Un any més, SENDA es complau anunciar-vos que tornem a veure’ns a By Invitation 2024, una exposició d’art modern i contemporani que, per cinquè any consecutiu, se celebra en el Cercle Eqüestre de Barcelona.
Amb la intenció de fomentar el diàleg entre els diferents corrents artístics, By Invitation 2024 comptarà amb galeries convidades i amb projectes seleccionats, abastant tant el mercat secundari, com el mercat primari d’artistes consagrats i emergents del panorama nacional. La mostra estarà formada, en la seva majoria, per galeries barcelonines, encara que també comptarà amb la presència de galeries d’altres parts d’Espanya, com Madrid, València o Gijón.
En aquesta edició, SENDA compta amb un espai propi per a presentar la seva proposta galerística: la Sala Japonesa. La imponent sala acollirà els treballs d’artistes molt variats, que reflecteixen la versatilitat de la galeria. Des de les litografies en tinta xinesa de Gao Xingjian, fins a les escultures oníriques de Gonzalo Guzmán, les imponents pintures acríliques de Yago Hortal, les acolorides creacions en fusta de Mina Hamada, les fotografies en blanc i negre de Robert Mapplethorpe, o les composicions de tècnica mixta de l’internacionalment reconegut Jaume Plensa.
Especialment, volem fer-vos saber que la sala serà còmplice d’un homenatge al famós pintor Joan Miró amb motiu del seu any de celebració. La peça presentada serà una aquarel·la, “Aquarelle sud papier”, de la sèrie japonesa de l’artista. Una obra perfecta per a ser exposada en una sala plena d’influències orientals.
Si no vols perdre’t l’oportunitat de formar part d’aquesta exhibició, demana la teva acreditació en el link de baix. Ens veiem del 7 al 10 de novembre en el Cercle Eqüestre de Barcelona.
L’arribada de la tardor a Barcelona sempre porta amb si un aire d’avantguarda, creativitat i tendència. Com cada any per aquestes dates, la ciutat es prepara per a viure un dels esdeveniments més esperats en l’àmbit de la moda: la 080 Barcelona Fashion Week, que se celebrarà del 14 al 17 d’octubre. La setmana de la moda catalana no sols destaca per ser una plataforma clau per a dissenyadors emergents i consagrats, sinó també per la seva capacitat de connectar la moda amb altres disciplines artístiques.
Aquest esdeveniment coincideix amb dues exposicions que ens conviden a explorar el món de la moda des de dues perspectives úniques.
“Cariàtides” de Gino Rubert a galeria SENDA: L’art de la indumentària
La primera parada artística relacionada amb la 080 Fashion Week és l’exposició “Cariàtides” del pintor Gino Rubert, exposada en la galeria SENDA. Rubert és conegut per la seva capacitat d’explorar les emocions humanes a través de figures que s’acosten al surrealisme. En aquesta ocasió, el seu enfocament posa especial atenció en un aspecte fonamental de l’univers de la moda: la construcció de les peces.
En “Cariàtides“, Rubert juga amb textures, plecs, agulles sobre el llenç i, fins i tot, peces de joieria, creant una connexió simbòlica amb el procés artesanal de confeccionar roba. A través de les seves obres, es percep com el pintor utilitza la tela com un material emmotllable, on cada plec i cada costura es tornen elements crucials per a la construcció de la figura femenina. Aquest acte de construir peces en el llenç reflecteix el minuciós treball dels dissenyadors de moda i la seva atenció al detall en la creació de peces que són tant artístiques com funcionals.
Així com un modista crea peces que vesteixen cossos, Rubert vesteix les seves figures femenines de “Cariàtides” a través del seu pinzell, utilitzant els materials com a metàfora de la connexió entre l’art pictòric i l’art del vestir.
“Into the river” (2024). 54 x 41 cm
“La Tempesta” (2024). 73 x 65 cm. Detall
“Dos + Uno. 1984/2024” de José Manuel Ferrater a LAB 36: El temps i la moda a través de la fotografia
A LAB 36, una altra exposició complementa l’esperit de la 080 Barcelona Fashion Week, però des d’una perspectiva fotogràfica. José Manuel Ferrater, famós fotògraf de moda, presenta “Dos + Uno. 1984/2024“, una retrospectiva que ofereix un fascinant diàleg visual entre diferents èpoques de la seva carrera.
