Galeria SENDA a l’Art Brussels 2024

Per a la 40a edició d’Art Brussels, hem estat convidats per a la secció “REDISCOVERY” pel Comitè d’Art Brussels compost per galeristes belgues i internacionals. En aquesta ocasió, recuperem a l’inclassificable Zush/Evru, al qual vam dedicar l’exposició “Tornar a ser” (2020) després de vuit anys d’absència per part de l’artista. La secció “REDISCOVERY” està dedicada a artistes subestimats, infravalorats o oblidats del segle XX, vius o morts. El seu objectiu és explorar i destacar pràctiques sorprenents, desconegudes i originals que encara no han entrat en el corrent principal de la història de l’art.

La condició humana a través dels somnis vista per tres generacions d’artistes

És un plaer participar de nou a Art Brussels, ja que presenta un programa sòlid i internacional i una mescla única d’artistes consagrats i talents emergents que s’alineen amb la nostra visió. A més de la secció “REDISCOVERY”, les galeries s’han dividit en tres seccions més: PRIME, DISCOVERY, INVITED i la subsecció SOLO de la fira.

A més de comptar amb una secció especial per a tornar a posar el focus en l’obra de Zush/Evru, sumem a Sandra Vásquez de la Horra i Gonzalo Guzmán, creant així un diàleg entre tres artistes de tres generacions diferents que aborden realitats de la condició humana no evidents. Visions personalíssimes del subconscient. Les seves pròpies experiències els serveix com a motor per a crear mons onírics únics i personals que obren espais de reflexió.

Zush/Evru

El personal univers estètic del barceloní que, sota diversos noms – Albert Porta, Zush i ara Evru – ha protagonitzat des dels anys seixanta un itinerari que ens endinsa pels més renovadors suports expressius. La seva fluida obra enfonsa les seves arrels en la seva encara més fluida persona, que ha donat origen a l’Estat Mental Evrug, un món imaginari autosuficient en el qual resideix sovint per a reflexionar sobre conceptes com la identitat, l’alteritat i l’estat de l’ésser. Les seves obres d’art actuen com a mediadors tangibles entre el públic i els somnis, emocions, criatures i éssers que resideixen en el seu món oníric. La seva obra difumina els plans del somni i la realitat amb una expressió pròxima al surrealisme.

Quadre d'una figura fent una postura de ioga

Zush/Evru. Admukarud (2008).

82,8 x 174,2 cm

Sandra Vásquez de la Horra

Com a complement a Zush/Evru, Sandra Vásquez de la Horra (Vinya de la Mar, Xile, 1967) procedeix a treballar en el pla de la seva imaginació. Els seus característics dibuixos banyats en cera, que es van poder veure en l’exposició “Meridiano” (2018) i “Aura” (2022), evoquen un estat oníric d’emoció i fantasia, on la seva expressió interna tracta temes subversius de religió, sexe, mitologia, mort i experiències personals.

Tant Vásquez de la Horra com Zush comparteixen un interès per l’oníric i el surrealista, però aborden aquests temes des de perspectives diferents. Mentre que Vásquez de la Horra se centra en l’exploració dels aspectes més profunds de l’inconscient humà i en la desconstrucció de tabús culturals, Zush se submergeix en la creació dels seus propis mons alternatius. No obstant això, tots dos artistes comparteixen una habilitat innata per a capturar l’essència de l’irreal i el fantàstic en les seves obres, convidant l’espectador a reflexionar sobre la naturalesa de la realitat i la imaginació. Igual que Zush/Evru, l’obra de Vásquez de la Horra enfonsa les seves arrels en el desig d’encarnar i comprendre l’intangible estat interior.

Persona observant una exposició de dibuixos penjats en una paret blanca

Sandra Vásquez de la Horra. Vista d’exposició “Aura”

Dibuixos banyats en cera

Gonzalo Guzmán

Finalment, per a enllaçar el diàleg, contrastem l’obra d’aquests artistes consagrats amb una de les nostres últimes incorporacions a la galeria i que exhibim durant Art Nou 2023 amb l’exposició “Col·lisió”.

Format com a dissenyador industrial, Gonzalo Guzmán (Madrid, 1991) va començar a dedicar-se a l’escultura arran de la pandèmia. Durant aquesta època de caos i incertesa, va experimentar “somnis lúcids” en els quals era conscient d’estar vivint el mateix somni i podia controlar el desenvolupament d’aquest. En aquests se li apareixien reiteradament figures similars a dòlmens que li van servir com a inspiració. La plasmació d’aquestes formes en escultures es tracta d’un mode de recerca per a traslladar-les a la realitat. És a dir, el fet de materialitzar-les possibilita que Guzmán interactuï amb elles en el pla real i al mateix temps puguin fer-lo altres persones.

Per a entrellaçar l’obra de Gonzalo Guzmán amb la de Zush/Evru, podem destacar com tots dos artistes exploren la intersecció entre el món tangible i el món dels somnis. Tots dos desafien la percepció convencional de la realitat i ens porten a reflexionar sobre els límits de la imaginació i la materialització artística. Mentre Zush/Evru ens mostra els paisatges dels nostres somnis, Guzmán ens ofereix l’oportunitat de tocar aquestes formes efímeres i portar-les al món físic.

Persona i gos blanc en front d'una escultura d'acer

Gonzalo Guzmán. Dolmen_04 (2022)

190 x 270 x 100 cm

Ens veiem a Art Brussels!

