Galeria SENDA abrirá 2023 junto a la artista Elena Del Rivero con una exposición individual

El 12 de enero a las 7 de la tarde se presentará LOVE SONG en Galeria SENDA

El trabajo de Elena Del Rivero abre camino a dos líneas independientes que dialogan entre sí: la histórica; que apunta al dolor colectivo de la pérdida, y la personal; que nace del proceso de construcción de nuestros pilares existenciales.

Esta exposición está dedicada a la vida y obra de Lawrence D. “Butch “ Morris (10.02.197 Long Beach CA.- 29.01.2013 Brooklyn, NY) cuya música se podrá escuchar durante el transcurso de la muestra por cortesía del legado del artista – con nuestro agradecimiento.

Del Rivero presentará una selección de obra extraída de diversos proyectos realizados a lo largo de su carrera que culminan en el concepto de admiración a la vida y a la experiencia – leitmotiv y esencia de la inspiración de la artista.

La artista Elena Del Rivero para Metal Magazine

En el contexto de la última etapa del ”Archivo del Polvo” (2001-2021), Love Song incluirá los 30 collages-assemblages que se presentaron en Es Baluard, Palma de Mallorca, construidos con las piezas de pintura rescatadas de su estudio de las obras destruidas durante el ataque del 11-S.

Desde “Letters from Home”, donde la artista ahonda en lo doméstico con la mesa de la cocina como estandarte, la artista propone una experiencia conceptual con paños de cocina-pinturas de diferentes años.

Elena incorpora, además, obras relacionadas con las ”Cartas a la Madre”, otro de sus grandes proyectos desde 1991, con elementos que ha utilizado de manera constante a lo largo de su carrera como agujas, pintura, bordado y telas.

La exposición se completa con ”Fragments of my Ruin”, obra en la que que todas sus preocupación éticas y estéticas de los últimos años se aúnan en una gran instalación.

Con una fotografía de Butch caminando por el barrio del East Village en Nueva York y tomada por Elena en el ano 2008 la muestra se cerrará junto a otras tomadas durante las manifestaciones del Black Lives Matter en el barrio del Soho. Las imágenes nos acompañarán en el discurrir de la visita a modo de reflexión sobre lo histórico, lo colectivo y lo personal en el contexto de un presente inmediato.

Retrato de Elena del Rivero junto a su obra

Los usos que la artista le da a los materiales consiguen estructurar de forma orgánica las fases surgidas a raíz de los atentados, también lo hacen sus derivas y reflexiones personales que se consolidan en una fuerte narrativa fuente de su mismo proceso artístico.

En palabras de la directora de Es Baluard (Museo de Arte Contemporáneo de Palma de Mallorca), Imma Prieto: “La importancia del proyecto de Elena Del Rivero radica en la conexión que se establece entre un hecho concreto, el 11-S, y una relación que une pasado, presente y futuro.”

ARTIST BIO

Elena del Rivero vive y trabaja en Nueva York, EE.UU., desde 1991. Ha llevado a cabo exposiciones individuales en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid); New Museum (Nueva York), Corcoran Gallery of Art Washington D.C.); International Center of Photography (Nueva York); The Drawing Center (Nueva York); o el Museo Patio Herreriano de Valladolid, entre otras.

Jaume Plensa, Jean-Marie del Moral i Màrius Carol es reuneixen a Galeria SENDA

Dilluns passat, 7 de novembre, Barcelona es va convertir en l’epicentre de l’art i la reflexió, quan la Galeria SENDA va obrir les seves portes per a rebre a tres destacats noms del món cultural: l’escultor Jaume Plensa, el fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol. El motiu d’aquesta trobada va ser la presentació del llibre “Interior, 2022“, una obra que transcendeix les pàgines impreses per a explorar els desafiaments i oportunitats que enfronten els creadors en el context d’un mercat globalitzat.

La temàtica de la xerrada, titulada “Reptes compartits. Creació en un mercat global“, va abordar qüestions profundes i pertinents sobre el procés creatiu en el món contemporani. Com s’enfronten els artistes a la pressió de produir en un entorn globalitzat? Quin impacte tenen les tendències del mercat en la creativitat i l’originalitat? Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van plantejar durant la conversa, que es va convertir en un diàleg apassionant entre ments creatives.