La mostra consisteix en una contraposició d’imatges icòniques de 1984 i les seves antagòniques preses en l’actualitat, permetent a l’espectador viatjar a través del temps i observar com han evolucionat tant la moda com la fotografia mateixa. Ferrater, conegut per la seva capacitat de capturar l’essència del món de la moda amb la seva lent, ens ofereix una reflexió sobre els canvis estilístics i culturals al llarg dels anys.
A través de la seva obra, veiem com els ideals de bellesa, els estils i les tendències han mutat amb el pas de les dècades, però també com alguns elements perduren. La moda es presenta no sols com una forma d’expressió personal, sinó també com un reflex dels temps que vivim. L’exposició és, en essència, un diàleg entre el passat i el present, entre la nostàlgia de les èpoques daurades de la moda i la constant innovació del món contemporani.
Vista de sala. “Dos + Uno. 1984/2024”
El diàleg entre moda i art: Una trobada inoblidable
Totes dues exposicions, en la seva relació amb la moda, troben un terreny comú: la noció de la moda com a art en si mateixa. Rubert i Ferrater, des de les seves respectives disciplines, exploren i celebren la moda com un mitjà per a expressar i desafiar convencions. Mentre que Rubert s’enfoca en la construcció meticulosa de peces com un acte artístic i escultòric, Ferrater documenta la moda en el seu context sociocultural, immortalitzant moments i tendències que han definit èpoques.
Aquest diàleg entre art i moda es torna encara més rellevant en el context de la 080 Barcelona Fashion Week, un esdeveniment que tradicionalment ha buscat desafiar les barreres entre disciplines. En un moment en què la moda s’enfronta a una constant demanda d’innovació i sostenibilitat, les exposicions de Rubert i Ferrater ens recorden que la moda no és només tendència, sinó també un art profundament lligat a l’expressió creativa.
El doctorat honoris causa és la màxima distinció que una universitat pot atorgar a una persona en reconeixement a la seva excel·lent trajectòria en l’àmbit acadèmic, científic o cultural. Jaume Plensa, un dels artistes més influents del nostre temps, ha tingut un 2024 replet de reconeixements, consolidant el seu estatus com una figura clau en l’art contemporani. Enguany, l’escultor català ha estat guardonat amb dos doctorats honoris causa, atorgats per una universitat nacional i una estrangera, la qual cosa eleva el seu total a cinc títols d’aquest rang en la seva carrera.
Un any replet d’èxits
Aquest 2024, Plensa ha estat honrat per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA) a l’abril i més recentment, el passat 30 de setembre, per la Universitat de Barcelona, en un esdeveniment que va homenatjar altres destacades figures del món de la cultura com el cineasta J.A. Bayona, l’artista multidisciplinària Lita Cabellut i l’actriu i directora d’escena Núria Espert. Aquests reconeixements no sols celebren l’excel·lència artística de Plensa, sinó també el seu impacte en la societat a través del seu compromís amb causes com la justícia social i els drets humans.
Des de les seves imponents escultures públiques fins a les seves delicades instal·lacions, Plensa ha deixat una marca profunda en el panorama artístic global. La seva obra transcendeix fronteres i connecta amb l’espectador de manera visceral, convidant-nos a reflexionar sobre la condició humana, l’espiritualitat i la memòria col·lectiva. Obres com la monumental “Crown Fountain” en el Millenium Park de Chicagoo “Nomade” a Antíbol (França) demostren la capacitat de Plensa per a transformar l’espai públic en un lloc de contemplació i diàleg.
Des d’aquí, ens unim a l’aplaudiment per Jaume Plensa, l’art del qual continua inspirant, trencant barreres i creant connexions humanes a nivell global.
Des del 19 d’octubre de 2024 fins al 19 de gener de 2025, el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza Madrid obre les seves portes a una destacada retrospectiva de Peter Halley, en col·laboració amb la galeria SENDA. Aquesta mostra monogràfica, que forma part del programa d’exposicions de la col·lecció de Blanca i Borja Thyssen-Bornemisza, reuneix 20 pintures del clàssic contemporani novaiorquès, procedents de col·leccions espanyoles, tant públiques com privades.
