Dimecres passat 18 de gener del 2023 quedarà gravat en la memòria dels nens i nenes de la Fundació Comtal, una organització que ha estat treballant incansablement des de 1994 per a brindar oportunitats de futur a nens, adolescents i joves en situacions de vulnerabilitat i a les seves famílies. En aquesta ocasió especial, amb motiu del “Dia Mundial de la Selfie en els Museus”, van tenir el privilegi de visitar Galeria SENDA.
Des que van posar un peu en la galeria, els joves van ser rebuts amb una càlida benvinguda i una explicació detallada sobre l’exposició actual: “Love Song” de l’artista Elena Del Rivero. Emocionats per l’oportunitat de submergir-se en el món de l’art contemporani, van escoltar atentament mentre se’ls narrava la història i el significat que hi havia darrere de cada obra d’art exposada en SENDA.
Després d’absorbir tota la informació sobre l’exposició, va arribar el moment més emocionant de la visita. Com a part de l’activitat programada, se’ls va convidar a cada nen i nena a triar una de les obres exposades en la galeria per a estudiar-la de prop. Amb llapis i paper en mà, es van submergir en un món de creativitat i expressió. Amb cada traç, intentaven capturar l’essència i la bellesa de les obres d’art que els envoltaven. Des dels vibrants colors fins als més petits detalls, cada nen i nena deixava volar la seva imaginació mentre donava vida a la seva pròpia interpretació de les obres.
Entre riures i murmuris d’emoció, els joves compartien entre ells les seves creacions, descrivint amb entusiasme cada detall que havien capturat en els seus dibuixos. Per a molts d’ells, aquesta experiència va ser molt més que un simple exercici artístic; va ser una oportunitat única per a expressar les seves emocions i donar curs a la seva creativitat.
A mesura que la visita arribava a la seva fi, els joves es van acomiadar de Galeria SENDA amb una sensació de satisfacció i orgull pel que havien aconseguit. Per a ells i elles, aquesta experiència no sols va representar l’oportunitat d’explorar el món de l’art, sinó també un recordatori que, malgrat els desafiaments que enfronten en les seves vides diàries, tenen el poder de crear bellesa i significat al seu voltant.
En definitiva, el “Dia Mundial de la Selfie en els Museus” no sols va ser una celebració de l’art, sinó també un recordatori de l’impacte positiu que pot tenir l’art en la vida dels nens i nenes, especialment aquells que més el necessiten. Encara que sembli un dia mundial, absurd i poc conegut, és gràcies a aquesta mena de rareses que l’art mai mor. A més, gràcies a iniciatives com la que ha proposat Galeria SENDA per a aquesta celebració, l’art continua sent un far d’esperança i creativitat per a les generacions futures. Perquè com va dir el filòsof alemany Friedrich Nietzsche: “Sense art, la vida seria un error”.
Chus Roig, sòcia i co-directora de la galeria, durant l’explicació al costat del grup de la Fundació Comtal
Us deixem, a continuació, alguns dels dibuixos més destacats que els nens i nenes de la Fundació Comtal van crear per a aquesta iniciativa juntament amb la seva obra original respectiva:
La Fundació Suñol presentarà a finals de gener de 2023 una exposició monogràfica dedicada Zush, artista de la Col·lecció Suñol Soler, en col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, on la mostra es va presentar entre els mesos de juny i novembre de 2022.
Comissariat: Enrique Juncosa, Elena Ruiz (Museu d’Art Contemporani d’Eivissa) i Xavier de Luca.
LAB36 obre el seu calendari expositiu del 2023 amb dues propostes artístiques que tenen un concepte en comú: pensar i construir el paisatge. Així, en aquesta primera part de l’any LAB36 presenta “Poètiques de la Destrucció” de Laia Noal, la guanyadora del premi Nasevo 2021 de la Fundación Ernesto Ventós, i “Paradís Artificial” de Jordi Gispert Pi.
Amb motiu de “Poètiques de la Destrucció”, Jordi Garrido, historiador i crític d’art, ha elaborat un text que reflexiona sobre l’obra de Laia Noal, que ens introdueix al seu projecte artístic ia l’exposició.
“Laia Noal proposa una aproximació al paisatge de manera multisensorial, juxtaposa elements, els descontextualitza i els aïlla per evidenciar la degradació que podem arribar a provocar a la natura.” – Jordi Garrido
Elena del Rivero ha generat noves partitures, composicions constituïdes en i des del fragment, un palimpsest de memòries que creen comunitat i imaginari col·lectiu. Cada obra es nodreix de gestos previs i genera coreografies amb les que nosaltres hi podem intervenir des del pensament compartit. Totes aquestes feines s’acompanyen i són constel·lacions que composen el seu imaginari vital.
En aquest espai estel·lar ressonen altres veus, altres moviments interns i socials. A l’espai que avui ens acull, es presenten en diàleg constant passatges íntims i revoltes col·lectives, tots forgen la seva escriptura visual. Imatges, paraules, sonoritat, espais, aquest univers ens sobrevola i ens toca.
Sense aquest frec necessari no tindria lloc el moviment que propicia la conducció, que, en paraules del compositor, és un vocabulari universal en què la música esdevé llenguatge, compost de gestos i cadències , de fragments i memòries d’un ritual col·lectiu.
Alguns dels fragments que componen aquests collages formaven part d’altres feines que es trobaven a terra del seu antic estudi, situat al carrer Cedar de Nova York, el dia que va tenir lloc l’atemptat del World Trade Center, l’11 de setembre del 2001.
Podríem imaginar que, mesos després, després de recollir els fragments, s’escoltava Butch Morris en alguna estada de la ciutat. Sintonies que cohabiten i propicien freqüències procedents de retalls gairebé oblidats. Interessa apuntar a aquest gest previ i posterior a alguna cosa, interessa pensar junts en aquesta conducció universal.
Convé atendre els paisatges generats, el ritual que els envolta i permet que siguem amb, aquest aparellament d’imatges, ritmes i històries, aquesta simultaneïtat que propicia la performativitat del ritual.
Accediu a la informació sobre l’exposició a través d’aquest link:
Con motivo de la feria de arte By Invitation, organizada por el Círculo Ecuestre de Barcelona, La Roca Village, en colaboración con las galerías Senda y Lab36 y la artista Mina Hamada, ceden unas esculturas de la artista Mina Hamada para su exposición y venta solidaria a favor de la Fundación Lucha contra las Infecciones.
Las galerías LAB36 y Galeria Senda junto con Mina Hamada se suman desde el arte al proyecto solidario liderado por La Roca Village con la Fundación Lucha contra las Infecciones como parte de su compromiso y misión.
Las esculturas de Mina Hamada, artista japonesa afincada en Barcelona, forman parte del proyecto Paseo Colorido, que ha estado expuesto en La Roca Village desde verano. Como parte del programa DO GOOD de The Bicester Collection, a la que pertenece La Roca Village, el importe de la venta de estas 3 piezas de gran formato irá destinado a la Fundación Lucha contra las Enfermedades Infecciosas, presidida por el dr. Bonaventura Clotet.
Como el año pasado, el acceso será solo por invitación (contactar con la galería) 📩 y se realizarán una serie de conferencias en paralelo a la exposición.
El Círculo Ecuestre organitza aquest 2022 la seva tercera edició de By Invitation: Círculo Internacional de Arte Moderno y Contemporáneo, en la seu social del mateix club, situat al carrer Balmes, 169 Bis. Del 14 al 18 de desembre, vint-i-tres galeries, tant nacionals com internacionals, són les triades per a exposar obres representatives de l’art modern i contemporani en aquest espai barceloní. La iniciativa By Invitation sorgeix de la ment de l’empresari i polític Enrique Lacalle, vicepresident del Círculo Ecuestre, per a donar resposta a la necessitat d’oferir a la ciutat de Barcelona un esdeveniment artístic únic en un ambient exclusiu que faci sentir als assistents parteix d’un cercle especial. Tal ha estat l’èxit d’aquesta exposició anual que enguany el Círculo Ecuestre acull per tercer any consecutiu aquesta proposta.
