Artista imprescindible a l’escena contemporània, Anna Malagrida, es desenvolupa des de finals dels 90 en el treball de fotografia i vídeo amb impressionant consistència. Malagrida aborda temes polítics amb gran delicadesa poètica i treballa amb subtilesa la posada en escena, els jocs de llum i el clarobscur, confonent en un mateix gest fotografia i art pictòric.
Anna Malagrida expressa la seva representació personal de la ciutat de París a través de les seves imatges: la ciutat globalitzada, als seus murs i façanes, apareix com una pell que porta les empremtes dels esdeveniments i crisis que travessa.
Exposició del 17 de gener al 5 de març de 2023 a La Filature, Mulhouse De dimarts a diumenge de 14h a 18h + nits d’espectacle (La Filature estarà tancada al públic del 12 al 26 de febrer.)
Per a més informació podeu visitar la pàgina web de La Filature a través d’aquest link:
Elena del Rivero ha generat noves partitures, composicions constituïdes en i des del fragment, un palimpsest de memòries que creen comunitat i imaginari col·lectiu. Cada obra es nodreix de gestos previs i genera coreografies amb les que nosaltres hi podem intervenir des del pensament compartit. Totes aquestes feines s’acompanyen i són constel·lacions que composen el seu imaginari vital.
En aquest espai estel·lar ressonen altres veus, altres moviments interns i socials. A l’espai que avui ens acull, es presenten en diàleg constant passatges íntims i revoltes col·lectives, tots forgen la seva escriptura visual. Imatges, paraules, sonoritat, espais, aquest univers ens sobrevola i ens toca.
Sense aquest frec necessari no tindria lloc el moviment que propicia la conducció, que, en paraules del compositor, és un vocabulari universal en què la música esdevé llenguatge, compost de gestos i cadències , de fragments i memòries d’un ritual col·lectiu.
Alguns dels fragments que componen aquests collages formaven part d’altres feines que es trobaven a terra del seu antic estudi, situat al carrer Cedar de Nova York, el dia que va tenir lloc l’atemptat del World Trade Center, l’11 de setembre del 2001.
Podríem imaginar que, mesos després, després de recollir els fragments, s’escoltava Butch Morris en alguna estada de la ciutat. Sintonies que cohabiten i propicien freqüències procedents de retalls gairebé oblidats. Interessa apuntar a aquest gest previ i posterior a alguna cosa, interessa pensar junts en aquesta conducció universal.
Convé atendre els paisatges generats, el ritual que els envolta i permet que siguem amb, aquest aparellament d’imatges, ritmes i històries, aquesta simultaneïtat que propicia la performativitat del ritual.
Accediu a la informació sobre l’exposició a través d’aquest link:
Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.
La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci”, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.
Installation shot, Poesia del silenci
Installation shot, Poesia del silenci
L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.
L’artista Jaume Plensa per a TV3
La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.
L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.
L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.
D’esquerra a dreta: Javier Molins, Carlos Durán, Jaume Plensa i Laura Medina.
La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.
“Don’t Make a Scene” (2020) es un monólogo presentado en forma de película muda. El corto se desarrolla como un libro de dibujos realizados durante las primeras seis semanas de la cuarentena por el Covid-19. Cada dibujo se realiza en láminas semitranslúcidas de película mylar. Los retratos son estudios de personajes presentados como actores de una obra en un acto.
Hecho durante un período de aislamiento forzado de seis semanas, Goicolea se presenta como un maestro de ceremonias con la apariencia de un anfitrión de cabaret de principios de 1900 como una alusión a las pandemias pasadas y presentes.
Vestido con ropa de época, el maestro de ceremonias entra con una capa negra y una máscara de pico. Durante la peste del siglo XVII, los médicos europeos usaban máscaras con pico, guantes de cuero y abrigos largos en un intento de defenderse de la enfermedad. La máscara se quita para revelar el maquillaje de mejillas enrojecidas que a menudo se usaban para ocultar los primeros signos de “Tisis” o de la “Peste Blanca”.
