Inverso Mundus, por AES+F en Recontemporary, Torino

La obra está firmada por el colectivo AES+F, artistas que han representado a Rusia en diversas ocasiones y eventos como la Bienal de Venecia y Sao Paulo, y que en este momento se han distanciado abiertamente de la política de su país. Una elección destinada a apoyar la producción artística independientemente del país de origen.

Inverso Mundus es una crítica a la situación despótica que vivimos hoy, en medio de la crisis climática, social y económica, la explotación y la desigualdad de género. La obra de vídeo, de unos 40 minutos de duración, se presenta con una ambientación ad hoc diseñada por la diseñadora Andrea Isola con la aportación de los participantes en el taller de Diseño de Exhibiciones organizado por Recontemporary en los días inmediatamente anteriores a la inauguración.

Para enriquecer la exposición, la sugerente Mon Viewing Room del coleccionista Michele Forneris, acoge en colaboración con Recontemporary otra obra de los artistas, Psychosis, que se puede visitar con cita previa enviando un correo electrónico a spazioomon@gmail.com: una pequeña joya escondida en la ciudad para los más curiosos.

La obra “Inverso Mundus” tiene como punto de referencia inicial los grabados carnavalescos del siglo XVI en el género del “mundo al revés”, una forma temprana de crítica social populista surgida con la llegada de la imprenta de Gutenberg. El título del proyecto mezcla el italiano antiguo y el latín, a partir de una estratificación de significados centenaria, combinando “Inverso”, el “reverso” italiano y la “poesía” italiana antigua, con el latín “Mundus”, que significa “mundo”.

Esta obra reinterpreta la contemporaneidad a través de la tradición del grabado, representando un mundo contemporáneo consumido por un apocalipsis tragicómico donde las convenciones sociales se trastornan para resaltar las premisas subyacentes que damos por sentadas:

Los basureros metrosexuales bañan las calles con aguas negras y basura. Una junta directiva internacional es usurpada por sus dobles empobrecidos. Los pobres dan limosna a los ricos. Las quimeras bajan del cielo para ser acariciadas como mascotas. Un cerdo destripa a un carnicero. Mujeres vestidas con vestidos de cóctel torturan sensualmente a los hombres en jaulas y dispositivos inspirados en los muebles de IKEA en una irónica inversión de la Inquisición. Preadolescentes y octogenarios pelean un combate de kickboxing. La policía antidisturbios abraza a los manifestantes en una orgía sobre una enorme cama de lujo. Hombres y mujeres llevan burros a la espalda y radiolarios similares a los virus de las ilustraciones de Haeckel, se asoman y se posan sobre personas desprevenidas que están ocupadas tomándose selfies.

La música de fondo del video es una amalgama del Gothique de 1895 de Léon Boëllmann, una pieza original del compositor y artista de medios contemporáneo Dmitry Morozov (también conocido como VTOL), junto con extractos de Ravel, Liszt, Mozart y Tchaikovsky, con un énfasis especial en “Casta Diva” de Norma de Vincenzo Bellini.

 

Inverso Mundus, por AES+F en Recontemporary, Torino

La obra está firmada por el colectivo AES+F, artistas que han representado a Rusia en diversas ocasiones y eventos como la Bienal de Venecia y Sao Paulo, y que en este momento se han distanciado abiertamente de la política de su país. Una elección destinada a apoyar la producción artística independientemente del país de origen.

Inverso Mundus es una crítica a la situación despótica que vivimos hoy, en medio de la crisis climática, social y económica, la explotación y la desigualdad de género. La obra de vídeo, de unos 40 minutos de duración, se presenta con una ambientación ad hoc diseñada por la diseñadora Andrea Isola con la aportación de los participantes en el taller de Diseño de Exhibiciones organizado por Recontemporary en los días inmediatamente anteriores a la inauguración.

La obra “Inverso Mundus” tiene como punto de referencia inicial los grabados carnavalescos del siglo XVI en el género del “mundo al revés”, una forma temprana de crítica social populista surgida con la llegada de la imprenta de Gutenberg. El título del proyecto mezcla el italiano antiguo y el latín, a partir de una estratificación de significados centenaria, combinando “Inverso”, el “reverso” italiano y la “poesía” italiana antigua, con el latín “Mundus”, que significa “mundo”.

Installation at Recontemporary, Torino

Esta obra reinterpreta la contemporaneidad a través de la tradición del grabado, representando un mundo contemporáneo consumido por un apocalipsis tragicómico donde las convenciones sociales se trastornan para resaltar las premisas subyacentes que damos por sentadas:

Los basureros metrosexuales bañan las calles con aguas negras y basura. Una junta directiva internacional es usurpada por sus dobles empobrecidos. Los pobres dan limosna a los ricos. Las quimeras bajan del cielo para ser acariciadas como mascotas. Un cerdo destripa a un carnicero. Mujeres vestidas con vestidos de cóctel torturan sensualmente a los hombres en jaulas y dispositivos inspirados en los muebles de IKEA en una irónica inversión de la Inquisición. Preadolescentes y octogenarios pelean un combate de kickboxing. La policía antidisturbios abraza a los manifestantes en una orgía sobre una enorme cama de lujo. Hombres y mujeres llevan burros a la espalda y radiolarios similares a los virus de las ilustraciones de Haeckel, se asoman y se posan sobre personas desprevenidas que están ocupadas tomándose selfies.

La música de fondo del video es una amalgama del Gothique de 1895 de Léon Boëllmann, una pieza original del compositor y artista de medios contemporáneo Dmitry Morozov (también conocido como VTOL), junto con extractos de Ravel, Liszt, Mozart y Tchaikovsky, con un énfasis especial en “Casta Diva” de Norma de Vincenzo Bellini.

Installation at Recontemporary, Torino

 

 

 

 

 

 

Sandra Vásquez de la Horra presenta Aura en Galeria SENDA

L’artista xilena Sandra Vásquez de l’Horra torna a Galeria SENDA per presentar Aura.

En aquesta mostra, l’artista ens introdueix al complex univers de la teosofia, la qual explora el vincle entre l’aura i la naturalesa humana. ; Vásquez de l’Horra traça cossos que ella concep com a ens geogràfics dotant-los de laberints, paisatges i serralades. Aquests cossos ara territoris, són dividits en dos plans, el físico-terrenal i el místic.

En l’aspecte físic, recau una càrrega política de resistència del poble davant de la dictadura xilena; i en l’aspecte místic l’artista pren el concepte dels set plànols o xacres per dialogar a l’uníson entre l’univers i la terra còsmica. Una energia que s’expandeix i viatja a través de l’ànima i les múltiples facetes emocionals per donar vida a allò que anomenem Aura.

 

BIO

Sandra Vásquez de l’Horra es va graduar de la Universitat de Disseny de Vinya del Mar. Va continuar estudis a la Kunstakademie de Düsseldorf sent deixeble de Jannis Kounellis i Rosemarie Trockel. La seva obra ha estat exposada a Museu Bonnefanten de Maastricht, Centre Pompidou de París, el Museu Kunst Palast de Düsseldorf i el Museu Albertina de Viena. El 2009 va guanyar el Premi de Dibuix contemporani atorgat per la Fundació Guerlain a París. El 2012 Vásquez de l’Horra va participar a La Imminència de les Poètiques a la Biennal de São Paulo. La seva obra es troba en importants col·leccions públiques com el MOMA de Nova York, The Art Institute of Chicago, el Museu Pompidou de París, la Pinakothek der Moderne de Munic, el Museu Kunst Palast de Düsseldorf, i The National Gallery of Victoria a Austràlia, entre d’altres. Sandra Vásquez de l’Horra actualment viu i treballa a Berlín.

 

T’esperem a partir del 22 de Setiembre a Galeria SENDA.

Comparteix la teva experiència a la galeria!

@galeriasenda #galeriasenda

 

 

 

AES+F en THE ARMORY SHOW 2022 “Mare Mediterraneum”

El colectivo ruso AES+F vuelve a exponer de la mano de galería SENDA:Mare Mediterraneum, tras su paso por el Teatro Massimo en Palermo, Italia en 2018 –un evento official en simultáneo a la feria de arte Manifesta– y su seguida exposición en Trafalgar, 32, en 2019. Esta vez, presentamos un solo show para esta edición de la feria The Armory Show en Nueva York, del 9 al 11 de Septiembre de 2022 en el Javits Center.

 

Nota de prensa (fragmento):

El mar Mediterráneo es la reserva de la civilización: su corazón ha bombeado gente, culturas y religiones de una costa a otra como la sangre. Los fenicios y los cartagineses se expandieron hacia el norte, los romanos y las Cruzadas hacia el sur, los genoveses hacia el este, el imperio bizantino hacia el oeste, el califato islámico hacia el este, el oeste, el norte y el sur. Sicilia se encuentra justo en el medio y las olas de tormenta de todas las civilizaciones han salpicado en sus orillas. Esto está sucediendo hoy todavía.

El mar Mediterráneo vuelve a ser el epicentro de la contradicción ideológica. La guerra ha empujado a refugiados y migrantes quienes, para salvarse, han tenido que nadar y sobrevivir para enfrentar a Europa con una difícil elección. (En la antigua mitología, Europa también se vio obligada a cruzar este mar). Su elección ha conllevado a enfrentamientos políticos e ideológicos, a la polarización de la opinión pública y al aumento de la xenofobia y la violencia étnica.

Esta trágica situación ha devenido en un conflicto político, así como también en un tema de negociación y especulación ideológica. De esta forma, ha sido transmitido por los medios como un concepto definido hoy en día como “post-verdad”. La situación ética que se ha desarrollado es paradójica.

Trabajar con figuras de porcelana en este tema podría considerarse una manifestación extrema de esta paradoja, desde la distancia, una imagen artística puede ser más radical que la realidad misma porque puede empujar los límites conceptuales.

La porcelana siempre ha sido un símbolo de satisfacción y de confort burgués. Las recientes olas de migración han confrontado a Europa con un dilema: si aceptar a los refugiados, permitiéndoles entrar a costa del confort material y psicológico de sus anfitriones; o rechazarlos en un acto inmoral, inhumano y cínico que perjudicaría la base ética cooperativa de la propia Europa.

El confort es falible y frágil, como la porcelana que se asocia con él. Mantenidas seguras durante generaciones en las altas esferas, las figuras de porcelana están cuidadosamente vigiladas pero su fragilidad encapsula la amenaza de pérdida instantánea. Se rompen fácilmente.

La forma y el material elegidos de estas obras contrastan con el drama de lo que se está desarrollando en el Mediterráneo actual. Un rayo de luz reflejado ilumina mejor que uno directo. Pensamos que esto conlleva verdad con respecto a este trabajo.

Edited by David Elliott

 

¡Síguenos en redes sociales para no perderte ninguna actividad ni noticia de la galería!

Conecta con nosotros: @galeriasenda #galeriasenda

 

 

 

 

 

In a World of People, I am a Wall

“In a world of people, I am a wall”. En l’espai de la galeria es crea un diàleg entre l’art figuratiu de Jaume Plensa i Stephen Balkenhol i l’abstracció de Tuli Pinto i José Pedro Croft, tots dos influenciats pel minimalisme. Aquesta mostra col·lectiva juga amb les dimensions, l’equilibri i la presència, a més de demostrar que l’espai pot estar simultàniament dominat per les concepcions del real i el simbòlic.

AITOR ORTIZ, Gaudí, Impresiones íntimas

Aitor Ortiz treballa des de 1995 en fotografia d’arquitectura, trascendint el propi document. Fent valer el factor de dissolució i transmutació de l’objecte real que va associat a la representació fotogràfica. Aitor Ortiz investiga l’espai i l’objecte com a elements de partida per a plantejar-nos una sèrie d’incògnites visuals i cognitives.