Per a aquesta edició de By Invitation 2022, presentem part de les col·leccions d’alguns dels artistes que configuren l’essència de Galeria SENDA. En primer lloc, l’internacionalment conegut Jaume Plensa exposarà la seva espectacular escultura de bronze “Study for Martina” així com la seva obra a paper “Dee”. Els seus projectes, caracteritzada per la monumentalitat i l’exploració de la dualitat entre el material i l’immaterial, destaca per la seva capacitat per a crear escultures que transcendeixen el físic i exploren l’essència humana i la comunicació. Plensa és reconegut per les seves escultures públiques situades en ciutats de tot el món, que desperten la reflexió i la connexió emocional amb l’espectador.
S’uneix a aquesta cita artística les obres d’Antoni Tàpies, el destacat artista català conegut per la seva contribució al moviment de l’art informal o informalisme i per la seva exploració de la matèria i les textures en les seves representacions artístiques. Tàpies va desenvolupar un estil distintiu que combinava elements abstractes amb símbols i signes carregats de significat. La seva obra reflecteix el seu interès en l’espiritual i el metafísic, utilitzant materials quotidians com la terra, la sorra i objectes trobats, per a crear una expressió artística única que desafia les convencions tradicionals de l’art. Tàpies va deixar un llegat durador en l’art contemporani espanyol i internacional, sent reconegut com un dels artistes més influents del segle XX. Part del seu llegat es podrà veure exposat en aquesta edició de By Invitation amb obres com “LLULL XXXIV” o “Polze núm.2”.
El nord-americà Peter Halley també exposarà en el Círculo Ecuestre enguany. Peter Halley és un destacat artista l’obra del qual ha deixat una profunda empremta en l’àmbit artístic internacional. Reconegut per la seva participació en el moviment neo-geo dels anys vuitanta, Halley utilitza la geometria com a llenguatge per a explorar l’espai i el temps en la nostra societat contemporània. Les seves obres, amb formes geomètriques fredes i rectilínies, reflecteixen l’ordre tancat i sovint opressiu del nostre entorn urbà. A través de la seva característica textura Roll-a-tex i el seu ús expressiu del color, Halley estableix connexions amb l’Art Pop i la cultura de masses, oferint una mirada crítica i reflexiva sobre la nostra realitat social i política.
Yago Hortal i els seus llenços monumentals estaran penjats en les parets de la By Invitation III. Nascut a Barcelona, és un artista destacat per fusionar l’atzar i la consciència en el seu procés creatiu, convertint la tela en un escenari vibrant on el color cobra vida. El seu estil expressiu i apassionat convida l’espectador a experimentar sensacions tàctils, creant una connexió única entre l’obra i qui la contempla. Una desena dels seus llenços podran ser vists en les parets del Círculo Ecuestre.
El treball cronofotográfico de Xavi Bou també estarà exposat per a aquesta nova edició. Geòleg de formació i fotògraf per passió, Bou ha fusionat el seu amor per les ciències naturals amb la seva habilitat artística per a revelar la bellesa oculta dela naturalesa. Inspirat per les seves experiències en els aiguamolls del delta del Llobregat, Bou ha desenvolupat el seu projecte més emblemàtic, “Ornithographies“, que captura els patrons invisibles traçats pels ocells en el cel durant el vol. A través d’una combinació única d’art i ciència, Bou ha aconseguit desafiar la percepció humana i oferir una nova perspectiva del món natural. Per a aquesta exposició es comptarà amb tres de les seves fotografies de “Ornithographies”.
