ARCO Madrid és una cita anual obligatòria en la qual portem més de 30 anys assistint, però enguany no ens conformem a continuar fent les coses igual que sempre. En aquesta edició, apostem per una nova manera de participar que fos més sostenible i assumim la nostra responsabilitat amb el medi ambient.
Reducció de residus
Un dels desafiaments més significatius que enfrontem com a expositors en les fires és el transport i l’embalatge de les obres d’art. Aquest procés no sols és crucial per a garantir la seguretat de les peces, sinó que també pot generar una gran quantitat de residus, especialment plàstics.
Aquest any, ens vam proposar abordar aquest desafiament de manera diferent, amb un enfocament en la sostenibilitat i la reducció de residus. Una de les primeres mesures que prenem va ser reemplaçar els tradicionals embalatges de plàstic per capses de cartó reciclat i mantes. Anteriorment, les pintures i escultures solien embolicar-se en paper de bombolles per a la seva protecció durant el transport. No obstant això, enguany, vam fer una capsa de cartó específicament per a cadascuna de les pintures i embalem acuradament les escultures amb mantes. Aquesta simple elecció ens va permetre reduir significativament la nostra petjada de plàstic i continuar garantint la seguretat de les obres. A més, en utilitzar cartó reciclat, estem donant suport a l’economia circular i fomentant pràctiques més sostenibles en tota la nostra cadena de subministrament.
Reutilitzant recursos: la segona vida de la moqueta
A més, vam tenir l’oportunitat de reutilitzar la moqueta que recobria una part de la fira. Aquesta moqueta, que d’una altra manera hauria estat rebutjada en finalitzar l’esdeveniment, va ser una valuosa font de material per a nosaltres. Gràcies a la col·laboració amb l’organització d’ARCO, ens van permetre prendre aquesta moqueta i donar-li una segona vida. Ara, aquesta moqueta reciclada s’està utilitzant per a embolicar les nostres escultures durant el transport. La seva textura suau i embuatada proporciona una excel·lent protecció per a les obres d’art, assegurant que arribin al seu destí en perfectes condicions.
Compromesos amb un futur sostenible en el món de l’art
El món de l’art enfronta desafiaments significatius en termes de sostenibilitat. Des de l’ús intensiu de recursos en la producció d’obres fins a la generació de residus durant embalatge i transport, moltes pràctiques en la indústria no són respectuoses amb el medi ambient. A més, l’organització d’exposicions i esdeveniments artístics pot tenir un impacte significatiu en termes de consum d’energia i generació de residus. No obstant això, a mesura que la consciència sobre la importància de la sostenibilitat creix, també ho fa el nombre de persones i organitzacions dins del món de l’art que estan compromeses amb pràctiques més respectuoses amb el medi ambient. Amb mesures com la reutilització de materials i l’adopció d’energies renovables, s’estan fent esforços per a fer que el món de l’art sigui més sostenible.
Entenem que cada petita acció compta quan es tracta de protegir el nostre planeta, i estem compromesos a fer la nostra part com a membres de la comunitat artística. En prendre mesures concretes per a reduir el nostre impacte ambiental i promoure pràctiques més sostenibles, estem fent un pas en la direcció correcta cap a un futur més verd i pròsper.
En resum, la nostra experiència a ARCO enguany no sols va ser sobre exhibir art, sinó també sobre fer-ho d’una manera que respecti i protegeixi el medi ambient. Estem orgullosos d’haver pres mesures significatives cap a un embalatge més sostenible, i esperem que aquesta iniciativa inspiri a uns altres en la nostra indústria a adoptar pràctiques més responsables.
El compte enrere ha començat. ARCO Madrid està molt a la vora i des de Galeria SENDA estem acabant d’ultimar tots els detalls perquè enguany puguem mostrar-vos en el nostre estand, el 9B23, les últimes creacions dels nostres estimats artistes de la casa.
Per a la nostra trenta-unena participació a ARCO, una de les fires més influents del panorama internacional, hem convidat als que són pilars de la nostra identitat i història com a galeria, així com a noves propostes joves i emergents.
Aquest any estem molt feliços de mostrar-vos part del nou projecte fotogràfic de Jordi Bernadó, “LAST & LOST”. Aquesta sèrie de vuit fotografies, que es mostren en una exposició individual a Galeria SENDA i que formen part d’un projecte més ampli, qüestionen els reptes ecològics i filosòfics del present, tractant qüestions com la sostenibilitat, la relació entre la tecnologia i la naturalesa, els horitzons del nostre futur o el paper que ocuparà la democràcia en aquesta marabunta de noves amenaces ambientals. Les fotografies de “LAST & LOST” retraten llocs perduts, ecosistemes en perill, zones inhabilitades a causa de la pol·lució i formes de vida que lluiten per sobreviure en paratges pràcticament erms. L’artista es converteix, llavors, en testimoni i espectador de les catàstrofes ecològiques en un estat ambigu entre existir i el no poder ser; sobreviure.
Jordi Bernadó. Old Tjikko, Mörkret, Sweden (S 6.2)cc (2022) Impressió UV en metacrilat, muntada sobre dibond., 180 x 240 cm
Un altre dels artistes que vertebren i donen forma a la personalitat de la nostra galeria és Jaume Plensa, el famós escultor barceloní amb una projecció internacional inigualable. Per a aquesta edició d’ARCO Madrid, Plensa presenta el seu treball basat en les contradiccions: la llum i la foscor, la petjada del passat i l’obertura cap al futur, les contradiccions naturals i les creacions de la mà de l’home, la immensitat del soroll i les esferes més íntimes del silenci.
Jaume Plensa. Who Are You? VI (2016) Bronze, 38 x 15 x 15 cm
En contrast, Anthony Goicolea ens demostra que l’art pot significar visceralitat, plasmant en les seves obres plàstiques els diferents prismes i perspectives de qüestions socials com el gènere, la cultura o les tradicions. Goicolea bolca en els seus treballs artístics la seva història personal i familiar, marcada per néixer cubà, ser gai i practicar la religió catòlica en el sud del país a principis dels anys setanta. Aquests factors van forjar la seva consciència de les construccions socials, com les tradicions regionals o els rituals, i de com aquests elements influeixen en les nostres identitats i les defineixen. En aquesta edició d’ARCO, Goicolea mostrarà obres a grafit i sobre oli, on els visitants podran trobar-se enfront de subjectes que bé podrien ser trets de representacions teatrals o de novel·les.
Anthony Goicolea. The Magician’s (2023) Oli sobre tela, 127 x 254 cm
Una altra artista convidada a exposar en el nostre estand a ARCO Madrid és la xilena Sandra Vásquez de la Horra. A través d’una multiplicitat de tècniques que van des de les peces tridimensionals, el carbonet, l’aquarel·la i la cera; Vásquez de la Horra traça cossos que concep com a entitats geogràfiques. Aquests cossos, ara territoris, es divideixen en dos plans: el físic-terrestre i el místic. En l’aspecte físic, l’artista narra amb el seu treball la càrrega política de resistència del poble contra la dictadura xilena. D’altra banda, en l’aspecte místic, Vásquez de la Horra utilitza el concepte dels set plans o xacres per a dialogar a l’uníson entre l’univers i la Terra.
Sandra Vásquez de la Horra. Las Cholitas (2024) Grafit i aquarel·la sobre paper encerat, 106 x 77 cm
També es caracteritza per la creació de formes úniques i fantàstiques l’Evru Zush. Amb una fusió de tècniques i disciplines, Zushpresenta la seva sèrie “Naga”, formada per criatures que semblen sortir d’una pel·lícula de ciència-ficció.
Evru Zush. Sèrie Naga(2018) Grafit sobre paper, 24.7 x 9.7 cm
Endemés comptarem amb la presència de la valenciana Elena del Rivero, una artista consolidada que, des de Nova York, continua produint els seus projectes artístics. L’obra d’Elena Del Rivero es divideix en dues línies: una històrica, explorant el dolor col·lectiu de la pèrdua, i una altra personal, centrada en la construcció de pilars existencials.
Elena del Rivero. Flying Letter #24(2011-2014) Dibuix, 73 x 54.6 x 21.5 cm
Stephan Balkenhol també participarà a ARCO Madrid amb la seva obra a fusta “Man with pink tie”. Balkenhol ha aconseguit al llarg dels anys consolidar-se com un artista que persevera per reintroduir l’escultura figurativa en l’escena contemporània actual. Les seves obres policromades es caracteritzen pel contrast entre les estelles i encenalls que Balkenhol deixa en tallar amb efusivitat la matèria primera de les seves creacions, la fusta; i les zones polides d’aquesta mateixa.
Stephen Balkenhol. Man with pink tie (2022) Fusta tallada, 120 x 95.5 x 11.7 cm
Un altre artista de talles monumentals que s’uneix a la cita amb ARCO Madrid és el madrileny Gonzalo Guzmán. L’artista presenta en aquesta edició d’ARCO el seu nou projecte escultòric a través del qual Guzmán ha tractat d’explorar el jo interior utilitzant els somnis lúcids com a eines d’inspiració i autoconeixement per a crear obres que desafien el nostre sistema de creences. És per tot això que les seves escultures representen les estructures metàl·liques que apareixen en els seus somnis i explora la possibilitat de reproduir el subconscient en la realitat.
Gonzalo Guzmán. Menhir_06(2023) Acer inoxidable, 275 x 100 x 60 cm
Compromès a seduir la mirada amb les obres que crea amb la condició de convidar a la reflexió, Gino Rubert representa experiències i emocions a través d’una fusió de disciplines artístiques. Amb una complexa tècnica que barreja el collage de fotografies i materials quotidians amb l’acrílic i l’oli, l’artista ens representa la figura de la nova dona i el nou home, les seves funcions, disfuncions, conflictes i retòriques.
Gino Rubert. La Barana (2024) Mixta/tela, 55 x 46 cm
Yago Hortal manté una estreta relació entre l’obra d’art en si i la mateixa pintura d’acció. Per a Hortal, el llenç forma part d’una performance en la qual l’artista crea conscientment formes de color espontànies en una gamma infinita, expressant passió i vivacitat. La pintura sembla sortir-se del llenç, provocant el desig de voler tocar-lo.