El peinado con gomina, además del colorete, el lápiz labial y el maquillaje escénico tiene vínculos con pinturas realizadas durante la pandemia de 1918, así como referencias a las comunidades drag y queer afectadas por la actual pandemia del SIDA.
El acompañamiento musical es un vals de desarrollo lento cuyo ritmo está sincronizado con el paso rítmico de las páginas. El ritmo lento y constante avanza hacia el aislamiento, el aburrimiento, el miedo y la última figura encapuchada: la muerte.
BIOGRAFÍA DEL ARTISTA: Anthony Goicolea es un artista estadounidense de origen cubano. Conocido internacionalmente por sus fotografías, dibujos, pinturas, instalaciones escultóricas y películas, el artista trabaja a través de medios creando un lenguaje visual autorreferencial que explora la identidad, la migración y la transición, el desplazamiento y la alienación, así como la asimilación y la dinámica de grupo. Goicolea utiliza la arquitectura del cuerpo humano y los paisajes construidos para crear mundos basados en la fantasía pero basados en la realidad.
SOBRE LOOP BARCELONA: LOOP Barcelona es una plataforma dedicada al estudio y promoción de la imagen en movimiento. Fundado en 2003, desde su creación ofrece a un público especializado una cuidada selección de contenidos relacionados con el video desde perspectivas desafiantes. Una comunidad internacional de artistas, curadores, galeristas, coleccionistas y directores de instituciones se unen para desarrollar proyectos que tienen como objetivo explorar las capacidades del video y el cine en los discursos del arte contemporáneo de hoy.
Desde 1993, el italiano Massimo Vitali se alza sobre una plataforma a varios metros de altura y con una cámara de gran formato a fotografiar playas, discotecas, estaciones de esquí, supermercados, piscinas y otras zonas de ocio concurridas.
El trabajo de este fotógrafo contemporáneo personifica la esencia de la actividad de ocio de la temporada veraniega.
Pero hay más de lo que se ve cuando se trata de los idílicos paisajes marinos de este autor. Vitali respondió a la agitación política en Italia en la década de 1940 y lanzó su serie de playas a mediados de la década de 1990 como un comentario político sobre el turismo de masas y la complacencia social Si bien las fotografías de Vitali parecen representar la apariencia paradisíaca de cada lugar que captura, su trabajo en realidad se centra en los individuos que aparecen en la composición y su respuesta colectiva a la sociedad.
Usando la playa como plataforma de investigación social, Vitali buscó fotografiar a los bañistas en su estado más vulnerable para documentar la sociedad en su estado más auténtico La mayor parte del trabajo del artista captura destinos turísticos en Italia, ya que conserva la idea de que tomar fotos de calidad no necesariamente requiere viajar fuera de su comunidad local Algunos de los lugares famosos inmortalizados en el trabajo de Vitali incluyen Spargi Cala Corsara Cala Mariolu Porto Miggiano y Cefalù Viareggio sin embargo, desde entonces Vitali se ha expandido más allá de las fronteras de Italia a lugares de vacaciones en Brasil, Grecia, Turquía y España.
Massimo Vitali, por Wallpaper*
Desde el inicio de su icónica serie de playas, Vitali ha continuado explorando el entorno natural, pero en su lugar se ha centrado en el impacto de la perturbación humana en la naturaleza En contraste con sus escenas costeras, Vitali se centra menos en el placer y el ocio de las personas y, en cambio, en la compleja relación entre los humanos y su impacto en el medio ambiente Su serie más reciente titulada Disturbed Coastal Systems (abril de 2017) revela un mensaje implícito de la tensión construida entre el hombre y la naturaleza.
