The Armory Show 2023, GLENDA LEÓN

Glenda León (Cuba, 1976), després de la seva participació en la Biennal de l’Havana amb la instal·lació Mecànica Natural, empren una reflexió dialèctica sobre la fragilitat i força de la naturalesa. En un gest simbòlic d’empoderament, l’artista transforma la pols d’ala de papallona, en una galàxia imaginaria descobrint el seu poder al·legòric i desvelant l’invisible als nostres ulls.

Glenda León crea obres d’art en diferents llenguatges com ara vídeos, instal·lacions o intervencions públiques en les quals examina la relació d’elements artificials i naturals de manera que els objectes corrents es transformen i revelen el seu poder metamòrfic. Aquesta capacitat de nous significats a través del procés de contextualització, manipulació i associació dels objectes serveix de caixa de ressonància per a qüestionar-se grans preguntes.

A Mecànica Celeste, l’artista potencia una visió holística de l’Univers: tots els éssers vam ser concebuts per la mateixa energia amb la qual es va crear el Cosmos. Així doncs, l’artista es serveix d’un element íntim com la pols de les ales de papallona per a proposar un viatge metamòrfic que suscita qüestions ontològiques i epistemològiques. Glenda León amplifica les qualitats d’un material fràgil en una acció, quasi científica, de descobriment i de deconstrucció d’una papallona a partir d’etapes d’acostament i escales. 

L’ús de la pols d’ales de papallona a l’obra de Glenda León, s’inscriu dins d’aquesta línia del seu treball a la que qüestiona la representació de la realitat per mitjans tradicionals i assumeix la funció de materials no convencionals com el seu propi cabell, flors, plomes, cintes de casset, xiclets o sorra. La papallona és un símbol d’empoderament d’allò que anomenem incorrectament “dèbil” però que simplement és “fràgil”; una fragilitat incrementada per l’impacte negatiu de l’explotació dels nous recursos naturals. Potser no es valora en tota magnitud l’importància de l’existència de les papallones en elements vitals com ara la contribució de la pol·linització de les flors, la inclusió de la cadena tròfica com aliment per les aus o mamífers insectívors i inclús com índex de referència per als estudiants de la salut dels ecosistemes.

Glenda León ens presenta la seva visió de la vida com un camí de creixement espiritual i del paper que l’art pot tenir en aquest procés. La immensitat representada per les ales d’aquest petit ésser pot convertir-se en un espai del qual mirar per retrobar, o recordar, la bellesa infinita que ens circumda i, sovint, es manté oculta als nostres ulls.

ROBERT MAPPLETHORPE, Hunted Obsession

Robert Mapplethorpe va néixer en 1946 en Floral Park, Nova York. En la dècada de 1970, va emergir com a artista a Nova York, coincidint amb l’auge de la fotografia com a art i l’explosió de les cultures punk i gai. Inicialment format en pintura i escultura, es va inclinar cap a la fotografia, creant collages eròtics i després les seves pròpies imatges amb Polaroid. Les seves exposicions van mostrar nus eròtics, naturaleses mortes i retrats de celebritats amb una cambra de gran format.

A la fi de la dècada de 1970, el treball de Mapplethorpe va adoptar un estil reminiscente al de Helmut Newton i Man Ray. Mapplethorpe va continuar explorant temes homoeróticos explícits, la qual cosa va provocar debats sobre el finançament públic per a les arts visuals durant la tumultuosa dècada de 1980. Malgrat l’ús ocasional de color, Mapplethorpe va preferir la fotografia en blanc i negre, utilitzant-la per a explorar paradoxes i relacions binàries.

En les seves obres, desafia les distincions de gènere convencionals, difuminant la identitat en autoretrats i col·lapsant dualismes a través d’imatges simbòliques. El desenvolupament del seu treball durant les últimes dues dècades de la seva vida revela una visió forta i consistent de la realitat, mentre intentava unir oposats com l’ordre i el desordre, la vida i la mort, i l’home i la dona, esforçant-se per trobar l’equilibri perfecte entre forma i
contingut.

No m’agrada la paraula ‘xocant’. Busco l’inesperat. Busco coses que mai he vist abans… Tenia l’oportunitat de prendre aquestes fotos. Vaig sentir l’obligació de fer-ho.
– Mapplethorpe, 1988

Les fotografies de Mapplethorpe són fàcilment recognoscibles: la intimitat i sensualitat en el tema i la delicadesa amb la qual són capturades; l’erotisme i vigor accentuats per ombres nítides i saturades, gairebé monocromàtiques; l’equilibri entre creuar límits i mantenir fronteres; i la cerca del present a través de figures representades clàssicament.