És la primera vegada des de 1992, quan el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía va dedicar una exposició a Halley, que Espanya acull una retrospectiva tan completa de l’artista. L’exhibició engloba la seva producció des de 1985 fins a 2024, explorant totes les etapes de la carrera d’en Halley. La selecció d’obres ha estat acuradament curada per Guillermo Solana, director artístic del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza Madrid, i pel mateix artista, qui també ha dissenyat el muntatge de la instal·lació, prometent una experiència visual i conceptual única per als visitants del museu. L’exposició destaca l’excepcional acolliment que l’obra d’en Halley ha gaudit a Espanya des de fa gairebé quaranta anys, presentant vint obres de gran format que abasten tota la seva trajectòria i amb les quals es pot observar la seva evolució al llarg del temps.
Endemés, aquesta exposició coincideix amb una altra mostra dedicada a Peter Halley a galeria SENDA, en ocasió dels més de trenta anys de col·laboració entre l’artista i la galeria. Halley presentarà peces inèdites pensades específicament per a la seu, formant un conjunt compost per una enorme obra mural que es contraposa a una col·lecció de singularíssim petit format. Aquesta presentació tindrà lloc aquest mes de desembre.
El pròxim 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA tindrà lloc “Art i ciència: trajectòries compartides”, un diàleg entre l’artista Xavi Bou i el catedràtic i investigador Josep Perelló. Emmarcada en l’actual exposició de Bou en la galeria, tots dos ens oferiran la seva perspectiva que entrellaça l’art i la ciència.
Una trobada de mirades
Xavi Bou, a través del seu projecte “Ornitografies“, explora el vol dels ocells utilitzant tècniques fotogràfiques avançades que revelen patrons invisibles per a l’ull humà. La seva obra no sols és visualment impactant, sinó que també convida a una profunda reflexió sobre la naturalesa, la importància de la preservació de la fauna, i el nostre lloc en ella.
D’altra banda, Josep Perelló és catedràtic en el Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador en l’UB Institute of Complex Systems (UBICS). Fundador del grup OpenSystems-UB, Perelló impulsa projectes de recerca científica amb la participació ciutadana i les pràctiques artístiques. El seu treball en la ciència ciutadana i els experiments col·lectius per a l’espai públic ha estat reconegut i aclamat tant a escala local com internacional.
Per tot això, el coneixement històric de Perelló i l’experiència artística i de la naturalesa de Bou convergeixen en una xerrada que fusiona art i ciència des d’un prisma diferent.
La fusió entre art i ciència
Durant la xerrada, Josep Perelló ens brindarà una perspectiva històrica sobre la intersecció entre l’art i la ciència, explorant com aquests dos camps han dialogat i s’han influenciat mútuament al llarg dels segles. La seva experiència com a responsable i comissari de l’Àrea de Ciència en Arts Santa Mònica, així com la seva labor en l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona i la Biennal Ciutat i Ciència, li proporciona una visió enriquidora que promet ampliar la nostra comprensió i apreciació d’aquesta fusió interdisciplinària.
Xavi Bou, per part seva, compartirà la seva experiència personal i el seu procés creatiu. Ens portarà a través del desenvolupament del seu projecte “Ornitografies“, des de la inspiració inicial fins a la realització tècnica i artística de les seves fotografies. Serà una oportunitat única per a entendre l’art des de la perspectiva de qui el crea, i com la ciència pot ser una eina potent en el procés artístic.
Vols assistir?
T’esperem el dia 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA (Trafalgar, 32). La xerrada és gratuïta i oberta al públic general. Únicament has de confirmar la teva assistència fent clic en aquest link i inscriure’t.
Des de Galeria SENDA, ens complau anunciar que l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra ha estat guardonada amb el Premi Käthe Kollwitz. Per a aquells que no sàpiguen sobre la història d’aquest guardó anual, va néixer en 1960 i porta el nom de l’artista alemanya Käthe Kollwitz. Kollwitz va ser una pintora, escultora i gravadora del corrent realista, molt compromesa socialment a aquest estil durant el segle XIX i que va abraçar l’expressionisme a principis del segle XX. L’Akademie der Künste – Acadèmia de les Arts de Berlín – ha concedit enguany el seu premi a Vásquez de la Horra, que porta instal·lada a Alemanya des de 1995.
Més sobre l’artista
Sandra Vásquez de la Horra, nascuda l’any 1967 en Vinya de la Mar (Xile), es va graduar de Comunicació Visual en la Universitat del Disseny de la seva ciutat natal i, posteriorment, va finalitzar els seus estudis de Belles arts en l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf (Alemanya). Ja a l’estranger, en el 2002, va estudiar fotografia, cinema i nous mitjans a la Kunsthochschule für Medien Köln – Acadèmia d’Arts Visuals de Colònia. Destacar també que des que es va instal·lar en 1995 a Alemanya, continua produint les seves obres des de Berlín. Per tant, podem observar la gran estima i el llaç indissoluble que l’artista i el país germànic han creat després d’anys vivint i creant projectes nous des d’allà.
El perquè de l’estil personal de Vásquez de la Horra
En els treballs de Vásquez de la Horra, l’artista utilitza llapis de cera per a construir un imaginari fosc que evoca a un món imaginari i fantasiós que toca temes subversius com la religió, la mitologia, el sexe, la cultura popular, les xarxes socials o la mort. Mitjançant aquesta execució distòpica, l’espectador s’introdueix en un univers de criatures fictícies i encantades caracteritzades per preocupacions carnals i psicològiques, un recurs que Vásquez de la Horra fa servir per a fer-nos reflexionar sobre qüestions socials que ens afecten directament encara que, moltes vegades, les deixem de costat. Per tant, podríem dir que és una artista el llenguatge visual de la qual tematitza els conflictes als quals s’enfronta la societat actual.
Les seves obres reuneixen una sèrie d’arquetips de la consciència col·lectiva, qüestions de gènere i sexualitat, reflexions interculturals i temes de pràctiques espirituals. El perquè d’aquest discurs artístic tan arrelat a la protesta social té la seva explicació quan es coneix la biografia de l’artista. Vásquez de la Horra va créixer en una època que, després del cop d’estat de la Junta Militar xilena en 1973 i la presa del poder per Augusto Pinochet, va estar dominada per la tortura, la repressió, els desapareguts i les nombroses violacions dels drets humans durant més de disset anys.
Amb la volta de la democràcia en 1990, la població va poder digerir i assumir la història del país, la petjada del qual es pot apreciar en l’obra artística de Sandra Vásquez de la Horra. A més de mostrar les barbàries que el seu país va viure, en els seus projectes mostra les seves confrontacions familiars, les mitologies de la població indígena i la dominació colonial dels europeus a Amèrica Central i del Sud.
Els dibuixos que Vásquez de la Horra crea són tant de petit com de gran format, sobre paper i cartó, i es caracteritzen per la seva densitat, colors i precisió. Algunes de les seves creacions estan banyades en cera, tractament que afegeix profunditat al dibuix i li permet construir obres tridimensionals en forma d’acordió.
Premi i celebració
Amb motiu de la cerimònia de lliurament del Premi Käthe Kollwitz, la Akademie der Künste exposarà una selecció de les obres de Vásquez de la Horra; un total de més de 60 dibuixos, fotografies i objectes que s’exposaran en una instal·lació site-specific. La cerimònia tindrà lloc en la mateixa Akademie der Künste el 18 de juny a les 19h i la seva exposició especial es podrà visitar entre els dies 19 de juny i 25 d’agost.
En l’actualitat, el treball de l’escultor català Jaume Plensa es pot veure en nombrosos llocs de tot el món, incloent-hi l’exposició a La Pedrera de Barcelona, des del 31 de març fins al 23 de juliol de 2023. No obstant això, més enllà d’aquesta exposició, l’obra de Plensa és diversa i complexa, i mereix una revisió profunda. En aquest article, volem explorar la seva obra més enllà de la seva actual exposició a Barcelona, i destacar el seu pas per la nostra galeria al llarg dels anys.
A partir del 31 de març, a La Pedrera, podràs descobrir al Plensa més íntim i desconegut en una mostra que, per primera vegada, revela la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.
Instal·lació de l’obra de Jaume Plensa a La Pedrera
Aquesta exposició és una oportunitat única per a endinsar-se en l’obra més particular d’aquest escultor reconegut a escala internacional. Amb una carrera que abasta des de finals del segle XX fins a l’actualitat, Jaume Plensa ha destacat pel seu treball de la figura humana, on sovint fusiona la matèria, la paraula o la música en un diàleg constant. En aquesta exposició, comissariada per Javier Molins, es podran apreciar algunes de les peces més representatives de l’artista, així com la seva evolució al llarg dels anys.
Jaume Plensa durant l’instal·lació de la seva obra a La Pedrera
Des de Galeria SENDA, havent exposat més d’una vegada l’obra de l’escultor, ens il·lusiona que la ciutat de Barcelona la rebi d’una manera tan honorable. Ens fa especial il·lusió recordar el seu pas per la galeria, que mai no passa desapercebut.
A la fi de 2016, Jaume Plensa va realitzar la seva primera mostra en Galeria SENDA: «El Bosc Blanc», després de 7 anys sense exposar a Barcelona, la seva ciutat natal. Plensa va presentar una obra que enfrontava el que es mostra amb el que s’oculta, el passat amb el futur, la construcció natural amb la creació per mà de l’home, i la vibració sonora amb el silenci.
Vista de la galeria, 2016
Vista de la galeria, 2016
L’exposició va consistir en diverses escultures de rostres joves i femenins que representaven la individualitat dins de la col·lectivitat social. Les peces blanques, “Lou”, “Duna” i “Isabella”, semblaven surar en el sòl i es complementaven amb dibuixos de grafit en la paret. Plensa va buscar que l’espectador connectés amb les peces i trobés el seu propi camí a través de les obres col·locades en l’espai.
A finals de 2020, va tornar per a presentar una nova exposició «La Llarga Nit» a Galeria SENDA, en la qual va elogiar el misteriós temps de la nit, capaç d’inspirar a l’ànima dels poetes. Les obres de l’exposició presentaven figures dorments i silencioses, amb una dimensió lírica i contemplativa. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant en funció la maquinària del pensar, generant nous modes de viure en el món. L’exposició incloïa escultures suspeses, treballs en paper, entre altres obres.
Vista de la galeria, 2020
Vista de la galeria, 2020
A més, més enllà de les exposicions, Plensa ens va acompanyar en dues ocasions l’any passat. La primera vegada va participar al costat de Javier Molins en una xerrada que va tenir lloc en la galeria amb motiu de la presentació del llibre «Artistes en els camps nazis». En aquesta xerrada, Plensa i Molins van compartir les seves reflexions sobre l’obra dels artistes que van ser víctimes de l’Holocaust i la seva importància en la història de l’art. La segona ocasió va ser també en 2022, quan va participar en una altra xerrada al costat del fotògraf Jean-Marie del Moral i el periodista Màrius Carol durant la presentació del llibre «Interior, 2022» de l’editorial By Publications. En aquesta #SENDATalks, van compartir les seves experiències i reflexions sobre l’art i la creativitat en el món actual.
No obstant això, fins i tot més enrere en el temps, el 2017, l’escultor alemany Stephan Balkenhol i Jaume Plensa es van reunir a la mezzanina de la galeria per parlar d’«Escultures i Espai Públic» en un diàleg sobre la seva trajectòria i el seu interès per fomentar l’escultura com a valor per a la societat i la cultura.
Agraïm haver pogut ser testimonis del compromís infrangible de Plensa amb l’art contemporani i l’oportunitat de presentar la seva obra a una galeria de la seva mateixa ciutat.
Si estàs interessat a conèixer les peces disponibles de Jaume Plensa, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic senda@galeriasenda.com oa la nostra SHOP online:
El Premi d’Adquisició de la Col·lecció SOLO a la fira ARCOmadrid 2023 ha estat atorgat a l’obra ‘L’alliberament del mite (2022)’ de l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra, el seu treball s’ha exposat a l’estand de Galeria Senda (9B21). Aquesta peça serà inclosa a la propera exposició de l’Espai NOMÉS titulada “Protection No Longer Assured“, que es durà a terme a partir del 10 de març i que explorarà diferents nocions del sublim.
El lliurament del guardó va anar a càrrec de Pablo Martínez, CEO de la Col·lecció SOLO, i Óscar Hormigos, el seu Chief Creative Officer, a més de Maribel López.
D’esquerra. a dreta: Maribel López, Pablo Martínez, Óscar Hormigos i Carlos Durán.
Moltes felicitats a l’artista! També volem expressar el nostre agraïment tant a la Col·lecció SOLO pel seu compromís i suport a l’art contemporani, com a la fira #ARCOmadrid per oferir una plataforma tan important pel món de l’art.
SANDRA VÀSQUEZ DE L’HORRA, L’Alliberament Del Mite 2022
L’artista Evru/Zush ha estat guardonat amb el 18è premi Electronic Art Arco-Beep per la seva obra Opaulo (1990), una impressió digital sobre llenç exposada al nostre estand (9B21 – galeria SENDA). Aquest premi, constituït el 2006, i realitzat en col·laboració amb la Fira ARCOMadrid, ha estat fixat com l’origen, l’element desencadenant, de la .BEEP { Col·lecció;}, una iniciativa pionera en la difusió de l’art electrònic i digital a Espanya.
El treball de Evru/Zush és una mostra clara de la seva capacitat per crear art que transcendeix els límits del que és convencional. Des de la galeria expressem el nostre orgull i satisfacció en haver exposat l’obra guanyadora i en haver col·laborat amb un artista que és “pioner universal en un món que potencia la interactivitat i la participació de l’espectador”.
Visita de Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat, Edgar Garcia, director de l’ICEC, Marta Gusta, directora de l’Àrea de les Arts Visuals de l’ICEC, Ester Capella, delegada de la Generalitat (Madrid).
Felicitem a Zush/Evru pel seu merescut premi i agraïm a la Col·lecció Beep ia la Fundació Newart per la seva important tasca en la promoció de l’art electrònic i digital.
Després de la recent inauguració de l’exposició monogràfica “Zush a Eivissa ”, a la Fundació Suñol de Barcelona, amb col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Evru/Zush torna per exposar part de la seva obra concebuda a Eivissa (1968-1983), un període fonamental per a l’artista, el qual experimenta amb formats i tècniques molt diferents mai vistes fins aquell moment. Precisament en aquella època, el 1968, el jove artista Albert Porta decideix convertir-se en Zush i dur a terme una estratègia d’autocuració creativa després del pas per l’hospital frenopàtic de Barcelona.
Si llegim en un mitjà de prestigi del món de l’art que un artista ha creat una personalíssima proposta absolutament coherent, enginyosa, sòlida i audaç al metavers, amb avatars i codis, llenguatges propis del món del videojoc o la realitat augmentada, amb imatges estereoscòpiques, colors i mons irreals, aportant un radicalment nou escenari al món de la creació, ens llençaríem a conèixer la proposta d’aquest avançat Artista.
Això ni més ni menys és el que ja va fer Zush, fa ni més ni menys de 40 anys!
Evrugo Mental State, un món tan real com el nostre propi, però existent en un lloc incert (que avui probablement traduiríem com a metavers) amb idioma propi, personatges que hi habiten, moneda, himne i tantes altres característiques pròpies a un món real va ser treballat i definit per ell durant anys i presentat en diferents contextos vam poder veure’l al MACBA, al Reina Sofia, les biennals de São Paulo oa la Documenta, i fins i tot a la fantàstica exposició dels “Magos De la Tierra” al centre Pompidou de la mà de Jean Huber Martin .
Aquest món real, ho ha estat i ho és i això ens demostra l’avançat en el seu temps que sempre va estar i està el nostre homenatjat, que es va llançar a investigar i crear (a través d’uns aparells, anomenats Computadores Personals i que eren inassolibles excepte per a uns pocs professionals o investigadors) i amb elles, a través d’eines que avui ens sorprendrien, continuar creant en aquest seu món fascinant. El WWW no havia estat llavors ni tan sols imaginat. Abans del nostre avui.
Diverses paraules com Scanahrome o Infografia es van haver d’inventar. Obres treballades a través de la digitalització i després en alguns casos impreses en aquells rudimentaris aparells que avui vindríem anomenar plotters.
Zush és sens dubte un pioner universal en aquest món i és per això que volem rendir aquest homenatge a aquesta feina seva.
“El que és meu són mitologies individuals. Sóc algú que genera la seva pròpia manera de pensar, de veure la realitat o de veure el món. El que m’interessa és ser un pont entre el seny i la bogeria”.
Evru/Zush
Renusa, 1989-1990
Acrylic painting on photography paper mounted on wood
200 × 100 × 5 cm
Així doncs, una vegada més, les campanes tornen a ser protagonistes a l’espai, aquesta vegada acompanyades de les seves cèlebres nagues, deïtats hindús amb faç i tors humà, generalment de dona, i cos de serp. D’aquesta manera, el desig de tornar a ser d’Evru es materialitza, sota la representació de serps, éssers que com el mateix artista muden la pell en un procés natural de renovació i creixement. Aquesta voluntat de transformació és una constant en la seva carrera, a través de moments d’inflexió que permeten reflexionar sobre conceptes com la identitat, l’alteritat o el pas del temps. Així, el desig de mort i renaixement és la declaració d’intencions d’un artista transgressor i inclassificable que es nega i es reafirma cada cop més rotund i immortal.