Fechas
08.09.2022- 02.10.2022
Organizador Gobierno de Cantabria. Dirección General de Cultura y PHotoESPAÑA
Sede
Biblioteca Central de CantabriaC/ Ruiz de Alda, 19, 39009 Santander
Horario
Lun-vie / Mon-Fri: 09.00 – 21.00 h
Sáb-dom; fest / Sat-Sun; Hol: 11.00 – 20.00 h
Entrada Entrada gratuita / Admission free
Más información sobre este artista y su obra en nuestra página web.
¡Síguenos en redes sociales para no perderte ninguna noticia o actividad de la galería!
El Rockefeller Center es transforma en un espectacular parc d’escultures per a donar pas a la Frieze Sculpture 2019, una exposició monumental que fusiona art i arquitectura en el cor de Nova York. Des del 25 d’abril fins al 28 de juny de 2019, aquest icònic edifici albergarà una col·lecció única de vint impressionants obres d’artistes de renom internacional, com Jaume Plensa, Goshka Macuga, Ibrahim Mahama, Joan Miró, Paulo Nazareth, Sarah Sze i Hank Willis Thomas, entre d’altres.
Un dels punts destacats de l’exhibició és la imponent escultura “Behind the Walls” de Jaume Plensa, una figura d’una nena de 7.5 metres d’altura feta de resina blanca, amb les mans cobrint-li els ulls. Situada en l’entrada dels Channel Gardens en la Cinquena Avinguda, aquesta obra convida els espectadors a reflexionar sobre la ceguesa autoimposada i la necessitat d’enfrontar la realitat. Per a Plensa, la peça és una representació directa de com, a vegades, ens tanquem al món que ens envolta per a sentir-nos més còmodes, i espera que l’obra funcioni com un mirall per als espectadors, incitant-los a examinar les seves pròpies vides i eleccions.
La curadoria de la Frieze Sculpture 2019, a càrrec de Brett Littman, director del Garden Museum, ha aconseguit crear una experiència artística envolupant que atreu visitants de tot arreu. Encara que inicialment dubtava a col·locar l’escultura de Plensa en aquesta ubicació, Littman va reconèixer que era el lloc perfecte per a aquesta obra provocadora, capaç d’encuriosir i la introspecció en aquells que la contemplen. A més de “Behind the Walls“, les obres d’altres destacats artistes internacionals adornen els voltants del Rockefeller Center i els diferents lobbies dels edificis circumdants, creant un paisatge urbà ple d’art i significat. Això ha estat gràcies a l’associació de Frieze New York i la companyia immobiliària Tishman Speyer, que obrirà les portes d’aquests espais emblemàtics per a omplir-los amb la monumentalitat de les vint peces exposades.
«És gairebé la manera en la qual jo em sento cada matí» va manifestar Littman. «Tu poses les teves mans sobre els teus ulls i penses: “No puc creure que hàgim de bregar amb un altre dia com aquest”».
Per part seva, Jaume Plensa confessa que és una peça molt directa. «En moltes ocasions estem encegant-nos amb les nostres mans per a sentir-nos en una posició més còmoda». En un nivell personal, l’artista espera que l’obra pugui funcionar a l’espectador com un mirall en el qual «puguis mirar dins de tu i pensar en les teves opcions, les teves aptituds, la qual cosa estàs fent en la teva vida». (Quinn, 2019)
Des de la grandiositat de les obres d’Ibrahim Mahama fins a la delicadesa de les creacions de Joan Miró, cada peça en exhibició ofereix una perspectiva única sobre temes que van des del personal fins al polític, l’espiritual i el social. És una oportunitat única per a submergir-se en el món de l’art contemporani i explorar les diverses formes en què els artistes interpreten i responen al món que els envolta.
Frieze Sculpture 2019 en el Rockefeller Center és molt més que una simple exposició; és un testimoniatge del poder de l’art per a inspirar, provocar i transformar, i una celebració del paper fonamental que juga en la nostra societat. Fins al 28 de juny, els visitants tenen l’oportunitat de ser part d’aquesta experiència única que fusiona la bellesa estètica amb la reflexió profunda, en el cor de la Gran Poma.
