Month: abril 2024

Un nou doctorat per a Jaume Plensa

Posted on by SEO Senda

Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.

La seva narrativa artística

El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.

Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.

Premis i reconeixements

Per tot això, no és estrany pensar que Jaume Plensa ha estat guardonat en diverses ocasions, tant per la seva labor artística com social. Aquí a Espanya ha estat premiat ni més ni menys que amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (2012) o la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura (2021), juntament amb altres personalitats del món de l’art com l’actor Javier Bardem o el grup musical Amaral. No obstant això, en aquest blog volem celebrar i felicitar a Jaume Plensa per aconseguir el seu quart títol honoris causa, aquesta vegada per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA). Altres doctorats que Plensa porta a la seva esquena són els concedits per la School of the Art Institute de Chicago (2005), la Universitat Autònoma de Barcelona (2018) i la Universidad Internacional Méndez Pelayo (2022).

Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.

Quan el moviment es converteix en forma. L’art fotogràfic postestructuralista de Xavi Bou – per Uta M. Reindl

Posted on by SEO Senda

La majoria de les línies negres de captivadora geometria serpentegen o s’arremolinen, algunes fins i tot en diverses fileres, a través dels fons d’imatges monocromàtiques, fent pensar en dibuixos o pintures abstractes. La perfecció gairebé artificial de les formacions minimalistes, fan l’efecte d’estar generades matemàticament. Aquestes estructures enigmàtiques mostren figures del vol d’ocells registrats amb l’antic mètode de la cronofotografia i la tecnologia informàtica moderna. L’artista nascut a Barcelona Xavi Bou les ha descontextualitzat, ja que es despleguen sobre un cel clar que transforma en el seu llenç mitjançant un tractament digital. Segons el fotògraf, la seva fascinació per les aus i el seu moviment té les seves arrels a la seva infància. En créixer al Prat de Llobregat, als afores de Barcelona, Xavi Bou sovint es quedava amb els seus avis i feia innombrables passejades per la natura amb el seu avi, amant de les aus. El seu gran interès per la naturalesa es va mantenir fins i tot després dels seus estudis de geografia i fotografia i durant la seva etapa treballant en el sector de la fotografia de moda. Poc després del seu debut el 2015, l’artista va rebre elogis de nombroses publicacions a diaris i revistes de diferents mitjans a tot el món.

Fotografía de Xavi Bou que captura la forma del vuelo de los pájaros. En este caso son Cuervos y la fotografía se tomó en Manlleu, Cataluña

Des d’un punt de vista historicoartístic, aquesta concentració en representacions no figuratives va començar a Alemanya a la dècada de 1950 amb la “fotografia subjectiva” d’ Otto Steinert, que retratava la realitat sense narrar-la, documentant-la com un reportatge i situant l’ornamentació com un fenomen extern. Un cas similar va ser el del fotògraf català Marcel Giró, que va emigrar al Brasil. Xavi Bou coneix la cronofotografia purament científica d’Eadweard Muybridge, que en certa manera es relaciona amb el seu plantejament ornitogràfic.

Per part seva, el barceloní Xavi Bou ha donat forma als moviments de nombroses espècies d’aus en els seus treballs ornitogràfics, a més d’explorar el mitjà de la fotografia per visualitzar i arxivar aquestes energies que flueixen i fluctuen. Això, en tota la sèrie i com a concepte, és força semblant a l’arxiu fotogràfic d’edificis industrials internacionals de la parella d’artistes Hilla i Bernd Becher, que podria considerar-se més postestructuralista-conservacionista que crític sistèmic. De la mateixa manera, Bou s’esforça perquè la bellesa de les formacions abstractes que posa al quadre sempre permeti una lectura oberta. En altres paraules: només algunes de les línies dibuixades pels ocells amb les seves figures de vol, així com l’embolic de línies de bandades senceres d’ocells, revelen els seus creadors. Així passa amb les caderneres que apareixen al quadre entre els remolins de línies ocres, convertint-se en l’obra fotogràfica menys apreciada de l’artista precisament per la seva clara llegibilitat. Xavi Bou es veu a si mateix com un “comissari” que rastreja la coreografia dels ocells i la fa visible. Molt rarament romanen visibles els paisatges o les formacions de núvols al cel, i quan ho fan, sol ser a la part inferior de les imatges monocromàtiques, on difícilment poden contribuir a desxifrar el tema de la imatge real sense coneixements previs rellevants.