Obsessió Caçada mostra l’amplitud del treball de l’artista a través de diàlegs acuradament seleccionats inherents a les obres. Temes subjacents que unifiquen nus, retrats, flors i escultures. Hi ha un fragment de l’essència de Mapplethorpe en cada ombra, cada angle i cada inclusió o exclusió deliberada dins de l’enquadrament.

 

All Mapplethorpe Images © Robert Mapplethorpe Foundation

 

Sountrack para Robert Mapplethorpe por Javier Panera

GONZALO GUZMÁN, Colisión

Gonzalo Guzmán (Madrid, 1991) es va formar com a dissenyador industrial i es dedica a l’escultura des de l’època de la pandèmia, quan va començar a tenir somnis lúcids, experiència que pot afectar fins a un 50% de la població almenys una vegada a la vida. En aquests el subjecte és conscient que està vivint un somni i a partir d’aquí passa a controlar el seu desenvolupament.

Col·lisió és la seva primera exposició individual a Galeria SENDA, en el marc d’Art Nou, el festival d’art emergent de Barcelona, que té l’objectiu d’impulsar el talent de joves artistes i, entre altres coses, donar-los l’oportunitat d’exposar, i com en aquest cas, per primera vegada a una galeria.

Els somnis lúcids han marcat a Gonzalo Guzmán, ja que arran d’experimentar-los va decidir canviar radicalment la seva vida i dedicar-se plenament a l’escultura per plasmar els seus ensomnis. La seva producció artística es compon de peces metàl·liques d’acer inoxidable que remeten a monuments megalítics com dòlmens, els quals solen aparèixer en el seu món oníric. La creació d’escultures és una forma d’investigació per traslladar aquestes figures a la realitat. És a dir, el fet de materialitzar-les possibilita que Guzmán hi interactuï en el pla real i al mateix temps puguin fer-ho altres persones. A més, la plasmació material d’aquestes obres permet conscienciar sobre com es pot transformar l’entorn a partir dels somnis.

La peça central de l’exposició és Col·lisió, una estructura que també ha estat protagonista dels seus somnis. Aquesta instal·lació està configurada per la representació d’una estalactita de tres metres d’acer inoxidable que se suspèn des del sostre de la galeria sobre una superfície reflectora. El reflex de l’estalactita en la superfície genera la il·lusió que també existeix una estalagmita i, per tant, són dues estructures que estan a punt de tocar-se. La força de la composició rau en la proximitat d’una col·lisió impossible; en la tensió de dos volums a punt de xocar.  

Davant l’observació de la instal·lació, l’espectador pot qüestionar-se si realment percep una estructura de sis metres o bé, una de tres metres reflectida en una superfície. No obstant això, cap de les dues opcions és errònia. Així mateix, la percepció temporal també s’altera per mitjà de la presència en la mostra d’un rellotge inoperatiu, ja que quan somiem la noció del temps s’esvaeix. A més a més, el públic podrà contemplar altres escultures de l’artista presents en els seus somnis que fan al·lusió a estructures megalítiques.

Els interrogants que ens suggereix l’observació de Col·lisió ens porten a reflexionar sobre els límits difusos entre el que és i el que no és real. Aquesta mateixa situació succeeix en els somnis lúcids en els quals persisteix la incògnita sobre què en forma part, i en conseqüència, l’aprehensió de la realitat i el nostre sistema de creences poden entrar en col·lisió.  

L’estructura se suspèn des d’un fals sostre tensat il·luminat amb llums led que s’ha pogut executar per mitjà de Barrisol i l’empresa Instalación de Materiales Acústicos y Decorativos (IMAD).

Sobre l’artista GONZALO_GUZMAN_SENDA_mayo2023

www.barrisol.com / www.imadsa.es

TÚLIO PINTO, Empatía

Túlio Pinto presenta per primer cop una exposició individual a Galeria Senda, mostrant les seves escultures de bombolles de vidre delicadament atrapades entre peces d’acer oxidat, prescindint, per a aquesta col·lecció altres materials típics d’ell, com ara les pedres, l’acer i les cordes. Una vegada més, l’artista brasiler intenta posar a prova els límits dels materials ordinaris i industrials, creant expectatives en composicions perfectament equilibrades i harmonioses.

