El dilluns 19 de maig de 2025, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va lliurar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Jaume Plensa, destacant la seva projecció internacional i el valor de la seva obra per acostar l’art i la cultura a tothom.
“Barcelona et reconeix, t’estima i estima el teu art”, Jaume Collboni
La glossa va ser realitzada per l’escriptora Monika Zgustová i es va poder gaudir d’una actuació musical a carreg del Cor de veus blanques del Amics de la Unió de Granollers.
Amb l’atorgament de la màxima distinció cultural, la ciutat expressa el seu agraïment a Plensa per una trajectòria artística d’excel·lència, caracteritzada pel seu afany de transcendir la realitat i explorar les dimensions de l’esperit.
L’equip i els amics de la galeria Senda s’afegeixen a aquest reconeixement i volem comparti-ho amb tots els nostres seguidors.
L’exposició ofereix una immersió per l’obra de l’artista Anna Malagrida (Barcelona, 1970) a través de la fotografia, el vídeo i l’instal·lació.
Anna Malagrida, El Limpiador de Cristales (2010). Video (2m 19s)
Un joc de perspectives
L’obra de Malagrida explora i recrea, a través d’una observació atenta, la nostra experiència quotidiana i l’equilibri inestable entre el privat i el que és públic. Amb un joc de perspectives, captura interiors i exteriors simultàniament, convidant l’espectador a projectar-se sobre la superfície de les seves imatges i a generar els seus propis continguts visuals dins i fora d’aquestes.
En el seu treball, a la ciutat es converteix en un teatre, un escenari idoni per a narrar la fràgil relació del ésser humà amb el seu entorn. Una proposta lúcida i sense artificis on l’obra sedueix, reconcilia i ens situa entre el que és visible i l’invisible.
Visualment, mostra una ambigüitat que es manifesta en la textura de les seves imatges, desdibuixant les fronteres entre l’aparença i la realitat. En aquesta exposició l’espectador serà submergit en una experiència visual dotada de diferents significats, convidant-lo a mirar la ciutat d’una manera diferent.
Anna Malagrida. Les Invalides, I (2020). Fotografia montada en alumini i emmarcada (80 x 67 cm) Ed. 9
A més, el dimecres 13 a les 18:00, la inauguració s’iniciarà amb una conversa entre l’artista i Marta Gili, crítica d’art, comissària i docent especialitzada en fotografia i arts visuals contemporànies. Patricia Sorroche, comissària de l’exposició, serà la mediadora d’aquesta conversa, en la que es parlarà del procés creatiu de l’artista i les seves inquietuds.
L’arribada de la tardor a Barcelona sempre porta amb si un aire d’avantguarda, creativitat i tendència. Com cada any per aquestes dates, la ciutat es prepara per a viure un dels esdeveniments més esperats en l’àmbit de la moda: la 080 Barcelona Fashion Week, que se celebrarà del 14 al 17 d’octubre. La setmana de la moda catalana no sols destaca per ser una plataforma clau per a dissenyadors emergents i consagrats, sinó també per la seva capacitat de connectar la moda amb altres disciplines artístiques.
Aquest esdeveniment coincideix amb dues exposicions que ens conviden a explorar el món de la moda des de dues perspectives úniques.
“Cariàtides” de Gino Rubert a galeria SENDA: L’art de la indumentària
La primera parada artística relacionada amb la 080 Fashion Week és l’exposició “Cariàtides” del pintor Gino Rubert, exposada en la galeria SENDA. Rubert és conegut per la seva capacitat d’explorar les emocions humanes a través de figures que s’acosten al surrealisme. En aquesta ocasió, el seu enfocament posa especial atenció en un aspecte fonamental de l’univers de la moda: la construcció de les peces.
En “Cariàtides“, Rubert juga amb textures, plecs, agulles sobre el llenç i, fins i tot, peces de joieria, creant una connexió simbòlica amb el procés artesanal de confeccionar roba. A través de les seves obres, es percep com el pintor utilitza la tela com un material emmotllable, on cada plec i cada costura es tornen elements crucials per a la construcció de la figura femenina. Aquest acte de construir peces en el llenç reflecteix el minuciós treball dels dissenyadors de moda i la seva atenció al detall en la creació de peces que són tant artístiques com funcionals.
Així com un modista crea peces que vesteixen cossos, Rubert vesteix les seves figures femenines de “Cariàtides” a través del seu pinzell, utilitzant els materials com a metàfora de la connexió entre l’art pictòric i l’art del vestir.
“Into the river” (2024). 54 x 41 cm
“La Tempesta” (2024). 73 x 65 cm. Detall
“Dos + Uno. 1984/2024” de José Manuel Ferrater a LAB 36: El temps i la moda a través de la fotografia
A LAB 36, una altra exposició complementa l’esperit de la 080 Barcelona Fashion Week, però des d’una perspectiva fotogràfica. José Manuel Ferrater, famós fotògraf de moda, presenta “Dos + Uno. 1984/2024“, una retrospectiva que ofereix un fascinant diàleg visual entre diferents èpoques de la seva carrera.
La mostra consisteix en una contraposició d’imatges icòniques de 1984 i les seves antagòniques preses en l’actualitat, permetent a l’espectador viatjar a través del temps i observar com han evolucionat tant la moda com la fotografia mateixa. Ferrater, conegut per la seva capacitat de capturar l’essència del món de la moda amb la seva lent, ens ofereix una reflexió sobre els canvis estilístics i culturals al llarg dels anys.
A través de la seva obra, veiem com els ideals de bellesa, els estils i les tendències han mutat amb el pas de les dècades, però també com alguns elements perduren. La moda es presenta no sols com una forma d’expressió personal, sinó també com un reflex dels temps que vivim. L’exposició és, en essència, un diàleg entre el passat i el present, entre la nostàlgia de les èpoques daurades de la moda i la constant innovació del món contemporani.
Vista de sala. “Dos + Uno. 1984/2024”
El diàleg entre moda i art: Una trobada inoblidable
Totes dues exposicions, en la seva relació amb la moda, troben un terreny comú: la noció de la moda com a art en si mateixa. Rubert i Ferrater, des de les seves respectives disciplines, exploren i celebren la moda com un mitjà per a expressar i desafiar convencions. Mentre que Rubert s’enfoca en la construcció meticulosa de peces com un acte artístic i escultòric, Ferrater documenta la moda en el seu context sociocultural, immortalitzant moments i tendències que han definit èpoques.
Aquest diàleg entre art i moda es torna encara més rellevant en el context de la 080 Barcelona Fashion Week, un esdeveniment que tradicionalment ha buscat desafiar les barreres entre disciplines. En un moment en què la moda s’enfronta a una constant demanda d’innovació i sostenibilitat, les exposicions de Rubert i Ferrater ens recorden que la moda no és només tendència, sinó també un art profundament lligat a l’expressió creativa.
El pròxim 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA tindrà lloc “Art i ciència: trajectòries compartides”, un diàleg entre l’artista Xavi Bou i el catedràtic i investigador Josep Perelló. Emmarcada en l’actual exposició de Bou en la galeria, tots dos ens oferiran la seva perspectiva que entrellaça l’art i la ciència.
Una trobada de mirades
Xavi Bou, a través del seu projecte “Ornitografies“, explora el vol dels ocells utilitzant tècniques fotogràfiques avançades que revelen patrons invisibles per a l’ull humà. La seva obra no sols és visualment impactant, sinó que també convida a una profunda reflexió sobre la naturalesa, la importància de la preservació de la fauna, i el nostre lloc en ella.
D’altra banda, Josep Perelló és catedràtic en el Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador en l’UB Institute of Complex Systems (UBICS). Fundador del grup OpenSystems-UB, Perelló impulsa projectes de recerca científica amb la participació ciutadana i les pràctiques artístiques. El seu treball en la ciència ciutadana i els experiments col·lectius per a l’espai públic ha estat reconegut i aclamat tant a escala local com internacional.
Per tot això, el coneixement històric de Perelló i l’experiència artística i de la naturalesa de Bou convergeixen en una xerrada que fusiona art i ciència des d’un prisma diferent.
La fusió entre art i ciència
Durant la xerrada, Josep Perelló ens brindarà una perspectiva històrica sobre la intersecció entre l’art i la ciència, explorant com aquests dos camps han dialogat i s’han influenciat mútuament al llarg dels segles. La seva experiència com a responsable i comissari de l’Àrea de Ciència en Arts Santa Mònica, així com la seva labor en l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona i la Biennal Ciutat i Ciència, li proporciona una visió enriquidora que promet ampliar la nostra comprensió i apreciació d’aquesta fusió interdisciplinària.
