Arte

Suite Olympic Centennial. Recuperant l’esperit olímpic

Posted on by SEO Senda

Els centenaris sempre són motiu de celebració. Aquests són la prova irrefutable que la tradició i la perseverança han vençut a qualsevol adversitat que el temps els hagi pogut presentar. I en el cas de l’esport, cent anys de dedicada cita cuatrianual és una fita que ha de ser commemorada de la manera més solemne possible. Per això, l’any 1992, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, va tenir lloc la Suite Olympic Centennial, que va rememorar el centenari de la celebració dels primers Jocs Olímpics moderns.

Quan va començar tot?

La història marca l’inici d’aquests jocs cap a 1892, quan el baró Pierre de Coubertin va anunciar en una sessió de la Union française donis sports athlétiques – Unió de societats franceses d’esports atlètics – la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna (1896), restablint així aquest esdeveniment esportiu després de més de 1.500 anys sense ser celebrats. Els jocs, símbol de pau i d’aliança universal entre els diferents països del món, van tornar a reunir atletes de tots els continents per a celebrar la gran festa de l’esport en el bressol d’aquesta tradició milenial: Atenes. La volta olímpica a Grècia va retre homenatge als orígens d’aquests jocs, convocant a una petita gran part de la humanitat a la ciutat que va veure néixer a l’esport i a les seves competicions tal com les concebem avui dia.

La Suite Olympic Centennial com a símbol d’unió entre països

Al 1992, cent anys després d’aquesta sessió que va configurar els Jocs de la I Olimpíada, el Comitè Olímpic Internacional, presidit per don Juan Antonio Samaranch, va decidir homenatjar aquest fet d’una manera única i estretament relacionada amb les arts plàstiques. Va ser des de Barcelona, ciutat olímpica d’aquella època, des d’on es va coordinar l’elaboració d’una peça artística commemorativa del centenari coneguda com la Suite Olympic Centennial. La Suite va ser una col·lecció de cinquanta obres plàstiques de cinquanta artistes internacionals, representants dels diferents corrents artístics del moment. Aquesta selecció d’artistes va ser gestionada per un grup d’experts que comptava amb ni més ni menys que la presència d’un dels fundadors de Galeria SENDA, per la qual cosa la seva implicació i compromís envers aquest esdeveniment ens fa especial il·lusió poder compartir amb vosaltres.

Els artistes que van donar vida a la Suite Olympic Centennial

Molts dels artistes que van conformar aquesta unió de virtuosos de les arts van ser grans exponents d’un ventall molt ampli de corrents. Les seves aportacions a aquesta obra col·lectiva d’art van ser crucials per a elaborar una peça símbol de fraternitat que va transcendir en els annals de la història de l’art. A continuació, parlarem sobre alguns dels artistes que van col·laborar a construir la Suite Olympic Centennista.

Carlos Cruz Díez

L’artista veneçolà Carlos Cruz Díez és internacionalment reconegut per ser el creador del corrent pictòric de l’Op Art, un estil d’art visual que fa ús d’il·lusions òptiques. La visió de  Cruz Díez és clara: qüestionar la divisió clàssica entre pintura i escultura, concebent així obres que confronten totes dues arts per a fusionar-les en una única peça. Per això, l’artista utilitza els relleus típics de l’escultura en les seves pintures per a crear efectes òptics que produeixen la impressió, a simple vista, de moviment en els quadres. És, per tant, obvi afirmar que Cruz Díez juga amb les sensacions per a convidar-nos a veure amb l’ull humà una cosa intangible com és el moviment. En les seves obres pictòriques, com és exemple la que va crear per a la Suite Olympic Centennial, podem apreciar com l’artista ens envaeix amb una experiència cromàtica completa que convida l’espectador a deixar-se portar per la percepció sensorial i no per la raó lògica.

Carlos Cruz Díez. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat

Antoni Tàpies

El català Antoni Tàpies tampoc es va perdre aquesta oportunitat de formar part de la història de l’art participant en l’elaboració de la Suite Olympic Centennial. Caracteritzat pel seu desig d’embellir el dia a dia, l’estil de Tàpies neix del surrealisme influenciat pels seus més grans exponents com Paul Klee, Joan Miró i Joan Ponç. No obstant això, Tàpies és mundialment conegut per formar part del corrent de l’informalisme, un estil fortament arrelat a l’atzar, la improvisació, l’ús i experimentació dels materials i el rebuig a la construcció premeditada. Antoni Tàpies, amb obres com la presentada en la Suite Olympic Centennial, mostra el seu abisme interior mitjançant l’expressivitat dels materials, amb les seves creus i inicials característiques gravades en el llenç.

