Un viatge a través de l’imaginari de Jaume Plensa a l’òpera Macbeth

Amb Jaume Plensa com a director artístic, el 16 de febrer s’estrena l’òpera de Verdi, Macbeth, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.

L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.

Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.

He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.

Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat
Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat

Maqueta de la direcció artística de Macbeth

L’òpera compta amb un repartiment exquisit format per uca Salsi, Željko Lučić, Erwin Schrott, Simón Orfila, Ekaterina Semenchuk, Alexandrina Pendatchanska, Gemma Coma-Alabert, Francesco Pio Galasso, Celso Albelo, Fabian Lara i David Lagares. Amb especial il·lusió, tornarem a veure’ns amb Sondra Radvanovsky, soprano que interpreta a Lady Macbeth i de qui recordem el seu pas per ARCO Madrid 2021 amb motiu de la presentació del cartell del Festival Castell de Peralada.

Fotografia de quatre homes i una dona somrient a cambra posant davant d'un quadre

D’esquerra a dreta, Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada; Joan Matabosch, director artístic del Teatro Real; Carlos Álvarez, baríton; Sondra Radvanovsky, soprano; i l’artista Jordi Bernadó, posant amb una de les seves obres exposades a ARCO Madrid 2021.

Fotografia de Jaume Plensa assegut en una cadira amb un micròfon en mà
Imatges de figuretes de color blanc, negre i vermell

Obra de Jaume Plensa:

S’inauguren les noves portes de Jaume Plensa en el Gran Teatre del Liceu

La lletra em sembla una bella metàfora de la societat: una sola lletra no és res; però juntament amb unes altres pot formar paraules, conceptes; aquest és el poder de la comunitat. – Jaume Plensa

El Gran Teatre del Liceu va inaugurar ahir dilluns la temporada 2022-2023 amb les noves portes, o “Constel·lacions”, obra de l’escultor Jaume Plensa, realçant la celebració del 175 aniversari de la històrica institució barcelonina.

Fotografía de dos hombres posando delante de las puertas del Liceo

L’artista Jaume Plensa juntament amb Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. 

Les portes (acer inoxidable, 4 x 4 m) s’inspiren en dos clàssics de la cultura catalana: l’arquitecte Antoni Gaudí, i el pintor Joan Miró, amb el seu pròxim mosaic del Pla de la Boqueria, a més de l’estreta relació amb el nom d’una de les seves sèries més originals “Constel·lacions (1939)”.

Fotografía de un hombre delante de las puertas del Liceo y al lado de un piano de cola

Aquest diàleg entre el passat i el futur crec que ens dona la clau del present: el gest contemporani en el cor de la societat, abraçant la música amb la paraula i la veu amb l’escriptura”, deia l’artista ahir en l’acte d’inauguració en Les Rambles.

Plensa pretén reivindicar la diversitat del passeig amb lletres de nou alfabets gravades en les reixes – entremesclant àrab, llatí o xinès – que reflectiran les seves ombres en moviment en el sòl de l’entrada, quan les portes aconsegueixin la llum dels llums del portal.

Imagen interior de las puertas del Liceo

Durant la presentació de les portes, la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també ha expressat la importància d’aquesta obra per a la ciutat: “Vull agrair a tots els membres del Patronat que l’acceptessin tan ràpid, que veiessin amb tanta lucidesa que aquesta proposta seria clau per al Liceu, però també per a les Rambles, Barcelona i Catalunya”. I ha afegit que “tenir l’art a l’abast de tot el món fa que la ciutadania el pugui conèixer i valorar. Estic segura que aquestes portes despertessin l’amor per l’art de moltíssims vianants, i el dels espectadors que les traspassin per a gaudir de l’òpera en aquest equipament tan important”.

Per part seva, el Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha posat èmfasi sobretot en l’aposta del Liceu per “vincular-se a artistes contemporanis de la ciutat i per a fer-ho d’una forma total i decidida, no sols amb un petit gest. Avui inaugurem tres portes, però també podrem veure a Macbeth amb la direcció escènica de Jaume Plensa”. Martí ha insistit que les portes “milloren l’entorn artístic de Les Rambles” i ha volgut agrair a l’artista el seu “gest humil i de contenció perquè Constel·lacions s’integren en el paisatge i no es converteixen en una obra d’art aïllada”.

A la inauguració de les portes, també ha assistit Joan Francesc Marco, director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM) del Ministeri de Cultura, qui ha volgut destacar la importància d’aquest dia: “Com liceísta i com a director general del INAEM sento una gran felicitat perquè aquesta obra del reconegut Jaume Plensa encara afegeix més valor al Teatre i la ciutat de Barcelona”.

Després dels parlaments institucionals, l’acte ha continuat amb la primera obertura oficial de les portes mentre el Cor del Gran Teatre del Liceu interpretava en Les Rambles la peça wagneriana “Freudig begrüß en wir die edle Trobi” (Tannhäuser, acte II), dirigits pel director del cor, Pablo Assante, i acompanyats al piano per David-Huy Nguyen-Phung. Una peça del segon acte del Tannhäuser que celebra l’entrada dels convidats i que vol ser un gest simbòlic i metafòric d’unes portes que conviden el públic a entrar i gaudir del llenguatge universal que és la música.

Imagen del interior del Liceo
Imagen del interior del Liceo

L’alfabet representa una harmonia que celebra la gran diversitat del món”, ha dit Plensa. El president de la fundació del Liceu, Salvador Alemany, ha manifestat que l’obra de l’escultor és “un regal que dota de prestigi a la Rambla i al Liceu”.

No és la primera vegada que l’escultor disposa d’una obra prop d’un nucli cultural de la ciutat comtal. Carmela, un rostre de quatre metres, meitat nena i meitat adolescent, presideix la façana del Palau de la Música. L’artista, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2012, ha projectat els seus coneguts rostres en altres capitals com Madrid (“Julia”) o Nova York (“El alma del agua”).

Plensa mantindrà la seva relació amb el Liceu en la nova temporada com a encarregat de l’escenografia del Macbeth de Verdi, que s’estrenarà el febrer vinent.

Imagen de la fachada del Liceo

Elements tècnics i de funcionament

Quant als detalls tècnics, aquestes portes pesen al voltant de 500 quilograms cadascuna d’elles i migren sobre un sol eix que s’encasta en l’arrencada de l’arc just per sobre del capitell de les pilastres. La convexitat de les portes no supera el pla exterior de les pilastres i fa que el pas mínim sota la cleda oberta sigui d’uns 3 m d’altura. Una de les característiques de l’estructura és que les portes no s’obren lateralment, sinó que tenen un moviment d’obertura de baix a dalt. D’aquesta manera, a més de l’escultura física, també es busca un joc de diàlegs amb espais, reflexos i visions òptiques de llums i ombres. Així doncs, tots aquells que trepitgin el sòl de la Rambla podran caminar per aquesta catifa d’ombres de la mateixa instal·lació. L’obra s’integra sense afectar cap altre element pretèrit incorporat amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Extractes del Liceu, El País i La Vanguardia (“Plensa enriquece la fachada del Gran Teatre” i “Las puertas del Liceu no se abren ni se cierran, levitan”)

Les noves portes escultòriques per al Liceu en el seu 175 aniversari per Jaume Plensa

Les portes que l’artista català Jaume Plensa ha dissenyat per a l’entrada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona en homenatge a la música, Antoni Gaudí, Joan Miró i la “diversitat” de Les Rambles de Barcelona, se sumen a la celebració del 175 aniversari de la inauguració del Liceu.

Plensa ha assegurat que amb les portes del vestíbul ha volgut homenatjar les reixes de Gaudí i també les constel·lacions de Miró, per això les ha batejat com “Constel·lacions”, així com “l’artèria de la diversitat” de Barcelona que per a ell són Les Rambles. “Constel·lacions” s’instal·larà en les tres arcades de l’entrada principal del teatre i s’integrarà sense afectar altres elements incorporats amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Fotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Les portes de Jaume Plensa que s’incorporaran en l’entrada del Liceu

Plensa ha subratllat que les portes són un conglomerat de lletres que creixen, amb el color de la llum de lluna, i ha remarcat que la humanitat està marcada per la llengua, i que per això, en la seva creació, ha volgut mostrar “alfabets de moltes cultures”.

Ja coneixeu el meu món de textos i alfabets. M’agrada barrejar diferents cultures perquè crec que estem molt bé quan estem junts, mantenint la nostra individualitat i petites diferències, però què bé estem quan estem junts! I aquestes portes crec que són un homenatge a la diversitat, més encara en Les Rambles, que són l’artèria de la diversitat a Barcelona“.

Jaume Plensa

Malgrat admetre que odia les portes, així com tot el que tanca, l’artista ha remarcat que com més veu el disseny més li agrada – les portes s’obriran verticalment – i creï que han estat un encert. A més, ha remarcat que serviran també per a “dignificar la zona” en el que ha definit com un regal del Liceu a la ciutat i es converteixen en el nou rostre del teatre. Preguntat per si tem que les portes puguin ser danyades, ha dit que proporcionarà un acabat que admet molt bé la restauració sense complicacions.

Es tracta d’unes peces “bastant lleugeres” en paraules de l’artista, d’uns 500 quilograms cadascuna d’elles i un gruix d’1 centímetre d’acer, que els proporciona rigidesa i lleugeresa al mateix temps. El president del Liceu, Salvador Alemany, i el director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, han confiat que les portes estiguin instal·lades a l’inici de la temporada 2022-2023, cap a finals de setembre. Han costat uns 750.000 eurosPlensa no ha volgut cobrar els seus honoraris -, dels quals un 50% ho assumeix Fundació ACS, un 35% a través dels fons Feder i el 15% restant pel teatre, com informa Europa Press.

Extracte de El Mundo

Imatge de la maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

La maqueta de l’obra de Plensa para al Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU

Les portes presentaven dos reptes extraordinaris – afegeix Plensa“. “Un és el propi edifici, que tothom diu que és horrorós, però jo crec que quan s’acumula l’horror acaba sent meravellós. Jo no tocaria ni una coma d’aquest edifici. Els llums de l’entrada m’encanten. I la segona, és que estem davant una obra extraordinària de Miró en Les Rambles que crec que ha marcat de manera molt forta moltes coses de la ciutat, fins i tot el moment tràgic de l’atemptat a la ciutat, que va acabar just davant”.

En aquestes «Constel·lacions» volia retre homenatge al Liceu, a la música, però també pensar en un arquitecte que ens ha donat molts dies de glòria a la ciutat que és Gaudí, i el títol el trio precisament per aquest món de constel·lacions de Miró, que és a qui molt especialment vull homenatjar”, va afegir.

Extracte de La Vanguardia

Fotografia de Jaume Plensa amb la seva maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Plensa, amb la maqueta de la seva obra para el Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU