Un any més, SENDA es complau anunciar-vos que tornem a veure’ns a By Invitation 2024, una exposició d’art modern i contemporani que, per cinquè any consecutiu, se celebra en el Cercle Eqüestre de Barcelona.
Amb la intenció de fomentar el diàleg entre els diferents corrents artístics, By Invitation 2024 comptarà amb galeries convidades i amb projectes seleccionats, abastant tant el mercat secundari, com el mercat primari d’artistes consagrats i emergents del panorama nacional. La mostra estarà formada, en la seva majoria, per galeries barcelonines, encara que també comptarà amb la presència de galeries d’altres parts d’Espanya, com Madrid, València o Gijón.
En aquesta edició, SENDA compta amb un espai propi per a presentar la seva proposta galerística: la Sala Japonesa. La imponent sala acollirà els treballs d’artistes molt variats, que reflecteixen la versatilitat de la galeria. Des de les litografies en tinta xinesa de Gao Xingjian, fins a les escultures oníriques de Gonzalo Guzmán, les imponents pintures acríliques de Yago Hortal, les acolorides creacions en fusta de Mina Hamada, les fotografies en blanc i negre de Robert Mapplethorpe, o les composicions de tècnica mixta de l’internacionalment reconegut Jaume Plensa.
Especialment, volem fer-vos saber que la sala serà còmplice d’un homenatge al famós pintor Joan Miró amb motiu del seu any de celebració. La peça presentada serà una aquarel·la, “Aquarelle sud papier”, de la sèrie japonesa de l’artista. Una obra perfecta per a ser exposada en una sala plena d’influències orientals.
Si no vols perdre’t l’oportunitat de formar part d’aquesta exhibició, demana la teva acreditació en el link de baix. Ens veiem del 7 al 10 de novembre en el Cercle Eqüestre de Barcelona.
Els centenaris sempre són motiu de celebració. Aquests són la prova irrefutable que la tradició i la perseverança han vençut a qualsevol adversitat que el temps els hagi pogut presentar. I en el cas de l’esport, cent anys de dedicada cita cuatrianual és una fita que ha de ser commemorada de la manera més solemne possible. Per això, l’any 1992, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, va tenir lloc la Suite Olympic Centennial, que va rememorar el centenari de la celebració dels primers Jocs Olímpics moderns.
Quan va començar tot?
La història marca l’inici d’aquests jocs cap a 1892, quan el baró Pierre de Coubertin va anunciar en una sessió de la Union française donis sports athlétiques – Unió de societats franceses d’esports atlètics – la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna (1896), restablint així aquest esdeveniment esportiu després de més de 1.500 anys sense ser celebrats. Els jocs, símbol de pau i d’aliança universal entre els diferents països del món, van tornar a reunir atletes de tots els continents per a celebrar la gran festa de l’esport en el bressol d’aquesta tradició milenial: Atenes. La volta olímpica a Grècia va retre homenatge als orígens d’aquests jocs, convocant a una petita gran part de la humanitat a la ciutat que va veure néixer a l’esport i a les seves competicions tal com les concebem avui dia.
La Suite Olympic Centennial com a símbol d’unió entre països
Al 1992, cent anys després d’aquesta sessió que va configurar els Jocs de la I Olimpíada, el Comitè Olímpic Internacional, presidit per don Juan Antonio Samaranch, va decidir homenatjar aquest fet d’una manera única i estretament relacionada amb les arts plàstiques. Va ser des de Barcelona, ciutat olímpica d’aquella època, des d’on es va coordinar l’elaboració d’una peça artística commemorativa del centenari coneguda com la Suite Olympic Centennial. La Suite va ser una col·lecció de cinquanta obres plàstiques de cinquanta artistes internacionals, representants dels diferents corrents artístics del moment. Aquesta selecció d’artistes va ser gestionada per un grup d’experts que comptava amb ni més ni menys que la presència d’un dels fundadors de Galeria SENDA, per la qual cosa la seva implicació i compromís envers aquest esdeveniment ens fa especial il·lusió poder compartir amb vosaltres.
Els artistes que van donar vida a la Suite Olympic Centennial
Molts dels artistes que van conformar aquesta unió de virtuosos de les arts van ser grans exponents d’un ventall molt ampli de corrents. Les seves aportacions a aquesta obra col·lectiva d’art van ser crucials per a elaborar una peça símbol de fraternitat que va transcendir en els annals de la història de l’art. A continuació, parlarem sobre alguns dels artistes que van col·laborar a construir la Suite Olympic Centennista.
Carlos Cruz Díez
L’artista veneçolà Carlos Cruz Díez és internacionalment reconegut per ser el creador del corrent pictòric de l’Op Art, un estil d’art visual que fa ús d’il·lusions òptiques. La visió de Cruz Díez és clara: qüestionar la divisió clàssica entre pintura i escultura, concebent així obres que confronten totes dues arts per a fusionar-les en una única peça. Per això, l’artista utilitza els relleus típics de l’escultura en les seves pintures per a crear efectes òptics que produeixen la impressió, a simple vista, de moviment en els quadres. És, per tant, obvi afirmar que Cruz Díez juga amb les sensacions per a convidar-nos a veure amb l’ull humà una cosa intangible com és el moviment. En les seves obres pictòriques, com és exemple la que va crear per a la Suite Olympic Centennial, podem apreciar com l’artista ens envaeix amb una experiència cromàtica completa que convida l’espectador a deixar-se portar per la percepció sensorial i no per la raó lògica.
Carlos Cruz Díez. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat
Antoni Tàpies
El català Antoni Tàpies tampoc es va perdre aquesta oportunitat de formar part de la història de l’art participant en l’elaboració de la Suite Olympic Centennial. Caracteritzat pel seu desig d’embellir el dia a dia, l’estil de Tàpies neix del surrealisme influenciat pels seus més grans exponents com Paul Klee, Joan Miró i Joan Ponç. No obstant això, Tàpies és mundialment conegut per formar part del corrent de l’informalisme, un estil fortament arrelat a l’atzar, la improvisació, l’ús i experimentació dels materials i el rebuig a la construcció premeditada. Antoni Tàpies, amb obres com la presentada en la Suite Olympic Centennial, mostra el seu abisme interior mitjançant l’expressivitat dels materials, amb les seves creus i inicials característiques gravades en el llenç.
Antoni Tàpies. Suite Olympic Centennial (1994). 63 x 90,5 cm. Gravat
Eduardo Chillida
«El meu objectiu és definir el buit tridimensional a través de la plenitud tridimensional», afirmava Eduardo Chillida quan se li preguntava per la seva obra. L’artista basc, autor d’obres escultòriques icòniques com “Pinta del Vent”, que revesteix la costa donostiarra, es va atrevir per a aquesta ocasió especial a crear un gravat que desafia la seva preocupació per com exposar l’espai buit en obres pictòriques. Mitjançant el seu propi llenguatge artístic, Chillida mostra el buit al públic gràcies a la plenitud, carregant les seves creacions amb una forta força artesanal. Influenciat per la seva formació escultòrica i per les tradicions del poble basc, Chillida ens enlluerna amb peces que conviden l’espectador a empatitzar amb un artista dividit entre l’escultura i la pintura.
Eduardo Chillida. Suite Olympic Centennial (1994). 70 x 100 cm. Gravat
Ben Vautier
Sota el lema «Qualsevol acció que faci un artista és art», Ben Vautier s’ha consagrat com un artista que fusiona el seu vessant més plàstic amb la seva vocació més poètica. Camuflat en una cal·ligrafia clarament infantil, Vautier amaga grans i profundes declaracions en els traços que ell escriu en els seus llenços. Autodefinit com un artista zero visceral, Vautier es considera un individu mogut per les reflexions teòriques premeditades. Per tot això, per a la Suite Olympic Centennial escriu sobre fons negre «Life is competition – Ben», és a dir, «La vida és una competició – Ben»; obrint els ulls sobre una realitat de la condició humana. Els artistes que utilitzen el llenguatge com a mitjà d’expressió en els seus treballs busquen despertar a l’espectador i això és justament el que Vautier aconsegueix amb frases com la de l’escrita per a la Suite Olympic Centennial.
Ben Vautier. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat
Peter Saul
És impossible parlar de Peter Saul i no imaginar-se una de les seves acolorides creacions. Fent ús de caricatures agressives i distorsions exagerades, aconsegueix submergir a l’espectador en una narrativa on Saul es burla d’un sistema sumit en el capitalisme. Peter Saul ha estat associat durant molt de temps al moviment del Pop Art, encara que l’artista sempre s’ha separat radicalment d’aquest corrent a causa de les seves conviccions polítiques. L’estil de Saul és clar: transformar personatges i escenaris en formes insípides i viscerals mitjançant dibuixos similars als graffittis, amb colors virolats triats deliberadament per a fer-los sentir vulgar als ulls del públic. Per a la Suite Olympic Centennial, Peter Saul tria el verd per a donar color a la seva obra, caricaturitzant als atletes en diferents animals i cossos estranys.
Peter Saul. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat
Mimmo Rotella
L’artista Mimmo Rotella és capaç de capturar la realitat contemporània des d’una expressió documentada arrelada al neorealisme. De fet, Rotella ha estat un gran exponent del Mec Art, un corrent que part de l’art de la fotografia utilitzant tècniques de transferències d’imatges. Aquest estil ha estat considerat una resposta al contingut subjectiu i líric de l’informalisme europeu, que empra recursos mecànics per a crear obres d’art basades en el moviment. En el seu projecte per a la Suite Olympic Centennial, els cèrcols olímpics cobren un protagonisme notable en una amalgama de fons granulats plens de textures.
Mimmo Rotella. Suite Olympic Centennial (1994). 70 x 100 cm. Gravat
El llegat de cinquanta artistes
És per això que podem afirmar que la Suite Olympic Centennial va suposar un abans i un després en la història dels jocs olímpics, una celebració de l’èxit, un símbol de la unitat dels pobles. Cada obra que forma part d’aquest projecte és una petita gran aportació a un llegat que, no incumbeix tan sols l’esport, sinó també a l’art i la humanitat.
El pròxim 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA tindrà lloc “Art i ciència: trajectòries compartides”, un diàleg entre l’artista Xavi Bou i el catedràtic i investigador Josep Perelló. Emmarcada en l’actual exposició de Bou en la galeria, tots dos ens oferiran la seva perspectiva que entrellaça l’art i la ciència.
Una trobada de mirades
Xavi Bou, a través del seu projecte “Ornitografies“, explora el vol dels ocells utilitzant tècniques fotogràfiques avançades que revelen patrons invisibles per a l’ull humà. La seva obra no sols és visualment impactant, sinó que també convida a una profunda reflexió sobre la naturalesa, la importància de la preservació de la fauna, i el nostre lloc en ella.
D’altra banda, Josep Perelló és catedràtic en el Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador en l’UB Institute of Complex Systems (UBICS). Fundador del grup OpenSystems-UB, Perelló impulsa projectes de recerca científica amb la participació ciutadana i les pràctiques artístiques. El seu treball en la ciència ciutadana i els experiments col·lectius per a l’espai públic ha estat reconegut i aclamat tant a escala local com internacional.
Per tot això, el coneixement històric de Perelló i l’experiència artística i de la naturalesa de Bou convergeixen en una xerrada que fusiona art i ciència des d’un prisma diferent.
La fusió entre art i ciència
Durant la xerrada, Josep Perelló ens brindarà una perspectiva històrica sobre la intersecció entre l’art i la ciència, explorant com aquests dos camps han dialogat i s’han influenciat mútuament al llarg dels segles. La seva experiència com a responsable i comissari de l’Àrea de Ciència en Arts Santa Mònica, així com la seva labor en l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona i la Biennal Ciutat i Ciència, li proporciona una visió enriquidora que promet ampliar la nostra comprensió i apreciació d’aquesta fusió interdisciplinària.
Xavi Bou, per part seva, compartirà la seva experiència personal i el seu procés creatiu. Ens portarà a través del desenvolupament del seu projecte “Ornitografies“, des de la inspiració inicial fins a la realització tècnica i artística de les seves fotografies. Serà una oportunitat única per a entendre l’art des de la perspectiva de qui el crea, i com la ciència pot ser una eina potent en el procés artístic.
Vols assistir?
T’esperem el dia 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA (Trafalgar, 32). La xerrada és gratuïta i oberta al públic general. Únicament has de confirmar la teva assistència fent clic en aquest link i inscriure’t.
Des de Galeria SENDA, ens complau anunciar que l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra ha estat guardonada amb el Premi Käthe Kollwitz. Per a aquells que no sàpiguen sobre la història d’aquest guardó anual, va néixer en 1960 i porta el nom de l’artista alemanya Käthe Kollwitz. Kollwitz va ser una pintora, escultora i gravadora del corrent realista, molt compromesa socialment a aquest estil durant el segle XIX i que va abraçar l’expressionisme a principis del segle XX. L’Akademie der Künste – Acadèmia de les Arts de Berlín – ha concedit enguany el seu premi a Vásquez de la Horra, que porta instal·lada a Alemanya des de 1995.
Més sobre l’artista
Sandra Vásquez de la Horra, nascuda l’any 1967 en Vinya de la Mar (Xile), es va graduar de Comunicació Visual en la Universitat del Disseny de la seva ciutat natal i, posteriorment, va finalitzar els seus estudis de Belles arts en l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf (Alemanya). Ja a l’estranger, en el 2002, va estudiar fotografia, cinema i nous mitjans a la Kunsthochschule für Medien Köln – Acadèmia d’Arts Visuals de Colònia. Destacar també que des que es va instal·lar en 1995 a Alemanya, continua produint les seves obres des de Berlín. Per tant, podem observar la gran estima i el llaç indissoluble que l’artista i el país germànic han creat després d’anys vivint i creant projectes nous des d’allà.
El perquè de l’estil personal de Vásquez de la Horra
En els treballs de Vásquez de la Horra, l’artista utilitza llapis de cera per a construir un imaginari fosc que evoca a un món imaginari i fantasiós que toca temes subversius com la religió, la mitologia, el sexe, la cultura popular, les xarxes socials o la mort. Mitjançant aquesta execució distòpica, l’espectador s’introdueix en un univers de criatures fictícies i encantades caracteritzades per preocupacions carnals i psicològiques, un recurs que Vásquez de la Horra fa servir per a fer-nos reflexionar sobre qüestions socials que ens afecten directament encara que, moltes vegades, les deixem de costat. Per tant, podríem dir que és una artista el llenguatge visual de la qual tematitza els conflictes als quals s’enfronta la societat actual.
Les seves obres reuneixen una sèrie d’arquetips de la consciència col·lectiva, qüestions de gènere i sexualitat, reflexions interculturals i temes de pràctiques espirituals. El perquè d’aquest discurs artístic tan arrelat a la protesta social té la seva explicació quan es coneix la biografia de l’artista. Vásquez de la Horra va créixer en una època que, després del cop d’estat de la Junta Militar xilena en 1973 i la presa del poder per Augusto Pinochet, va estar dominada per la tortura, la repressió, els desapareguts i les nombroses violacions dels drets humans durant més de disset anys.
Amb la volta de la democràcia en 1990, la població va poder digerir i assumir la història del país, la petjada del qual es pot apreciar en l’obra artística de Sandra Vásquez de la Horra. A més de mostrar les barbàries que el seu país va viure, en els seus projectes mostra les seves confrontacions familiars, les mitologies de la població indígena i la dominació colonial dels europeus a Amèrica Central i del Sud.
Els dibuixos que Vásquez de la Horra crea són tant de petit com de gran format, sobre paper i cartó, i es caracteritzen per la seva densitat, colors i precisió. Algunes de les seves creacions estan banyades en cera, tractament que afegeix profunditat al dibuix i li permet construir obres tridimensionals en forma d’acordió.
Premi i celebració
Amb motiu de la cerimònia de lliurament del Premi Käthe Kollwitz, la Akademie der Künste exposarà una selecció de les obres de Vásquez de la Horra; un total de més de 60 dibuixos, fotografies i objectes que s’exposaran en una instal·lació site-specific. La cerimònia tindrà lloc en la mateixa Akademie der Künste el 18 de juny a les 19h i la seva exposició especial es podrà visitar entre els dies 19 de juny i 25 d’agost.
Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.
La seva narrativa artística
El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.
Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.
Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.
ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.
La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.
L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.
La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.
Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.
En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.
La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.
Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.
La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.
“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG
Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.
En l’actualitat, el treball de l’escultor català Jaume Plensa es pot veure en nombrosos llocs de tot el món, incloent-hi l’exposició a La Pedrera de Barcelona, des del 31 de març fins al 23 de juliol de 2023. No obstant això, més enllà d’aquesta exposició, l’obra de Plensa és diversa i complexa, i mereix una revisió profunda. En aquest article, volem explorar la seva obra més enllà de la seva actual exposició a Barcelona, i destacar el seu pas per la nostra galeria al llarg dels anys.
A partir del 31 de març, a La Pedrera, podràs descobrir al Plensa més íntim i desconegut en una mostra que, per primera vegada, revela la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.
Instal·lació de l’obra de Jaume Plensa a La Pedrera
Aquesta exposició és una oportunitat única per a endinsar-se en l’obra més particular d’aquest escultor reconegut a escala internacional. Amb una carrera que abasta des de finals del segle XX fins a l’actualitat, Jaume Plensa ha destacat pel seu treball de la figura humana, on sovint fusiona la matèria, la paraula o la música en un diàleg constant. En aquesta exposició, comissariada per Javier Molins, es podran apreciar algunes de les peces més representatives de l’artista, així com la seva evolució al llarg dels anys.
Jaume Plensa durant l’instal·lació de la seva obra a La Pedrera
Des de Galeria SENDA, havent exposat més d’una vegada l’obra de l’escultor, ens il·lusiona que la ciutat de Barcelona la rebi d’una manera tan honorable. Ens fa especial il·lusió recordar el seu pas per la galeria, que mai no passa desapercebut.
A la fi de 2016, Jaume Plensa va realitzar la seva primera mostra en Galeria SENDA: «El Bosc Blanc», després de 7 anys sense exposar a Barcelona, la seva ciutat natal. Plensa va presentar una obra que enfrontava el que es mostra amb el que s’oculta, el passat amb el futur, la construcció natural amb la creació per mà de l’home, i la vibració sonora amb el silenci.
Vista de la galeria, 2016
Vista de la galeria, 2016
L’exposició va consistir en diverses escultures de rostres joves i femenins que representaven la individualitat dins de la col·lectivitat social. Les peces blanques, “Lou”, “Duna” i “Isabella”, semblaven surar en el sòl i es complementaven amb dibuixos de grafit en la paret. Plensa va buscar que l’espectador connectés amb les peces i trobés el seu propi camí a través de les obres col·locades en l’espai.
A finals de 2020, va tornar per a presentar una nova exposició «La Llarga Nit» a Galeria SENDA, en la qual va elogiar el misteriós temps de la nit, capaç d’inspirar a l’ànima dels poetes. Les obres de l’exposició presentaven figures dorments i silencioses, amb una dimensió lírica i contemplativa. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant en funció la maquinària del pensar, generant nous modes de viure en el món. L’exposició incloïa escultures suspeses, treballs en paper, entre altres obres.
Vista de la galeria, 2020
Vista de la galeria, 2020
A més, més enllà de les exposicions, Plensa ens va acompanyar en dues ocasions l’any passat. La primera vegada va participar al costat de Javier Molins en una xerrada que va tenir lloc en la galeria amb motiu de la presentació del llibre «Artistes en els camps nazis». En aquesta xerrada, Plensa i Molins van compartir les seves reflexions sobre l’obra dels artistes que van ser víctimes de l’Holocaust i la seva importància en la història de l’art. La segona ocasió va ser també en 2022, quan va participar en una altra xerrada al costat del fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol durant la presentació del llibre «Interior, 2022» de l’editorial By Publications. En aquesta #SENDATalks, van compartir les seves experiències i reflexions sobre l’art i la creativitat en el món actual.
No obstant això, fins i tot més enrere en el temps, el 2017, l’escultor alemany Stephan Balkenhol i Jaume Plensa es van reunir a la mezzanina de la galeria per parlar d’«Escultures i Espai Públic» en un diàleg sobre la seva trajectòria i el seu interès per fomentar l’escultura com a valor per a la societat i la cultura.
Agraïm haver pogut ser testimonis del compromís infrangible de Plensa amb l’art contemporani i l’oportunitat de presentar la seva obra a una galeria de la seva mateixa ciutat.
Si estàs interessat a conèixer les peces disponibles de Jaume Plensa, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic senda@galeriasenda.com oa la nostra SHOP online:
Dimecres passat, La Central Llibreria de Barcelona va ser l’escenari de la presentació de l’última monografia de Jordi Bernadó , “Projecte ID”. L’esdeveniment, en col·laboració amb el Museu Nacional de Catalunyai la Galeria SENDA, va comptar amb la participació del periodista Sergio Vila San Juan.
Jordi Bernadó és un fotògraf amb una visió cosmopolita i curiosa, un viatger incansable que ha deixat la seva empremta al món de la fotografia contemporània. Un dels seus últims treballs, ID Project, va ser exposat al MNAC durant l’estiu de 2022, i s’ha convertit en el eix central d’una publicació que explora l’obra completa d’aquest artista.
El que fa que la feina de Bernadó sigui tan interessant és el seu enfocament “relacional”. En lloc de simplement capturar imatges dels seus subjectes, Bernadó actua com a intermediari entre el subjecte i el públic, demanant-li al fotografiat que esculli el lloc on vol ser fotografiat. El resultat és un escenari habitat per una sola persona, la identitat de la qual no és revelada a la imatge, sinó al text que l’acompanya, escrit per Laura Ferrero.
Aquest enfocament crea un territori dexperimentació social i ofereix una alternativa a la uniformitat del comportament humà. En lloc de simplement observar els subjectes, Bernadó els involucra en el procés creatiu i els fa partícips plens del resultat final. És un enfocament que cerca establir una relació de confiança entre el fotògraf i el subjecte, i que permet que la imatge final sigui una representació més autèntica i veritable de la persona que està sent fotografiada.
Alejandro Castellote, per la seva banda, fa una anàlisi aguda i multifacètica de la trajectòria de Bernadó, explorant les diverses lectures que es poden fer de la seva feina i el seu enfocament artístic. La publicació, realitzada en coedició amb el MNAC de Barcelona i en col·laboració amb la galeria Senda de Barcelona, és una obra que no només explora el treball d’un artista, sinó que també s’endinsa a la mateixa naturalesa de la fotografia i la seva capacitat per a connectar-nos amb el món que ens envolta.
Durant la presentació, Bernadó va explicar aquest enfocament “relacional” i com aquesta tècnica li permet involucrar els subjectes en el procés creatiu i crear imatges més autèntiques i veritables. També va parlar del seu amor pels viatges i l’exploració, i com aquests han influït a la seva obra. Va ser una oportunitat per descobrir l’obra d’un artista únic al món de la fotografia contemporània. “Projecte ID” és una monografia que no només explora el treball de Bernadó, sinó que també aprofundeix en la naturalesa mateixa de la fotografia i la seva capacitat per connectar-nos amb el món que ens envolta.
Un cop d’ull a l’estudi d’Elena del Rivero al cor d’East Village revela parets adornades amb les últimes obres d’art i diverses peces sense acabar, cadascuna de les quals és un testimoni de la seva destresa artística.
L’artista valenciana Elena Del Rivero va tenir la generositat de convidar-nos al seu estudi al cor d’East Village, compartir amb nosaltres els seus darrers treballs i consentir-nos amb una tassa de te. Mentre ens assèiem i bevíem, vam parlar sobre les darreres tendències artístiques a Nova York, la seva vida a la ciutat i la seva relació amb Espanya. Cada gir de la conversa dirigint nova llum sobre les vicissituds de la seva singular carrera artística.
La visita d’Elena no va ser només una oportunitat perquè ens poséssim al dia sobre els darrers esdeveniments al món de l’art, sinó també per conèixer els seus projectes en curs. Abans de sortir de l’estudi, Del Rivero va compartir amb nosaltres el seu últim projecte, Home Address, un homenatge al moviment sufragista que es va presentar l’endemà a l’Ajuntament de Nova York pel Dia Internacional de la Dona.
L’artista Evru/Zush ha estat guardonat amb el 18è premi Electronic Art Arco-Beep per la seva obra Opaulo (1990), una impressió digital sobre llenç exposada al nostre estand (9B21 – galeria SENDA). Aquest premi, constituït el 2006, i realitzat en col·laboració amb la Fira ARCOMadrid, ha estat fixat com l’origen, l’element desencadenant, de la .BEEP { Col·lecció;}, una iniciativa pionera en la difusió de l’art electrònic i digital a Espanya.
El treball de Evru/Zush és una mostra clara de la seva capacitat per crear art que transcendeix els límits del que és convencional. Des de la galeria expressem el nostre orgull i satisfacció en haver exposat l’obra guanyadora i en haver col·laborat amb un artista que és “pioner universal en un món que potencia la interactivitat i la participació de l’espectador”.
Visita de Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat, Edgar Garcia, director de l’ICEC, Marta Gusta, directora de l’Àrea de les Arts Visuals de l’ICEC, Ester Capella, delegada de la Generalitat (Madrid).
Felicitem a Zush/Evru pel seu merescut premi i agraïm a la Col·lecció Beep ia la Fundació Newart per la seva important tasca en la promoció de l’art electrònic i digital.