Un altre artista que destaca per la seva espectacularitat compositiva és Xavi Bou. Amb la seva coneguda sèrie “Ornitographies”, un projecte de cronofotografia que revela els patrons invisibles que els ocells tracen en el cel quan volen, Bou crea un balanç entre l’art i la ciència i, al seu torn, construeix una sèrie d’obres carregades de poesia visual que hipnotitzen als espectadors.
Xavi Bou. ORNITOPGRAPHY #275 (2018-2019) Impressió digital sobre Hahnemühle Fine Art Pearl 285 gr/m2, 140 x 200 cm
Peter Halley estarà com a artista en el nostre espai Artist Project, amb una mostra individual que connecta les seves etapes passades amb la seva obra més recent. En aquesta exposició els visitants podran analitzar al detall la peça més emblemàtica de l’artista: “Exploding Cell” (1983). L’animació que representa aquest ordinador està directament inspirada en la Guerra Freda i els estralls que va implicar aquesta.
Enguany també podrem gaudir de l’obra de l’artista multidisciplinària Glenda León, tant en el nostre programa general, com a convidada en la sessió especial denominada “La orilla, la marea, la corriente: un Caribe oceánico”, un espai expositiu dins d’ARCO amb vint-i-tres artistes convidats que estarà comissariat per Sara Hermann, comissària cap del Centre Cultural Eduardo León Jimenes (República Dominicana), i Carla Acevedo-Yates, del Museum of Contemporary Art Chicago.
Glenda León. Sueño concreto de Miró (2022) Formigó i acrílic, 20 x 20 x 7 cm
Esperem, amb molta il·lusió, poder veure-us pels passadissos d’ARCO gaudint de l’art que es condensarà aquests dies a Madrid i que, per descomptat, puguem conèixer-nos en l’estand 9B23 de la galeria. Si vols sorprendre’t amb una proposta galerística àmplia i rica en disciplines, sempre tindràs un racó on escapar-te de l’ambient aclaparador que una fira tan imponent com ARCO pot causar. SENDA sempre serà un espai, el camí, on tornar a trobar-se.
El Premi d’Adquisició de la Col·lecció SOLO a la fira ARCOmadrid 2023 ha estat atorgat a l’obra ‘L’alliberament del mite (2022)’ de l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra, el seu treball s’ha exposat a l’estand de Galeria Senda (9B21). Aquesta peça serà inclosa a la propera exposició de l’Espai NOMÉS titulada “Protection No Longer Assured“, que es durà a terme a partir del 10 de març i que explorarà diferents nocions del sublim.
El lliurament del guardó va anar a càrrec de Pablo Martínez, CEO de la Col·lecció SOLO, i Óscar Hormigos, el seu Chief Creative Officer, a més de Maribel López.
D’esquerra. a dreta: Maribel López, Pablo Martínez, Óscar Hormigos i Carlos Durán.
Moltes felicitats a l’artista! També volem expressar el nostre agraïment tant a la Col·lecció SOLO pel seu compromís i suport a l’art contemporani, com a la fira #ARCOmadrid per oferir una plataforma tan important pel món de l’art.
SANDRA VÀSQUEZ DE L’HORRA, L’Alliberament Del Mite 2022
Ja ho anunciava Richard Wagner quan va encunyar el terme “Gesamtkunstwerk”, referint-se a l’òpera com una obra d’art total que integra les sis arts: pintura, escultura, música, poesia, dansa i arquitectura.
L’ideal wagnerià cerca una fusió entre tots els elements participatius de l’òpera, com ha fet Jaume Plensa, conegut per la seva visió artística multifacètica. L’artista català ha assumit el desafiament de dirigir la producció escènica de l’òpera Macbeth coincidint amb el 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La coneguda òpera de Verdi s’estrena aquest 16 de febrer sota la direcció de Josep Pons, amb una poderosa presència estètica i ritual de Jaume Plensa. Inspirat pel Macbeth de Shakespeare, l’artista confessa que “és una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”.
Plensa afirma que “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, Lady Macbeth i altres personatges de l’obra“, que va dirigida “al sentit més profund de l’ésser humà”. Amb tot això, per a Plensa, Macbeth representa una obra teatral profundament introspectiva que ressona amb l’experiència humana universal. Ell explica que cada personatge de l’obra és una representació d’aspectes diversos de l’ésser humà, convidant l’espectador a explorar la seva pròpia psique a través de la narrativa operística.
“He volgut fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça”. A través del vestuari, amb la majoria de vestits fora de la seva època, treballant en la coreografia al costat d’Antonio Ruiz i il·luminació amb Urs Schönebaum, Jaume Plensa pretén acostar a l’espectador una visió més espiritual de l’obra, plasmant de la millor manera possible el viatge a través de l’imaginari característic de l’escultor. El seu objectiu és portar a l’espectador a un viatge espiritual a través del ric imaginari que caracteritza el seu treball com a escultor.
