Un any més, SENDA es complau anunciar-vos que tornem a veure’ns a By Invitation 2024, una exposició d’art modern i contemporani que, per cinquè any consecutiu, se celebra en el Cercle Eqüestre de Barcelona.
Amb la intenció de fomentar el diàleg entre els diferents corrents artístics, By Invitation 2024 comptarà amb galeries convidades i amb projectes seleccionats, abastant tant el mercat secundari, com el mercat primari d’artistes consagrats i emergents del panorama nacional. La mostra estarà formada, en la seva majoria, per galeries barcelonines, encara que també comptarà amb la presència de galeries d’altres parts d’Espanya, com Madrid, València o Gijón.
En aquesta edició, SENDA compta amb un espai propi per a presentar la seva proposta galerística: la Sala Japonesa. La imponent sala acollirà els treballs d’artistes molt variats, que reflecteixen la versatilitat de la galeria. Des de les litografies en tinta xinesa de Gao Xingjian, fins a les escultures oníriques de Gonzalo Guzmán, les imponents pintures acríliques de Yago Hortal, les acolorides creacions en fusta de Mina Hamada, les fotografies en blanc i negre de Robert Mapplethorpe, o les composicions de tècnica mixta de l’internacionalment reconegut Jaume Plensa.
Especialment, volem fer-vos saber que la sala serà còmplice d’un homenatge al famós pintor Joan Miró amb motiu del seu any de celebració. La peça presentada serà una aquarel·la, “Aquarelle sud papier”, de la sèrie japonesa de l’artista. Una obra perfecta per a ser exposada en una sala plena d’influències orientals.
Si no vols perdre’t l’oportunitat de formar part d’aquesta exhibició, demana la teva acreditació en el link de baix. Ens veiem del 7 al 10 de novembre en el Cercle Eqüestre de Barcelona.
ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.
La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.
L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.
La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.
Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.
En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.
La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.
Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.
La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.
“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG
Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.
En l’actualitat, el treball de l’escultor català Jaume Plensa es pot veure en nombrosos llocs de tot el món, incloent-hi l’exposició a La Pedrera de Barcelona, des del 31 de març fins al 23 de juliol de 2023. No obstant això, més enllà d’aquesta exposició, l’obra de Plensa és diversa i complexa, i mereix una revisió profunda. En aquest article, volem explorar la seva obra més enllà de la seva actual exposició a Barcelona, i destacar el seu pas per la nostra galeria al llarg dels anys.
A partir del 31 de març, a La Pedrera, podràs descobrir al Plensa més íntim i desconegut en una mostra que, per primera vegada, revela la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.
Instal·lació de l’obra de Jaume Plensa a La Pedrera
Aquesta exposició és una oportunitat única per a endinsar-se en l’obra més particular d’aquest escultor reconegut a escala internacional. Amb una carrera que abasta des de finals del segle XX fins a l’actualitat, Jaume Plensa ha destacat pel seu treball de la figura humana, on sovint fusiona la matèria, la paraula o la música en un diàleg constant. En aquesta exposició, comissariada per Javier Molins, es podran apreciar algunes de les peces més representatives de l’artista, així com la seva evolució al llarg dels anys.
Jaume Plensa durant l’instal·lació de la seva obra a La Pedrera
Des de Galeria SENDA, havent exposat més d’una vegada l’obra de l’escultor, ens il·lusiona que la ciutat de Barcelona la rebi d’una manera tan honorable. Ens fa especial il·lusió recordar el seu pas per la galeria, que mai no passa desapercebut.
A la fi de 2016, Jaume Plensa va realitzar la seva primera mostra en Galeria SENDA: «El Bosc Blanc», després de 7 anys sense exposar a Barcelona, la seva ciutat natal. Plensa va presentar una obra que enfrontava el que es mostra amb el que s’oculta, el passat amb el futur, la construcció natural amb la creació per mà de l’home, i la vibració sonora amb el silenci.
Vista de la galeria, 2016
Vista de la galeria, 2016
L’exposició va consistir en diverses escultures de rostres joves i femenins que representaven la individualitat dins de la col·lectivitat social. Les peces blanques, “Lou”, “Duna” i “Isabella”, semblaven surar en el sòl i es complementaven amb dibuixos de grafit en la paret. Plensa va buscar que l’espectador connectés amb les peces i trobés el seu propi camí a través de les obres col·locades en l’espai.
A finals de 2020, va tornar per a presentar una nova exposició «La Llarga Nit» a Galeria SENDA, en la qual va elogiar el misteriós temps de la nit, capaç d’inspirar a l’ànima dels poetes. Les obres de l’exposició presentaven figures dorments i silencioses, amb una dimensió lírica i contemplativa. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant en funció la maquinària del pensar, generant nous modes de viure en el món. L’exposició incloïa escultures suspeses, treballs en paper, entre altres obres.
Vista de la galeria, 2020
Vista de la galeria, 2020
A més, més enllà de les exposicions, Plensa ens va acompanyar en dues ocasions l’any passat. La primera vegada va participar al costat de Javier Molins en una xerrada que va tenir lloc en la galeria amb motiu de la presentació del llibre «Artistes en els camps nazis». En aquesta xerrada, Plensa i Molins van compartir les seves reflexions sobre l’obra dels artistes que van ser víctimes de l’Holocaust i la seva importància en la història de l’art. La segona ocasió va ser també en 2022, quan va participar en una altra xerrada al costat del fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol durant la presentació del llibre «Interior, 2022» de l’editorial By Publications. En aquesta #SENDATalks, van compartir les seves experiències i reflexions sobre l’art i la creativitat en el món actual.
No obstant això, fins i tot més enrere en el temps, el 2017, l’escultor alemany Stephan Balkenhol i Jaume Plensa es van reunir a la mezzanina de la galeria per parlar d’«Escultures i Espai Públic» en un diàleg sobre la seva trajectòria i el seu interès per fomentar l’escultura com a valor per a la societat i la cultura.
Agraïm haver pogut ser testimonis del compromís infrangible de Plensa amb l’art contemporani i l’oportunitat de presentar la seva obra a una galeria de la seva mateixa ciutat.
Si estàs interessat a conèixer les peces disponibles de Jaume Plensa, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic senda@galeriasenda.com oa la nostra SHOP online:
Dimecres passat, La Central Llibreria de Barcelona va ser l’escenari de la presentació de l’última monografia de Jordi Bernadó , “Projecte ID”. L’esdeveniment, en col·laboració amb el Museu Nacional de Catalunyai la Galeria SENDA, va comptar amb la participació del periodista Sergio Vila San Juan.
Jordi Bernadó és un fotògraf amb una visió cosmopolita i curiosa, un viatger incansable que ha deixat la seva empremta al món de la fotografia contemporània. Un dels seus últims treballs, ID Project, va ser exposat al MNAC durant l’estiu de 2022, i s’ha convertit en el eix central d’una publicació que explora l’obra completa d’aquest artista.
El que fa que la feina de Bernadó sigui tan interessant és el seu enfocament “relacional”. En lloc de simplement capturar imatges dels seus subjectes, Bernadó actua com a intermediari entre el subjecte i el públic, demanant-li al fotografiat que esculli el lloc on vol ser fotografiat. El resultat és un escenari habitat per una sola persona, la identitat de la qual no és revelada a la imatge, sinó al text que l’acompanya, escrit per Laura Ferrero.
Aquest enfocament crea un territori dexperimentació social i ofereix una alternativa a la uniformitat del comportament humà. En lloc de simplement observar els subjectes, Bernadó els involucra en el procés creatiu i els fa partícips plens del resultat final. És un enfocament que cerca establir una relació de confiança entre el fotògraf i el subjecte, i que permet que la imatge final sigui una representació més autèntica i veritable de la persona que està sent fotografiada.
Alejandro Castellote, per la seva banda, fa una anàlisi aguda i multifacètica de la trajectòria de Bernadó, explorant les diverses lectures que es poden fer de la seva feina i el seu enfocament artístic. La publicació, realitzada en coedició amb el MNAC de Barcelona i en col·laboració amb la galeria Senda de Barcelona, és una obra que no només explora el treball d’un artista, sinó que també s’endinsa a la mateixa naturalesa de la fotografia i la seva capacitat per a connectar-nos amb el món que ens envolta.
Durant la presentació, Bernadó va explicar aquest enfocament “relacional” i com aquesta tècnica li permet involucrar els subjectes en el procés creatiu i crear imatges més autèntiques i veritables. També va parlar del seu amor pels viatges i l’exploració, i com aquests han influït a la seva obra. Va ser una oportunitat per descobrir l’obra d’un artista únic al món de la fotografia contemporània. “Projecte ID” és una monografia que no només explora el treball de Bernadó, sinó que també aprofundeix en la naturalesa mateixa de la fotografia i la seva capacitat per connectar-nos amb el món que ens envolta.
Després de la recent inauguració de l’exposició monogràfica “Zush a Eivissa ”, a la Fundació Suñol de Barcelona, amb col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Evru/Zush torna per exposar part de la seva obra concebuda a Eivissa (1968-1983), un període fonamental per a l’artista, el qual experimenta amb formats i tècniques molt diferents mai vistes fins aquell moment. Precisament en aquella època, el 1968, el jove artista Albert Porta decideix convertir-se en Zush i dur a terme una estratègia d’autocuració creativa després del pas per l’hospital frenopàtic de Barcelona.
Si llegim en un mitjà de prestigi del món de l’art que un artista ha creat una personalíssima proposta absolutament coherent, enginyosa, sòlida i audaç al metavers, amb avatars i codis, llenguatges propis del món del videojoc o la realitat augmentada, amb imatges estereoscòpiques, colors i mons irreals, aportant un radicalment nou escenari al món de la creació, ens llençaríem a conèixer la proposta d’aquest avançat Artista.
Això ni més ni menys és el que ja va fer Zush, fa ni més ni menys de 40 anys!
Evrugo Mental State, un món tan real com el nostre propi, però existent en un lloc incert (que avui probablement traduiríem com a metavers) amb idioma propi, personatges que hi habiten, moneda, himne i tantes altres característiques pròpies a un món real va ser treballat i definit per ell durant anys i presentat en diferents contextos vam poder veure’l al MACBA, al Reina Sofia, les biennals de São Paulo oa la Documenta, i fins i tot a la fantàstica exposició dels “Magos De la Tierra” al centre Pompidou de la mà de Jean Huber Martin .
Aquest món real, ho ha estat i ho és i això ens demostra l’avançat en el seu temps que sempre va estar i està el nostre homenatjat, que es va llançar a investigar i crear (a través d’uns aparells, anomenats Computadores Personals i que eren inassolibles excepte per a uns pocs professionals o investigadors) i amb elles, a través d’eines que avui ens sorprendrien, continuar creant en aquest seu món fascinant. El WWW no havia estat llavors ni tan sols imaginat. Abans del nostre avui.
Diverses paraules com Scanahrome o Infografia es van haver d’inventar. Obres treballades a través de la digitalització i després en alguns casos impreses en aquells rudimentaris aparells que avui vindríem anomenar plotters.
Zush és sens dubte un pioner universal en aquest món i és per això que volem rendir aquest homenatge a aquesta feina seva.
“El que és meu són mitologies individuals. Sóc algú que genera la seva pròpia manera de pensar, de veure la realitat o de veure el món. El que m’interessa és ser un pont entre el seny i la bogeria”.
Evru/Zush
Renusa, 1989-1990
Acrylic painting on photography paper mounted on wood
200 × 100 × 5 cm
Així doncs, una vegada més, les campanes tornen a ser protagonistes a l’espai, aquesta vegada acompanyades de les seves cèlebres nagues, deïtats hindús amb faç i tors humà, generalment de dona, i cos de serp. D’aquesta manera, el desig de tornar a ser d’Evru es materialitza, sota la representació de serps, éssers que com el mateix artista muden la pell en un procés natural de renovació i creixement. Aquesta voluntat de transformació és una constant en la seva carrera, a través de moments d’inflexió que permeten reflexionar sobre conceptes com la identitat, l’alteritat o el pas del temps. Així, el desig de mort i renaixement és la declaració d’intencions d’un artista transgressor i inclassificable que es nega i es reafirma cada cop més rotund i immortal.
Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.
L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.
Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.
“He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.
Con motivo de la feria de arte By Invitation, organizada por el Círculo Ecuestre de Barcelona, La Roca Village, en colaboración con las galerías Senda y Lab36 y la artista Mina Hamada, ceden unas esculturas de la artista Mina Hamada para su exposición y venta solidaria a favor de la Fundación Lucha contra las Infecciones.
Paseo Colorido, Mina Hamada para La Roca Village, 2022
Las galerías LAB36 y Galeria Senda junto con Mina Hamada se suman desde el arte al proyecto solidario liderado por La Roca Village con la Fundación Lucha contra las Infecciones como parte de su compromiso y misión.
Las esculturas de Mina Hamada, artista japonesa afincada en Barcelona, forman parte del proyecto Paseo Colorido, que ha estado expuesto en La Roca Village desde verano. Como parte del programa DO GOOD de The Bicester Collection, a la que pertenece La Roca Village, el importe de la venta de estas 3 piezas de gran formato irá destinado a la Fundación Lucha contra las Enfermedades Infecciosas, presidida por el dr. Bonaventura Clotet.
Como el año pasado, el acceso será solo por invitación (contactar con la galería) 📩 y se realizarán una serie de conferencias en paralelo a la exposición.
El Círculo Ecuestre organitza aquest 2022 la seva tercera edició de By Invitation: Círculo Internacional de Arte Moderno y Contemporáneo, en la seu social del mateix club, situat al carrer Balmes, 169 Bis. Del 14 al 18 de desembre, vint-i-tres galeries, tant nacionals com internacionals, són les triades per a exposar obres representatives de l’art modern i contemporani en aquest espai barceloní. La iniciativa By Invitation sorgeix de la ment de l’empresari i polític Enrique Lacalle, vicepresident del Círculo Ecuestre, per a donar resposta a la necessitat d’oferir a la ciutat de Barcelona un esdeveniment artístic únic en un ambient exclusiu que faci sentir als assistents parteix d’un cercle especial. Tal ha estat l’èxit d’aquesta exposició anual que enguany el Círculo Ecuestre acull per tercer any consecutiu aquesta proposta.
Per a aquesta edició de By Invitation 2022, presentem part de les col·leccions d’alguns dels artistes que configuren l’essència de Galeria SENDA. En primer lloc, l’internacionalment conegut Jaume Plensa exposarà la seva espectacular escultura de bronze “Study for Martina” així com la seva obra a paper “Dee”. Els seus projectes, caracteritzada per la monumentalitat i l’exploració de la dualitat entre el material i l’immaterial, destaca per la seva capacitat per a crear escultures que transcendeixen el físic i exploren l’essència humana i la comunicació. Plensa és reconegut per les seves escultures públiques situades en ciutats de tot el món, que desperten la reflexió i la connexió emocional amb l’espectador.
S’uneix a aquesta cita artística les obres d’Antoni Tàpies, el destacat artista català conegut per la seva contribució al moviment de l’art informal o informalisme i per la seva exploració de la matèria i les textures en les seves representacions artístiques. Tàpies va desenvolupar un estil distintiu que combinava elements abstractes amb símbols i signes carregats de significat. La seva obra reflecteix el seu interès en l’espiritual i el metafísic, utilitzant materials quotidians com la terra, la sorra i objectes trobats, per a crear una expressió artística única que desafia les convencions tradicionals de l’art. Tàpies va deixar un llegat durador en l’art contemporani espanyol i internacional, sent reconegut com un dels artistes més influents del segle XX. Part del seu llegat es podrà veure exposat en aquesta edició de By Invitation amb obres com “LLULL XXXIV” o “Polze núm.2”.
El nord-americà Peter Halley també exposarà en el Círculo Ecuestre enguany. Peter Halley és un destacat artista l’obra del qual ha deixat una profunda empremta en l’àmbit artístic internacional. Reconegut per la seva participació en el moviment neo-geo dels anys vuitanta, Halley utilitza la geometria com a llenguatge per a explorar l’espai i el temps en la nostra societat contemporània. Les seves obres, amb formes geomètriques fredes i rectilínies, reflecteixen l’ordre tancat i sovint opressiu del nostre entorn urbà. A través de la seva característica textura Roll-a-tex i el seu ús expressiu del color, Halley estableix connexions amb l’Art Pop i la cultura de masses, oferint una mirada crítica i reflexiva sobre la nostra realitat social i política.
Yago Hortal i els seus llenços monumentals estaran penjats en les parets de la By Invitation III. Nascut a Barcelona, és un artista destacat per fusionar l’atzar i la consciència en el seu procés creatiu, convertint la tela en un escenari vibrant on el color cobra vida. El seu estil expressiu i apassionat convida l’espectador a experimentar sensacions tàctils, creant una connexió única entre l’obra i qui la contempla. Una desena dels seus llenços podran ser vists en les parets del Círculo Ecuestre.
El treball cronofotográfico de Xavi Bou també estarà exposat per a aquesta nova edició. Geòleg de formació i fotògraf per passió, Bou ha fusionat el seu amor per les ciències naturals amb la seva habilitat artística per a revelar la bellesa oculta dela naturalesa. Inspirat per les seves experiències en els aiguamolls del delta del Llobregat, Bou ha desenvolupat el seu projecte més emblemàtic, “Ornithographies“, que captura els patrons invisibles traçats pels ocells en el cel durant el vol. A través d’una combinació única d’art i ciència, Bou ha aconseguit desafiar la percepció humana i oferir una nova perspectiva del món natural. Per a aquesta exposició es comptarà amb tres de les seves fotografies de “Ornithographies”.
Túlio Pintoi la seva obra escultòrica “Complicity #34” estaran presents com a part de la proposta galerística de SENDA per a la By Invitation 2022. L’escultor brasiler desafia les lleis físiques a través de la seva obra, creant tensions i equilibris que desafien la gravetat. Amb una formació en Belles Arts i una especialització en escultura, Pinto utilitza una varietat de materials oposats, com el ciment, el ferro i l’aigua congelada, per a aconseguir una harmonia única en les seves obres.
L’última proposta de Galeria SENDA és Gonzalo Guzmán, un escultor madrileny que, en els seus recents projectes, empra els somnis lúcids com a font d’inspiració i exploració interior en el seu art. Les seves escultures, que representen les estructures metàl·liques dels seus somnis, desafien els límits de la realitat i la percepció. En qüestionar les nostres creences a través de l’art, Guzmán ens convida a reflexionar sobre el món que ens envolta i la nostra relació amb ell.
De la mà de Lab36, també exposarem els treballs realitzats per l’Albert Pinya i la Mina Hamada. Pinya, artista multidisciplinari, explora la dualitat humana i les tensions socials a través de les seves obres. Amb un estil provocatiu i una paleta vibrant, aborda temes com la identitat, el poder i la cultura contemporània. Les seves pintures i escultures, carregades de simbolisme i energia, inciten a l’espectador a qüestionar-se la complexitat del món modern i les interaccions humanes. D’altra banda, l’artista multicultural Hamada fusiona influències d’Orient i Occident en els seus expressius murals i obres d’art. Amb una paleta de colors càlids i formes orgàniques, Hamada convida l’espectador a explorar el seu món de somnis, on la joventut i la profunditat filosòfica s’entrellacen harmoniosament.
LAB36 – Booth E9
Galeria SENDA – Booth E9
Xavi Bou & Gonzalo Guzmán
Carlos Durán & Enrique Lacalle
Albert Pinya
Installation shot 2020
Installation shot 2021
En tractar-se d’un club social privat, l’accés per a gaudir de les exposicions serà només per invitació. Per a aconseguir una d’aquestes, s’haurà de contactar amb la galeria prèviament. A més, i en paral·lel a l’exposició, se celebrarà un cicle de conferències relacionades amb les obres presentades. Per a obtenir més informació respecte a la programació de la By Invitation III fes clic en el següent enllaci https://byinvitation.es/ i descobreix cada detall d’aquesta nova edició.
Esta mañana, de la mano de Chus Roig, hemos visitado a Evru Zush en su home studio en Barcelona.
Recordamos su exposición “Volver a ser” en Galeria SENDA hace ya casi tres años, una muestra de dibujos a lápiz de pequeño formato con los que presenta seres híbridos con cara humana y cuerpo de serpiente.
La obra de Evru Zush se caracteriza por la construcción de una mitología personal y autobiográfica, a partir de imágenes que parecen desbordarse y la creación de un estilo propio de escritura, dando lugar a múltiples universos paralelos que mantienen un sutil equilibrio donde la lógica de la composición apenas mantiene el caos bajo control.
Durante el proceso creativo de su última exposición en la galería, Evru Zush advirtió que los dibujos en los que estaba trabajando correspondían a la estructura iconográfica de las representaciones de las “Nagas”, deidades hindúes con faz y torso humano, generalmente de mujer, y cuerpo de serpiente. De esta manera, el constante deseo de “volver a ser” de Evru se materializa, en la presente exposición, en la representación de serpientes, seres que como el propio artista, mudan la piel en un proceso natural de renovación y crecimiento.
Exposición “Volver a Ser” Evru Zush en Galeria SENDA 2020
El 12 de enero a las 7 de la tarde se presentará LOVE SONG en Galeria SENDA
El trabajo de Elena Del Rivero abre camino a dos líneas independientes que dialogan entre sí: la histórica; que apunta al dolor colectivo de la pérdida, y la personal; que nace del proceso de construcción de nuestros pilares existenciales.
Esta exposición está dedicada a la vida y obra de Lawrence D. “Butch “ Morris (10.02.197 Long Beach CA.- 29.01.2013 Brooklyn, NY) cuya música se podrá escuchar durante el transcurso de la muestra por cortesía del legado del artista – con nuestro agradecimiento.
Del Rivero presentará una selección de obra extraída de diversos proyectos realizados a lo largo de su carrera que culminan en el concepto de admiración a la vida y a la experiencia – leitmotiv y esencia de la inspiración de la artista.
La artista Elena Del Rivero para Metal Magazine
En el contexto de la última etapa del ”Archivo del Polvo” (2001-2021), Love Song incluirá los 30 collages-assemblages que se presentaron en Es Baluard, Palma de Mallorca, construidos con las piezas de pintura rescatadas de su estudio de las obras destruidas durante el ataque del 11-S.
Desde “Letters from Home”, donde la artista ahonda en lo doméstico con la mesa de la cocina como estandarte, la artista propone una experiencia conceptual con paños de cocina-pinturas de diferentes años.
Elena incorpora, además, obras relacionadas con las ”Cartas a la Madre”, otro de sus grandes proyectos desde 1991, con elementos que ha utilizado de manera constante a lo largo de su carrera como agujas, pintura, bordado y telas.
La exposición se completa con ”Fragments of my Ruin”, obra en la que que todas sus preocupación éticas y estéticas de los últimos años se aúnan en una gran instalación.
Con una fotografía de Butch caminando por el barrio del East Village en Nueva York y tomada por Elena en el ano 2008 la muestra se cerrará junto a otras tomadas durante las manifestaciones del Black Lives Matter en el barrio del Soho. Las imágenes nos acompañarán en el discurrir de la visita a modo de reflexión sobre lo histórico, lo colectivo y lo personal en el contexto de un presente inmediato.
Retrato de Elena del Rivero junto a su obra
Los usos que la artista le da a los materiales consiguen estructurar de forma orgánica las fases surgidas a raíz de los atentados, también lo hacen sus derivas y reflexiones personales que se consolidan en una fuerte narrativa fuente de su mismo proceso artístico.
En palabras de la directora de Es Baluard (Museo de Arte Contemporáneo de Palma de Mallorca), Imma Prieto: “La importancia del proyecto de Elena Del Rivero radica en la conexión que se establece entre un hecho concreto, el 11-S, y una relación que une pasado, presente y futuro.”
ARTIST BIO
Elena del Rivero vive y trabaja en Nueva York, EE.UU., desde 1991. Ha llevado a cabo exposiciones individuales en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid); New Museum (Nueva York), Corcoran Gallery of Art Washington D.C.); International Center of Photography (Nueva York); The Drawing Center (Nueva York); o el Museo Patio Herreriano de Valladolid, entre otras.