Per tot això, ens complau anunciar nostra vintena primera participació en la 40a edició d’Art Brussels. Aquesta prestigiosa fira és una de les més reconegudes d’Europa i un esdeveniment marcat en el nostre calendari. Amb una àmplia varietat de propostes, representa la riquesa cultural i artística de l’escena europea que atreu  un gran nombre de col·leccionistes, comissaris, galeries, professionals de l’art de tot el món. Enguany, la fira tindrà lloc en el Brussels Expo, en els Halls 5 i 6, i ens podràs trobar en l’estand 5A-22.

ART MEETS APOLO – El projecte site-specific de Sala Apolo, LAB 36, Galeria SENDA i Screen Projects

ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.

La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.

«ACCUMBENS» DE PEDRO TORRES

L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.

La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.

«PSYCHOFLAGE» DE MÓNICA RIKIĆ

Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.

En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.

«APOLO PARADÍS ARTIFICIAL» DE JORDI GISPERT

L’artista Jordi Gispert s’uneix a ART MEETS APOLO amb la seva instal·lació escultòrica «Apolo Paradís Artificial», una extensió de la seva obra «Paradís Artificial» que es va exhibir a LAB 36. En aquesta obra, Gispert explora la naturalesa artificial que impregna la nostra vida quotidiana.

La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.

«LA FITO. CANTAR COMO UNA CURA POSIBLE» DE FITO CONESA

Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.

La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.

“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG

Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.

Els nens i nenes de la Fundació Comtal retraten obres exposades a la galeria per al “Dia Mundial del Selfie en els Museus”

Dimecres passat 18 de gener del 2023 quedarà gravat en la memòria dels nens i nenes de la Fundació Comtal, una organització que ha estat treballant incansablement des de 1994 per a brindar oportunitats de futur a nens, adolescents i joves en situacions de vulnerabilitat i a les seves famílies. En aquesta ocasió especial, amb motiu del “Dia Mundial de la Selfie en els Museus”, van tenir el privilegi de visitar Galeria SENDA.

Des que van posar un peu en la galeria, els joves van ser rebuts amb una càlida benvinguda i una explicació detallada sobre l’exposició actual: “Love Song” de l’artista Elena Del Rivero. Emocionats per l’oportunitat de submergir-se en el món de l’art contemporani, van escoltar atentament mentre se’ls narrava la història i el significat que hi havia darrere de cada obra d’art exposada en SENDA.

Després d’absorbir tota la informació sobre l’exposició, va arribar el moment més emocionant de la visita. Com a part de l’activitat programada, se’ls va convidar a cada nen i nena a triar una de les obres exposades en la galeria per a estudiar-la de prop. Amb llapis i paper en mà, es van submergir en un món de creativitat i expressió. Amb cada traç, intentaven capturar l’essència i la bellesa de les obres d’art que els envoltaven. Des dels vibrants colors fins als més petits detalls, cada nen i nena deixava volar la seva imaginació mentre donava vida a la seva pròpia interpretació de les obres.

Entre riures i murmuris d’emoció, els joves compartien entre ells les seves creacions, descrivint amb entusiasme cada detall que havien capturat en els seus dibuixos. Per a molts d’ells, aquesta experiència va ser molt més que un simple exercici artístic; va ser una oportunitat única per a expressar les seves emocions i donar curs a la seva creativitat.

A mesura que la visita arribava a la seva fi, els joves es van acomiadar de Galeria SENDA amb una sensació de satisfacció i orgull pel que havien aconseguit. Per a ells i elles, aquesta experiència no sols va representar l’oportunitat d’explorar el món de l’art, sinó també un recordatori que, malgrat els desafiaments que enfronten en les seves vides diàries, tenen el poder de crear bellesa i significat al seu voltant.

En definitiva, el “Dia Mundial de la Selfie en els Museus” no sols va ser una celebració de l’art, sinó també un recordatori de l’impacte positiu que pot tenir l’art en la vida dels nens i nenes, especialment aquells que més el necessiten. Encara que sembli un dia mundial, absurd i poc conegut, és gràcies a aquesta mena de rareses que l’art mai mor. A més, gràcies a iniciatives com la que ha proposat Galeria SENDA per a aquesta celebració, l’art continua sent un far d’esperança i creativitat per a les generacions futures. Perquè com va dir el filòsof alemany Friedrich Nietzsche: “Sense art, la vida seria un error”.

Imatge d'un grup de persones en una galeria d'art

Chus Roig, sòcia i co-directora de la galeria, durant l’explicació al costat del grup de la Fundació Comtal

Us deixem, a continuació, alguns dels dibuixos més destacats que els nens i nenes de la Fundació Comtal van crear per a aquesta iniciativa juntament amb la seva obra original respectiva:

Escultura de la cara d'una jove de Jaume Plensa
Jaume Plensa
Martina (2022)
Fusta, 140 x 32 x 44 cm

Escultura de metall i vidre
Túlio Pinto
Complicity #29 (2021)
Acer i vidre, 140 x 40 x 96 cm
Escultura a fusta d'un home amb americana negra, camisa blanca i corbata rosa
Stephan Balkenhol
Man with pink tie (2022)  
Fusta, 120 x 95.5 x 11.7 cm
Llenç fosc amb una estrella blanca i gran en el centre i amb la paraula “FEAR” en vermell
Elena Del Rivero
#102 (2020)
Collage amb fragments danyats i recuperats d’acrílic sobre llenç, oli, fil i tela enguixada sobre tauler de museu, 29 x 23 cm

