notícies i activitats de Galeria SENDA, podeu seguir-nos en les nostres xarxes socials. No es perdin cap actualització sobre les nostres exposicions, esdeveniments especials i molt més. Uneix-te a la nostra comunitat i sé part de l’emocionant món de l’art contemporani!

#galeriasenda @galeriasenda

ZUSH al Museu d’art contemporani d’Eivissa

Des del 3 de juny al 30 de novembre del 2022 | Museu d’Art Contemporani d’Eivissa
Comissaris: Enrique Juncosa, Xavier de Luca (Fundació Suñol) i Elena Ruiz

Col·labora Galeria SENDA

El regidor de Cultura de l´Ajuntament d´Eivissa i president del Patronat del Museu d´Art Contemporani d´Eivissa, Pep Tur, la directora del Museu d´Art Contemporani d´Eivissa, Elena Ruiz, i l´artista Zush han presentat l´exposició Zush a Eivissa que es va inaugurar el divendres 3 de juny a les 19 hores i que romandrà exposada fins al 30 de novembre del 2022.

El regidor de Cultura i president del Patronat del Museu d’Art Contemporani Pep Tur ha afirmat que:

Zush és un dels artistes primordials per entendre l’evolució de l’art espanyol a la dècada dels 70 i 80 principalment. Tenim la sort que gran part d´aquesta producció es va fer al´illa d´Eivissa. Aconseguir reunir-ne una part fa que sigui una de les exposicions més importants de la temporada no només a Eivissa ni a les Balears sinó a tot el país. Aquesta exposició demostra la línia cada cop més ascendent que té el MACE en els darrers anys.

L’exposició es centra en el període entre el 1968 i el 1983 en què Zush va residir a l’illa d’Eivissa, un període que esdevé un moment d’intensíssima creativitat per a l’artista, que experimenta amb formats i tècniques molt diverses, com la pintura fluorescent il·luminada per la llum negra. Aquesta diversitat exuberant de propostes artístiques quedarà reflectida en una exposició que presentarà més d’un centenar d’obres, una setanta provinents de la Col·lecció Suñol Soler, que s’exposaran a la Sala d’Armes del museu eivissenc.
L’artista Zush ha afirmat que: “Les obres que es poden veure en aquesta exposició corresponen al període de 18 anys que va residir a l’illa. També ha afegit que el que li dóna més alegria és pensar que les seves obres donen alegria a les persones.

El comissari de l’exposició, Enrique Juncosa, ha destacat de Zush que és un artista que:

Ha sabut crear un món interior, creant personatges i convertits en mites; és un artista precursor i actual, com és l’estudi de la identitat, la relació amb el dibuix, les col·laboracions amb altres artistes, la relació amb la música electrònica i és un avançat als corrents artístics del surrealisme i l’art pop.”

Et convidem a seguir-nos a xarxes socials per no perdre’t cap notícia ni activitat de la galeria. Comparteix la teva experiència amb nosaltres fent servir #galeriasenda!

Plensa i els rostres d’Ucraïna

L’artista homenatja les víctimes de la guerra en la seva nova exposició en la localitat francesa de Céret

Cada vegada que un ésser humà mor,/la casa es tanca i es perd un lloc./La meva obra és la seva memòria; la fixació congelada/de punts i tants cossos que estan desenvolupant-se/ i desapareixent en la fugacitat de la vida./ La meva obra és el seu volum”. Jaume Plensa va escriure aquest poema l’any 2000 i els seus versos, dels quals ha extret el títol de la seva nova exposició, “Cada rostre és un lloc”, ressonen amb un ressò dolorós en cadascuna de les escultures i dibuixos reunits en el Museo de Arte Moderno de Céret (França).

A Ucraïna hi ha molta gent que està morint, moltes cases destruïdes, molts llocs als quals ja no es podrà tornar… Com pot ajudar l’art en situacions tan tràgiques com aquesta? Crec que aquests rostres són un homenatge a tots els rostres que estem veient en la premsa, aquestes fotografies dramàtiques de dones i nens que se’n van a l’exili, i d’homes que han decidit quedar-se a defensar la seva pàtria, el seu país i el seu petit lloc, la seva casa, el seu treball. Ens assemblem tant que em sembla escandalós que ens cridem de maneres diferents o que utilitzem diferents banderes: els éssers humans som pràcticament idèntics”.