La sorprenent geometria, precisió i complexitat de les figures del vol dels ocells han ocupat l’artista de 43 anys durant uns deu anys, i molts dels socis de cooperació per al seu treball artístic són reclutats del món de les aus, o més aviat rastrejats. Pardals, orenetes, falciots, gavines, estornells, però també flamencs o àguiles així com altres aus rapinyaires… No només les troba a la natura –molt sovint a prop seu o fins i tot a llocs com Gibraltar o Islàndia– sinó sorprenentment també a Gràcia, barri al cor de Barcelona.

Aquest curtmetratge ha sorgit arran de la residència artística de Xavi Bou amb la Universitat de UCLouvain a Bèlgica amb Reveal Flight Project.

Als seus vídeos, Xavi Bou registra el desenvolupament col·lectiu de línies de vol d’ocells i de migracions senceres d’ocells i després afegeix a les seqüències so original o música composta per un amic de l’artista. En el futur, Bou planeja expandir la seva pràctica d’arxiu amb una nova sèrie de fotografies, mitjançant abstraccions escultòriques, utilitzant imatges d’insectes en moviment i després manipulant-les digitalment perquè apareguin tant en tres dimensions com en el color natural dels animals.

Galeria SENDA a l’Art Brussels 2024

Posted on by SEO Senda

Per a la 40a edició d’Art Brussels, hem estat convidats per a la secció “REDISCOVERY” pel Comitè d’Art Brussels compost per galeristes belgues i internacionals. En aquesta ocasió, recuperem a l’inclassificable Zush/Evru, al qual vam dedicar l’exposició “Tornar a ser” (2020) després de vuit anys d’absència per part de l’artista. La secció “REDISCOVERY” està dedicada a artistes subestimats, infravalorats o oblidats del segle XX, vius o morts. El seu objectiu és explorar i destacar pràctiques sorprenents, desconegudes i originals que encara no han entrat en el corrent principal de la història de l’art.

La condició humana a través dels somnis vista per tres generacions d’artistes

És un plaer participar de nou a Art Brussels, ja que presenta un programa sòlid i internacional i una mescla única d’artistes consagrats i talents emergents que s’alineen amb la nostra visió. A més de la secció “REDISCOVERY”, les galeries s’han dividit en tres seccions més: PRIME, DISCOVERY, INVITED i la subsecció SOLO de la fira.

A més de comptar amb una secció especial per a tornar a posar el focus en l’obra de Zush/Evru, sumem a Sandra Vásquez de la Horra i Gonzalo Guzmán, creant així un diàleg entre tres artistes de tres generacions diferents que aborden realitats de la condició humana no evidents. Visions personalíssimes del subconscient. Les seves pròpies experiències els serveix com a motor per a crear mons onírics únics i personals que obren espais de reflexió.

Zush/Evru

El personal univers estètic del barceloní que, sota diversos noms – Albert Porta, Zush i ara Evru – ha protagonitzat des dels anys seixanta un itinerari que ens endinsa pels més renovadors suports expressius. La seva fluida obra enfonsa les seves arrels en la seva encara més fluida persona, que ha donat origen a l’Estat Mental Evrug, un món imaginari autosuficient en el qual resideix sovint per a reflexionar sobre conceptes com la identitat, l’alteritat i l’estat de l’ésser. Les seves obres d’art actuen com a mediadors tangibles entre el públic i els somnis, emocions, criatures i éssers que resideixen en el seu món oníric. La seva obra difumina els plans del somni i la realitat amb una expressió pròxima al surrealisme.

Quadre d'una figura fent una postura de ioga

Zush/Evru. Admukarud (2008).