Antoni Tàpies. Suite Olympic Centennial (1994). 63 x 90,5 cm. Gravat

Eduardo Chillida

«El meu objectiu és definir el buit tridimensional a través de la plenitud tridimensional», afirmava Eduardo Chillida quan se li preguntava per la seva obra. L’artista basc, autor d’obres escultòriques icòniques com “Pinta del Vent”, que revesteix la costa donostiarra, es va atrevir per a aquesta ocasió especial a crear un gravat que desafia la seva preocupació per com exposar l’espai buit en obres pictòriques. Mitjançant el seu propi llenguatge artístic, Chillida mostra el buit al públic gràcies a la plenitud, carregant les seves creacions amb una forta força artesanal. Influenciat per la seva formació escultòrica i per les tradicions del poble basc, Chillida ens enlluerna amb peces que conviden l’espectador a empatitzar amb un artista dividit entre l’escultura i la pintura.

Eduardo Chillida. Suite Olympic Centennial (1994). 70 x 100 cm. Gravat

Ben Vautier

Sota el lema «Qualsevol acció que faci un artista és art», Ben Vautier s’ha consagrat com un artista que fusiona el seu vessant més plàstic amb la seva vocació més poètica. Camuflat en una cal·ligrafia clarament infantil, Vautier amaga grans i profundes declaracions en els traços que ell escriu en els seus llenços. Autodefinit com un artista zero visceral, Vautier es considera un individu mogut per les reflexions teòriques premeditades. Per tot això, per a la Suite Olympic Centennial escriu sobre fons negre «Life is competition – Ben», és a dir, «La vida és una competició – Ben»; obrint els ulls sobre una realitat de la condició humana. Els artistes que utilitzen el llenguatge com a mitjà d’expressió en els seus treballs busquen despertar a l’espectador i això és justament el que Vautier aconsegueix amb frases com la de l’escrita per a la Suite Olympic Centennial.

Ben Vautier. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat

Peter Saul

És impossible parlar de Peter Saul i no imaginar-se una de les seves acolorides creacions. Fent ús de caricatures agressives i distorsions exagerades, aconsegueix submergir a l’espectador en una narrativa on Saul es burla d’un sistema sumit en el capitalisme. Peter Saul ha estat associat durant molt de temps al moviment del Pop Art, encara que l’artista sempre s’ha separat radicalment d’aquest corrent a causa de les seves conviccions polítiques. L’estil de Saul és clar: transformar personatges i escenaris en formes insípides i viscerals mitjançant dibuixos similars als graffittis, amb colors virolats triats deliberadament per a fer-los sentir vulgar als ulls del públic. Per a la Suite Olympic Centennial, Peter Saul tria el verd per a donar color a la seva obra, caricaturitzant als atletes en diferents animals i cossos estranys.

Peter Saul. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat

Mimmo Rotella

L’artista Mimmo Rotella és capaç de capturar la realitat contemporània des d’una expressió documentada arrelada al neorealisme. De fet, Rotella ha estat un gran exponent del Mec Art, un corrent que part de l’art de la fotografia utilitzant tècniques de transferències d’imatges. Aquest estil ha estat considerat una resposta al contingut subjectiu i líric de l’informalisme europeu, que empra recursos mecànics per a crear obres d’art basades en el moviment. En el seu projecte per a la Suite Olympic Centennial, els cèrcols olímpics cobren un protagonisme notable en una amalgama de fons granulats plens de textures.

Mimmo Rotella. Suite Olympic Centennial (1994). 70 x 100 cm. Gravat

El llegat de cinquanta artistes

És per això que podem afirmar que la Suite Olympic Centennial va suposar un abans i un després en la història dels jocs olímpics, una celebració de l’èxit, un símbol de la unitat dels pobles. Cada obra que forma part d’aquest projecte és una petita gran aportació a un llegat que, no incumbeix tan sols l’esport, sinó també a l’art i la humanitat.

“Art i ciència: trajectòries compartides”, un diàleg entre Xavi Bou i Josep Perelló

Posted on by SEO Senda

El pròxim 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA tindrà lloc “Art i ciència: trajectòries compartides”, un diàleg entre l’artista Xavi Bou i el catedràtic i investigador Josep Perelló. Emmarcada en l’actual exposició de Bou en la galeria, tots dos ens oferiran la seva perspectiva que entrellaça l’art i la ciència.

Una trobada de mirades

Xavi Bou, a través del seu projecte “Ornitografies“, explora el vol dels ocells utilitzant tècniques fotogràfiques avançades que revelen patrons invisibles per a l’ull humà. La seva obra no sols és visualment impactant, sinó que també convida a una profunda reflexió sobre la naturalesa, la importància de la preservació de la fauna, i el nostre lloc en ella.

D’altra banda, Josep Perelló és catedràtic en el Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador en l’UB Institute of Complex Systems (UBICS). Fundador del grup OpenSystems-UB, Perelló impulsa projectes de recerca científica amb la participació ciutadana i les pràctiques artístiques. El seu treball en la ciència ciutadana i els experiments col·lectius per a l’espai públic ha estat reconegut i aclamat tant a escala local com internacional. 

Per tot això, el coneixement històric de Perelló i l’experiència artística i de la naturalesa de Bou convergeixen en una xerrada que fusiona art i ciència des d’un prisma diferent.

La fusió entre art i ciència

Durant la xerrada, Josep Perelló ens brindarà una perspectiva històrica sobre la intersecció entre l’art i la ciència, explorant com aquests dos camps han dialogat i s’han influenciat mútuament al llarg dels segles. La seva experiència com a responsable i comissari de l’Àrea de Ciència en Arts Santa Mònica, així com la seva labor en l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona i la Biennal Ciutat i Ciència, li proporciona una visió enriquidora que promet ampliar la nostra comprensió i apreciació d’aquesta fusió interdisciplinària.

Xavi Bou, per part seva, compartirà la seva experiència personal i el seu procés creatiu. Ens portarà a través del desenvolupament del seu projecte “Ornitografies“, des de la inspiració inicial fins a la realització tècnica i artística de les seves fotografies. Serà una oportunitat única per a entendre l’art des de la perspectiva de qui el crea, i com la ciència pot ser una eina potent en el procés artístic.

Vols assistir?

T’esperem el dia 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA (Trafalgar, 32). La xerrada és gratuïta i oberta al públic general. Únicament has de confirmar la teva assistència fent clic en aquest link i inscriure’t.

Sandra Vásquez de la Horra rep el Premi Käthe Kollwitz

Posted on by SEO Senda

Des de Galeria SENDA, ens complau anunciar que l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra ha estat guardonada amb el Premi Käthe Kollwitz. Per a aquells que no sàpiguen sobre la història d’aquest guardó anual, va néixer en 1960 i porta el nom de l’artista alemanya Käthe Kollwitz. Kollwitz va ser una pintora, escultora i gravadora del corrent realista, molt compromesa socialment a aquest estil durant el segle XIX i que va abraçar l’expressionisme a principis del segle XX. L’Akademie der Künste – Acadèmia de les Arts de Berlín – ha concedit enguany el seu premi a Vásquez de la Horra, que porta instal·lada a Alemanya des de 1995.

Més sobre l’artista

Sandra Vásquez de la Horra, nascuda l’any 1967 en Vinya de la Mar (Xile), es va graduar de Comunicació Visual en la Universitat del Disseny de la seva ciutat natal i, posteriorment, va finalitzar els seus estudis de Belles arts en l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf (Alemanya). Ja a l’estranger, en el 2002, va estudiar fotografia, cinema i nous mitjans a la Kunsthochschule für Medien Köln – Acadèmia d’Arts Visuals de Colònia. Destacar també que des que es va instal·lar en 1995 a Alemanya, continua produint les seves obres des de Berlín. Per tant, podem observar la gran estima i el llaç indissoluble que l’artista i el país germànic han creat després d’anys vivint i creant projectes nous des d’allà.

Enguany, Vásquez de la Horra ha exposat en el Goethe-Institut de Santiago de Xile i en 2022 va participar en la 59a Biennal de Venècia. L’artista ja ha estat homenatjada amb àmplies exposicions individuals com la del Denver Art Museum amb “The Awake Volcanoes” (2024) o, per exemple, la que es va dur a terme en la galeria, “Aura” (2022).

El perquè de l’estil personal de Vásquez de la Horra

En els treballs de Vásquez de la Horra, l’artista utilitza llapis de cera per a construir un imaginari fosc que evoca a un món imaginari i fantasiós que toca temes subversius com la religió, la mitologia, el sexe, la cultura popular, les xarxes socials o la mort. Mitjançant aquesta execució distòpica, l’espectador s’introdueix en un univers de criatures fictícies i encantades caracteritzades per preocupacions carnals i psicològiques, un recurs que Vásquez de la Horra fa servir per a fer-nos reflexionar sobre qüestions socials que ens afecten directament encara que, moltes vegades, les deixem de costat. Per tant, podríem dir que és una artista el llenguatge visual de la qual tematitza els conflictes als quals s’enfronta la societat actual.

Les seves obres reuneixen una sèrie d’arquetips de la consciència col·lectiva, qüestions de gènere i sexualitat, reflexions interculturals i temes de pràctiques espirituals. El perquè d’aquest discurs artístic tan arrelat a la protesta social té la seva explicació quan es coneix la biografia de l’artista. Vásquez de la Horra va créixer en una època que, després del cop d’estat de la Junta Militar xilena en 1973 i la presa del poder per Augusto Pinochet, va estar dominada per la tortura, la repressió, els desapareguts i les nombroses violacions dels drets humans durant més de disset anys.

Amb la volta de la democràcia en 1990, la població va poder digerir i assumir la història del país, la petjada del qual es pot apreciar en l’obra artística de Sandra Vásquez de la Horra. A més de mostrar les barbàries que el seu país va viure, en els seus projectes mostra les seves confrontacions familiars, les mitologies de la població indígena i la dominació colonial dels europeus a Amèrica Central i del Sud.

Els dibuixos que Vásquez de la Horra crea són tant de petit com de gran format, sobre paper i cartó, i es caracteritzen per la seva densitat, colors i precisió. Algunes de les seves creacions estan banyades en cera, tractament que afegeix profunditat al dibuix i li permet construir obres tridimensionals en forma d’acordió.

Premi i celebració

Amb motiu de la cerimònia de lliurament del Premi Käthe Kollwitz, la Akademie der Künste exposarà una selecció de les obres de Vásquez de la Horra; un total de més de 60 dibuixos, fotografies i objectes que s’exposaran en una instal·lació site-specific. La cerimònia tindrà lloc en la mateixa Akademie der Künste el 18 de juny a les 19h i la seva exposició especial es podrà visitar entre els dies 19 de juny i 25 d’agost.

Un nou doctorat per a Jaume Plensa

Posted on by SEO Senda

Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.

La seva narrativa artística

El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.

Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.

Premis i reconeixements

Per tot això, no és estrany pensar que Jaume Plensa ha estat guardonat en diverses ocasions, tant per la seva labor artística com social. Aquí a Espanya ha estat premiat ni més ni menys que amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (2012) o la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura (2021), juntament amb altres personalitats del món de l’art com l’actor Javier Bardem o el grup musical Amaral. No obstant això, en aquest blog volem celebrar i felicitar a Jaume Plensa per aconseguir el seu quart títol honoris causa, aquesta vegada per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA). Altres doctorats que Plensa porta a la seva esquena són els concedits per la School of the Art Institute de Chicago (2005), la Universitat Autònoma de Barcelona (2018) i la Universidad Internacional Méndez Pelayo (2022).

Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.

ART MEETS APOLO – El projecte site-specific de Sala Apolo, LAB 36, Galeria SENDA i Screen Projects

Posted on by SEO Senda

ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.

La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.

«ACCUMBENS» DE PEDRO TORRES

L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.

La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.

«PSYCHOFLAGE» DE MÓNICA RIKIĆ

Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.

En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.

«APOLO PARADÍS ARTIFICIAL» DE JORDI GISPERT

L’artista Jordi Gispert s’uneix a ART MEETS APOLO amb la seva instal·lació escultòrica «Apolo Paradís Artificial», una extensió de la seva obra «Paradís Artificial» que es va exhibir a LAB 36. En aquesta obra, Gispert explora la naturalesa artificial que impregna la nostra vida quotidiana.

La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.

«LA FITO. CANTAR COMO UNA CURA POSIBLE» DE FITO CONESA

Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.

La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.

“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG

Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.

Jaume Plensa més enllà de La Pedrera

Posted on by SEO Senda

En l’actualitat, el treball de l’escultor català Jaume Plensa es pot veure en nombrosos llocs de tot el món, incloent-hi l’exposició a La Pedrera de Barcelona, des del 31 de març fins al 23 de juliol de 2023. No obstant això, més enllà d’aquesta exposició, l’obra de Plensa és diversa i complexa, i mereix una revisió profunda. En aquest article, volem explorar la seva obra més enllà de la seva actual exposició a Barcelona, i destacar el seu pas per la nostra galeria al llarg dels anys.

A partir del 31 de març, a La Pedrera, podràs descobrir al Plensa més íntim i desconegut en una mostra que, per primera vegada, revela la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.

Imatge d'una escultura de metall sent pujada per una grua cap a La Pedrera

Instal·lació de l’obra de Jaume Plensa a La Pedrera

Aquesta exposició és una oportunitat única per a endinsar-se en l’obra més particular d’aquest escultor reconegut a escala internacional. Amb una carrera que abasta des de finals del segle XX fins a l’actualitat, Jaume Plensa ha destacat pel seu treball de la figura humana, on sovint fusiona la matèria, la paraula o la música en un diàleg constant. En aquesta exposició, comissariada per Javier Molins, es podran apreciar algunes de les peces més representatives de l’artista, així com la seva evolució al llarg dels anys.

Imatge de persones fotografiant una escultura de metall agafada per una grua

Jaume Plensa durant l’instal·lació de la seva obra a La Pedrera

Des de Galeria SENDA, havent exposat més d’una vegada l’obra de l’escultor, ens il·lusiona que la ciutat de Barcelona la rebi d’una manera tan honorable. Ens fa especial il·lusió recordar el seu pas per la galeria, que mai no passa desapercebut.

A la fi de 2016, Jaume Plensa va realitzar la seva primera mostra en Galeria SENDA: «El Bosc Blanc», després de 7 anys sense exposar a Barcelona, la seva ciutat natal. Plensa va presentar una obra que enfrontava el que es mostra amb el que s’oculta, el passat amb el futur, la construcció natural amb la creació per mà de l’home, i la vibració sonora amb el silenci.

Exposició de tres busts blancs gegants
Exposició de tres busts blancs gegants

Vista de la galeria, 2016

Vista de la galeria, 2016

L’exposició va consistir en diverses escultures de rostres joves i femenins que representaven la individualitat dins de la col·lectivitat social. Les peces blanques, “Lou”, “Duna” i “Isabella”, semblaven surar en el sòl i es complementaven amb dibuixos de grafit en la paret. Plensa va buscar que l’espectador connectés amb les peces i trobés el seu propi camí a través de les obres col·locades en l’espai.

Per a més informació, podeu escoltar aquest vídeo explicatiu de l’artista:

A finals de 2020, va tornar per a presentar una nova exposició «La Llarga Nit» a Galeria SENDA, en la qual va elogiar el misteriós temps de la nit, capaç d’inspirar a l’ànima dels poetes. Les obres de l’exposició presentaven figures dorments i silencioses, amb una dimensió lírica i contemplativa. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant en funció la maquinària del pensar, generant nous modes de viure en el món. L’exposició incloïa escultures suspeses, treballs en paper, entre altres obres.

Fotografia d'una galeria d'art on s'exposa una escultura i un quadre
Fotografia d'una galeria d'art on s'exposa una escultura d'un bust

Vista de la galeria, 2020

Vista de la galeria, 2020

A més, més enllà de les exposicions, Plensa ens va acompanyar en dues ocasions l’any passat. La primera vegada va participar al costat de Javier Molins en una xerrada que va tenir lloc en la galeria amb motiu de la presentació del llibre «Artistes en els camps nazis». En aquesta xerrada, Plensa i Molins van compartir les seves reflexions sobre l’obra dels artistes que van ser víctimes de l’Holocaust i la seva importància en la història de l’art. La segona ocasió va ser també en 2022, quan va participar en una altra xerrada al costat del fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol durant la presentació del llibre «Interior, 2022» de l’editorial By Publications. En aquesta #SENDATalks, van compartir les seves experiències i reflexions sobre l’art i la creativitat en el món actual.

No obstant això, fins i tot més enrere en el temps, el 2017, l’escultor alemany Stephan Balkenhol i Jaume Plensa es van reunir a la mezzanina de la galeria per parlar d’«Escultures i Espai Públic» en un diàleg sobre la seva trajectòria i el seu interès per fomentar l’escultura com a valor per a la societat i la cultura.

Agraïm haver pogut ser testimonis del compromís infrangible de Plensa amb l’art contemporani i l’oportunitat de presentar la seva obra a una galeria de la seva mateixa ciutat.

Poesia del silenci, Jaume Plensa

Si estàs interessat a conèixer les peces disponibles de Jaume Plensa, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic senda@galeriasenda.com oa la nostra SHOP online:

Jaume Plensa – ALCHIMISTES I
Jaume Plensa, Interior

Studio Visit, Elena Del Rivero

Posted on by SEO Senda

#SendaInTheCity

Un cop d’ull a l’estudi d’Elena Del Rivero al cor d’East Village revela parets adornades amb les últimes obres d’art i diverses peces sense acabar, cadascuna de les quals és un testimoni de la seva destresa artística.

L’artista valenciana Elena Del Rivero va tenir la generositat de convidar-nos al seu estudi al cor d’East Village, compartir amb nosaltres els seus darrers treballs i consentir-nos amb una tassa de te. Mentre ens assèiem i bevíem, vam parlar sobre les darreres tendències artístiques a Nova York, la seva vida a la ciutat i la seva relació amb Espanya. Cada gir de la conversa dirigint nova llum sobre les vicissituds de la seva singular carrera artística.

La visita d’Elena no va ser només una oportunitat perquè ens poséssim al dia sobre els darrers esdeveniments al món de l’art, sinó també per conèixer els seus projectes en curs. Abans de sortir de l’estudi, Del Rivero va compartir amb nosaltres el seu últim projecte, Home Address, un homenatge al moviment sufragista que es va presentar l’endemà a l’Ajuntament de Nova York pel Dia Internacional de la Dona.

Evru/Zush guanya el 18è premi Electronic Art Arco-Beep

Posted on by SEO Senda

L’artista Evru/Zush ha estat guardonat amb el 18è premi Electronic Art Arco-Beep per la seva obra Opaulo (1990), una impressió digital sobre llenç exposada al nostre estand (9B21 – Galeria SENDA). Aquest premi, constituït el 2006, i realitzat en col·laboració amb la Fira ARCOMadrid, ha estat fixat com l’origen, l’element desencadenant, de la .BEEP { Col·lecció;}, una iniciativa pionera en la difusió de l’art electrònic i digital a Espanya.

El treball de Evru/Zush és una mostra clara de la seva capacitat per crear art que transcendeix els límits del que és convencional. Des de la galeria expressem el nostre orgull i satisfacció en haver exposat l’obra guanyadora i en haver col·laborat amb un artista que és “pioner universal en un món que potencia la interactivitat i la participació de l’espectador”.

Visita de Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat, Edgar Garcia, director de l’ICEC, Marta Gusta, directora de l’Àrea de les Arts Visuals de l’ICEC, Ester Capella, delegada de la Generalitat (Madrid).

Felicitem a Zush/Evru pel seu merescut premi i agraïm a la Col·lecció Beep ia la Fundació Newart per la seva important tasca en la promoció de l’art electrònic i digital.

EVRU/ZUSH: Artist Project per a la fira ARCO 2023 a Madrid

Posted on by SEO Senda

FEB 22 — 26, 2023 Fira ARCO

IFEMA Madrid
Stand: 9B21

Després de la recent inauguració de l’exposició monogràfica “Zush a Eivissa ”, a la Fundació Suñol de Barcelona, amb col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Evru/Zush torna per exposar part de la seva obra concebuda a Eivissa (1968-1983), un període fonamental per a l’artista, el qual experimenta amb formats i tècniques molt diferents mai vistes fins aquell moment. Precisament en aquella època, el 1968, el jove artista Albert Porta decideix convertir-se en Zush i dur a terme una estratègia d’autocuració creativa després del pas per l’hospital frenopàtic de Barcelona.

Si llegim en un mitjà de prestigi del món de l’art que un artista ha creat una personalíssima proposta absolutament coherent, enginyosa, sòlida i audaç al metavers, amb avatars i codis, llenguatges propis del món del videojoc o la realitat augmentada, amb imatges estereoscòpiques, colors i mons irreals, aportant un radicalment nou escenari al món de la creació, ens llençaríem a conèixer la proposta d’aquest avançat Artista.

Això ni més ni menys és el que ja va fer Zush, fa ni més ni menys de 40 anys!

Evrugo Mental State, un món tan real com el nostre propi, però existent en un lloc incert (que avui probablement traduiríem com a metavers) amb idioma propi,  personatges que hi habiten, moneda, himne i tantes altres característiques pròpies a un món real va ser treballat i definit per ell durant anys i presentat en diferents contextos vam poder veure’l al MACBA, al Reina Sofia, les biennals de São Paulo oa la Documenta, i fins i tot a la fantàstica exposició dels “Magos De la Tierra” al centre Pompidou de la mà de Jean Huber Martin .

Aquest món real, ho ha estat i ho és i això ens demostra l’avançat en el seu temps que sempre va estar i està el nostre homenatjat, que es va llançar a investigar i crear (a través d’uns aparells, anomenats Computadores Personals i que eren inassolibles excepte per a uns pocs professionals o investigadors) i amb elles, a través d’eines que avui ens sorprendrien, continuar creant en aquest seu món fascinant. El WWW no havia estat llavors ni tan sols imaginat. Abans del nostre avui.

Diverses paraules com Scanahrome o Infografia es van haver d’inventar. Obres treballades a través de la digitalització i després en alguns casos impreses en aquells rudimentaris aparells que avui vindríem anomenar plotters.

Zush és sens dubte un pioner universal en aquest món i és per això que volem rendir aquest homenatge a aquesta feina seva.

“El que és meu són mitologies individuals. Sóc algú que genera la seva pròpia manera de pensar, de veure la realitat o de veure el món. El que m’interessa és ser un pont entre el seny i la bogeria”.

Evru/Zush

Renusa, 1989-1990

Acrylic painting on photography paper mounted on wood

200 × 100 × 5 cm

Així doncs, una vegada més, les campanes tornen a ser protagonistes a l’espai, aquesta vegada acompanyades de les seves cèlebres nagues, deïtats hindús amb faç i tors humà, generalment de dona, i cos de serp. D’aquesta manera, el desig de tornar a ser d’Evru es materialitza, sota la representació de serps, éssers que com el mateix artista muden la pell en un procés natural de renovació i creixement.
Aquesta voluntat de transformació és una constant en la seva carrera, a través de moments d’inflexió que permeten reflexionar sobre conceptes com la identitat, l’alteritat o el pas del temps. Així, el desig de mort i renaixement és la declaració d’intencions d’un artista transgressor i inclassificable que es nega i es reafirma cada cop més rotund i immortal.

Per més informació contactar amb: info@galeriasenda.com

Un viatge a través de l’imaginari de Jaume Plensa a l’òpera Macbeth

Posted on by SEO Senda

Amb Jaume Plensa com a director artístic, el 16 de febrer s’estrena l’òpera de Verdi, Macbeth, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.

L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.

Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.

“He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.

Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat
Imatge de figuretes de color blanc, negre, vermell i daurat

Maqueta de la direcció artística de Macbeth

L’òpera compta amb un repartiment exquisit format per uca Salsi, Željko Lučić, Erwin Schrott, Simón Orfila, Ekaterina Semenchuk, Alexandrina Pendatchanska, Gemma Coma-Alabert, Francesco Pio Galasso, Celso Albelo, Fabian Lara i David Lagares. Amb especial il·lusió, tornarem a veure’ns amb Sondra Radvanovsky, soprano que interpreta a Lady Macbeth i de qui recordem el seu pas per ARCO Madrid 2021 amb motiu de la presentació del cartell del Festival Castell de Peralada.

Fotografia de quatre homes i una dona somrient a cambra posant davant d'un quadre

D’esquerra a dreta, Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada; Joan Matabosch, director artístic del Teatro Real; Carlos Álvarez, baríton; Sondra Radvanovsky, soprano; i l’artista Jordi Bernadó, posant amb una de les seves obres exposades a ARCO Madrid 2021.

Fotografia de Jaume Plensa assegut en una cadira amb un micròfon en mà
Imatges de figuretes de color blanc, negre i vermell

Obra de Jaume Plensa:

Jaume Plensa – Bartók
Jaume Plensa Tears
Jaume Plensa – SLUMBERLAND III