- No products in the cart.
Fundación SOLO i Galeria SENDA presenten CRIATURES HÍBRIDES
El 30 de setembre, Fundación SOLO i Galeria SENDA presenten Criatures híbrides, una exposició col·lectiva a Movimiento 37 que reuneix obres de Gonzalo Guzmán, Sandra Vásquez de la Horra i Evru/Zush.
La mostra proposa un recorregut per tres universos artístics en què les formes es troben en un estat de transformació permanent. A través de l’escultura, el dibuix i la creació de sistemes simbòlics, els artistes qüestionen les fronteres que separen l’ésser humà de l’animal, l’orgànic de l’artificial, l’experiència material del somni i la realitat de la imaginació.
El títol de l’exposició remet a una llarga tradició d’imatges construïdes a partir de la barreja, la metamorfosi i el desplaçament. L’any 1844, l’il·lustrador francès Jean-Ignace-Isidore Grandville va publicar Un autre monde, un llibre poblat per éssers impossibles, objectes animats i criatures que combinaven característiques humanes, animals i vegetals. Més d’un segle després, Max Ernst va reconèixer en aquelles il·lustracions una forma de pensament capaç d’anticipar algunes de les inquietuds centrals de l’art modern.
A Criatures híbrides, aquesta genealogia funciona com a punt de partida per observar com les imatges continuen alterant la nostra manera de percebre i comprendre el món. Cadascun dels artistes participants aborda allò híbrid des d’un territori diferent: Gonzalo Guzmán treballa des de la matèria i el somni; Sandra Vásquez de la Horra, des del cos, la memòria i el mite; mentre que Evru/Zush ho fa des del llenguatge i la construcció d’una cosmologia autònoma.
Gonzalo Guzmán: escultures nascudes del somni
La pràctica de Gonzalo Guzmán es desenvolupa a partir d’imatges sorgides durant experiències de somni lúcid. L’artista trasllada aquestes visions a l’espai físic mitjançant escultures d’acer inoxidable que semblen situar-se entre un organisme desconegut, una eina i un artefacte procedent d’un altre temps.
Les seves superfícies polides reflecteixen l’arquitectura, la llum i els moviments de les persones que s’hi acosten. D’aquesta manera, les obres no es presenten mai com a objectes completament tancats: canvien segons l’espai que ocupen i incorporen la presència de l’espectador dins la seva aparença.
En aquestes escultures conviuen la solidesa del metall i la inestabilitat de la imatge reflectida. Allò que va començar com una experiència mental adquireix pes i volum, però conserva part de la incertesa del somni. Les seves formes semblen familiars i estranyes alhora, com vestigis d’una realitat que encara no ha estat completament definida.
Sandra Vásquez de la Horra: cossos, símbols i memòries
En els dibuixos de Sandra Vásquez de la Horra, el cos humà es transforma en un territori travessat per múltiples forces. Les seves figures s’entrellacen amb animals, plantes, símbols religiosos, experiències íntimes, relats populars i memòries polítiques.
Les anatomies que apareixen en les seves obres són permeables i canviants. Els cossos es prolonguen, es fragmenten o es fusionen amb altres espècies, donant lloc a éssers que no pertanyen a una única categoria. En aquestes figures, la quotidianitat conviu amb l’espiritualitat, el desig amb la mort i la història personal amb les memòries col·lectives.
L’artista treballa habitualment sobre paper i recobreix els dibuixos amb una capa de cera. Aquest procediment els atorga una presència particular: la cera protegeix la imatge, n’intensifica la materialitat i funciona com una pell que conserva les diferents capes de temps contingudes en cada obra.
Evru/Zush: un territori creat des del llenguatge
En l’obra d’Evru/Zush, la transformació assoleix la dimensió d’un món complet. La seva pràctica s’articula al voltant d’Evrugo Mental State, un territori autònom que disposa de geografia, escriptura, cartografia, moneda, anatomia, símbols i ciutadania propis.
Aquest estat mental no s’ha d’entendre únicament com un lloc imaginari, sinó com un sistema en expansió constant. En aquest univers, les paraules, els signes i les imatges desenvolupen una vida pròpia. El llenguatge deixa de limitar-se a descriure la realitat i es converteix en una eina capaç de produir-la.
Les criatures que habiten aquest univers creuen característiques humanes, animals, sexuals, mentals i simbòliques. Les seves identitats es multipliquen i es transformen dins d’una gramàtica oberta, des de la qual Evru/Zush planteja la imaginació com una forma de llibertat i sobirania.
Un espai de correspondències
Tot i que els seus llenguatges i procediments són diferents, Gonzalo Guzmán, Sandra Vásquez de la Horra i Evru/Zush comparteixen una concepció oberta de la forma. En les seves obres, cap identitat no es manté completament estable i cada element pot entrar en contacte amb un altre, contaminar-se i convertir-se en alguna cosa diferent.
L’exposició estableix, així, un diàleg entre matèria, cos i llenguatge. Les escultures de Guzmán fan visible el trànsit entre la imatge mental i l’objecte físic; els dibuixos de Vásquez de la Horra reuneixen espècies, símbols i memòries en anatomies canviants; i l’univers d’Evru/Zush mostra la capacitat del llenguatge per crear identitats i realitats alternatives.
Criatures híbrides convida a recórrer un espai en què conviuen allò arcaic i allò contemporani, el somni i l’experiència, la memòria i la invenció. Més que presentar éssers fantàstics, la mostra utilitza allò híbrid per pensar la naturalesa canviant de les imatges i la seva capacitat d’obrir altres maneres de comprendre i habitar el món.