82,8 x 174,2 cm

Sandra Vásquez de la Horra

Com a complement a Zush/Evru, Sandra Vásquez de la Horra (Vinya de la Mar, Xile, 1967) procedeix a treballar en el pla de la seva imaginació. Els seus característics dibuixos banyats en cera, que es van poder veure en l’exposició “Meridiano” (2018) i “Aura” (2022), evoquen un estat oníric d’emoció i fantasia, on la seva expressió interna tracta temes subversius de religió, sexe, mitologia, mort i experiències personals.

Tant Vásquez de la Horra com Zush comparteixen un interès per l’oníric i el surrealista, però aborden aquests temes des de perspectives diferents. Mentre que Vásquez de la Horra se centra en l’exploració dels aspectes més profunds de l’inconscient humà i en la desconstrucció de tabús culturals, Zush se submergeix en la creació dels seus propis mons alternatius. No obstant això, tots dos artistes comparteixen una habilitat innata per a capturar l’essència de l’irreal i el fantàstic en les seves obres, convidant l’espectador a reflexionar sobre la naturalesa de la realitat i la imaginació. Igual que Zush/Evru, l’obra de Vásquez de la Horra enfonsa les seves arrels en el desig d’encarnar i comprendre l’intangible estat interior.

Persona observant una exposició de dibuixos penjats en una paret blanca

Sandra Vásquez de la Horra. Vista d’exposició “Aura”

Dibuixos banyats en cera

Gonzalo Guzmán

Finalment, per a enllaçar el diàleg, contrastem l’obra d’aquests artistes consagrats amb una de les nostres últimes incorporacions a la galeria i que exhibim durant Art Nou 2023 amb l’exposició “Col·lisió”.

Format com a dissenyador industrial, Gonzalo Guzmán (Madrid, 1991) va començar a dedicar-se a l’escultura arran de la pandèmia. Durant aquesta època de caos i incertesa, va experimentar “somnis lúcids” en els quals era conscient d’estar vivint el mateix somni i podia controlar el desenvolupament d’aquest. En aquests se li apareixien reiteradament figures similars a dòlmens que li van servir com a inspiració. La plasmació d’aquestes formes en escultures es tracta d’un mode de recerca per a traslladar-les a la realitat. És a dir, el fet de materialitzar-les possibilita que Guzmán interactuï amb elles en el pla real i al mateix temps puguin fer-lo altres persones.

Per a entrellaçar l’obra de Gonzalo Guzmán amb la de Zush/Evru, podem destacar com tots dos artistes exploren la intersecció entre el món tangible i el món dels somnis. Tots dos desafien la percepció convencional de la realitat i ens porten a reflexionar sobre els límits de la imaginació i la materialització artística. Mentre Zush/Evru ens mostra els paisatges dels nostres somnis, Guzmán ens ofereix l’oportunitat de tocar aquestes formes efímeres i portar-les al món físic.

Persona i gos blanc en front d'una escultura d'acer

Gonzalo Guzmán. Dolmen_04 (2022)

190 x 270 x 100 cm

Ens veiem a Art Brussels!

Per tot això, ens complau anunciar nostra vintena primera participació en la 40a edició d’Art Brussels. Aquesta prestigiosa fira és una de les més reconegudes d’Europa i un esdeveniment marcat en el nostre calendari. Amb una àmplia varietat de propostes, representa la riquesa cultural i artística de l’escena europea que atreu  un gran nombre de col·leccionistes, comissaris, galeries, professionals de l’art de tot el món. Enguany, la fira tindrà lloc en el Brussels Expo, en els Halls 5 i 6, i ens podràs trobar en l’estand 5A-22.

«Exploding Cell» de Peter Halley, pioner de l’art digital

Posted on by SEO Senda

Per a aquesta última edició d’ARCO Madrid, ens ha fet especial il·lusió presentar a l’artista de la galeria Peter Halley com a convidat especial en el nostre espai Artist Project, amb una mostra individual que connecta les seves etapes passades amb la seva obra més recent. En aquesta exposició, els visitants d’ARCO van poder analitzar detalladament la peça més emblemàtica de l’artista i de la qual parlarem en profunditat en aquest blog: «Exploding Cell» (1983).

Els primers passos cap a l’art digital

En primer lloc, és primordial saber que «Exploding Cell» és l’únic treball amb imatge en moviment de l’artista. De fet, la destresa de Halley per a crear aquesta obra d’animació ho ha convertit en un pioner de l’art digital en una època en la qual era impensable considerar un altre tipus d’art que no fos manual. Recordem que els primers ordinadors, tal com els coneixem avui dia, neixen en els anys 80. Per tant, Halley demostra amb el seu enginy i la seva proposta artística revolucionària per a aquella dècada, caracteritzada per ser prematura en el camp tecnològic; que els horitzons de l’art són inescrutables.

Imatge d'una televisió i un quadre en una exposició d'art

«Exploding Cell» a l’espai Artist Project d’ARCO Madrid

Què representa «Exploding Cell»?

«Exploding Cell» mostra, en una animació de dos minuts, un horitzó de cel·les alineades d’esquerra a dreta. Sota aquestes apareix un conducte negre il·luminat per un gas resplendent que s’escapa per una xemeneia abans que la cel·la es tenyeixi de vermell i exploti, deixant una quantitat considerable de cendres que parpellegen amb efecte estroboscòpic. Sent conscients del context social del moment, aquesta obra s’ha consagrat com una al·legoria a l’amenaça de destrucció nuclear provocada pel major conflicte geopolític d’aquella època: la Guerra Freda.

“La idea tenia alguna cosa a veure amb la política de la Guerra Freda i l’amenaça de destrucció nuclear. En un principi, l’explosió de la cèl·lula havia de veure amb la finalitat de la civilització. Però la narrativa de la cel·la explosiva es va convertir ràpidament en part del meu treball. Amb el pas del temps, la narració va anar perdent importància per a mi i, finalment, vaig començar a centrar-me únicament en la icona de l’explosió. Com més penso en això, més em convenço que l’explosió és també una imatge central de la nostra cultura. Es remunta a cent anys enrere, al començament de la guerra i el terrorisme modern. He utilitzat la imatge de l’explosió una vegada i una altra en les meves impressions digitals murals, en contrast amb les cel·les i presons que apareixen en els meus quadres”.

Peter Halley

Tenint en compte la història darrere d’aquesta animació, les cel·les que s’observen en «Exploding Cell», tal com explica l’artista, representen el tancament, però també al·ludeixen a l’ordre, un ordre clàssic que no canvia. D’altra banda, l’explosió que dona nom al títol de l’obra és sinònim de canvi i fa referència a una transformació entre un estat harmoniós i un altre alterat. Aquesta juxtaposició de conceptes presenta dues actituds oposades, enfrontant-se per a vèncer. La dicotomia entre l’ordre i el canvi és el contrast que Peter Halley volia reflectir en aquesta obra d’art digital amb la condició de mostrar d’una forma més simple els horrors que una guerra estratègica com la Guerra Freda va sumir tant a orient com a occident.

Una obra premiada

Tant és el prestigi d’aquesta obra que durant aquesta edició d’ARCO Madrid, «Exploding Cell» ha estat reconegut amb l’ARCO/Beep Award d’art electrònic. Aquest premi té com a objectiu promoure la recerca, la producció i l’exhibició d’art vinculat a les noves tecnologies digitals o a l’art electrònic com a tal. El guardó ARCO/Beep ja ha generat una col·lecció de més de 120 obres de 86 artistes diferents, convertint-se en una iniciativa que és referent internacional.

Imatge d'unes mans col·locant un cartell blanc sobre una paret taronja

XIX Premi ARCO/Beep d’Art electrònic

Si vols saber més sobre «Exploding Cell» pots descarregar-te a continuació el dossier sobre l’obra o pots posar-te en contacte amb nosaltres i demanar més informació sobre aquesta.

Descarregar Dossier «Exploding Cell»
Posar-me en contacte amb la galeria