Xavi Bou, per part seva, compartirà la seva experiència personal i el seu procés creatiu. Ens portarà a través del desenvolupament del seu projecte “Ornitografies“, des de la inspiració inicial fins a la realització tècnica i artística de les seves fotografies. Serà una oportunitat única per a entendre l’art des de la perspectiva de qui el crea, i com la ciència pot ser una eina potent en el procés artístic.
Vols assistir?
T’esperem el dia 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA (Trafalgar, 32). La xerrada és gratuïta i oberta al públic general. Únicament has de confirmar la teva assistència fent clic en aquest link i inscriure’t.
Des de Galeria SENDA, ens complau anunciar que l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra ha estat guardonada amb el Premi Käthe Kollwitz. Per a aquells que no sàpiguen sobre la història d’aquest guardó anual, va néixer en 1960 i porta el nom de l’artista alemanya Käthe Kollwitz. Kollwitz va ser una pintora, escultora i gravadora del corrent realista, molt compromesa socialment a aquest estil durant el segle XIX i que va abraçar l’expressionisme a principis del segle XX. L’Akademie der Künste – Acadèmia de les Arts de Berlín – ha concedit enguany el seu premi a Vásquez de la Horra, que porta instal·lada a Alemanya des de 1995.
Més sobre l’artista
Sandra Vásquez de la Horra, nascuda l’any 1967 en Vinya de la Mar (Xile), es va graduar de Comunicació Visual en la Universitat del Disseny de la seva ciutat natal i, posteriorment, va finalitzar els seus estudis de Belles arts en l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf (Alemanya). Ja a l’estranger, en el 2002, va estudiar fotografia, cinema i nous mitjans a la Kunsthochschule für Medien Köln – Acadèmia d’Arts Visuals de Colònia. Destacar també que des que es va instal·lar en 1995 a Alemanya, continua produint les seves obres des de Berlín. Per tant, podem observar la gran estima i el llaç indissoluble que l’artista i el país germànic han creat després d’anys vivint i creant projectes nous des d’allà.
El perquè de l’estil personal de Vásquez de la Horra
En els treballs de Vásquez de la Horra, l’artista utilitza llapis de cera per a construir un imaginari fosc que evoca a un món imaginari i fantasiós que toca temes subversius com la religió, la mitologia, el sexe, la cultura popular, les xarxes socials o la mort. Mitjançant aquesta execució distòpica, l’espectador s’introdueix en un univers de criatures fictícies i encantades caracteritzades per preocupacions carnals i psicològiques, un recurs que Vásquez de la Horra fa servir per a fer-nos reflexionar sobre qüestions socials que ens afecten directament encara que, moltes vegades, les deixem de costat. Per tant, podríem dir que és una artista el llenguatge visual de la qual tematitza els conflictes als quals s’enfronta la societat actual.
Les seves obres reuneixen una sèrie d’arquetips de la consciència col·lectiva, qüestions de gènere i sexualitat, reflexions interculturals i temes de pràctiques espirituals. El perquè d’aquest discurs artístic tan arrelat a la protesta social té la seva explicació quan es coneix la biografia de l’artista. Vásquez de la Horra va créixer en una època que, després del cop d’estat de la Junta Militar xilena en 1973 i la presa del poder per Augusto Pinochet, va estar dominada per la tortura, la repressió, els desapareguts i les nombroses violacions dels drets humans durant més de disset anys.
Amb la volta de la democràcia en 1990, la població va poder digerir i assumir la història del país, la petjada del qual es pot apreciar en l’obra artística de Sandra Vásquez de la Horra. A més de mostrar les barbàries que el seu país va viure, en els seus projectes mostra les seves confrontacions familiars, les mitologies de la població indígena i la dominació colonial dels europeus a Amèrica Central i del Sud.
Els dibuixos que Vásquez de la Horra crea són tant de petit com de gran format, sobre paper i cartó, i es caracteritzen per la seva densitat, colors i precisió. Algunes de les seves creacions estan banyades en cera, tractament que afegeix profunditat al dibuix i li permet construir obres tridimensionals en forma d’acordió.