L’exposició “Empatia” es composa de sis escultures produïdes a Espanya, que en el seu conjunt creen un indret d’experiència i reflexió. Túlio presenta múltiples arranjaments articulats amb els mateixos materials per a examinar la trobada antinatural entre diferents elements. El diàleg creat a través d’aquests compromisos són metàfores de les condicions d’existència. Els conceptes de transformació, equilibri i impermanencia surten a la llum, oberts a la interpretació dels espectadors. Sorprenentment, en lloc d’assignar un significat als materials, Túlio utilitza les característiques dels mitjans per a formar una definició.

Amb subtils referències al constructivisme rus, Túlio Pinto té un enfocament poc convencional de l’escultura. Obté les peces de les seves escultures en condicions naturals i estableix una interacció inestable amb les seves diferents propietats, com el seu pes, densitat i dimensió. Res està adherit o fixat, tot roman en el seu lloc gràcies a la pressió del vidre bufat i el pes exercit per les cintes d’acer. L’artista crea una representació visual de la màgica empatia entre dos materials que normalment no són coneguts per complementar-se. La juxtaposició no sols dels temperaments dels materials, sinó també de les seves col·locacions, que són deliberadament seleccionades, dona a la seva obra una sensació de dualitat. Hi ha un contrast constant entre els materials, des de la fragilitat, la transparència i la lluentor del vidre fins a la rigidesa, l’opacitat i l’opacitat de l’acer. També hi ha referències a la materialització de la força invisible: la gravetat. Una força que es dona per suposada malgrat el seu poder, especialment el que hi ha en la Terra.

Quan era nen, Túlio Pinto tenia el particular costum de recollir pedres que trobava prop de casa seva i portar-les-hi de vacances. Deixava anar aquestes pedres en diferents sòls, amb l’esperança de generar algun tipus de crisi existencial per als minerals de la terra. Avui dia, continua desplaçant pedres i desafiant els límits de la seva resistència. Túlio Pinto mai deixa de superar els límits.

 

Descàrrega la nota de premsa aquí

 

Us convidem a seguir-nos a xarxes socials per no perdre cap notícia ni activitat de la galeria!

Comparteix la teva experiència amb nosaltres utilitzant @galeriasenda i #galeriasenda

Art Düsseldorf 2023

BOOTH J02 | 31.03 – 02.04.2023

Ens complau anunciar que Galeria SENDA participarà a la Fira Art Düsseldorf per primera vegada aquest any!

Jordi Bernadó
Iran Do Espirito Santo
Anthony Goicolea
Peter Halley
Karin Kneffel
Túlio Pinto
Jaume Plensa
Sandra Vásquez de l’Horra

Com a galeria d’art contemporani líder amb seu a Barcelona, Galeria SENDA ha estat exhibint el treball d’artistes emergents i establerts durant més de 30 anys. La nostra participació a Art Düsseldorf és un testimoni del nostre compromís de portar el millor de l’art contemporani a la nostra audiència.

Presentarem una selecció acuradament seleccionada d’obres d’alguns dels nostres artistes més talentosos al nostre stand J02 a Art Düsseldorf. Et convidem a unir-te a nosaltres a la fira, on podràs veure de prop peces d’aquests artistes i més.

 

 

Descarrega la nota de prensa aquí

Si t’agradaria rebre més informació sobre la nostra participació a la fira contacta amb info@galeriasenda.com

ARCO Madrid 2023

Imatge de portada: Jordi Bernadó “Lac Télé (CON 1.1)cc” 2022,  180 x 240 cm

Galeria SENDA està present al programa general d’ARCO Madrid 2023 a l’estand 9B21 amb un ventall d’artistes nacionals i internacionals.

A la nostra 30a participació a la fira d’ARCO de Madrid, presentem una selecció de les darreres creacions d’una sèrie d’artistes amb què hem treballat al llarg dels darrers anys, tant nacionals com internacionals que són els pilars de la nostra identitat i història com a galeria, així com noves propostes, més joves o emergents.

Jordi BERNADÓ
Elena DEL RIVERO
Anthony GOICOLEA
Peter HALLEY
Yago HORTAL
Glenda LEÓN
Jaume PLENSA
Gino RUBERT
Sandra  VÁSQUEZ DE LA HORRA

 

PREMSA

Galeria SENDA en ART BRUSSELS 2022

Aquest any celebrem amb molta il·lusió la vintena participació a la fira d’art ART BRUSSELS, del 28 d’abril a l’1 de maig de 2022, amb els següents artistes seleccionats:

Stephan BALKENHOL

Peter HALLEY

Yago HORTAL

Irán DO ESPIRITO SANTO

Glenda LEÓN

Túlio PINTO

Jaume PLENSA

Sandra VÁSQUEZ DE LA HORRA

 

Ens podràs trobar al stand A50, Tour & Taxis a Brussel·les.

Portal, 2022 Sandra VÁSQUEZ DE LA HORRA Grafito, acuarela y gouache sobre papel bañado en cera 76 × 56 cm
Escuchando la Luna, 2020 Glenda LEÓN Piel de vaca y madera 50 × 200 × 10 cm
Z51, 2022 Yago HORTAL Acrílico en tela 230 × 190 cm
Booth A50 – Galeria SENDA







ANTHONY GOICOLEA, Back To One

ARTIST STATEMENT

La meva feina és una reacció visceral a tota una vida navegant pels límits codificats que hi ha entre cultures, gèneres, edats i tradicions.

Pinto escenaris ficticis a través de la lent de la meva història personal i familiar. Créixer cubà, gai i catòlic al sud profund a principis de la dècada de 1970 va forjar la meva consciència de les construccions socials com les tradicions regionals, els rituals i la història, i com aquests elements es desenvolupen i defineixen les sorres de la identitat, el gènere i el lloc.

Estava aconseguint la majoria d’edat enmig de la crisi dels refugiats cubans juntament amb l’adveniment de la crisi de la SIDA i el sorgiment de la dreta religiosa, una confluència d’esdeveniments que s’assemblen notablement al nostre clima cultural i polític actual.

Les meves pintures són retrats commovedors i cinematogràfics que barregen referències interculturals. Utilitzo significants culturals codificats extrets del folklore, la mitologia, la religió i els contes de fades a les meves pintures per traçar paral·lels entre el passat i el present.

Aquestes obres es caracteritzen per una sensació de familiaritat i un altre món oníric. M’inclino per escenaris que se centren en la figura atrapada en un “estat intermedi” de transició que desafia una interpretació clara com a resultat de pedres de toc o significants culturals en conflicte. Moltes de les figures estan pintades en un moment de cansament o tedi. Els seus colors àcids, posis andrògines i mirades inexpressives es representen en una espessa confusió sobre lli aspre per revelar capes passades de pintura.

Les similituds entre l’adveniment de la SIDA i la pandèmia de Covid-19, les crisis de refugiats dels anys 70 i el nativisme antiimmigració actual, i les guerres culturals de l’era Reagan en comparació de l’atac religiós de la dreta resurgent contra la raça , el gènere i lautonomia corporal shan combinat. per despertar records de navegar terrenys familiars a la meva adolescència. Les meves pintures aborden aquests records tèrbols de la infància a través d’un elenc d’estudis de personatges ficticis. Com a actors fastiguejats d’una altra era, les figures a les meves pintures reflecteixen el passat i miren amb una mirada exhausta sabent que els paral·lels de la nostra situació actual han preparat l’escenari per a una altra actuació repetida.

 

Descarrega la nota de premsa en anglès aquí

 

ELENA DEL RIVERO, Love Song

El treball d’Elena Del Rivero obre camí a dues línies independents que dialoguen entre si: la històrica; que apunta al dolor col·lectiu de la pèrdua, i la personal; que neix del procés de construcció dels nostres pilars existencials.

Aquesta exposició està dedicada a la vida i obra de Lawrence D. “Butch “ Morris (10.02.1947 Long Beach CA.- 29.01.2013 Brooklyn, NY) la música del qual es podrà escoltar durant el transcurs de la mostra per cortesia del llegat de l’artista – amb el nostre agraïment.

Del Rivero presentarà una selecció d´obra extreta de diversos projectes realitzats al llarg de la seva carrera que culminen en el concepte d´admiració a la vida ial´experiència – leitmotiv i essència de la inspiració de l´artista.

En el context de l’última etapa del “Arxiu de la Pols” (2001-2021), Love Song inclourà els 30 collages-assemblages que es van presentar a Es Baluard, Palma de Mallorca, construïts amb les peces de pintura rescatades del seu estudi de les obres destruïdes durant l’atac de l’11-S.