Pintura abstracta d'uns éssers amb cares grogues
Evru Zush
Girls Of My Life (1988)
Oli sobre paper, 92 x 184 cm

Galeria SENDA en By Invitation III – Círculo Ecuestre de Barcelona

El Círculo Ecuestre organitza aquest 2022 la seva tercera edició de By Invitation: Círculo Internacional de Arte Moderno y Contemporáneo, en la seu social del mateix club, situat al carrer Balmes, 169 Bis. Del 14 al 18 de desembre, vint-i-tres galeries, tant nacionals com internacionals, són les triades per a exposar obres representatives de l’art modern i contemporani en aquest espai barceloní. La iniciativa By Invitation sorgeix de la ment de l’empresari i polític Enrique Lacalle, vicepresident del Círculo Ecuestre, per a donar resposta a la necessitat d’oferir a la ciutat de Barcelona un esdeveniment artístic únic en un ambient exclusiu que faci sentir als assistents parteix d’un cercle especial. Tal ha estat l’èxit d’aquesta exposició anual que enguany el Círculo Ecuestre acull per tercer any consecutiu aquesta proposta.

Imatge del logo del Círculo Ecuestre i de la proposta galerística “By Invitation”

Per a aquesta edició de By Invitation 2022, presentem part de les col·leccions d’alguns dels artistes que configuren l’essència de Galeria SENDA. En primer lloc, l’internacionalment conegut Jaume Plensa exposarà la seva espectacular escultura de bronze “Study for Martina” així com la seva obra a paper “Dee”. Els seus projectes, caracteritzada per la monumentalitat i l’exploració de la dualitat entre el material i l’immaterial, destaca per la seva capacitat per a crear escultures que transcendeixen el físic i exploren l’essència humana i la comunicació. Plensa és reconegut per les seves escultures públiques situades en ciutats de tot el món, que desperten la reflexió i la connexió emocional amb l’espectador.

S’uneix a aquesta cita artística les obres d’Antoni Tàpies, el destacat artista català conegut per la seva contribució al moviment de l’art informal o informalisme i per la seva exploració de la matèria i les textures en les seves representacions artístiques. Tàpies va desenvolupar un estil distintiu que combinava elements abstractes amb símbols i signes carregats de significat. La seva obra reflecteix el seu interès en l’espiritual i el metafísic, utilitzant materials quotidians com la terra, la sorra i objectes trobats, per a crear una expressió artística única que desafia les convencions tradicionals de l’art. Tàpies va deixar un llegat durador en l’art contemporani espanyol i internacional, sent reconegut com un dels artistes més influents del segle XX. Part del seu llegat es podrà veure exposat en aquesta edició de By Invitation amb obres com “LLULL XXXIV” o “Polze núm.2”.

El nord-americà Peter Halley també exposarà en el Círculo Ecuestre enguany. Peter Halley és un destacat artista l’obra del qual ha deixat una profunda empremta en l’àmbit artístic internacional. Reconegut per la seva participació en el moviment neo-geo dels anys vuitanta, Halley utilitza la geometria com a llenguatge per a explorar l’espai i el temps en la nostra societat contemporània. Les seves obres, amb formes geomètriques fredes i rectilínies, reflecteixen l’ordre tancat i sovint opressiu del nostre entorn urbà. A través de la seva característica textura Roll-a-tex i el seu ús expressiu del color, Halley estableix connexions amb l’Art Pop i la cultura de masses, oferint una mirada crítica i reflexiva sobre la nostra realitat social i política.

Yago Hortal i els seus llenços monumentals estaran penjats en les parets de la By Invitation III. Nascut a Barcelona, és un artista destacat per fusionar l’atzar i la consciència en el seu procés creatiu, convertint la tela en un escenari vibrant on el color cobra vida. El seu estil expressiu i apassionat convida l’espectador a experimentar sensacions tàctils, creant una connexió única entre l’obra i qui la contempla. Una desena dels seus llenços podran ser vists en les parets del Círculo Ecuestre.

El treball cronofotográfico de Xavi Bou també estarà exposat per a aquesta nova edició. Geòleg de formació i fotògraf per passió, Bou ha fusionat el seu amor per les ciències naturals amb la seva habilitat artística per a revelar la bellesa oculta de la naturalesa. Inspirat per les seves experiències en els aiguamolls del delta del Llobregat, Bou ha desenvolupat el seu projecte més emblemàtic, Ornithographies“, que captura els patrons invisibles traçats pels ocells en el cel durant el vol. A través d’una combinació única d’art i ciència, Bou ha aconseguit desafiar la percepció humana i oferir una nova perspectiva del món natural. Per a aquesta exposició es comptarà amb tres de les seves fotografies de “Ornithographies”.

Túlio Pinto i la seva obra escultòrica “Complicity #34” estaran presents com a part de la proposta galerística de SENDA per a la By Invitation 2022. L’escultor brasiler desafia les lleis físiques a través de la seva obra, creant tensions i equilibris que desafien la gravetat. Amb una formació en Belles Arts i una especialització en escultura, Pinto utilitza una varietat de materials oposats, com el ciment, el ferro i l’aigua congelada, per a aconseguir una harmonia única en les seves obres.