El seu treball s’ha exposat de manera individual al Museu de la Universitat de Navarra (Pamplona, 2018), a Le Centquatre (París, 2015), al Canal d’Isabel II (Madrid, 2013) i a Fotografiska – The
Swedish Museum of Photography (Estocolm, 2011). Les seves obres són presents en les destacades col·leccions, com la del MNCARS – Museo Nacional Centre d’Art Reina Sofia, la Col·lecció Masaveu, el Museu Guggenheim Bilbao, la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació La Caixa i la Fundació Vila Casas.

L’obra d’Aitor Ortiz ha anat relacionant-se íntimament amb l’arquitectura, en la mesura en què han estat edificis i estructures de tota classe, reiteradament observades des dels més diversos angles, les que constitueixen el centre d’atenció de gairebé totes les seves fotografies, fins i tot d’aquelles en les quals l’assumpte ha deixat de ser identificable. No obstant això, les seves fotografies no són una mera il·lustració ni s’han concebut com una elevació de l’arquitectura. Més aviat el contrari, el seu veritable interès radica en allò que el mateix autor defineix com a “dilemes entre la representació i la interpretació” dels referents originals.

La fotografia, entesa com a mitjà, va ser una eina essencial per a l’aprenentatge universitari de Gaudí gràcies al descobriment dels àlbums fotogràfics de les grans expedicions. Aquestes fonts van influir en la seva visió heterodoxa i cosmopolita de l’arquitectura i en el desenvolupament del seu enginy constructor. La fotografia era per ell com una eina de taller, registrant i invertint les seves maquetes realitzades amb catenàries per a comprovar el seu resultat final.

Els treballs de Gaudí han estat revisitats múltiples vegades, La saturació de fotografies realitzades sobre les seves obres ha configurat una visió generalitzada d’un arquitecte excessiu, colorista, figuratiu, expressionista i bastant cursi, però sensacionalment popular. No obstant això, la seva arquitectura és molt més avantguardista i rica: Gaudí va passar del Neoclassicisme a la Modernitat i va saber incorporar els avanços constructius motivats per la Segona Revolució Industrial.

La revisió del seu treball a través de milions de fotografies disponibles en publicacions i internet s’ha imposat d’una manera vulgar i repetitiva a l’experiència directa amb la seva obra i, conseqüentment , ha provocat un efecte de banalització en la difusió dels seus treballs. Aquesta sèrie, realitzada interrompudament durant més de quatre anys, fuig de qualsevol idea preconcebuda sobre l’obra de Gaudí. És una revisió clara i completa de les seves obres més significatives. El treball fotogràfic incideix especialment en el seu procés creatiu, el laboratori del geni, on materialitzava els seus dissenys i les seves maquetes, que premeditadament es presenten al mateix nivell que l’obra construïda.

L’ambigüitat i síntesi de les imatges d’Aitor Ortiz ens fan prendre distància del “aquí i ara” per a constituir-se en representacions d’espais construïts, dissenyats o simplement imaginats. En fotografiar l’obra arquitectònica de Gaudí, Aitor Ortiz no deixa de ser qui va ser o qui és, perquè ha sabut trobar un Gaudí paral·lel a l’espectacular que ens sorprèn amb les seves formes i cromatismes. La mirada en blanc i negre del fotògraf basc ens convida a conèixer a un altre Gaudí que no és menys que l’anterior, encara que no ha estat observat amb minuciositat: un Gaudí més subtil i delicat, un Gaudí pràcticament imperceptible, gairebé secret, un Gaudí que passa desapercebut entre les creacions fantàstiques de la seva ondulant imaginació.

La càmera d’Aitor Ortiz és un ull revelador del que, tot i sent visible, passa inadvertit davant d’un ull esglaiat i exhaust per un relat desbordant de riquesa narrativa.