Premi i celebració
Amb motiu de la cerimònia de lliurament del Premi Käthe Kollwitz, la Akademie der Künste exposarà una selecció de les obres de Vásquez de la Horra; un total de més de 60 dibuixos, fotografies i objectes que s’exposaran en una instal·lació site-specific. La cerimònia tindrà lloc en la mateixa Akademie der Künste el 18 de juny a les 19h i la seva exposició especial es podrà visitar entre els dies 19 de juny i 25 d’agost.
Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.
La seva narrativa artística
El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.
Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.
Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.
El compte enrere ha començat. ARCO Madrid està molt a la vora i des de Galeria SENDA estem acabant d’ultimar tots els detalls perquè enguany puguem mostrar-vos en el nostre estand, el 9B23, les últimes creacions dels nostres estimats artistes de la casa.
Per a la nostra trenta-unena participació a ARCO, una de les fires més influents del panorama internacional, hem convidat als que són pilars de la nostra identitat i història com a galeria, així com a noves propostes joves i emergents.
Aquest any estem molt feliços de mostrar-vos part del nou projecte fotogràfic de Jordi Bernadó, “LAST & LOST”. Aquesta sèrie de vuit fotografies, que es mostren en una exposició individual a Galeria SENDA i que formen part d’un projecte més ampli, qüestionen els reptes ecològics i filosòfics del present, tractant qüestions com la sostenibilitat, la relació entre la tecnologia i la naturalesa, els horitzons del nostre futur o el paper que ocuparà la democràcia en aquesta marabunta de noves amenaces ambientals. Les fotografies de “LAST & LOST” retraten llocs perduts, ecosistemes en perill, zones inhabilitades a causa de la pol·lució i formes de vida que lluiten per sobreviure en paratges pràcticament erms. L’artista es converteix, llavors, en testimoni i espectador de les catàstrofes ecològiques en un estat ambigu entre existir i el no poder ser; sobreviure.
Jordi Bernadó. Old Tjikko, Mörkret, Sweden (S 6.2)cc (2022) Impressió UV en metacrilat, muntada sobre dibond., 180 x 240 cm
Un altre dels artistes que vertebren i donen forma a la personalitat de la nostra galeria és Jaume Plensa, el famós escultor barceloní amb una projecció internacional inigualable. Per a aquesta edició d’ARCO Madrid, Plensa presenta el seu treball basat en les contradiccions: la llum i la foscor, la petjada del passat i l’obertura cap al futur, les contradiccions naturals i les creacions de la mà de l’home, la immensitat del soroll i les esferes més íntimes del silenci.
Jaume Plensa. Who Are You? VI (2016) Bronze, 38 x 15 x 15 cm
En contrast, Anthony Goicolea ens demostra que l’art pot significar visceralitat, plasmant en les seves obres plàstiques els diferents prismes i perspectives de qüestions socials com el gènere, la cultura o les tradicions. Goicolea bolca en els seus treballs artístics la seva història personal i familiar, marcada per néixer cubà, ser gai i practicar la religió catòlica en el sud del país a principis dels anys setanta. Aquests factors van forjar la seva consciència de les construccions socials, com les tradicions regionals o els rituals, i de com aquests elements influeixen en les nostres identitats i les defineixen. En aquesta edició d’ARCO, Goicolea mostrarà obres a grafit i sobre oli, on els visitants podran trobar-se enfront de subjectes que bé podrien ser trets de representacions teatrals o de novel·les.
Anthony Goicolea. The Magician’s (2023) Oli sobre tela, 127 x 254 cm
Una altra artista convidada a exposar en el nostre estand a ARCO Madrid és la xilena Sandra Vásquez de la Horra. A través d’una multiplicitat de tècniques que van des de les peces tridimensionals, el carbonet, l’aquarel·la i la cera; Vásquez de la Horra traça cossos que concep com a entitats geogràfiques. Aquests cossos, ara territoris, es divideixen en dos plans: el físic-terrestre i el místic. En l’aspecte físic, l’artista narra amb el seu treball la càrrega política de resistència del poble contra la dictadura xilena. D’altra banda, en l’aspecte místic, Vásquez de la Horra utilitza el concepte dels set plans o xacres per a dialogar a l’uníson entre l’univers i la Terra.