Túlio Pintoi la seva obra escultòrica “Complicity #34” estaran presents com a part de la proposta galerística de SENDA per a la By Invitation 2022. L’escultor brasiler desafia les lleis físiques a través de la seva obra, creant tensions i equilibris que desafien la gravetat. Amb una formació en Belles Arts i una especialització en escultura, Pinto utilitza una varietat de materials oposats, com el ciment, el ferro i l’aigua congelada, per a aconseguir una harmonia única en les seves obres.
L’última proposta de Galeria SENDA és Gonzalo Guzmán, un escultor madrileny que, en els seus recents projectes, empra els somnis lúcids com a font d’inspiració i exploració interior en el seu art. Les seves escultures, que representen les estructures metàl·liques dels seus somnis, desafien els límits de la realitat i la percepció. En qüestionar les nostres creences a través de l’art, Guzmán ens convida a reflexionar sobre el món que ens envolta i la nostra relació amb ell.
De la mà de Lab36, també exposarem els treballs realitzats per l’Albert Pinya i la Mina Hamada. Pinya, artista multidisciplinari, explora la dualitat humana i les tensions socials a través de les seves obres. Amb un estil provocatiu i una paleta vibrant, aborda temes com la identitat, el poder i la cultura contemporània. Les seves pintures i escultures, carregades de simbolisme i energia, inciten a l’espectador a qüestionar-se la complexitat del món modern i les interaccions humanes. D’altra banda, l’artista multicultural Hamada fusiona influències d’Orient i Occident en els seus expressius murals i obres d’art. Amb una paleta de colors càlids i formes orgàniques, Hamada convida l’espectador a explorar el seu món de somnis, on la joventut i la profunditat filosòfica s’entrellacen harmoniosament.
En tractar-se d’un club social privat, l’accés per a gaudir de les exposicions serà només per invitació. Per a aconseguir una d’aquestes, s’haurà de contactar amb la galeria prèviament. A més, i en paral·lel a l’exposició, se celebrarà un cicle de conferències relacionades amb les obres presentades. Per a obtenir més informació respecte a la programació de la By Invitation III fes clic en el següent enllaci https://byinvitation.es/ i descobreix cada detall d’aquesta nova edició.
Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.
La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci”, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.
L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.
L’artista Jaume Plensa per a TV3
La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.
L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.
L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.
La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.
Esta mañana, de la mano de Chus Roig, hemos visitado a Evru Zush en su home studio en Barcelona.
Recordamos su exposición “Volver a ser” en Galeria SENDA hace ya casi tres años, una muestra de dibujos a lápiz de pequeño formato con los que presenta seres híbridos con cara humana y cuerpo de serpiente.
La obra de Evru Zush se caracteriza por la construcción de una mitología personal y autobiográfica, a partir de imágenes que parecen desbordarse y la creación de un estilo propio de escritura, dando lugar a múltiples universos paralelos que mantienen un sutil equilibrio donde la lógica de la composición apenas mantiene el caos bajo control.
Durante el proceso creativo de su última exposición en la galería, Evru Zush advirtió que los dibujos en los que estaba trabajando correspondían a la estructura iconográfica de las representaciones de las “Nagas”, deidades hindúes con faz y torso humano, generalmente de mujer, y cuerpo de serpiente. De esta manera, el constante deseo de “volver a ser” de Evru se materializa, en la presente exposición, en la representación de serpientes, seres que como el propio artista, mudan la piel en un proceso natural de renovación y crecimiento.
Nos complace anunciar a Roger Ballen como el artista de este año para Loop Fair con su trabajo: “Roger the Rat”, que se exhibirá en #LOOP22 (15-17 nov) donde una selección de artistas contemporáneos y sus películas y videos serán presentados por galerías internacionales en una experiencia única en Barcelona.
Roger Ballen creó una persona, Roger The Rat. Aquí, el artista crea y documenta un personaje arquetípico que es una criatura: parte humana, parte rata, que vive una vida aislada fuera de la sociedad dominante. En esta película, seguimos a Roger the Rat, mientras se muda de su choza restrictiva a un cementerio abandonado de maniquíes desechados y los lleva a su casa para vestirlos y comunicarse con ellos.
