Un nou doctorat per a JAUME PLENSA

Actualment, en el món de l’art, un dels noms que ressonen més és el del famós artista Jaume Plensa. Després d’una llarga trajectòria plena d’èxits en diversos àmbits artístics, Plensa s’ha convertit en l’exemple d’artista multidisciplinari, havent deixat la seva petjada personal en moltes de les disciplines artístiques existents. Des de les seves enormes produccions escultòriques fins a les seves pintures simbòliques, passant fins i tot per l’àrdua tasca de muntar l’escenografia d’una òpera en el Gran Teatre del Liceu, podem observar que Jaume Plensa s’ha atrevit amb tota mena d’aventures artístiques que l’han convertit en l’artista internacional que totes i tots coneixem.

La seva narrativa artística

El seu treball va aconseguir impactar a l’altre costat del toll gràcies al seu videoescultura interactiva «Crown Fountain», situada en el Millenium Park de Chicago. Aquesta producció va aconseguir catapultar la seva fama internacional, sent un exemple clar la gran quantitat d’obres de Plensa que alberguen institucions i països de tot el món com «Endless» en el Museu d’Art Raclin Murphy (els EUA), «Wonderland» en Calgary (Canadà) o «Nomade» a Antíbol (França). Les seves escultures i instal·lacions d’art públic, per la qual cosa és majorment conegut, conviden sempre a la contemplació silenciosa, a connectar amb l’espiritualitat, amb el cos i amb la memòria col·lectiva. Les seves peces inciten, doncs, a la reflexió profunda i a establir un diàleg necessari entre l’individu i el seu esperit crític, amb la condició de visibilitzar problemàtiques socials com ara la vulneració de drets humans, l’opressió, les desigualtats o les injustícies.

Per a transmetre tota aquesta narrativa basada en la conscienciació, un punt en comú que connecta a tots els seus projectes, és la monumentalitat que embolica al conjunt de les seves obres. No tan sols quan es parla de les dimensions d’aquestes, sinó més aviat quan es tracta de comprendre el perquè d’aquesta grandiositat que ens fa sentir part de la lluita social. Els seus rostres d’ulls tancats, les seves escultures de cossos pensatius o les seves instal·lacions compostes amb lletres de diversos alfabets, són la prova d’una humanitat que ha d’activar els cinc sentits, meditar sobre el context que l’envolta i dissoldre fronteres per a unir-se en un mateix llenguatge: el de la concòrdia i la pau.

Premis i reconeixements

Per tot això, no és estrany pensar que Jaume Plensa ha estat guardonat en diverses ocasions, tant per la seva labor artística com social. Aquí a Espanya ha estat premiat ni més ni menys que amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (2012) o la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura (2021), juntament amb altres personalitats del món de l’art com l’actor Javier Bardem o el grup musical Amaral. No obstant això, en aquest blog volem celebrar i felicitar a Jaume Plensa per aconseguir el seu quart títol honoris causa, aquesta vegada per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA). Altres doctorats que Plensa porta a la seva esquena són els concedits per la School of the Art Institute de Chicago (2005), la Universitat Autònoma de Barcelona (2018) i la Universidad Internacional Méndez Pelayo (2022).

Des de Galeria SENDA volem donar-li un calorós aplaudiment a aquest artista català que ha aconseguit trencar fronteres i exposar un art pensat per a ser mostrat al món. Perquè les seves obres continuïn impactant en la vida de moltes persones i en els escenaris urbans de tots els països del món. Perquè es continuïn premiant les narratives dels seus projectes i l’empremta que aquestes tenen en la nostra societat.

Les noves portes escultòriques per al Liceu en el seu 175 aniversari per Jaume Plensa

Les portes que l’artista català Jaume Plensa ha dissenyat per a l’entrada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona en homenatge a la música, Antoni Gaudí, Joan Miró i la “diversitat” de Les Rambles de Barcelona, se sumen a la celebració del 175 aniversari de la inauguració del Liceu.

Plensa ha assegurat que amb les portes del vestíbul ha volgut homenatjar les reixes de Gaudí i també les constel·lacions de Miró, per això les ha batejat com “Constel·lacions”, així com “l’artèria de la diversitat” de Barcelona que per a ell són Les Rambles. “Constel·lacions” s’instal·larà en les tres arcades de l’entrada principal del teatre i s’integrarà sense afectar altres elements incorporats amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Fotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Les portes de Jaume Plensa que s’incorporaran en l’entrada del Liceu

Plensa ha subratllat que les portes són un conglomerat de lletres que creixen, amb el color de la llum de lluna, i ha remarcat que la humanitat està marcada per la llengua, i que per això, en la seva creació, ha volgut mostrar “alfabets de moltes cultures”.

Ja coneixeu el meu món de textos i alfabets. M’agrada barrejar diferents cultures perquè crec que estem molt bé quan estem junts, mantenint la nostra individualitat i petites diferències, però què bé estem quan estem junts! I aquestes portes crec que són un homenatge a la diversitat, més encara en Les Rambles, que són l’artèria de la diversitat a Barcelona“.

Jaume Plensa

Malgrat admetre que odia les portes, així com tot el que tanca, l’artista ha remarcat que com més veu el disseny més li agrada – les portes s’obriran verticalment – i creï que han estat un encert. A més, ha remarcat que serviran també per a “dignificar la zona” en el que ha definit com un regal del Liceu a la ciutat i es converteixen en el nou rostre del teatre. Preguntat per si tem que les portes puguin ser danyades, ha dit que proporcionarà un acabat que admet molt bé la restauració sense complicacions.

Es tracta d’unes peces “bastant lleugeres” en paraules de l’artista, d’uns 500 quilograms cadascuna d’elles i un gruix d’1 centímetre d’acer, que els proporciona rigidesa i lleugeresa al mateix temps. El president del Liceu, Salvador Alemany, i el director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, han confiat que les portes estiguin instal·lades a l’inici de la temporada 2022-2023, cap a finals de setembre. Han costat uns 750.000 eurosPlensa no ha volgut cobrar els seus honoraris -, dels quals un 50% ho assumeix Fundació ACS, un 35% a través dels fons Feder i el 15% restant pel teatre, com informa Europa Press.

Extracte de El Mundo

Imatge de la maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

La maqueta de l’obra de Plensa para al Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU

Les portes presentaven dos reptes extraordinaris – afegeix Plensa“. “Un és el propi edifici, que tothom diu que és horrorós, però jo crec que quan s’acumula l’horror acaba sent meravellós. Jo no tocaria ni una coma d’aquest edifici. Els llums de l’entrada m’encanten. I la segona, és que estem davant una obra extraordinària de Miró en Les Rambles que crec que ha marcat de manera molt forta moltes coses de la ciutat, fins i tot el moment tràgic de l’atemptat a la ciutat, que va acabar just davant”.

En aquestes «Constel·lacions» volia retre homenatge al Liceu, a la música, però també pensar en un arquitecte que ens ha donat molts dies de glòria a la ciutat que és Gaudí, i el títol el trio precisament per aquest món de constel·lacions de Miró, que és a qui molt especialment vull homenatjar”, va afegir.

Extracte de La Vanguardia

Fotografia de Jaume Plensa amb la seva maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Plensa, amb la maqueta de la seva obra para el Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU