“La lletra em sembla una bella metàfora de la societat: una sola lletra no és res; però juntament amb unes altres pot formar paraules, conceptes; aquest és el poder de la comunitat.” – Jaume Plensa

El Gran Teatre del Liceu va inaugurar ahir dilluns la temporada 2022-2023 amb les noves portes, o “Constel·lacions”, obra de l’escultor Jaume Plensa, realçant la celebració del 175 aniversari de la històrica institució barcelonina.

L’artista Jaume Plensa juntament amb Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. 

Les portes (acer inoxidable, 4 x 4 m) s’inspiren en dos clàssics de la cultura catalana: l’arquitecte Antoni Gaudí, i el pintor Joan Miró, amb el seu pròxim mosaic del Pla de la Boqueria, a més de l’estreta relació amb el nom d’una de les seves sèries més originals “Constel·lacions (1939)”.

“Aquest diàleg entre el passat i el futur crec que ens dona la clau del present: el gest contemporani en el cor de la societat, abraçant la música amb la paraula i la veu amb l’escriptura”, deia l’artista ahir en l’acte d’inauguració en Les Rambles.

Plensa pretén reivindicar la diversitat del passeig amb lletres de nou alfabets gravades en les reixes – entremesclant àrab, llatí o xinès – que reflectiran les seves ombres en moviment en el sòl de l’entrada, quan les portes aconsegueixin la llum dels llums del portal.

Durant la presentació de les portes, la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també ha expressat la importància d’aquesta obra per a la ciutat: “Vull agrair a tots els membres del Patronat que l’acceptessin tan ràpid, que veiessin amb tanta lucidesa que aquesta proposta seria clau per al Liceu, però també per a les Rambles, Barcelona i Catalunya”. I ha afegit que “tenir l’art a l’abast de tot el món fa que la ciutadania el pugui conèixer i valorar. Estic segura que aquestes portes despertessin l’amor per l’art de moltíssims vianants, i el dels espectadors que les traspassin per a gaudir de l’òpera en aquest equipament tan important”.

Per part seva, el Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha posat èmfasi sobretot en l’aposta del Liceu per “vincular-se a artistes contemporanis de la ciutat i per a fer-ho d’una forma total i decidida, no sols amb un petit gest. Avui inaugurem tres portes, però també podrem veure a Macbeth amb la direcció escènica de Jaume Plensa”. Martí ha insistit que les portes “milloren l’entorn artístic de Les Rambles” i ha volgut agrair a l’artista el seu “gest humil i de contenció perquè Constel·lacions s’integren en el paisatge i no es converteixen en una obra d’art aïllada”.

A la inauguració de les portes, també ha assistit Joan Francesc Marco, director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM) del Ministeri de Cultura, qui ha volgut destacar la importància d’aquest dia: “Com liceísta i com a director general del INAEM sento una gran felicitat perquè aquesta obra del reconegut Jaume Plensa encara afegeix més valor al Teatre i la ciutat de Barcelona”.

Després dels parlaments institucionals, l’acte ha continuat amb la primera obertura oficial de les portes mentre el Cor del Gran Teatre del Liceu interpretava en Les Rambles la peça wagneriana “Freudig begrüß en wir die edle Trobi” (Tannhäuser, acte II), dirigits pel director del cor, Pablo Assante, i acompanyats al piano per David-Huy Nguyen-Phung. Una peça del segon acte del Tannhäuser que celebra l’entrada dels convidats i que vol ser un gest simbòlic i metafòric d’unes portes que conviden el públic a entrar i gaudir del llenguatge universal que és la música.

“L’alfabet representa una harmonia que celebra la gran diversitat del món”, ha dit Plensa. El president de la fundació del Liceu, Salvador Alemany, ha manifestat que l’obra de l’escultor és “un regal que dota de prestigi a la Rambla i al Liceu”.

No és la primera vegada que l’escultor disposa d’una obra prop d’un nucli cultural de la ciutat comtal. Carmela, un rostre de quatre metres, meitat nena i meitat adolescent, presideix la façana del Palau de la Música. L’artista, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2012, ha projectat els seus coneguts rostres en altres capitals com Madrid (“Julia”) o Nova York (“El alma del agua”).

Plensa mantindrà la seva relació amb el Liceu en la nova temporada com a encarregat de l’escenografia del Macbeth de Verdi, que s’estrenarà el febrer vinent.

Elements tècnics i de funcionament

Quant als detalls tècnics, aquestes portes pesen al voltant de 500 quilograms cadascuna d’elles i migren sobre un sol eix que s’encasta en l’arrencada de l’arc just per sobre del capitell de les pilastres. La convexitat de les portes no supera el pla exterior de les pilastres i fa que el pas mínim sota la cleda oberta sigui d’uns 3 m d’altura. Una de les característiques de l’estructura és que les portes no s’obren lateralment, sinó que tenen un moviment d’obertura de baix a dalt. D’aquesta manera, a més de l’escultura física, també es busca un joc de diàlegs amb espais, reflexos i visions òptiques de llums i ombres. Així doncs, tots aquells que trepitgin el sòl de la Rambla podran caminar per aquesta catifa d’ombres de la mateixa instal·lació. L’obra s’integra sense afectar cap altre element pretèrit incorporat amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Extractes del Liceu, El País i La Vanguardia (“Plensa enriquece la fachada del Gran Teatre” i “Las puertas del Liceu no se abren ni se cierran, levitan”)