Silenci

Un nou doctorat per a Jaume Plensa

Posted on by SEO Senda

Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.

La seva narrativa artística

El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.

Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.

Premis i reconeixements

Per tot això, no és estrany pensar que Jaume Plensa ha estat guardonat en diverses ocasions, tant per la seva labor artística com social. Aquí a Espanya ha estat premiat ni més ni menys que amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (2012) o la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura (2021), juntament amb altres personalitats del món de l’art com l’actor Javier Bardem o el grup musical Amaral. No obstant això, en aquest blog volem celebrar i felicitar a Jaume Plensa per aconseguir el seu quart títol honoris causa, aquesta vegada per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA). Altres doctorats que Plensa porta a la seva esquena són els concedits per la School of the Art Institute de Chicago (2005), la Universitat Autònoma de Barcelona (2018) i la Universidad Internacional Méndez Pelayo (2022).

Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.

«Poesia del silenci», una exposició de Jaume Plensa en la Fundació Bancaja de València

Posted on by SEO Senda

Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.

La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci”, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.

Imatge d'una exposició de quadres de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci
Imatge d'una escultura de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci

L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.

Imatge d'uns periodistes entrevistant un home davant d'una escultura de Jaume Plensa

L’artista Jaume Plensa per a TV3

La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.

L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.

Imatge d'una exposició de Jaume Plensa
Imatge d'una exposició de Jaume Plensa

L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.

Imatge de tres homes i una dona a l'interior d'una escultura de Jaume Plensa
D’esquerra a dreta: Javier Molins, Carlos Durán, Jaume Plensa i Laura Medina.

La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.

L’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci” pot visitar-se en la seu de la Fundació Bancaixa a València (Plaça Tetuan, 23) del 25 de novembre de 2022 al 19 de març de 2023.

Tota la informació aquí:

https://www.fundacionbancaja.es/exposicion/jaume-plensa-poesia-del-silencio/

Plensa i els rostres d’Ucraïna

Posted on by SEO Senda

L’artista homenatja les víctimes de la guerra en la seva nova exposició en la localitat francesa de Céret

“Cada vegada que un ésser humà mor,/la casa es tanca i es perd un lloc./La meva obra és la seva memòria; la fixació congelada/de punts i tants cossos que estan desenvolupant-se/ i desapareixent en la fugacitat de la vida./ La meva obra és el seu volum”. Jaume Plensa va escriure aquest poema l’any 2000 i els seus versos, dels quals ha extret el títol de la seva nova exposició, “Cada rostre és un lloc”, ressonen amb un ressò dolorós en cadascuna de les escultures i dibuixos reunits en el Museo de Arte Moderno de Céret (França).

“A Ucraïna hi ha molta gent que està morint, moltes cases destruïdes, molts llocs als quals ja no es podrà tornar… Com pot ajudar l’art en situacions tan tràgiques com aquesta? Crec que aquests rostres són un homenatge a tots els rostres que estem veient en la premsa, aquestes fotografies dramàtiques de dones i nens que se’n van a l’exili, i d’homes que han decidit quedar-se a defensar la seva pàtria, el seu país i el seu petit lloc, la seva casa, el seu treball. Ens assemblem tant que em sembla escandalós que ens cridem de maneres diferents o que utilitzem diferents banderes: els éssers humans som pràcticament idèntics”.

Imatge d'una dona en una exposició de Jaume Plensa

Una visitant passeja entre les escultures ‘Júlia‘ i ‘Lou‘ | Agencia EFE

“Cada rostre és un lloc” (fins al 6 de juny) és la segona exposició de Jaume Plensa a Céret després de la seva exitosa presentació l’any 2015. Aquesta vegada ha tornat per a inaugurar la nova etapa del Museo de la Catalunya Nord, que reobre portes després de més de dos anys d’obres amb la seva col·lecció ampliada i un nou pavelló de 1.300 metres dissenyat pel prestigiós arquitecte Pierre-Louis Faloci. Allà, en aquesta nova ala “que es cola com si fos un petit riu entre les cases de Céret”, Plensa ha posat a conversar una dotzena d’escultures i vint dibuixos el protagonista absolut dels quals és el retrat. “El rostre – recorda – és la part del nostre cos que no podem veure, el gran regal que fem als altres; la fotografia de l’ànima, la porta que obrim als altres”.

