Galeria SENDA a By Invitation 2024

Un any més, SENDA es complau anunciar-vos que tornem a veure’ns a By Invitation 2024, una exposició d’art modern i contemporani que, per cinquè any consecutiu, se celebra en el Cercle Eqüestre de Barcelona.

Amb la intenció de fomentar el diàleg entre els diferents corrents artístics, By Invitation 2024 comptarà amb galeries convidades i amb projectes seleccionats, abastant tant el mercat secundari, com el mercat primari d’artistes consagrats i emergents del panorama nacional. La mostra estarà formada, en la seva majoria, per galeries barcelonines, encara que també comptarà amb la presència de galeries d’altres parts d’Espanya, com Madrid, València o Gijón.

En aquesta edició, SENDA compta amb un espai propi per a presentar la seva proposta galerística: la Sala Japonesa. La imponent sala acollirà els treballs d’artistes molt variats, que reflecteixen la versatilitat de la galeria. Des de les litografies en tinta xinesa de Gao Xingjian, fins a les escultures oníriques de Gonzalo Guzmán, les imponents pintures acríliques de Yago Hortal, les acolorides creacions en fusta de Mina Hamada, les fotografies en blanc i negre de Robert Mapplethorpe, o les composicions de tècnica mixta de l’internacionalment reconegut Jaume Plensa.

Especialment, volem fer-vos saber que la sala serà còmplice d’un homenatge al famós pintor Joan Miró amb motiu del seu any de celebració. La peça presentada serà una aquarel·la, “Aquarelle sud papier”, de la sèrie japonesa de l’artista. Una obra perfecta per a ser exposada en una sala plena d’influències orientals.

Si no vols perdre’t l’oportunitat de formar part d’aquesta exhibició, demana la teva acreditació en el link de baix. Ens veiem del 7 al 10 de novembre en el Cercle Eqüestre de Barcelona.

SANDRA VÁSQUEZ DE LA HORRA rep el Premi Käthe Kollwitz

Des de Galeria SENDA, ens complau anunciar que l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra ha estat guardonada amb el Premi Käthe Kollwitz. Per a aquells que no sàpiguen sobre la història d’aquest guardó anual, va néixer en 1960 i porta el nom de l’artista alemanya Käthe Kollwitz. Kollwitz va ser una pintora, escultora i gravadora del corrent realista, molt compromesa socialment a aquest estil durant el segle XIX i que va abraçar l’expressionisme a principis del segle XX. L’Akademie der Künste – Acadèmia de les Arts de Berlín – ha concedit enguany el seu premi a Vásquez de la Horra, que porta instal·lada a Alemanya des de 1995.

Més sobre l’artista

Sandra Vásquez de la Horra, nascuda l’any 1967 en Vinya de la Mar (Xile), es va graduar de Comunicació Visual en la Universitat del Disseny de la seva ciutat natal i, posteriorment, va finalitzar els seus estudis de Belles arts en l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf (Alemanya). Ja a l’estranger, en el 2002, va estudiar fotografia, cinema i nous mitjans a la Kunsthochschule für Medien Köln – Acadèmia d’Arts Visuals de Colònia. Destacar també que des que es va instal·lar en 1995 a Alemanya, continua produint les seves obres des de Berlín. Per tant, podem observar la gran estima i el llaç indissoluble que l’artista i el país germànic han creat després d’anys vivint i creant projectes nous des d’allà.

Enguany, Vásquez de la Horra ha exposat en el Goethe-Institut de Santiago de Xile i en 2022 va participar en la 59a Biennal de Venècia. L’artista ja ha estat homenatjada amb àmplies exposicions individuals com la del Denver Art Museum amb “The Awake Volcanoes” (2024) o, per exemple, la que es va dur a terme en la galeria, “Aura” (2022).

El perquè de l’estil personal de Vásquez de la Horra

En els treballs de Vásquez de la Horra, l’artista utilitza llapis de cera per a construir un imaginari fosc que evoca a un món imaginari i fantasiós que toca temes subversius com la religió, la mitologia, el sexe, la cultura popular, les xarxes socials o la mort. Mitjançant aquesta execució distòpica, l’espectador s’introdueix en un univers de criatures fictícies i encantades caracteritzades per preocupacions carnals i psicològiques, un recurs que Vásquez de la Horra fa servir per a fer-nos reflexionar sobre qüestions socials que ens afecten directament encara que, moltes vegades, les deixem de costat. Per tant, podríem dir que és una artista el llenguatge visual de la qual tematitza els conflictes als quals s’enfronta la societat actual.