L’última proposta de Galeria SENDA és Gonzalo Guzmán, un escultor madrileny que, en els seus recents projectes, empra els somnis lúcids com a font d’inspiració i exploració interior en el seu art. Les seves escultures, que representen les estructures metàl·liques dels seus somnis, desafien els límits de la realitat i la percepció. En qüestionar les nostres creences a través de l’art, Guzmán ens convida a reflexionar sobre el món que ens envolta i la nostra relació amb ell.

De la mà de Lab36, també exposarem els treballs realitzats per l’Albert Pinya i la Mina Hamada. Pinya, artista multidisciplinari, explora la dualitat humana i les tensions socials a través de les seves obres. Amb un estil provocatiu i una paleta vibrant, aborda temes com la identitat, el poder i la cultura contemporània. Les seves pintures i escultures, carregades de simbolisme i energia, inciten a l’espectador a qüestionar-se la complexitat del món modern i les interaccions humanes. D’altra banda, l’artista multicultural Hamada fusiona influències d’Orient i Occident en els seus expressius murals i obres d’art. Amb una paleta de colors càlids i formes orgàniques, Hamada convida l’espectador a explorar el seu món de somnis, on la joventut i la profunditat filosòfica s’entrellacen harmoniosament.

Imatge d'una exposició amb quadres acolorits penjats i dues persones observant
LAB36 – Booth E9
Imatge d'una exposició amb quadres i escultures exposades i dues persones observant
Galeria SENDA – Booth E9
Imatge d'una exposició amb dos quadres, un blau i l'altre blanc, penjats, així com una escultura d'acer inoxidable exposada
Xavi Bou & Gonzalo Guzmán
Imatge de dos homes amb americana posant davant d'una exposició d'art
Carlos Durán & Enrique Lacalle
Imatge de dos quadres acolorits amb siluetes de cares traçades en negre i un gerro de ceràmica amb cares traçades en blau
Albert Pinya
Imatge d'una escultura de metall de Jaume Plensa
Installation shot 2020
Imatge d'un saló clàssic amb pintures i escultures exposades
Installation shot 2021

En tractar-se d’un club social privat, l’accés per a gaudir de les exposicions serà només per invitació. Per a aconseguir una d’aquestes, s’haurà de contactar amb la galeria prèviament. A més, i en paral·lel a l’exposició, se celebrarà un cicle de conferències relacionades amb les obres presentades. Per a obtenir més informació respecte a la programació de la By Invitation III fes clic en el següent enllaci https://byinvitation.es/ i descobreix cada detall d’aquesta nova edició.

Jaume Plensa, Jean-Marie del Moral i Màrius Carol es reuneixen a Galeria SENDA

Dilluns passat, 7 de novembre, Barcelona es va convertir en l’epicentre de l’art i la reflexió, quan la Galeria SENDA va obrir les seves portes per a rebre a tres destacats noms del món cultural: l’escultor Jaume Plensa, el fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol. El motiu d’aquesta trobada va ser la presentació del llibre “Interior, 2022“, una obra que transcendeix les pàgines impreses per a explorar els desafiaments i oportunitats que enfronten els creadors en el context d’un mercat globalitzat.

La temàtica de la xerrada, titulada “Reptes compartits. Creació en un mercat global“, va abordar qüestions profundes i pertinents sobre el procés creatiu en el món contemporani. Com s’enfronten els artistes a la pressió de produir en un entorn globalitzat? Quin impacte tenen les tendències del mercat en la creativitat i l’originalitat? Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van plantejar durant la conversa, que es va convertir en un diàleg apassionant entre ments creatives.

Jaume Plensa, conegut per les seves imponents escultures que exploren la relació entre l’individu i l’entorn, va compartir la seva visió sobre la necessitat de mantenir l’autenticitat en un món inundat d’influències externes. Per a Plensa, la veritable creativitat sorgeix de la connexió amb un mateix i amb l’entorn que ens envolta, i és crucial preservar aquesta connexió en un context globalitzat.

Per part seva, Jean-Marie del Moral, la fotografia del qual captura l’essència de la vida urbana i la diversitat humana, va parlar sobre el paper de l’art com a eina d’expressió i resistència en un món cada vegada més homogeneïtzat. Per a Del Morall, la creativitat és un acte de resistència contra la uniformitat, una manera de celebrar la diversitat i la complexitat del món que habitem.

Màrius Carol, periodista amb una llarga trajectòria en l’àmbit cultural, va aportar una perspectiva única sobre el paper dels mitjans de comunicació en la promoció i difusió de l’art contemporani. En un món on l’atenció es fragmenta i la informació flueix constantment, Carol va subratllar la importància de contar històries autèntiques i significatives que connectin amb el públic en un nivell emocional.

La presentació del llibre “Interior, 2022” va marcar l’inici d’una sèrie de #SENDATalks, una tipologia de xerrades organitzades per Galeria SENDA que reuneix artistes, creadors i pensadors per a explorar temes rellevants en el món de l’art i la cultura. Aquestes trobades ofereixen una plataforma per a l’intercanvi d’idees, el debat i la reflexió, fomentant un diàleg obert i enriquidor entre diferents disciplines i perspectives.