Al principio, Roger the Rat estaba encantado con sus nuevos compañeros, ya que podía vestirlos, hablar con ellos y compartir sus sentimientos. A medida que pasa el tiempo, se siente cada vez más frustrado por su falta de respuesta, lo que lo lleva a sus arrebatos de comportamiento violento e irracional. Roger the Rat, da expresión a los efectos corrosivos de la soledad, la reclusión y la incómoda asfixia en espacios confinados que afligen a la psique humana como consecuencia del aislamiento.
Roger Ballen nació en Nueva York en 1950, hijo de un editor de fotografía de Magnum.
Ballen ha trabajado como geólogo y consultor de minas antes de lanzar su propia carrera fotográfica, documentando pequeños pueblos en el África rural y sus habitantes aislados, que pasaron más de 40 años viviendo allí.
Fue en los años 90 cuando su estilo cambió, probando la técnica del blanco y negro y un enfoque más de ‘ficción documental’ en su trabajo. A Ballen siempre le ha intrigado la idea de un híbrido entre fotografía y dibujo, así como la expansión de su lenguaje visual, haciéndolo experimentar con obras de video donde las condiciones humanas son su tema principal.
Es considerado uno de los artistas más influyentes del siglo XXI, habiendo publicado más de 25 libros a nivel internacional y formando parte de múltiples exposiciones individuales y colectivas desde 1981.
“Don’t Make a Scene” (2020) es un monólogo presentado en forma de película muda. El corto se desarrolla como un libro de dibujos realizados durante las primeras seis semanas de la cuarentena por el Covid-19. Cada dibujo se realiza en láminas semitranslúcidas de película mylar. Los retratos son estudios de personajes presentados como actores de una obra en un acto.
Hecho durante un período de aislamiento forzado de seis semanas, Goicolea se presenta como un maestro de ceremonias con la apariencia de un anfitrión de cabaret de principios de 1900 como una alusión a las pandemias pasadas y presentes.
Vestido con ropa de época, el maestro de ceremonias entra con una capa negra y una máscara de pico. Durante la peste del siglo XVII, los médicos europeos usaban máscaras con pico, guantes de cuero y abrigos largos en un intento de defenderse de la enfermedad. La máscara se quita para revelar el maquillaje de mejillas enrojecidas que a menudo se usaban para ocultar los primeros signos de “Tisis” o de la “Peste Blanca”.
El peinado con gomina, además del colorete, el lápiz labial y el maquillaje escénico tiene vínculos con pinturas realizadas durante la pandemia de 1918, así como referencias a las comunidades drag y queer afectadas por la actual pandemia del SIDA.
El acompañamiento musical es un vals de desarrollo lento cuyo ritmo está sincronizado con el paso rítmico de las páginas. El ritmo lento y constante avanza hacia el aislamiento, el aburrimiento, el miedo y la última figura encapuchada: la muerte.
BIOGRAFÍA DEL ARTISTA: Anthony Goicolea es un artista estadounidense de origen cubano. Conocido internacionalmente por sus fotografías, dibujos, pinturas, instalaciones escultóricas y películas, el artista trabaja a través de medios creando un lenguaje visual autorreferencial que explora la identidad, la migración y la transición, el desplazamiento y la alienación, así como la asimilación y la dinámica de grupo. Goicolea utiliza la arquitectura del cuerpo humano y los paisajes construidos para crear mundos basados en la fantasía pero basados en la realidad.
SOBRE LOOP BARCELONA: LOOP Barcelona es una plataforma dedicada al estudio y promoción de la imagen en movimiento. Fundado en 2003, desde su creación ofrece a un público especializado una cuidada selección de contenidos relacionados con el video desde perspectivas desafiantes. Una comunidad internacional de artistas, curadores, galeristas, coleccionistas y directores de instituciones se unen para desarrollar proyectos que tienen como objetivo explorar las capacidades del video y el cine en los discursos del arte contemporáneo de hoy.