Imatge d'una dona en una exposició de Jaume Plensa

Una visitant passeja entre les escultures ‘Júlia‘ i ‘Lou‘ | Agencia EFE

Cada rostre és un lloc” (fins al 6 de juny) és la segona exposició de Jaume Plensa a Céret després de la seva exitosa presentació l’any 2015. Aquesta vegada ha tornat per a inaugurar la nova etapa del Museo de la Catalunya Nord, que reobre portes després de més de dos anys d’obres amb la seva col·lecció ampliada i un nou pavelló de 1.300 metres dissenyat pel prestigiós arquitecte Pierre-Louis Faloci. Allà, en aquesta nova ala “que es cola com si fos un petit riu entre les cases de Céret”, Plensa ha posat a conversar una dotzena d’escultures i vint dibuixos el protagonista absolut dels quals és el retrat. “El rostre – recorda – és la part del nostre cos que no podem veure, el gran regal que fem als altres; la fotografia de l’ànima, la porta que obrim als altres”.

“Els éssers humans ens assemblem tant que és un escàndol que utilitzem banderes diferents”

Plensa ha volgut obrir el seu recorregut amb una altra de les seves obsessions, el silenci, al qual convida a través de Carlota, la mateixa nena que des dels seus 24 metres d’altura inspira a l’assossec en una antiga dàrsena de Newport (Nova Jersey), just davant de Manhattan. La que ara rep al visitant és molt més petita i està construïda amb marbre de Macael, però l’actitud és la mateixa, el dit índex sobre els llavis. “Convido al silenci, no per a no parlar, sinó per a tot el contrari. Per a poder escoltar i entendre millor els nostres pensaments, la vibració del nostre cos i de les nostres idees”. També té els ulls tancats. “M’agrada pensar que l’espectador pot utilitzar l’escultura com un mirall, que ell mateix tanqui els ulls i intenti mirar aquest paisatge interior meravellós que mantenim ocult per raons d’educació o de cultura, perquè sempre creiem que hi ha altres coses més importants de les quals parlar que d’un mateix, i a mi em sembla que així ens perdem una informació valuosa de tanta i tanta gent”.

Imatge d'una dona en una exposició de Jaume Plensa

Imatge de l’exposició ‘Cada rostre és un lloc’ per David Borrat | Agencia EFE

El fantasma de la guerra es torna a creuar en el camí. “És una guerra estúpida”, lamenta Plensa. “Tinc molts amics a Ucraïna i també a Rússia, he exposat a Kíev i he exposat a Moscou, i el que està passant és un malentès absolut. Espero que s’acabi aviat i tornem a una civilitat, com deia Vicent Andrés Estellés”. L’artista se’n recorda també d’Oscar Wilde, que deia que “quan comences a viure tens moltes ganes d’escriure perquè el que cerques és entendre la vida, i com més has viscut escrius menys perquè t’adones que la vida és per a ser viscuda, no per a ser escrita”. Això mateix li passa a ell. Però, sobretot, li ve al capdavant una carta que el poeta va escriure des de la presó de Reading, on descrivia els problemes més greus als quals s’enfrontaven a la presó: la malaltia, la fam i l’insomni. “És el que ha d’estar passant a Ucraïna”, imagina.

Imatge de Jaume Plensa envoltat de dues de les seves escultures

L’artista barcelonès Jaume Plensa durant la presentació a la premsa per David Borrat | Agencia EFE

L’artista s’endinsa en el rostre dels altres a partir d’un primer autoretrat, ell mateix assegut dins d’una gran esfera feta amb lletres de diferents alfabets que li protegeix i al mateix temps l’uneix al món. “L’escultura és com un llenguatge ficat en una ampolla”, reflexiona. I el missatge és importantíssim, però l’ampolla és clau. “I aquí el que hi ha són moltes ampolles amb un missatge molt semblant”. Un art que declina la mateixa idea en diferents contenidors. Rostres en acer inoxidable fos, en bronze sobre fusta que va ser capturada quan encara estava viu, sobre troncs cremats que els donen un aire gairebé sagrat o aconseguint gairebé la invisibilitat en malles transparents, com la que va presentar en el Palau de Cristall de Madrid. “Matèria i invisibilitat semblen termes contradictoris, però hi ha un moment clau en Macbeth que crec que és una gran definició d’escultura. Macbeth acaba de matar al rei i s’adona que no ha matat a un ésser, a un home, sinó que ha matat la possibilitat de dormir. I aquesta idea tan extraordinària que a través de la matèria pots parlar de l’invisible, de l’intocable, del que no podem entendre, és la meva escultura”.

“El rostre és la part del nostre cos que no podem veure, el gran regal que fem als altres”

Després arribaran els espectadors, que aniran completant l’exposició amb els seus propis rostres i se sumaran als que treuen el cap des de les parets en forma de dibuix. Alguns, els més recents, realitzats sobre els llençols que salvaguardaven les escultures de la pols en l’estudi i que mitjançant la tècnica del frotage, amb pastís i carbonet, absorbeixen les seves petjades com si fos un sudari. No serà l’única exposició en la qual enguany posarà en relació escultures i dibuixos. Al maig exposarà en la Galería Lelong de París i, al juny, al Parc d’Escultures de Yorkshire (Anglaterra) i en el Museu Picasso d’Antíbol (França).

Font: La Vanguardia. Dissabte, 5 de març 2022
https://www.lavanguardia.com/cultura/20220305/8101511/plensa-rostros-ucrania.html

Galeria SENDA a l’Art Brussels 2021

03.06 – 06.06.21, Tour & Taxis

Pintura abstracta de lunars color negre, blanc i vermell

Donald Sultan. Autumn Mimosa (Feb, 2018)
Esmalt, làtex, grafit i quitrà sobre masonita. 122 x 244 cm

Entre el 3 i el 6 de juny, Galeria SENDA presenta una exposició col·lectiva en l’Art Brussels, una de les fires d’art contemporani més reconegudes d’Europa i una cita ineludible en el calendari artístic internacional. Art Brussels és l’oportunitat idònia per a descobrir les riqueses galerístiques de l’escena artística i cultural de la capital europea, atraient a un nombre considerable de col·leccionistes, comissaris, galeristes, professionals de l’art i amants d’aquest de totes les parts del món. La fira acull cada any al voltant de 25.000 visitants en l’emblemàtic edifici Tour & Taxis, en el cor de la capital belga.

En lloc del format habitual, enguany, la fira belga oferirà una nova edició: la setmana de l’Art Brussels comptarà amb Viewing Rooms, és a dir, exposicions en línia, entre el 2 i el 14 de juny i presentarà, igualment, tours de galeries en físic entre el 3 i el 6 de juny. Per a qui no estigui familiaritzat amb el terme “viewing room”, aquest és un sistema digital que permet als espectadors explorar i examinar obres d’art, ja sigui a través d’imatges d’alta qualitat, vídeos o descripcions detallades. Aquestes sales de visualització solen ser utilitzades en fires d’art i galeries com una manera de mostrar obres d’art a aquells i aquelles que no poden assistir físicament al lloc on les obres estan exposades. A través de les “viewing rooms” els visitants poden, a part d’apreciar les peces, obtenir informació sobre aquestes i els artistes i, fins i tot, posar-se en contacte amb la galeria per a realitzar consultes o compres. Tan sols fa falta connexió a Internet i unes ganes enormes d’endinsar-se en aquesta experiència extrasensorial de les visites en línia.

Pintura d'una persona racialitzada tombada en un flotador taronja que sura per l'aigua fosca

Anthony Goicolea. Inflatable Pieta.
Oli sobre llenç de lli cru. 90 x 130 cm

Enguany, per al tour de galeries en físic, SENDA convida el públic a visitar la nostra exposició actual: “Day and night: New paintings and drawings” de Donald Sultan. Sultan és un pintor, escultor i gravador contemporani conegut per les seves pintures a gran escala, que exploren les dicotomies entre la bellesa i la rudesa i el realisme i l’abstracció a través de la construcció d’un particular imaginari ric en colors i formes. Amb la fusió de tècniques i materials, Sultan aconsegueix construir obres que ballen entre la representació d’imatges directament recognoscibles en l’imaginari col·lectiu i la més pura abstracció. Un gran exemple d’aquesta mescla de conceptes és la seva capacitat per a reinventar una tècnica tan antiga com la de les naturaleses mortes, utilitzant imatges de llimones, roselles, fruites, flors i objectes quotidians, que proporcionen grandiositat de les seves composicions.

L’exposició en línia continua presentant als nostres artistes seleccionats en el Viewing Room amb el propòsit que les mostres puguin a arribar a molta més gent. Els artistes triats per a representar a la nostra galeria a Brussel·les són Peter Halley, Jaume Plensa, Yago Hortal, Anthony Goicolea, Jordi Bernadó, Oleg Dou, Glenda León, Stephan Balkenhol, Gino Rubert i Evru Zush. La mostra inclou pintura, fotografia, escultura i dibuixos per a crear una constel·lació d’obres que representin múltiples tècniques i expressions artístiques. La gran varietat de propostes artístiques per a aquesta setmana de l’art a Brussel·les pretén enaltir els atributs més significatius de la nostra galeria, advocant per una combinació brutal que representi a la perfecció l’exquisidesa de l’art contemporani que SENDA es compromet a exhibir. 

No et perdis aquesta trobada artística única on obres de diferents racons del món convergeixen uns dies a Brussel·les per a ser apreciades per un ampli ventall d’assistents i amants de l’art, en una experiència cultural inigualable.