L’esdeveniment va concloure amb una sessió de preguntes i respostes, on el públic va tenir l’oportunitat d’interactuar amb els ponents i aprofundir en els temes tractats. L’atmosfera va ser d’inspiració i companyonia, deixant una petjada duradora en tots els presents i sembrant les llavors per a futures converses i col·laboracions creatives. En resum, la xerrada en la Galeria SENDA va ser molt més que la presentació d’un llibre; va ser una trobada transformadora que va il·luminar les complexitats i desafiaments del procés creatiu en el segle XXI, i que va demostrar el poder de l’art i la cultura per a unir a les persones i enriquir les nostres vides.

Per saber més sobre aquesta #SENDATalk descobreix la xerrada a YouTube Live i Instagram Live

Imatge d'una xerrada en una galeria d'art
Tres homes amb micròfon donant una xerrada
Fotografia de dos homes davant d'una paret amb dibuixos somrient a cambra
Fotografia de dos homes sostenint un llibre gran amb lletres negres sobre fons blanc

Ens veiem en la pròxima #SENDATalk 🗣!

S’instal·len les portes de Jaume Plensa en el Liceu de Barcelona

Les portes escultòriques en acer inoxidable de Jaume Plensa s’alcen majestuoses a l’entrada del Gran Teatre del Liceu, marcant una nova era per a aquest icònic coliseu en les Rambles de Barcelona. Encara que la seva instal·lació final encara està en procés, els transeünts ja poden albirar la magnificència d’aquestes estructures monumentals, cadascuna amb un pes de mitja tona.

El dimarts, els curiosos van ser testimonis de com quedaran els tres imponents enreixats dissenyats per l’aclamat artista català, qui ha supervisat de prop cada etapa d’aquest ambiciós projecte. A mesura que s’acosta la data d’inauguració al setembre, coincidint amb l’esperat retorn de l’activitat en el Liceu, aquestes obres d’art es cobriran temporalment amb una lona, augmentant encara més l’anticipació entre els ciutadans i els amants de l’art per igual.

Imatge de la façana de les portes d'acer del Liceu

Batejades amb l’evocador nom de “Constel·lacions”, aquestes portes representen molt més que simples elements arquitectònics. Són un tribut al propi Liceu, a la música que ha omplert les seves sales al llarg dels anys, a les emblemàtiques reixes dissenyades per Gaudí i al pròxim llegat de Miró, el mosaic del qual adorna el pròxim Pla de l’Os.

Però més enllà del seu valor estètic, les portes també tenen una funció pràctica: preservar la seguretat i la integritat de l’espai circumdant. En evitar que les persones es refugiïn en la porxada durant la nit, aquestes obres d’art compleixen un paper crucial en la protecció de l’entorn, com va assenyalar Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, en una declaració prèvia. “A vegades ens trobem en l’infern. És necessari protegir aquest espai per a no ser còmplice de coses que passen aquí, des de gent que es punxa heroïna, gent que vol dormir, situacions com a violacions i prostitució”.

L’art de Plensa no sols embelleix el Liceu, sinó que també serveix com un recordatori de la diversitat i la riquesa cultural que defineix a les Rambles de Barcelona. Confeccionades amb lletres d’alfabets de diverses cultures, aquestes portes són un símbol d’inclusió i respecte per la pluralitat que caracteritza a aquesta emblemàtica artèria de la ciutat.

Enmig de la polèmica i la discussió sobre el destí de l’espai públic, les portes de Plensa representen un equilibri entre l’estètica i la funcionalitat, entre l’expressió artística i la necessitat pràctica. Amb la seva col·locació, s’espera que el Liceu no sols sigui un lloc d’excel·lència artística, sinó també un refugi segur i acollidor per a tots els que el visiten.

Imatge interior de les portes del Liceu

Extractes d’El Periódico i La Vanguardia

El Museu de Reus rep “Duna’s World II” de Jaume Plensa

El Museo de Reus ha obert les seves portes per a presentar una veritable joia de l’art contemporani: l’excepcional peça “Duna’s World II” de l’aclamat escultor Jaume Plensa. Aquesta obra, part d’una col·lecció particular cedida per Galeria SENDA, ha trobat la seva llar en la històrica seu del raval de Santa Anna, afegint una nova i vibrant dimensió cultural a la ciutat.

Duna’s World II” transcendeix la mera categoria d’escultura per a convertir-se en una porta d’entrada al fascinant univers de l’artista. És un testimoniatge viu del seu ideari artístic i una celebració de l’eterna joventut. Tallada amb mestratge en marbre, la delicadesa i suavitat de la seva superfície conviden l’espectador a acostar-se i deixar-se embolicar per la seva aura mística. El rostre, amb els ulls tancats en un gest de serena contemplació, suggereix un estat de reflexió profunda, una invitació irresistible a explorar els racons més íntims de la nostra pròpia consciència.

Jaume Plensa, reconegut per la seva habilitat per a capturar l’essència mateixa de l’ésser humà en les seves obres, ens condueix en un viatge d’autodescobriment cap a la pau interior i l’harmonia espiritual. “Duna’s World II” ens recorda la importància vital de la introspecció i ens convida a submergir-nos en el temps del pensament, on trobem la serenitat i l’equilibri tan anhelats en el tumult de la vida moderna.