 

AES+F presenta Turandot

El seu treball parteix de les tensions creades entre el que és tradicional i el que és contemporani, des de la tecnologia fins a la narrativa i l’estètica. Això també és vàlid per a la seva recent producció de Turandot. El col·lectiu uneix el clàssic Turandot, adaptat a les dinàmiques sociopolítiques actuals, amb l’estètica de fusió euro oriental, per la qual AES+F és tan coneguda. El resultat és una onada magnífica d’estímuls visuals i auditius surrealistes.

Aquesta obra planteja qüestions existencials sobre la Xina des d’una perspectiva occidental, la venjança de les dones i l’autoritarisme, i una barreja de passat i de futur, cadascun d’aquests temes entrellaçats.

IRAN DO ESPIRITO SANTO, El Pangolín

Espírito Santo exposa en Senda una sèrie inèdita d’aquarel·les, produïda al llarg del confinament, amb les quals l’artista inaugura l’ús del color encara sent fidel al seu refinat estil propi.

L’atenció a les formes i la delicadesa de les tonalitats són els fils que entrellacen tota la sèrie, exhibint una faceta més suau i que, no obstant això, manté les seves referències conceptuals pròpies.

L’estètica reduccionista és un dels aspectes distintius del treball de Espírito Santo. En aquesta mostra, construeix representacions geomètriques perfectament equilibrades gràcies a una mirada enfocada en el detall. L’artista paulista juga amb tons monocromàtics, fent ús del degradat i de tonalitats suaus per a donar profunditat a les obres. Les aquarel·les construïen un joc entre la precisió dels detalls i la puresa de les formes. L`obra de Iran do Espírito Santo es reinventa i ens convida a conèixer una altra faceta del seu llenguatge visual al proposar una nova experiència estètica.

Culmina l’exposició del projecte llargament treballat de l’edició del llibre El Pangolín, i que ha suposat la publicació d’uns escrits d’Enrique Juncosa coeditats per SENDA Ensayo i per Turner. Les aquarel·les il·lustren aquesta antologia i creen una relació entre les dues poètiques: el discurs pictòric i la literatura harmonitzen en una sola estètica en la qual les delicades obres d’Espírito Santo donen forma al joc de les idees que ens proposa Juncosa.

El Pangolín és una antologia de records i reflexions dels mesos de quarantena viscuts per Juncosa. Els seus relats, ambientats en diferents localitats, creen universos en què el realisme es complementa amb tocs de fantasia i conviden el lector a submergir-se en els múltiples escenaris produïts per Juncosa elegantment il·lustrats per Espírito Santo.

 

Iran do Espírito Santo (Mococa, 1963) és conegut internacionalment per les seves ambicioses instal·lacions site-specific, així com per les seves escultures de caràcter figuratiu o abstracte, que s´inscriuen en la traducció estètica del minimalisme. Les seves obres integren col·leccions en el MoMA de Nova York, el MACBA de Barcelona i en el Museu d’Art Moderna de Sao Paulo.

Enrique Juncosa (Palma, 1961) és escriptor, comissari d’exposicions i gestor cultural. Va ser director del Irish Museum of Modern Art de Dublín de 2003 a 2012, labor per la qual va rebre de l’Estat Espanyol l’Ordre al Mèrit Civil, i abans va ser subdirector del Museo Reina Sofia, Madrid (2000-2003) i de l’IVAM, València (1998-2000) i és una de les veus més reconegudes en matèria d’abstracció dins el panorama del comissariat espanyol.

Descàrrega la nota de premsa aqui
Descàrrega la recopilació de critiques i articles : Diario de MallorcaEstrella RotaArticulo José Carlos Llop , Blog de Álvaro Valverde

Lab 36 presenta Ivan Forcadell : Els Vegans Compren Flores

Ens sumem a grans idees que som incapaços de sostenir íntegrament. Moltes d’elles represen- ten progrés, canvi i evolució, però també són l’origen de les actituds hipòcrites de la nostra societat. Los veganos compran flores és un exercici d’autocrítica que posa de manifest les con- tradiccions en què tots caiem. Iván Forcadell (1993) creua el límit de tot allò que no s’ha de dir amb aquest experiment que reivindica la seva necessitat d’acabar amb la hipocresia i els silen- cis imposats per la moral contemporània.

La mostra és un homenatge a les flors, protagonistes de l’univers divertit, despreocupat i desme- surat que inunda la sala. L’artista vol donar veu a aquests éssers, parlar dels seus sentiments i construir-los un espai segur; posar de manifest que no totes són iguals, no totes gaudeixen del mateix estat mental ni tenen els mateixos somnis … Parlem dels seus fetitxes? Sempre en clau d’humor, l’autor s’imagina com ha de ser el dia a dia d’una flor. Es pregunta: Algú pensa algu- na vegada en com se sent aquesta rosa que és utilitzada indiscriminadament per enterraments i celebracions?, què tal es trobarà la camamilla?, o què passa si l’espígol no s’ha aixecat d’hu- mor per dissimular males olors?

El codi de l’exposició és la ironia, present en cada símbol, en el llenguatge, en els colors. Tam- bé en Otro precio en el amor, la primera peça de videoart de l’artista, que transporta el visi- tant a aquell moment en què va desfullar una flor per obligar-lo a sentir els crits d’un ésser que està sent mutilat. L’artista ens situa en el lloc de l’altre a través d’un so estrident i agònic. Així, posa de manifest el dolor dels altres i com l’utilitzem en el nostre propi benefici.

La virgen de las flores, el segon eix de la mostra, encarna aquesta tradició tan present sempre en les propostes de Forcadell. Es tracta d’una verge d’aire kitsch que al·ludeix a aquelles cultu- res precristianes en què les flors eren l’element central de les ofrenes. L’artista busca convertir a l’espectador a devot i, amb cert sarcasme, el convida a participar d’aquest ritu que consisteix a oferir una flor i condemnar-la a observar el món des de la impotència. Els jutges de l’acte són els apotecaris situats davant de la verge. Aquests evidencien la gran contradicció de la mostra

i és que són al mateix temps recipients de vida, mentre que mantenen les flors fresques, i urnes funeràries, ja que en el fons són espais sense escapatòria per a elles.

Forcadell juga amb l’espectador i li proposa amb enginy un exercici d’autocrítica. Representa el subtil de les contradiccions i es planteja si serem capaços de percebre totes aquelles en les que incorrem. Los veganos compran flores és una evidència d’aquella fina línia que sustenta la nostra moral.

 

Per a saber més informació sobre la mostra, agendar la teva cita i conèixer més sobre l’espai visita la pàgina web de Lab 36 en www.lab36.org i les seves xarxes socials en www.instagram.com/lab36.bcn

Lab 36 presenta Bea Sarrias i Morrosko Vila-Sant-Joan en Benvinguts a la Ricarda!

“Benvinguts a La Ricarda”  pretén ser una finestra oberta des del LAB36 de la Galeria Senda a la casa i els seus voltants. Una celebració d’una forma d’entendre i acollir la cultura, que sempre ha estat benvinguda a la Casa Gomis. Els colors vius i alegres dels quadres rendeixen un homenatge festiu a la Ricarda i les textures dels audiovisuals ens mostren la seva pell, la riquesa dels seus materials constructius i del seu entorn natural.

“Benvinguts a La Ricarda” vol ser una experiència immersiva, una visita guiada que transmeti una emoció semblant a la que produeix la visita reial a la casa. Pintura i audiovisual s’uneixen i complementen per oferir un retrat complet i envoltant d’un lloc realment singular. Una casa que a més de ser una joia arquitectònica apreciada a tot el món és també la història d’una família, d’una forma d’entendre la vida i la cultura.

 

L’exposició es durà a terme en el marc de Gallery Weekend el dia 15 de Setembre a partir de les 17.00 a 20 hrs.

Per a saber més informació sobre la mostra, agendar la teva cita i conèixer més sobre l’espai visita la pàgina web de Lab 36 en www.lab36.org i les seves xarxes socials en www.instagram.com/lab36.bcn