Jaume Plensa, conegut per les seves imponents escultures que exploren la relació entre l’individu i l’entorn, va compartir la seva visió sobre la necessitat de mantenir l’autenticitat en un món inundat d’influències externes. Per a Plensa, la veritable creativitat sorgeix de la connexió amb un mateix i amb l’entorn que ens envolta, i és crucial preservar aquesta connexió en un context globalitzat.

Per part seva, Jean-Marie del Moral, la fotografia del qual captura l’essència de la vida urbana i la diversitat humana, va parlar sobre el paper de l’art com a eina d’expressió i resistència en un món cada vegada més homogeneïtzat. Per a Del Morall, la creativitat és un acte de resistència contra la uniformitat, una manera de celebrar la diversitat i la complexitat del món que habitem.

Màrius Carol, periodista amb una llarga trajectòria en l’àmbit cultural, va aportar una perspectiva única sobre el paper dels mitjans de comunicació en la promoció i difusió de l’art contemporani. En un món on l’atenció es fragmenta i la informació flueix constantment, Carol va subratllar la importància de contar històries autèntiques i significatives que connectin amb el públic en un nivell emocional.

La presentació del llibre “Interior, 2022” va marcar l’inici d’una sèrie de #SENDATalks, una tipologia de xerrades organitzades per Galeria SENDA que reuneix artistes, creadors i pensadors per a explorar temes rellevants en el món de l’art i la cultura. Aquestes trobades ofereixen una plataforma per a l’intercanvi d’idees, el debat i la reflexió, fomentant un diàleg obert i enriquidor entre diferents disciplines i perspectives.

L’esdeveniment va concloure amb una sessió de preguntes i respostes, on el públic va tenir l’oportunitat d’interactuar amb els ponents i aprofundir en els temes tractats. L’atmosfera va ser d’inspiració i companyonia, deixant una petjada duradora en tots els presents i sembrant les llavors per a futures converses i col·laboracions creatives. En resum, la xerrada en la Galeria SENDA va ser molt més que la presentació d’un llibre; va ser una trobada transformadora que va il·luminar les complexitats i desafiaments del procés creatiu en el segle XXI, i que va demostrar el poder de l’art i la cultura per a unir a les persones i enriquir les nostres vides.

Per saber més sobre aquesta #SENDATalk descobreix la xerrada a YouTube Live i Instagram Live

Imatge d'una xerrada en una galeria d'art
Tres homes amb micròfon donant una xerrada
Fotografia de dos homes davant d'una paret amb dibuixos somrient a cambra
Fotografia de dos homes sostenint un llibre gran amb lletres negres sobre fons blanc

Ens veiem en la pròxima #SENDATalk 🗣!

S’inauguren les noves portes de Jaume Plensa en el Gran Teatre del Liceu

La lletra em sembla una bella metàfora de la societat: una sola lletra no és res; però juntament amb unes altres pot formar paraules, conceptes; aquest és el poder de la comunitat. – Jaume Plensa

El Gran Teatre del Liceu va inaugurar ahir dilluns la temporada 2022-2023 amb les noves portes, o “Constel·lacions”, obra de l’escultor Jaume Plensa, realçant la celebració del 175 aniversari de la històrica institució barcelonina.

Fotografía de dos hombres posando delante de las puertas del Liceo

L’artista Jaume Plensa juntament amb Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. 

Les portes (acer inoxidable, 4 x 4 m) s’inspiren en dos clàssics de la cultura catalana: l’arquitecte Antoni Gaudí, i el pintor Joan Miró, amb el seu pròxim mosaic del Pla de la Boqueria, a més de l’estreta relació amb el nom d’una de les seves sèries més originals “Constel·lacions (1939)”.

Fotografía de un hombre delante de las puertas del Liceo y al lado de un piano de cola

Aquest diàleg entre el passat i el futur crec que ens dona la clau del present: el gest contemporani en el cor de la societat, abraçant la música amb la paraula i la veu amb l’escriptura”, deia l’artista ahir en l’acte d’inauguració en Les Rambles.

Plensa pretén reivindicar la diversitat del passeig amb lletres de nou alfabets gravades en les reixes – entremesclant àrab, llatí o xinès – que reflectiran les seves ombres en moviment en el sòl de l’entrada, quan les portes aconsegueixin la llum dels llums del portal.

