Reflexión

Sandra Vásquez de la Horra rep el Premi Käthe Kollwitz

Posted on by SEO Senda

Des de Galeria SENDA, ens complau anunciar que l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra ha estat guardonada amb el Premi Käthe Kollwitz. Per a aquells que no sàpiguen sobre la història d’aquest guardó anual, va néixer en 1960 i porta el nom de l’artista alemanya Käthe Kollwitz. Kollwitz va ser una pintora, escultora i gravadora del corrent realista, molt compromesa socialment a aquest estil durant el segle XIX i que va abraçar l’expressionisme a principis del segle XX. L’Akademie der Künste – Acadèmia de les Arts de Berlín – ha concedit enguany el seu premi a Vásquez de la Horra, que porta instal·lada a Alemanya des de 1995.

Més sobre l’artista

Sandra Vásquez de la Horra, nascuda l’any 1967 en Vinya de la Mar (Xile), es va graduar de Comunicació Visual en la Universitat del Disseny de la seva ciutat natal i, posteriorment, va finalitzar els seus estudis de Belles arts en l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf (Alemanya). Ja a l’estranger, en el 2002, va estudiar fotografia, cinema i nous mitjans a la Kunsthochschule für Medien Köln – Acadèmia d’Arts Visuals de Colònia. Destacar també que des que es va instal·lar en 1995 a Alemanya, continua produint les seves obres des de Berlín. Per tant, podem observar la gran estima i el llaç indissoluble que l’artista i el país germànic han creat després d’anys vivint i creant projectes nous des d’allà.

Enguany, Vásquez de la Horra ha exposat en el Goethe-Institut de Santiago de Xile i en 2022 va participar en la 59a Biennal de Venècia. L’artista ja ha estat homenatjada amb àmplies exposicions individuals com la del Denver Art Museum amb “The Awake Volcanoes” (2024) o, per exemple, la que es va dur a terme en la galeria, “Aura” (2022).

El perquè de l’estil personal de Vásquez de la Horra

En els treballs de Vásquez de la Horra, l’artista utilitza llapis de cera per a construir un imaginari fosc que evoca a un món imaginari i fantasiós que toca temes subversius com la religió, la mitologia, el sexe, la cultura popular, les xarxes socials o la mort. Mitjançant aquesta execució distòpica, l’espectador s’introdueix en un univers de criatures fictícies i encantades caracteritzades per preocupacions carnals i psicològiques, un recurs que Vásquez de la Horra fa servir per a fer-nos reflexionar sobre qüestions socials que ens afecten directament encara que, moltes vegades, les deixem de costat. Per tant, podríem dir que és una artista el llenguatge visual de la qual tematitza els conflictes als quals s’enfronta la societat actual.

Les seves obres reuneixen una sèrie d’arquetips de la consciència col·lectiva, qüestions de gènere i sexualitat, reflexions interculturals i temes de pràctiques espirituals. El perquè d’aquest discurs artístic tan arrelat a la protesta social té la seva explicació quan es coneix la biografia de l’artista. Vásquez de la Horra va créixer en una època que, després del cop d’estat de la Junta Militar xilena en 1973 i la presa del poder per Augusto Pinochet, va estar dominada per la tortura, la repressió, els desapareguts i les nombroses violacions dels drets humans durant més de disset anys.

Amb la volta de la democràcia en 1990, la població va poder digerir i assumir la història del país, la petjada del qual es pot apreciar en l’obra artística de Sandra Vásquez de la Horra. A més de mostrar les barbàries que el seu país va viure, en els seus projectes mostra les seves confrontacions familiars, les mitologies de la població indígena i la dominació colonial dels europeus a Amèrica Central i del Sud.

Els dibuixos que Vásquez de la Horra crea són tant de petit com de gran format, sobre paper i cartó, i es caracteritzen per la seva densitat, colors i precisió. Algunes de les seves creacions estan banyades en cera, tractament que afegeix profunditat al dibuix i li permet construir obres tridimensionals en forma d’acordió.

Premi i celebració

Amb motiu de la cerimònia de lliurament del Premi Käthe Kollwitz, la Akademie der Künste exposarà una selecció de les obres de Vásquez de la Horra; un total de més de 60 dibuixos, fotografies i objectes que s’exposaran en una instal·lació site-specific. La cerimònia tindrà lloc en la mateixa Akademie der Künste el 18 de juny a les 19h i la seva exposició especial es podrà visitar entre els dies 19 de juny i 25 d’agost.

Un nou doctorat per a Jaume Plensa

Posted on by SEO Senda

Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.

La seva narrativa artística

El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.

Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.

Premis i reconeixements

Per tot això, no és estrany pensar que Jaume Plensa ha estat guardonat en diverses ocasions, tant per la seva labor artística com social. Aquí a Espanya ha estat premiat ni més ni menys que amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (2012) o la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura (2021), juntament amb altres personalitats del món de l’art com l’actor Javier Bardem o el grup musical Amaral. No obstant això, en aquest blog volem celebrar i felicitar a Jaume Plensa per aconseguir el seu quart títol honoris causa, aquesta vegada per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA). Altres doctorats que Plensa porta a la seva esquena són els concedits per la School of the Art Institute de Chicago (2005), la Universitat Autònoma de Barcelona (2018) i la Universidad Internacional Méndez Pelayo (2022).

Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.

Behind the Walls, la nova cara de Plensa al Rockefeller Center

Posted on by Becario Practicas

El Rockefeller Center es transforma en un espectacular parc d’escultures per a donar pas a la Frieze Sculpture 2019, una exposició monumental que fusiona art i arquitectura en el cor de Nova York. Des del 25 d’abril fins al 28 de juny de 2019, aquest icònic edifici albergarà una col·lecció única de vint impressionants obres d’artistes de renom internacional, com Jaume Plensa, Goshka Macuga, Ibrahim Mahama, Joan Miró, Paulo Nazareth, Sarah Sze i Hank Willis Thomas, entre d’altres.

Un dels punts destacats de l’exhibició és la imponent escultura “Behind the Walls” de Jaume Plensa, una figura d’una nena de 7.5 metres d’altura feta de resina blanca, amb les mans cobrint-li els ulls. Situada en l’entrada dels Channel Gardens en la Cinquena Avinguda, aquesta obra convida els espectadors a reflexionar sobre la ceguesa autoimposada i la necessitat d’enfrontar la realitat. Per a Plensa, la peça és una representació directa de com, a vegades, ens tanquem al món que ens envolta per a sentir-nos més còmodes, i espera que l’obra funcioni com un mirall per als espectadors, incitant-los a examinar les seves pròpies vides i eleccions.

La curadoria de la Frieze Sculpture 2019, a càrrec de Brett Littman, director del Garden Museum, ha aconseguit crear una experiència artística envolupant que atreu visitants de tot arreu. Encara que inicialment dubtava a col·locar l’escultura de Plensa en aquesta ubicació, Littman va reconèixer que era el lloc perfecte per a aquesta obra provocadora, capaç d’encuriosir i la introspecció en aquells que la contemplen. A més de “Behind the Walls“, les obres d’altres destacats artistes internacionals adornen els voltants del Rockefeller Center i els diferents lobbies dels edificis circumdants, creant un paisatge urbà ple d’art i significat. Això ha estat gràcies a l’associació de Frieze New York i la companyia immobiliària Tishman Speyer, que obrirà les portes d’aquests espais emblemàtics per a omplir-los amb la monumentalitat de les vint peces exposades.

«És gairebé la manera en la qual jo em sento cada matí» va manifestar Littman. «Tu poses les teves mans sobre els teus ulls i penses: “No puc creure que hàgim de bregar amb un altre dia com aquest”».

Per part seva, Jaume Plensa confessa que és una peça molt directa. «En moltes ocasions estem encegant-nos amb les nostres mans per a sentir-nos en una posició més còmoda». En un nivell personal, l’artista espera que l’obra pugui funcionar a l’espectador com un mirall en el qual «puguis mirar dins de tu i pensar en les teves opcions, les teves aptituds, la qual cosa estàs fent en la teva vida».  (Quinn, 2019)

Des de la grandiositat de les obres d’Ibrahim Mahama fins a la delicadesa de les creacions de Joan Miró, cada peça en exhibició ofereix una perspectiva única sobre temes que van des del personal fins al polític, l’espiritual i el social. És una oportunitat única per a submergir-se en el món de l’art contemporani i explorar les diverses formes en què els artistes interpreten i responen al món que els envolta.

Frieze Sculpture 2019 en el Rockefeller Center és molt més que una simple exposició; és un testimoniatge del poder de l’art per a inspirar, provocar i transformar, i una celebració del paper fonamental que juga en la nostra societat. Fins al 28 de juny, els visitants tenen l’oportunitat de ser part d’aquesta experiència única que fusiona la bellesa estètica amb la reflexió profunda, en el cor de la Gran Poma.