Escultura d'una cara de marbre de Jaume Plensa
Escultura d'una cara de marbre de Jaume Plensa
Imatge d'una persona fotografiant una escultura d'una cara de marbre

Duna’s World II” és una peça única de marbre, de 183 x 67 x 58, creada al 2015

La cessió d’aquesta obra mestra representa un regal inavaluable per a Reus, que ara pot presumir de comptar amb dues obres del canviat de nom escultor a la seva ciutat En 2003, Plensa va deixar una empremta inesborrable a la ciutat amb la seva monumental creació “Cos de llum“, que adorna majestuosament l’entrada de la Biblioteca Central Xavier Amorós. Amb la incorporació de “Duna’s World II“, Reus s’aferma com un destí cultural ineludible en el mapa de l’art contemporani, atraient a visitants i amants de l’art de tot arreu del món.

Si vols explorar més de prop “Duna’s World II”, a més d’acostar-te al Museo de Reus, pots veure aquest vídeo de Canal Reus on s’exploren els detalls de l’obra, a més d’escoltar unes paraules del regidor de cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens; i la delegada del Govern de la Generalitat a Camp de Tarragona, Teresa Pallarès.

Per a mantenir-se al dia amb les últimes notícies i activitats de Galeria SENDA, podeu seguir-nos en les nostres xarxes socials. No es perdin cap actualització sobre les nostres exposicions, esdeveniments especials i molt més. Uneix-te a la nostra comunitat i sé part de l’emocionant món de l’art contemporani!

#galeriasenda @galeriasenda

Plensa i els rostres d’Ucraïna

L’artista homenatja les víctimes de la guerra en la seva nova exposició en la localitat francesa de Céret

Cada vegada que un ésser humà mor,/la casa es tanca i es perd un lloc./La meva obra és la seva memòria; la fixació congelada/de punts i tants cossos que estan desenvolupant-se/ i desapareixent en la fugacitat de la vida./ La meva obra és el seu volum”. Jaume Plensa va escriure aquest poema l’any 2000 i els seus versos, dels quals ha extret el títol de la seva nova exposició, “Cada rostre és un lloc”, ressonen amb un ressò dolorós en cadascuna de les escultures i dibuixos reunits en el Museo de Arte Moderno de Céret (França).

A Ucraïna hi ha molta gent que està morint, moltes cases destruïdes, molts llocs als quals ja no es podrà tornar… Com pot ajudar l’art en situacions tan tràgiques com aquesta? Crec que aquests rostres són un homenatge a tots els rostres que estem veient en la premsa, aquestes fotografies dramàtiques de dones i nens que se’n van a l’exili, i d’homes que han decidit quedar-se a defensar la seva pàtria, el seu país i el seu petit lloc, la seva casa, el seu treball. Ens assemblem tant que em sembla escandalós que ens cridem de maneres diferents o que utilitzem diferents banderes: els éssers humans som pràcticament idèntics”.

Imatge d'una dona en una exposició de Jaume Plensa

Una visitant passeja entre les escultures ‘Júlia‘ i ‘Lou‘ | Agencia EFE

Cada rostre és un lloc” (fins al 6 de juny) és la segona exposició de Jaume Plensa a Céret després de la seva exitosa presentació l’any 2015. Aquesta vegada ha tornat per a inaugurar la nova etapa del Museo de la Catalunya Nord, que reobre portes després de més de dos anys d’obres amb la seva col·lecció ampliada i un nou pavelló de 1.300 metres dissenyat pel prestigiós arquitecte Pierre-Louis Faloci. Allà, en aquesta nova ala “que es cola com si fos un petit riu entre les cases de Céret”, Plensa ha posat a conversar una dotzena d’escultures i vint dibuixos el protagonista absolut dels quals és el retrat. “El rostre – recorda – és la part del nostre cos que no podem veure, el gran regal que fem als altres; la fotografia de l’ànima, la porta que obrim als altres”.

“Els éssers humans ens assemblem tant que és un escàndol que utilitzem banderes diferents”

Plensa ha volgut obrir el seu recorregut amb una altra de les seves obsessions, el silenci, al qual convida a través de Carlota, la mateixa nena que des dels seus 24 metres d’altura inspira a l’assossec en una antiga dàrsena de Newport (Nova Jersey), just davant de Manhattan. La que ara rep al visitant és molt més petita i està construïda amb marbre de Macael, però l’actitud és la mateixa, el dit índex sobre els llavis. “Convido al silenci, no per a no parlar, sinó per a tot el contrari. Per a poder escoltar i entendre millor els nostres pensaments, la vibració del nostre cos i de les nostres idees”. També té els ulls tancats. “M’agrada pensar que l’espectador pot utilitzar l’escultura com un mirall, que ell mateix tanqui els ulls i intenti mirar aquest paisatge interior meravellós que mantenim ocult per raons d’educació o de cultura, perquè sempre creiem que hi ha altres coses més importants de les quals parlar que d’un mateix, i a mi em sembla que així ens perdem una informació valuosa de tanta i tanta gent”.

Imatge d'una dona en una exposició de Jaume Plensa

Imatge de l’exposició ‘Cada rostre és un lloc’ per David Borrat | Agencia EFE

El fantasma de la guerra es torna a creuar en el camí. “És una guerra estúpida”, lamenta Plensa. “Tinc molts amics a Ucraïna i també a Rússia, he exposat a Kíev i he exposat a Moscou, i el que està passant és un malentès absolut. Espero que s’acabi aviat i tornem a una civilitat, com deia Vicent Andrés Estellés”. L’artista se’n recorda també d’Oscar Wilde, que deia que “quan comences a viure tens moltes ganes d’escriure perquè el que cerques és entendre la vida, i com més has viscut escrius menys perquè t’adones que la vida és per a ser viscuda, no per a ser escrita”. Això mateix li passa a ell. Però, sobretot, li ve al capdavant una carta que el poeta va escriure des de la presó de Reading, on descrivia els problemes més greus als quals s’enfrontaven a la presó: la malaltia, la fam i l’insomni. “És el que ha d’estar passant a Ucraïna”, imagina.

Imatge de Jaume Plensa envoltat de dues de les seves escultures

L’artista barcelonès Jaume Plensa durant la presentació a la premsa per David Borrat | Agencia EFE

L’artista s’endinsa en el rostre dels altres a partir d’un primer autoretrat, ell mateix assegut dins d’una gran esfera feta amb lletres de diferents alfabets que li protegeix i al mateix temps l’uneix al món. “L’escultura és com un llenguatge ficat en una ampolla”, reflexiona. I el missatge és importantíssim, però l’ampolla és clau. “I aquí el que hi ha són moltes ampolles amb un missatge molt semblant”. Un art que declina la mateixa idea en diferents contenidors. Rostres en acer inoxidable fos, en bronze sobre fusta que va ser capturada quan encara estava viu, sobre troncs cremats que els donen un aire gairebé sagrat o aconseguint gairebé la invisibilitat en malles transparents, com la que va presentar en el Palau de Cristall de Madrid. “Matèria i invisibilitat semblen termes contradictoris, però hi ha un moment clau en Macbeth que crec que és una gran definició d’escultura. Macbeth acaba de matar al rei i s’adona que no ha matat a un ésser, a un home, sinó que ha matat la possibilitat de dormir. I aquesta idea tan extraordinària que a través de la matèria pots parlar de l’invisible, de l’intocable, del que no podem entendre, és la meva escultura”.

“El rostre és la part del nostre cos que no podem veure, el gran regal que fem als altres”

Després arribaran els espectadors, que aniran completant l’exposició amb els seus propis rostres i se sumaran als que treuen el cap des de les parets en forma de dibuix. Alguns, els més recents, realitzats sobre els llençols que salvaguardaven les escultures de la pols en l’estudi i que mitjançant la tècnica del frotage, amb pastís i carbonet, absorbeixen les seves petjades com si fos un sudari. No serà l’única exposició en la qual enguany posarà en relació escultures i dibuixos. Al maig exposarà en la Galería Lelong de París i, al juny, al Parc d’Escultures de Yorkshire (Anglaterra) i en el Museu Picasso d’Antíbol (França).

Font: La Vanguardia. Dissabte, 5 de març 2022
https://www.lavanguardia.com/cultura/20220305/8101511/plensa-rostros-ucrania.html

Galeria SENDA a l’Art Brussels 2021

03.06 – 06.06.21, Tour & Taxis

Pintura abstracta de lunars color negre, blanc i vermell

Donald Sultan. Autumn Mimosa (Feb, 2018)
Esmalt, làtex, grafit i quitrà sobre masonita. 122 x 244 cm

Entre el 3 i el 6 de juny, Galeria SENDA presenta una exposició col·lectiva en l’Art Brussels, una de les fires d’art contemporani més reconegudes d’Europa i una cita ineludible en el calendari artístic internacional. Art Brussels és l’oportunitat idònia per a descobrir les riqueses galerístiques de l’escena artística i cultural de la capital europea, atraient a un nombre considerable de col·leccionistes, comissaris, galeristes, professionals de l’art i amants d’aquest de totes les parts del món. La fira acull cada any al voltant de 25.000 visitants en l’emblemàtic edifici Tour & Taxis, en el cor de la capital belga.

En lloc del format habitual, enguany, la fira belga oferirà una nova edició: la setmana de l’Art Brussels comptarà amb Viewing Rooms, és a dir, exposicions en línia, entre el 2 i el 14 de juny i presentarà, igualment, tours de galeries en físic entre el 3 i el 6 de juny. Per a qui no estigui familiaritzat amb el terme “viewing room”, aquest és un sistema digital que permet als espectadors explorar i examinar obres d’art, ja sigui a través d’imatges d’alta qualitat, vídeos o descripcions detallades. Aquestes sales de visualització solen ser utilitzades en fires d’art i galeries com una manera de mostrar obres d’art a aquells i aquelles que no poden assistir físicament al lloc on les obres estan exposades. A través de les “viewing rooms” els visitants poden, a part d’apreciar les peces, obtenir informació sobre aquestes i els artistes i, fins i tot, posar-se en contacte amb la galeria per a realitzar consultes o compres. Tan sols fa falta connexió a Internet i unes ganes enormes d’endinsar-se en aquesta experiència extrasensorial de les visites en línia.

Pintura d'una persona racialitzada tombada en un flotador taronja que sura per l'aigua fosca

Anthony Goicolea. Inflatable Pieta.
Oli sobre llenç de lli cru. 90 x 130 cm

Enguany, per al tour de galeries en físic, SENDA convida el públic a visitar la nostra exposició actual: “Day and night: New paintings and drawings” de Donald Sultan. Sultan és un pintor, escultor i gravador contemporani conegut per les seves pintures a gran escala, que exploren les dicotomies entre la bellesa i la rudesa i el realisme i l’abstracció a través de la construcció d’un particular imaginari ric en colors i formes. Amb la fusió de tècniques i materials, Sultan aconsegueix construir obres que ballen entre la representació d’imatges directament recognoscibles en l’imaginari col·lectiu i la més pura abstracció. Un gran exemple d’aquesta mescla de conceptes és la seva capacitat per a reinventar una tècnica tan antiga com la de les naturaleses mortes, utilitzant imatges de llimones, roselles, fruites, flors i objectes quotidians, que proporcionen grandiositat de les seves composicions.

L’exposició en línia continua presentant als nostres artistes seleccionats en el Viewing Room amb el propòsit que les mostres puguin a arribar a molta més gent. Els artistes triats per a representar a la nostra galeria a Brussel·les són Peter Halley, Jaume Plensa, Yago Hortal, Anthony Goicolea, Jordi Bernadó, Oleg Dou, Glenda León, Stephan Balkenhol, Gino Rubert i Evru Zush. La mostra inclou pintura, fotografia, escultura i dibuixos per a crear una constel·lació d’obres que representin múltiples tècniques i expressions artístiques. La gran varietat de propostes artístiques per a aquesta setmana de l’art a Brussel·les pretén enaltir els atributs més significatius de la nostra galeria, advocant per una combinació brutal que representi a la perfecció l’exquisidesa de l’art contemporani que SENDA es compromet a exhibir. 

No et perdis aquesta trobada artística única on obres de diferents racons del món convergeixen uns dies a Brussel·les per a ser apreciades per un ampli ventall d’assistents i amants de l’art, en una experiència cultural inigualable.

Behind the Walls, la nova cara de Plensa al Rockefeller Center

El Rockefeller Center es transforma en un espectacular parc d’escultures per a donar pas a la Frieze Sculpture 2019, una exposició monumental que fusiona art i arquitectura en el cor de Nova York. Des del 25 d’abril fins al 28 de juny de 2019, aquest icònic edifici albergarà una col·lecció única de vint impressionants obres d’artistes de renom internacional, com Jaume Plensa, Goshka Macuga, Ibrahim Mahama, Joan Miró, Paulo Nazareth, Sarah Sze i Hank Willis Thomas, entre d’altres.

Un dels punts destacats de l’exhibició és la imponent escultura “Behind the Walls” de Jaume Plensa, una figura d’una nena de 7.5 metres d’altura feta de resina blanca, amb les mans cobrint-li els ulls. Situada en l’entrada dels Channel Gardens en la Cinquena Avinguda, aquesta obra convida els espectadors a reflexionar sobre la ceguesa autoimposada i la necessitat d’enfrontar la realitat. Per a Plensa, la peça és una representació directa de com, a vegades, ens tanquem al món que ens envolta per a sentir-nos més còmodes, i espera que l’obra funcioni com un mirall per als espectadors, incitant-los a examinar les seves pròpies vides i eleccions.

La curadoria de la Frieze Sculpture 2019, a càrrec de Brett Littman, director del Garden Museum, ha aconseguit crear una experiència artística envolupant que atreu visitants de tot arreu. Encara que inicialment dubtava a col·locar l’escultura de Plensa en aquesta ubicació, Littman va reconèixer que era el lloc perfecte per a aquesta obra provocadora, capaç d’encuriosir i la introspecció en aquells que la contemplen. A més de “Behind the Walls“, les obres d’altres destacats artistes internacionals adornen els voltants del Rockefeller Center i els diferents lobbies dels edificis circumdants, creant un paisatge urbà ple d’art i significat. Això ha estat gràcies a l’associació de Frieze New York i la companyia immobiliària Tishman Speyer, que obrirà les portes d’aquests espais emblemàtics per a omplir-los amb la monumentalitat de les vint peces exposades.

«És gairebé la manera en la qual jo em sento cada matí» va manifestar Littman. «Tu poses les teves mans sobre els teus ulls i penses: “No puc creure que hàgim de bregar amb un altre dia com aquest”».

Per part seva, Jaume Plensa confessa que és una peça molt directa. «En moltes ocasions estem encegant-nos amb les nostres mans per a sentir-nos en una posició més còmoda». En un nivell personal, l’artista espera que l’obra pugui funcionar a l’espectador com un mirall en el qual «puguis mirar dins de tu i pensar en les teves opcions, les teves aptituds, la qual cosa estàs fent en la teva vida».  (Quinn, 2019)

Des de la grandiositat de les obres d’Ibrahim Mahama fins a la delicadesa de les creacions de Joan Miró, cada peça en exhibició ofereix una perspectiva única sobre temes que van des del personal fins al polític, l’espiritual i el social. És una oportunitat única per a submergir-se en el món de l’art contemporani i explorar les diverses formes en què els artistes interpreten i responen al món que els envolta.

Frieze Sculpture 2019 en el Rockefeller Center és molt més que una simple exposició; és un testimoniatge del poder de l’art per a inspirar, provocar i transformar, i una celebració del paper fonamental que juga en la nostra societat. Fins al 28 de juny, els visitants tenen l’oportunitat de ser part d’aquesta experiència única que fusiona la bellesa estètica amb la reflexió profunda, en el cor de la Gran Poma.