Imagen interior de las puertas del Liceo

Durant la presentació de les portes, la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també ha expressat la importància d’aquesta obra per a la ciutat: “Vull agrair a tots els membres del Patronat que l’acceptessin tan ràpid, que veiessin amb tanta lucidesa que aquesta proposta seria clau per al Liceu, però també per a les Rambles, Barcelona i Catalunya”. I ha afegit que “tenir l’art a l’abast de tot el món fa que la ciutadania el pugui conèixer i valorar. Estic segura que aquestes portes despertessin l’amor per l’art de moltíssims vianants, i el dels espectadors que les traspassin per a gaudir de l’òpera en aquest equipament tan important”.

Per part seva, el Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha posat èmfasi sobretot en l’aposta del Liceu per “vincular-se a artistes contemporanis de la ciutat i per a fer-ho d’una forma total i decidida, no sols amb un petit gest. Avui inaugurem tres portes, però també podrem veure a Macbeth amb la direcció escènica de Jaume Plensa”. Martí ha insistit que les portes “milloren l’entorn artístic de Les Rambles” i ha volgut agrair a l’artista el seu “gest humil i de contenció perquè Constel·lacions s’integren en el paisatge i no es converteixen en una obra d’art aïllada”.

A la inauguració de les portes, també ha assistit Joan Francesc Marco, director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM) del Ministeri de Cultura, qui ha volgut destacar la importància d’aquest dia: “Com liceísta i com a director general del INAEM sento una gran felicitat perquè aquesta obra del reconegut Jaume Plensa encara afegeix més valor al Teatre i la ciutat de Barcelona”.

Després dels parlaments institucionals, l’acte ha continuat amb la primera obertura oficial de les portes mentre el Cor del Gran Teatre del Liceu interpretava en Les Rambles la peça wagneriana “Freudig begrüß en wir die edle Trobi” (Tannhäuser, acte II), dirigits pel director del cor, Pablo Assante, i acompanyats al piano per David-Huy Nguyen-Phung. Una peça del segon acte del Tannhäuser que celebra l’entrada dels convidats i que vol ser un gest simbòlic i metafòric d’unes portes que conviden el públic a entrar i gaudir del llenguatge universal que és la música.

Imagen del interior del Liceo
Imagen del interior del Liceo

L’alfabet representa una harmonia que celebra la gran diversitat del món”, ha dit Plensa. El president de la fundació del Liceu, Salvador Alemany, ha manifestat que l’obra de l’escultor és “un regal que dota de prestigi a la Rambla i al Liceu”.

No és la primera vegada que l’escultor disposa d’una obra prop d’un nucli cultural de la ciutat comtal. Carmela, un rostre de quatre metres, meitat nena i meitat adolescent, presideix la façana del Palau de la Música. L’artista, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2012, ha projectat els seus coneguts rostres en altres capitals com Madrid (“Julia”) o Nova York (“El alma del agua”).

Plensa mantindrà la seva relació amb el Liceu en la nova temporada com a encarregat de l’escenografia del Macbeth de Verdi, que s’estrenarà el febrer vinent.

Imagen de la fachada del Liceo

Elements tècnics i de funcionament

Quant als detalls tècnics, aquestes portes pesen al voltant de 500 quilograms cadascuna d’elles i migren sobre un sol eix que s’encasta en l’arrencada de l’arc just per sobre del capitell de les pilastres. La convexitat de les portes no supera el pla exterior de les pilastres i fa que el pas mínim sota la cleda oberta sigui d’uns 3 m d’altura. Una de les característiques de l’estructura és que les portes no s’obren lateralment, sinó que tenen un moviment d’obertura de baix a dalt. D’aquesta manera, a més de l’escultura física, també es busca un joc de diàlegs amb espais, reflexos i visions òptiques de llums i ombres. Així doncs, tots aquells que trepitgin el sòl de la Rambla podran caminar per aquesta catifa d’ombres de la mateixa instal·lació. L’obra s’integra sense afectar cap altre element pretèrit incorporat amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Extractes del Liceu, El País i La Vanguardia (“Plensa enriquece la fachada del Gran Teatre” i “Las puertas del Liceu no se abren ni se cierran, levitan”)