Les seves obres reuneixen una sèrie d’arquetips de la consciència col·lectiva, qüestions de gènere i sexualitat, reflexions interculturals i temes de pràctiques espirituals. El perquè d’aquest discurs artístic tan arrelat a la protesta social té la seva explicació quan es coneix la biografia de l’artista. Vásquez de la Horra va créixer en una època que, després del cop d’estat de la Junta Militar xilena en 1973 i la presa del poder per Augusto Pinochet, va estar dominada per la tortura, la repressió, els desapareguts i les nombroses violacions dels drets humans durant més de disset anys.

Amb la volta de la democràcia en 1990, la població va poder digerir i assumir la història del país, la petjada del qual es pot apreciar en l’obra artística de Sandra Vásquez de la Horra. A més de mostrar les barbàries que el seu país va viure, en els seus projectes mostra les seves confrontacions familiars, les mitologies de la població indígena i la dominació colonial dels europeus a Amèrica Central i del Sud.

Els dibuixos que Vásquez de la Horra crea són tant de petit com de gran format, sobre paper i cartó, i es caracteritzen per la seva densitat, colors i precisió. Algunes de les seves creacions estan banyades en cera, tractament que afegeix profunditat al dibuix i li permet construir obres tridimensionals en forma d’acordió.

Premi i celebració

Amb motiu de la cerimònia de lliurament del Premi Käthe Kollwitz, la Akademie der Künste exposarà una selecció de les obres de Vásquez de la Horra; un total de més de 60 dibuixos, fotografies i objectes que s’exposaran en una instal·lació site-specific. La cerimònia tindrà lloc en la mateixa Akademie der Künste el 18 de juny a les 19h i la seva exposició especial es podrà visitar entre els dies 19 de juny i 25 d’agost.

ART MEETS APOLO – El projecte site-specific de Sala Apolo, LAB 36, Galeria SENDA i Screen Projects

ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.

La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.

«ACCUMBENS» DE PEDRO TORRES

L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.

La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.

«PSYCHOFLAGE» DE MÓNICA RIKIĆ

Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.

En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.

«APOLO PARADÍS ARTIFICIAL» DE JORDI GISPERT

L’artista Jordi Gispert s’uneix a ART MEETS APOLO amb la seva instal·lació escultòrica «Apolo Paradís Artificial», una extensió de la seva obra «Paradís Artificial» que es va exhibir a LAB 36. En aquesta obra, Gispert explora la naturalesa artificial que impregna la nostra vida quotidiana.

La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.

«LA FITO. CANTAR COMO UNA CURA POSIBLE» DE FITO CONESA

Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.

La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.

“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG

Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.

JAUME PLENSA més enllà de La Pedrera

En l’actualitat, el treball de l’escultor català Jaume Plensa es pot veure en nombrosos llocs de tot el món, incloent-hi l’exposició a La Pedrera de Barcelona, des del 31 de març fins al 23 de juliol de 2023. No obstant això, més enllà d’aquesta exposició, l’obra de Plensa és diversa i complexa, i mereix una revisió profunda. En aquest article, volem explorar la seva obra més enllà de la seva actual exposició a Barcelona, i destacar el seu pas per la nostra galeria al llarg dels anys.

A partir del 31 de març, a La Pedrera, podràs descobrir al Plensa més íntim i desconegut en una mostra que, per primera vegada, revela la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.

Imatge d'una escultura de metall sent pujada per una grua cap a La Pedrera

Instal·lació de l’obra de Jaume Plensa a La Pedrera

Aquesta exposició és una oportunitat única per a endinsar-se en l’obra més particular d’aquest escultor reconegut a escala internacional. Amb una carrera que abasta des de finals del segle XX fins a l’actualitat, Jaume Plensa ha destacat pel seu treball de la figura humana, on sovint fusiona la matèria, la paraula o la música en un diàleg constant. En aquesta exposició, comissariada per Javier Molins, es podran apreciar algunes de les peces més representatives de l’artista, així com la seva evolució al llarg dels anys.

Imatge de persones fotografiant una escultura de metall agafada per una grua

Jaume Plensa durant l’instal·lació de la seva obra a La Pedrera

Des de Galeria SENDA, havent exposat més d’una vegada l’obra de l’escultor, ens il·lusiona que la ciutat de Barcelona la rebi d’una manera tan honorable. Ens fa especial il·lusió recordar el seu pas per la galeria, que mai no passa desapercebut.

A la fi de 2016, Jaume Plensa va realitzar la seva primera mostra en Galeria SENDA: «El Bosc Blanc», després de 7 anys sense exposar a Barcelona, la seva ciutat natal. Plensa va presentar una obra que enfrontava el que es mostra amb el que s’oculta, el passat amb el futur, la construcció natural amb la creació per mà de l’home, i la vibració sonora amb el silenci.

Exposició de tres busts blancs gegants
Exposició de tres busts blancs gegants

Vista de la galeria, 2016

Vista de la galeria, 2016

L’exposició va consistir en diverses escultures de rostres joves i femenins que representaven la individualitat dins de la col·lectivitat social. Les peces blanques, “Lou”, “Duna” i “Isabella”, semblaven surar en el sòl i es complementaven amb dibuixos de grafit en la paret. Plensa va buscar que l’espectador connectés amb les peces i trobés el seu propi camí a través de les obres col·locades en l’espai.

Per a més informació, podeu escoltar aquest vídeo explicatiu de l’artista:

A finals de 2020, va tornar per a presentar una nova exposició «La Llarga Nit» a Galeria SENDA, en la qual va elogiar el misteriós temps de la nit, capaç d’inspirar a l’ànima dels poetes. Les obres de l’exposició presentaven figures dorments i silencioses, amb una dimensió lírica i contemplativa. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant en funció la maquinària del pensar, generant nous modes de viure en el món. L’exposició incloïa escultures suspeses, treballs en paper, entre altres obres.

Fotografia d'una galeria d'art on s'exposa una escultura i un quadre
Fotografia d'una galeria d'art on s'exposa una escultura d'un bust

Vista de la galeria, 2020

Vista de la galeria, 2020

A més, més enllà de les exposicions, Plensa ens va acompanyar en dues ocasions l’any passat. La primera vegada va participar al costat de Javier Molins en una xerrada que va tenir lloc en la galeria amb motiu de la presentació del llibre «Artistes en els camps nazis». En aquesta xerrada, Plensa i Molins van compartir les seves reflexions sobre l’obra dels artistes que van ser víctimes de l’Holocaust i la seva importància en la història de l’art. La segona ocasió va ser també en 2022, quan va participar en una altra xerrada al costat del fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol durant la presentació del llibre «Interior, 2022» de l’editorial By Publications. En aquesta #SENDATalks, van compartir les seves experiències i reflexions sobre l’art i la creativitat en el món actual.

No obstant això, fins i tot més enrere en el temps, el 2017, l’escultor alemany Stephan Balkenhol i Jaume Plensa es van reunir a la mezzanina de la galeria per parlar d’«Escultures i Espai Públic» en un diàleg sobre la seva trajectòria i el seu interès per fomentar l’escultura com a valor per a la societat i la cultura.

Agraïm haver pogut ser testimonis del compromís infrangible de Plensa amb l’art contemporani i l’oportunitat de presentar la seva obra a una galeria de la seva mateixa ciutat.


Si estàs interessat a conèixer les peces disponibles de Jaume Plensa, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic senda@galeriasenda.com oa la nostra SHOP online:

SANDRA VÁSQUEZ DE LA HORRA guanya el Premi d’Adquisició de la Col·lecció SOLO a ARCOmadrid

El Premi d’Adquisició de la Col·lecció SOLO a la fira ARCOmadrid 2023 ha estat atorgat a l’obra ‘L’alliberament del mite (2022)’ de l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra, el seu treball s’ha exposat a l’estand de Galeria Senda (9B21). Aquesta peça serà inclosa a la propera exposició de l’Espai NOMÉS titulada “Protection No Longer Assured“, que es durà a terme a partir del 10 de març i que explorarà diferents nocions del sublim.

El lliurament del guardó va anar a càrrec de Pablo Martínez, CEO de la Col·lecció SOLO, i Óscar Hormigos, el seu Chief Creative Officer, a més de Maribel López.

D’esquerra. a dreta: Maribel López, Pablo Martínez, Óscar Hormigos i Carlos Durán.

Moltes felicitats a l’artista! També volem expressar el nostre agraïment tant a la Col·lecció SOLO pel seu compromís i suport a l’art contemporani, com a la fira #ARCOmadrid per oferir una plataforma tan important pel món de l’art.

SANDRA VÀSQUEZ DE L’HORRA, L’Alliberament Del Mite 2022

EVRU/ZUSH: Artist Project per a la fira ARCO 2023 a Madrid

FEB 22 — 26, 2023 Fira ARCO

IFEMA Madrid
Stand: 9B21

Després de la recent inauguració de l’exposició monogràfica “Zush a Eivissa ”, a la Fundació Suñol de Barcelona, amb col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Evru/Zush torna per exposar part de la seva obra concebuda a Eivissa (1968-1983), un període fonamental per a l’artista, el qual experimenta amb formats i tècniques molt diferents mai vistes fins aquell moment. Precisament en aquella època, el 1968, el jove artista Albert Porta decideix convertir-se en Zush i dur a terme una estratègia d’autocuració creativa després del pas per l’hospital frenopàtic de Barcelona.

Si llegim en un mitjà de prestigi del món de l’art que un artista ha creat una personalíssima proposta absolutament coherent, enginyosa, sòlida i audaç al metavers, amb avatars i codis, llenguatges propis del món del videojoc o la realitat augmentada, amb imatges estereoscòpiques, colors i mons irreals, aportant un radicalment nou escenari al món de la creació, ens llençaríem a conèixer la proposta d’aquest avançat Artista.

Això ni més ni menys és el que ja va fer Zush, fa ni més ni menys de 40 anys!

Evrugo Mental State, un món tan real com el nostre propi, però existent en un lloc incert (que avui probablement traduiríem com a metavers) amb idioma propi,  personatges que hi habiten, moneda, himne i tantes altres característiques pròpies a un món real va ser treballat i definit per ell durant anys i presentat en diferents contextos vam poder veure’l al MACBA, al Reina Sofia, les biennals de São Paulo oa la Documenta, i fins i tot a la fantàstica exposició dels “Magos De la Tierra” al centre Pompidou de la mà de Jean Huber Martin .

Aquest món real, ho ha estat i ho és i això ens demostra l’avançat en el seu temps que sempre va estar i està el nostre homenatjat, que es va llançar a investigar i crear (a través d’uns aparells, anomenats Computadores Personals i que eren inassolibles excepte per a uns pocs professionals o investigadors) i amb elles, a través d’eines que avui ens sorprendrien, continuar creant en aquest seu món fascinant. El WWW no havia estat llavors ni tan sols imaginat. Abans del nostre avui.

Diverses paraules com Scanahrome o Infografia es van haver d’inventar. Obres treballades a través de la digitalització i després en alguns casos impreses en aquells rudimentaris aparells que avui vindríem anomenar plotters.

Zush és sens dubte un pioner universal en aquest món i és per això que volem rendir aquest homenatge a aquesta feina seva.

“El que és meu són mitologies individuals. Sóc algú que genera la seva pròpia manera de pensar, de veure la realitat o de veure el món. El que m’interessa és ser un pont entre el seny i la bogeria”.

Evru/Zush

Renusa, 1989-1990

Acrylic painting on photography paper mounted on wood

200 × 100 × 5 cm

Així doncs, una vegada més, les campanes tornen a ser protagonistes a l’espai, aquesta vegada acompanyades de les seves cèlebres nagues, deïtats hindús amb faç i tors humà, generalment de dona, i cos de serp. D’aquesta manera, el desig de tornar a ser d’Evru es materialitza, sota la representació de serps, éssers que com el mateix artista muden la pell en un procés natural de renovació i creixement.
Aquesta voluntat de transformació és una constant en la seva carrera, a través de moments d’inflexió que permeten reflexionar sobre conceptes com la identitat, l’alteritat o el pas del temps. Així, el desig de mort i renaixement és la declaració d’intencions d’un artista transgressor i inclassificable que es nega i es reafirma cada cop més rotund i immortal.

Per més informació contactar amb: info@galeriasenda.com

Imma Prieto sobre “Love Song”, una exposició d’Elena Del Rivero

Conducció: el ritual del gest

Per Imma Prieto, directora d’ Es Baluard, Museu d’Art Contemporani de Palma

Elena del Rivero ha generat noves partitures, composicions constituïdes en i des del fragment, un palimpsest de memòries que creen comunitat i imaginari col·lectiu. Cada obra es nodreix de gestos previs i genera coreografies amb les que nosaltres hi podem intervenir des del pensament compartit. Totes aquestes feines s’acompanyen i són constel·lacions que composen el seu imaginari vital.

En aquest espai estel·lar ressonen altres veus, altres moviments interns i socials. A l’espai que avui ens acull, es presenten en diàleg constant passatges íntims i revoltes col·lectives, tots forgen la seva escriptura visual. Imatges, paraules, sonoritat, espais, aquest univers ens sobrevola i ens toca.

Sense aquest frec necessari no tindria lloc el moviment que propicia la conducció, que, en paraules del compositor, és un vocabulari universal en què la música esdevé llenguatge, compost de gestos i cadències , de fragments i memòries d’un ritual col·lectiu.

Alguns dels fragments que componen aquests collages formaven part d’altres feines que es trobaven a terra del seu antic estudi, situat al carrer Cedar de Nova York, el dia que va tenir lloc l’atemptat del World Trade Center, l’11 de setembre del 2001.

Podríem imaginar que, mesos després, després de recollir els fragments, s’escoltava Butch Morris en alguna estada de la ciutat. Sintonies que cohabiten i propicien freqüències procedents de retalls gairebé oblidats. Interessa apuntar a aquest gest previ i posterior a alguna cosa, interessa pensar junts en aquesta conducció universal.

Convé atendre els paisatges generats, el ritual que els envolta i permet que siguem amb, aquest aparellament d’imatges, ritmes i històries, aquesta simultaneïtat que propicia la performativitat del ritual.

Accediu a la informació sobre l’exposició a través d’aquest link:

Inauguració: 12.01.2023 a les 19h a Galeria SENDA.

Pots llegir el text complet en castellà aquí:

«Poesia del silenci», una exposició de Jaume Plensa en la Fundació Bancaja de València

Integrada per prop d’un centenar d’obres, l’exposició recorre la producció de Jaume Plensa des de 1990 fins a l’actualitat i té com a fil conductor la influència de la literatura i les lletres en la seva producció artística.

La Fundació Bancaixa ha presentat aquest matí l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci, una de les majors retrospectives realitzada fins a la data d’un dels escultors de major reconeixement en l’art contemporani internacional. La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant quatre dècades amb l’original influència de la literatura i les lletres en la seva obra com a fil conductor, sent la primera retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d’aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria. La presentació ha comptat amb la participació de Jaume Plensa; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; i el comissari de l’exposició, Javier Molins.

Imatge d'una exposició de quadres de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci
Imatge d'una escultura de Jaume Plensa
Installation shot, Poesia del silenci

L’exposició està integrada per prop d’un centenar de peces datades entre 1990 i l’actualitat, descansant en la seva obra escultòrica però amb presència també d’obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament per la COVID-19, que es presenten per primera vegada. Entre les peces presentades s’inclou la icònica escultura “Together” (2014), que es va exposar en 2015 en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia i que no s’ha tornat a exposar des de llavors.

Imatge d'uns periodistes entrevistant un home davant d'una escultura de Jaume Plensa

L’artista Jaume Plensa per a TV3

La literatura sempre ha estat una font d’inspiració per a Jaume Plensa. T.S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que li han acompanyat al llarg de la seva vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres. Aquesta influència literària s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les seves escultures.

L’exposició mostra com Plensa ha utilitzat les lletres de molt diverses formes, bé fora en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seves obres més conegudes. Aquesta intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a unes altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”.

Imatge d'una exposició de Jaume Plensa
Imatge d'una exposició de Jaume Plensa

L’escultor va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com per exemple l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, el grec, el ciríl·lic, el coreà, l’hindi, etc. Per a Plensa cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.

Imatge de tres homes i una dona a l'interior d'una escultura de Jaume Plensa
D’esquerra a dreta: Javier Molins, Carlos Durán, Jaume Plensa i Laura Medina.

La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com l’obra més íntima realitzada per Plensa en petit format. Juntament amb la presència de la literatura com a font d’inspiració, en l’exposició són presents altres constants temàtiques en la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.

L’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci” pot visitar-se en la seu de la Fundació Bancaixa a València (Plaça Tetuan, 23) del 25 de novembre de 2022 al 19 de març de 2023.

Tota la informació aquí:

https://www.fundacionbancaja.es/exposicion/jaume-plensa-poesia-del-silencio/

Anthony Goicolea para Loop Festival 2022: “Don’t Make a Scene”

Galeria SENDA presenta a Anthony Goicolea – “Don’t Make a Scene” (2020)
Festival LOOP, del 8 al 20 de noviembre de 2022 en Galeria SENDA, Barcelona.

Galeria SENDA se complace en presentar a Anthony Goicolea en la edición de este año del Festival LOOP City Screen del 8 al 20 de noviembre.

“Don’t Make a Scene” (2020) es un monólogo presentado en forma de película muda. El corto se desarrolla como un libro de dibujos realizados durante las primeras seis semanas de la cuarentena por el Covid-19. Cada dibujo se realiza en láminas semitranslúcidas de película mylar. Los retratos son estudios de personajes presentados como actores de una obra en un acto.

Hecho durante un período de aislamiento forzado de seis semanas, Goicolea se presenta como un maestro de ceremonias con la apariencia de un anfitrión de cabaret de principios de 1900 como una alusión a las pandemias pasadas y presentes.

Vestido con ropa de época, el maestro de ceremonias entra con una capa negra y una máscara de pico. Durante la peste del siglo XVII, los médicos europeos usaban máscaras con pico, guantes de cuero y abrigos largos en un intento de defenderse de la enfermedad. La máscara se quita para revelar el maquillaje de mejillas enrojecidas que a menudo se usaban para ocultar los primeros signos de “Tisis” o de la “Peste Blanca”.

El peinado con gomina, además del colorete, el lápiz labial y el maquillaje escénico tiene vínculos con pinturas realizadas durante la pandemia de 1918, así como referencias a las comunidades drag y queer afectadas por la actual pandemia del SIDA.

El acompañamiento musical es un vals de desarrollo lento cuyo ritmo está sincronizado con el paso rítmico de las páginas. El ritmo lento y constante avanza hacia el aislamiento, el aburrimiento, el miedo y la última figura encapuchada: la muerte.

BIOGRAFÍA DEL ARTISTA: Anthony Goicolea es un artista estadounidense de origen cubano. Conocido internacionalmente por sus fotografías, dibujos, pinturas, instalaciones escultóricas y películas, el artista trabaja a través de medios creando un lenguaje visual autorreferencial que explora la identidad, la migración y la transición, el desplazamiento y la alienación, así como la asimilación y la dinámica de grupo. Goicolea utiliza la arquitectura del cuerpo humano y los paisajes construidos para crear mundos basados en la fantasía pero basados en la realidad.

SOBRE LOOP BARCELONA: LOOP Barcelona es una plataforma dedicada al estudio y promoción de la imagen en movimiento. Fundado en 2003, desde su creación ofrece a un público especializado una cuidada selección de contenidos relacionados con el video desde perspectivas desafiantes. Una comunidad internacional de artistas, curadores, galeristas, coleccionistas y directores de instituciones se unen para desarrollar proyectos que tienen como objetivo explorar las capacidades del video y el cine en los discursos del arte contemporáneo de hoy.

Recomendamos: ALICIA GIMENO, Estructura Radicular en LAB36

16 JULIO – 29 JULIO 2022 en LAB36 | Carrer de Trafalgar, 32 (Barcelona, 08010)

La galería LAB36 presenta su segunda exposición dentro del festival ART NOU.

Alicia muestra el sistema radicular como punto de partida para pensar y profundizar en nuestro papel como grupo, pone énfasis en que somos parte de un conjunto, de una sociedad, de una comunidad, con todo lo que ello conlleva.

En Botánica, se denomina sistema radicular o sistema radical al conjunto de raíces de una misma planta.”

Para materializar este sentido de unión, de pertenencia a un mismo sitio, la artista trabaja en elegantes obras sobre raíces, fragmentos de una estructura gigantesca.

La nobleza del material en crudo, tejidos sin imprimación, linos, algodones o textiles encontrados en anticuarios, chocan con la dureza del negro, un negro intenso, reconocido como el pigmento más negro del mercado, absorbiendo hasta un 97% de la luz, resultando en una forma honesta, al desnudo, como único mensaje sin distracción de la línea.

Cada obra es un fragmento de un único sistema de raíces, de un único árbol metafórico en representación de la humanidad misma. Así, todas las obras, expuestas en esta muestra o no, están conectadas entre sí, apostando por un concepto de unión, una globalización bien entendida en sintonía con la empatía y el respeto como una misma raza. Formamos un mismo pueblo con un destino común. La integración de las economías y de las culturas, la creciente comunicación e interdependencia de cada rincón del planeta es parte de nuestra realidad desde hace años. Pero este carácter global del crecimiento debe enfocarse desde una mirada hacia la unión sin apagar el brillo que cada cultura arrastra tras de sí. No se trata de una homogénea fusión de pueblos, sino de un respaldo partiendo de un consciente núcleo en común como humanidad. La globalización es un proceso dinámico producido por la sociedad que nos ha traído la revolución informática, y con ella, la libertad de conocimientos, de comunicación, una apertura al mundo en el que internet tiene todo que ver.

“En contra del reino del individualismo, hablo de ser una comunidad, una sociedad, hablo de denunciar la pasividad que desde un lado de la raíz, de la humanidad, tenemos a menudo por el otro extremo, la responsabilidad de permanecer a un único pueblo. “

El proceso de creación es sin duda una acción intuitiva y orgánica, curvas y formas que muestran un minimalismo muy relacionado con la belleza de la naturaleza en su sublime sencillez. Una ejecución nada impulsiva abogando por la lentitud del trazo y por la continuidad de los sinuosos trazos.

El montaje de la exposición pretende introducir al espectador en un espacio, en el interior del subsuelo. Envuelven la sala las ramificaciones, potenciando este sentimiento inversivo la escultura central de la muestra, una imponente pieza de 2,30m sin más pretensión que enfatizar la envoltura y expresión tridimensional de la manifestación vegetal.

“Raíces como símbolo del ancla a la tierra, al sentido de permanencia y de búsqueda del bien común.”

Sobre la artista: Alicia Gimeno
Barcelona, ​​20 junio 1989.

Desde temprana edad, el dibujo y la pintura fueron relevantes en el desarrollo del artista, ya que durante gran parte de su recorrido ha examinado la representación realista desde el grafito, el lápiz, el carboncillo. .. Pero sus estudios, después de finalizar el bachillerato artístico, fueron encaminados al diseño gráfico. Estudió en México, en un ambiente con un enfoque principal hacia las artes gráficas, y así pudo formarse en Estética, composición, filosofía del arte…

Durante su etapa de estudiante, participó activamente en la organización de exposiciones. Posgraduada, estudió curaduría, al tiempo que iniciaba y dirigía un proyecto artístico en la ciudad de Puebla de Zaragoza (México). En el proyecto, llamado Zonautónoma, se ofrecía el espacio a jóvenes emergentes, explorando las barreras y límites de una galería convencional, ya que los artistas lo intervenían sin apenas limitaciones.

Después de tres años dirigiendo el proyecto regresó a su ciudad natal, donde trabajó para un comisario organizando proyectos en la Capella y otros puntos de la ciudad. Posteriormente, trabajó en la gestión de Piramidó centro de arte contemporáneo, una etapa importante para Alicia, conociendo a muchos artistas en procesos creativos, produciendo obra, conversando sobre sus trayectorias y discursos… Se dio cuenta de que añoraba tener el suyo propio discurso, una trayectoria propia al frente del arte. Desde entonces, desarrolla sus obras, explorando la línea, forma y sencillez lejos de la simplicidad.

PRÓXIMAMENTE:

Paralelamente a la exposición, dentro del ciclo de actividades del programa ART NOU, el artista ofrecerá una experiencia fusión entre la creatividad inconsciente, la música y el mindfulness vinculado al arte.

Te invitamos a seguirnos en redes sociales para no perderte ninguna noticia ni actividad de la galería. ¡Comparte tu experiencia con nosotros usando #galeriasenda!