Des de “Letters from Home”, on l’artista aprofundeix en l’àmbit domèstic amb la taula de la cuina com a estendard, l’artista proposa una experiència conceptual amb draps de cuina-pintures de diferents anys.

Elena incorpora, a més, obres relacionades amb les “Cartes a la Mare”, un altre dels seus grans projectes des del 1991, amb elements que ha utilitzat de manera constant al llarg de la seva carrera com agulles, pintura, brodat i teles.

L’exposició es completa amb “Fragments of my Ruin”, obra en què totes les seves preocupació ètiques i estètiques dels darrers anys s’uneixen en una gran instal·lació.

Amb una fotografia de Butch caminant pel barri de l’East Village a Nova York i presa per Elena l’any 2008 la mostra es tancarà amb altres preses durant les manifestacions del Black Lives Matter al barri del Soho. Les imatges ens acompanyaran en el transcórrer de la visita a manera de reflexió sobre allò històric, allò col·lectiu i allò personal en el context d’un present immediat.

Els usos que l’artista dóna als materials aconsegueixen estructurar de manera orgànica les fases sorgides arran dels atemptats, també ho fan les derives i reflexions personals que es consoliden en una forta narrativa font del mateix procés artístic.

En paraules de la directora d’Es Baluard (Museu d’Art Contemporani de Palma de Mallorca), Imma Prieto: «La importància del projecte d’Elena Del Rivero rau en la connexió que s’estableix entre un fet concret, l’11-S, i una relació que uneix passat, present i futur.”

 

PER CONSULTAR PECES DISPONIBLES FES CLICK AQUÍ

 

 

 

ARTIST BIO

Elena del Rivero viu i treballa a Nova York, EUA, des del 1991. Ha dut a terme exposicions individuals al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid); New Museum (Nova York), Corcoran Gallery of Art Washington DC); International Center of Photography (Nova York); The Drawing Center (Nova York); o el Museu Pati Herreriano de Valladolid, entre d’altres.

 

Roger The Rat para Loop Fair 2022, ROGER BALLEN

Roger Ballen, «Roger The Rat» para Feria LOOP Barcelona

15-17 de noviembre de 2022

📍Room 304, Almanac Barcelona

 

 

Nos complace anunciar a Roger Ballen como el artista de este año para Loop Fair con su trabajo: “Roger the Rat”, que se exhibirá en #LOOP22 (15-17 nov) donde una selección de artistas contemporáneos y sus películas y videos serán presentados por galerías internacionales en una experiencia única en Barcelona.

Roger Ballen creó una persona, Roger The Rat. Aquí, el artista crea y documenta un personaje arquetípico que es una criatura: parte humana, parte rata, que vive una vida aislada fuera de la sociedad dominante. En esta película, seguimos a Roger the Rat, mientras se muda de su choza restrictiva a un cementerio abandonado de maniquíes desechados y los lleva a su casa para vestirlos y comunicarse con ellos.

Al principio, Roger the Rat estaba encantado con sus nuevos compañeros, ya que podía vestirlos, hablar con ellos y compartir sus sentimientos. A medida que pasa el tiempo, se siente cada vez más frustrado por su falta de respuesta, lo que lo lleva a sus arrebatos de comportamiento violento e irracional. Roger the Rat, da expresión a los efectos corrosivos de la soledad, la reclusión y la incómoda asfixia en espacios confinados que afligen a la psique humana como consecuencia del aislamiento.

 

 

BIOGRAFÍA DEL ARTISTA

Roger Ballen nació en Nueva York en 1950, hijo de un editor de fotografía de Magnum.

Ballen ha trabajado como geólogo y consultor de minas antes de lanzar su propia carrera fotográfica, documentando pequeños pueblos en el África rural y sus habitantes aislados, que pasaron más de 40 años viviendo allí.

Fue en los años 90 cuando su estilo cambió, probando la técnica del blanco y negro y un enfoque más de ‘ficción documental’ en su trabajo. A Ballen siempre le ha intrigado la idea de un híbrido entre fotografía y dibujo, así como la expansión de su lenguaje visual, haciéndolo experimentar con obras de video donde las condiciones humanas son su tema principal.

Es considerado uno de los artistas más influyentes del siglo XXI, habiendo publicado más de 25 libros a nivel internacional y formando parte de múltiples exposiciones individuales y colectivas desde 1981.