Sandra Vásquez de la Horra. Las Cholitas (2024) Grafit i aquarel·la sobre paper encerat, 106 x 77 cm
També es caracteritza per la creació de formes úniques i fantàstiques l’Evru Zush. Amb una fusió de tècniques i disciplines, Zushpresenta la seva sèrie “Naga”, formada per criatures que semblen sortir d’una pel·lícula de ciència-ficció.
Evru Zush. Sèrie Naga(2018) Grafit sobre paper, 24.7 x 9.7 cm
Endemés comptarem amb la presència de la valenciana Elena del Rivero, una artista consolidada que, des de Nova York, continua produint els seus projectes artístics. L’obra d’Elena Del Rivero es divideix en dues línies: una històrica, explorant el dolor col·lectiu de la pèrdua, i una altra personal, centrada en la construcció de pilars existencials.
Elena del Rivero. Flying Letter #24(2011-2014) Dibuix, 73 x 54.6 x 21.5 cm
Stephan Balkenhol també participarà a ARCO Madrid amb la seva obra a fusta “Man with pink tie”. Balkenhol ha aconseguit al llarg dels anys consolidar-se com un artista que persevera per reintroduir l’escultura figurativa en l’escena contemporània actual. Les seves obres policromades es caracteritzen pel contrast entre les estelles i encenalls que Balkenhol deixa en tallar amb efusivitat la matèria primera de les seves creacions, la fusta; i les zones polides d’aquesta mateixa.
Stephen Balkenhol. Man with pink tie (2022) Fusta tallada, 120 x 95.5 x 11.7 cm
Un altre artista de talles monumentals que s’uneix a la cita amb ARCO Madrid és el madrileny Gonzalo Guzmán. L’artista presenta en aquesta edició d’ARCO el seu nou projecte escultòric a través del qual Guzmán ha tractat d’explorar el jo interior utilitzant els somnis lúcids com a eines d’inspiració i autoconeixement per a crear obres que desafien el nostre sistema de creences. És per tot això que les seves escultures representen les estructures metàl·liques que apareixen en els seus somnis i explora la possibilitat de reproduir el subconscient en la realitat.
Gonzalo Guzmán. Menhir_06(2023) Acer inoxidable, 275 x 100 x 60 cm
Compromès a seduir la mirada amb les obres que crea amb la condició de convidar a la reflexió, Gino Rubert representa experiències i emocions a través d’una fusió de disciplines artístiques. Amb una complexa tècnica que barreja el collage de fotografies i materials quotidians amb l’acrílic i l’oli, l’artista ens representa la figura de la nova dona i el nou home, les seves funcions, disfuncions, conflictes i retòriques.
Gino Rubert. La Barana (2024) Mixta/tela, 55 x 46 cm
Yago Hortal manté una estreta relació entre l’obra d’art en si i la mateixa pintura d’acció. Per a Hortal, el llenç forma part d’una performance en la qual l’artista crea conscientment formes de color espontànies en una gamma infinita, expressant passió i vivacitat. La pintura sembla sortir-se del llenç, provocant el desig de voler tocar-lo.
Un altre artista que destaca per la seva espectacularitat compositiva és Xavi Bou. Amb la seva coneguda sèrie “Ornitographies”, un projecte de cronofotografia que revela els patrons invisibles que els ocells tracen en el cel quan volen, Bou crea un balanç entre l’art i la ciència i, al seu torn, construeix una sèrie d’obres carregades de poesia visual que hipnotitzen als espectadors.
Xavi Bou. ORNITOPGRAPHY #275 (2018-2019) Impressió digital sobre Hahnemühle Fine Art Pearl 285 gr/m2, 140 x 200 cm
Peter Halley estarà com a artista en el nostre espai Artist Project, amb una mostra individual que connecta les seves etapes passades amb la seva obra més recent. En aquesta exposició els visitants podran analitzar al detall la peça més emblemàtica de l’artista: “Exploding Cell” (1983). L’animació que representa aquest ordinador està directament inspirada en la Guerra Freda i els estralls que va implicar aquesta.
Enguany també podrem gaudir de l’obra de l’artista multidisciplinària Glenda León, tant en el nostre programa general, com a convidada en la sessió especial denominada “La orilla, la marea, la corriente: un Caribe oceánico”, un espai expositiu dins d’ARCO amb vint-i-tres artistes convidats que estarà comissariat per Sara Hermann, comissària cap del Centre Cultural Eduardo León Jimenes (República Dominicana), i Carla Acevedo-Yates, del Museum of Contemporary Art Chicago.
Glenda León. Sueño concreto de Miró (2022) Formigó i acrílic, 20 x 20 x 7 cm
Esperem, amb molta il·lusió, poder veure-us pels passadissos d’ARCO gaudint de l’art que es condensarà aquests dies a Madrid i que, per descomptat, puguem conèixer-nos en l’estand 9B23 de la galeria. Si vols sorprendre’t amb una proposta galerística àmplia i rica en disciplines, sempre tindràs un racó on escapar-te de l’ambient aclaparador que una fira tan imponent com ARCO pot causar. SENDA sempre serà un espai, el camí, on tornar a trobar-se.
ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.
La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.
L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.
La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.
Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.
En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.
La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.
Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.
La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.
“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG
Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.
Aquesta instal·lació artística s’emmarca dins de les iniciatives amb les quals La Roca Village celebra el seu 25 aniversari a través del programa filantròpic global DO GOOD amb The Bicester Collection. Durant 12 mesos es duran a terme diverses activitats en pro dels drets de les dones i les nenes, generant consciència i mobilitzant fons a favor d’UNICEF Espanya i els seus projectes per a l’erradicació del matrimoni infantil a través de l’educació.
«ID Project – A través del mirall», que es pot visitar en La Roca Village fins a finals d’any, proposa un viatge introspectiu on la fotografia desperta els sentits i la consciència, i on el protagonista no és el retratat, sinó qui l’observa. En una instal·lació artística a l’aire lliure, Jordi Bernadó presenta una sèrie de vuit retrats de diferents personalitats conegudes pel seu treball humanitari, carreres artístiques o contribucions científiques com Chimamanda Ngozi Adichie, escriptora; Gretchen Cara Daily, biòloga; Jimmy Wales, cofundador de Wikipedia; Nada Al-Ahdal, activista pels drets humans; Pedro Opeka, missioner; Reed Brody, advocat; Rosario Quispe, líder indígena; i Stephen Hawking, científic.
Jordi Bernadó davant el retrat de Nada Al-Ahdal en La Roca Village
És la cara el mirall de l’ànima? Sota aquesta reflexió, el fotògraf Jordi Bernadó reinterpreta el concepte de retrat amb una instal·lació excepcional en el Village, capturant l’essència dels protagonistes d’una manera única i desafiadora. Cada retrat mostra a la persona d’esquena i en un escenari que ells mateixos han triat com “el seu lloc en el món”. Aquest enfocament singular convida l’espectador a reflexionar sobre la seva identitat i el significat de la imatge en la nostra societat.
“Estic molt content de col·laborar amb La Roca Village en aquesta ocasió tan especial i que la meva exposició ID Project pugui veure’s en el Village amb un muntatge que realça les fotografies i que a més interpel·la a l’espectador. Aquesta exposició mostra a gent que m’ha resultat inspiradora. El que tenen en comú tots els retratats és que, des d’alguna faceta, han intentat canviar el món. I juntament amb La Roca Village i el projecte DO GOOD tots volem contribuir que es produeixi un canvi.”
Acció interactiva per als visitants del Village: Tots som herois
En l’era de la selfie i l’autoexpressió, «ID Project – A través del mirall» desafia als visitants de La Roca Village a participar activament en l’exposició. L’acció es basa en un challenge on poder fotografiar-se enfront del retrat triat de Jordi Bernadó, gràcies al joc de miralls de la instal·lació. En fer-ho, aquesta selfie formarà part d’una conversa que va més enllà dels bulevards del Village, unint-se a la reflexió sobre la identitat i l’autenticitat de les xarxes socials.
Aquesta instal·lació de gran format que decora els carrers del Village representa una oportunitat única per a explorar l’essència de les personalitats destacades i descobrir el reflex de la nostra pròpia identitat. La Roca Village convida els seus visitants a formar part d’aquesta exposició viva, a qüestionar la seva pròpia percepció i a contribuir al benestar d’aquells que més el necessiten a tot el món.
Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.
L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.
Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.
“He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.