“Els éssers humans ens assemblem tant que és un escàndol que utilitzem banderes diferents”

Plensa ha volgut obrir el seu recorregut amb una altra de les seves obsessions, el silenci, al qual convida a través de Carlota, la mateixa nena que des dels seus 24 metres d’altura inspira a l’assossec en una antiga dàrsena de Newport (Nova Jersey), just davant de Manhattan. La que ara rep al visitant és molt més petita i està construïda amb marbre de Macael, però l’actitud és la mateixa, el dit índex sobre els llavis. “Convido al silenci, no per a no parlar, sinó per a tot el contrari. Per a poder escoltar i entendre millor els nostres pensaments, la vibració del nostre cos i de les nostres idees”. També té els ulls tancats. “M’agrada pensar que l’espectador pot utilitzar l’escultura com un mirall, que ell mateix tanqui els ulls i intenti mirar aquest paisatge interior meravellós que mantenim ocult per raons d’educació o de cultura, perquè sempre creiem que hi ha altres coses més importants de les quals parlar que d’un mateix, i a mi em sembla que així ens perdem una informació valuosa de tanta i tanta gent”.

Imatge d'una dona en una exposició de Jaume Plensa

Imatge de l’exposició ‘Cada rostre és un lloc’ per David Borrat | Agencia EFE

El fantasma de la guerra es torna a creuar en el camí. “És una guerra estúpida”, lamenta Plensa. “Tinc molts amics a Ucraïna i també a Rússia, he exposat a Kíev i he exposat a Moscou, i el que està passant és un malentès absolut. Espero que s’acabi aviat i tornem a una civilitat, com deia Vicent Andrés Estellés”. L’artista se’n recorda també d’Oscar Wilde, que deia que “quan comences a viure tens moltes ganes d’escriure perquè el que cerques és entendre la vida, i com més has viscut escrius menys perquè t’adones que la vida és per a ser viscuda, no per a ser escrita”. Això mateix li passa a ell. Però, sobretot, li ve al capdavant una carta que el poeta va escriure des de la presó de Reading, on descrivia els problemes més greus als quals s’enfrontaven a la presó: la malaltia, la fam i l’insomni. “És el que ha d’estar passant a Ucraïna”, imagina.

Imatge de Jaume Plensa envoltat de dues de les seves escultures

L’artista barcelonès Jaume Plensa durant la presentació a la premsa per David Borrat | Agencia EFE

L’artista s’endinsa en el rostre dels altres a partir d’un primer autoretrat, ell mateix assegut dins d’una gran esfera feta amb lletres de diferents alfabets que li protegeix i al mateix temps l’uneix al món. “L’escultura és com un llenguatge ficat en una ampolla”, reflexiona. I el missatge és importantíssim, però l’ampolla és clau. “I aquí el que hi ha són moltes ampolles amb un missatge molt semblant”. Un art que declina la mateixa idea en diferents contenidors. Rostres en acer inoxidable fos, en bronze sobre fusta que va ser capturada quan encara estava viu, sobre troncs cremats que els donen un aire gairebé sagrat o aconseguint gairebé la invisibilitat en malles transparents, com la que va presentar en el Palau de Cristall de Madrid. “Matèria i invisibilitat semblen termes contradictoris, però hi ha un moment clau en Macbeth que crec que és una gran definició d’escultura. Macbeth acaba de matar al rei i s’adona que no ha matat a un ésser, a un home, sinó que ha matat la possibilitat de dormir. I aquesta idea tan extraordinària que a través de la matèria pots parlar de l’invisible, de l’intocable, del que no podem entendre, és la meva escultura”.

“El rostre és la part del nostre cos que no podem veure, el gran regal que fem als altres”

Després arribaran els espectadors, que aniran completant l’exposició amb els seus propis rostres i se sumaran als que treuen el cap des de les parets en forma de dibuix. Alguns, els més recents, realitzats sobre els llençols que salvaguardaven les escultures de la pols en l’estudi i que mitjançant la tècnica del frotage, amb pastís i carbonet, absorbeixen les seves petjades com si fos un sudari. No serà l’única exposició en la qual enguany posarà en relació escultures i dibuixos. Al maig exposarà en la Galería Lelong de París i, al juny, al Parc d’Escultures de Yorkshire (Anglaterra) i en el Museu Picasso d’Antíbol (França).

Font: La Vanguardia. Dissabte, 5 de març 2022
https://www.lavanguardia.com/cultura/20220305/8101511/plensa-rostros-ucrania.html