«Poesia del silenci», una exposició de Jaume Plensa en la Fundació Bancaja de València

Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.

La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.

Imatge d'una exposició de quadres de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci
Imatge d'una escultura de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci

L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.

Imatge d'uns periodistes entrevistant un home davant d'una escultura de Jaume Plensa

L’artista Jaume Plensa per a TV3

La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.

L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.

Imatge d'una exposició de Jaume Plensa
Imatge d'una exposició de Jaume Plensa

L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.

Imatge de tres homes i una dona a l'interior d'una escultura de Jaume Plensa
D’esquerra a dreta: Javier Molins, Carlos Durán, Jaume Plensa i Laura Medina.

La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.

L’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci” pot visitar-se en la seu de la Fundació Bancaixa a València (Plaça Tetuan, 23) del 25 de novembre de 2022 al 19 de març de 2023.

Tota la informació aquí:

https://www.fundacionbancaja.es/exposicion/jaume-plensa-poesia-del-silencio/

S’instal·len les portes de Jaume Plensa en el Liceu de Barcelona

Les portes escultòriques en acer inoxidable de Jaume Plensa s’alcen majestuoses a l’entrada del Gran Teatre del Liceu, marcant una nova era per a aquest icònic coliseu en les Rambles de Barcelona. Encara que la seva instal·lació final encara està en procés, els transeünts ja poden albirar la magnificència d’aquestes estructures monumentals, cadascuna amb un pes de mitja tona.

El dimarts, els curiosos van ser testimonis de com quedaran els tres imponents enreixats dissenyats per l’aclamat artista català, qui ha supervisat de prop cada etapa d’aquest ambiciós projecte. A mesura que s’acosta la data d’inauguració al setembre, coincidint amb l’esperat retorn de l’activitat en el Liceu, aquestes obres d’art es cobriran temporalment amb una lona, augmentant encara més l’anticipació entre els ciutadans i els amants de l’art per igual.

Imatge de la façana de les portes d'acer del Liceu

Batejades amb l’evocador nom de “Constel·lacions”, aquestes portes representen molt més que simples elements arquitectònics. Són un tribut al propi Liceu, a la música que ha omplert les seves sales al llarg dels anys, a les emblemàtiques reixes dissenyades per Gaudí i al pròxim llegat de Miró, el mosaic del qual adorna el pròxim Pla de l’Os.

Però més enllà del seu valor estètic, les portes també tenen una funció pràctica: preservar la seguretat i la integritat de l’espai circumdant. En evitar que les persones es refugiïn en la porxada durant la nit, aquestes obres d’art compleixen un paper crucial en la protecció de l’entorn, com va assenyalar Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, en una declaració prèvia. “A vegades ens trobem en l’infern. És necessari protegir aquest espai per a no ser còmplice de coses que passen aquí, des de gent que es punxa heroïna, gent que vol dormir, situacions com a violacions i prostitució”.

L’art de Plensa no sols embelleix el Liceu, sinó que també serveix com un recordatori de la diversitat i la riquesa cultural que defineix a les Rambles de Barcelona. Confeccionades amb lletres d’alfabets de diverses cultures, aquestes portes són un símbol d’inclusió i respecte per la pluralitat que caracteritza a aquesta emblemàtica artèria de la ciutat.

Enmig de la polèmica i la discussió sobre el destí de l’espai públic, les portes de Plensa representen un equilibri entre l’estètica i la funcionalitat, entre l’expressió artística i la necessitat pràctica. Amb la seva col·locació, s’espera que el Liceu no sols sigui un lloc d’excel·lència artística, sinó també un refugi segur i acollidor per a tots els que el visiten.

Imatge interior de les portes del Liceu

Extractes d’El Periódico i La Vanguardia

Les noves portes escultòriques per al Liceu en el seu 175 aniversari per Jaume Plensa

Les portes que l’artista català Jaume Plensa ha dissenyat per a l’entrada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona en homenatge a la música, Antoni Gaudí, Joan Miró i la “diversitat” de Les Rambles de Barcelona, se sumen a la celebració del 175 aniversari de la inauguració del Liceu.

Plensa ha assegurat que amb les portes del vestíbul ha volgut homenatjar les reixes de Gaudí i també les constel·lacions de Miró, per això les ha batejat com “Constel·lacions”, així com “l’artèria de la diversitat” de Barcelona que per a ell són Les Rambles. “Constel·lacions” s’instal·larà en les tres arcades de l’entrada principal del teatre i s’integrarà sense afectar altres elements incorporats amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Fotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Les portes de Jaume Plensa que s’incorporaran en l’entrada del Liceu

Plensa ha subratllat que les portes són un conglomerat de lletres que creixen, amb el color de la llum de lluna, i ha remarcat que la humanitat està marcada per la llengua, i que per això, en la seva creació, ha volgut mostrar “alfabets de moltes cultures”.

Ja coneixeu el meu món de textos i alfabets. M’agrada barrejar diferents cultures perquè crec que estem molt bé quan estem junts, mantenint la nostra individualitat i petites diferències, però què bé estem quan estem junts! I aquestes portes crec que són un homenatge a la diversitat, més encara en Les Rambles, que són l’artèria de la diversitat a Barcelona“.

Jaume Plensa

Malgrat admetre que odia les portes, així com tot el que tanca, l’artista ha remarcat que com més veu el disseny més li agrada – les portes s’obriran verticalment – i creï que han estat un encert. A més, ha remarcat que serviran també per a “dignificar la zona” en el que ha definit com un regal del Liceu a la ciutat i es converteixen en el nou rostre del teatre. Preguntat per si tem que les portes puguin ser danyades, ha dit que proporcionarà un acabat que admet molt bé la restauració sense complicacions.

Es tracta d’unes peces “bastant lleugeres” en paraules de l’artista, d’uns 500 quilograms cadascuna d’elles i un gruix d’1 centímetre d’acer, que els proporciona rigidesa i lleugeresa al mateix temps. El president del Liceu, Salvador Alemany, i el director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, han confiat que les portes estiguin instal·lades a l’inici de la temporada 2022-2023, cap a finals de setembre. Han costat uns 750.000 eurosPlensa no ha volgut cobrar els seus honoraris -, dels quals un 50% ho assumeix Fundació ACS, un 35% a través dels fons Feder i el 15% restant pel teatre, com informa Europa Press.

Extracte de El Mundo

Imatge de la maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

La maqueta de l’obra de Plensa para al Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU

Les portes presentaven dos reptes extraordinaris – afegeix Plensa“. “Un és el propi edifici, que tothom diu que és horrorós, però jo crec que quan s’acumula l’horror acaba sent meravellós. Jo no tocaria ni una coma d’aquest edifici. Els llums de l’entrada m’encanten. I la segona, és que estem davant una obra extraordinària de Miró en Les Rambles que crec que ha marcat de manera molt forta moltes coses de la ciutat, fins i tot el moment tràgic de l’atemptat a la ciutat, que va acabar just davant”.

En aquestes «Constel·lacions» volia retre homenatge al Liceu, a la música, però també pensar en un arquitecte que ens ha donat molts dies de glòria a la ciutat que és Gaudí, i el títol el trio precisament per aquest món de constel·lacions de Miró, que és a qui molt especialment vull homenatjar”, va afegir.

Extracte de La Vanguardia

Fotografia de Jaume Plensa amb la seva maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Plensa, amb la maqueta de la seva obra para el Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU