Les tempestes de sorra converteixen la pols en oxigen.

Actualment es planteja un canvi de mentalitat i sensibilitat que aposta per una visió de món entès com un ecosistema en què conviuen totes les espècies del planeta, unides per relacions simbiòtiques i interdependents. Com defensa Donna Haraway, a la naturalesa no hi ha organismes autònoms, sinó que tots formem part d’ecosistemes integrats els uns en els altres. La sèrie “Tempesta de sorra” s’emmarca en un moviment que es planteja restaurar els ecosistemes a través d’aturar i revertir el mal que hem causat, passant d’explotar la natura a curar-la.

La història de l’art està vinculada a la descoberta de nous colors i pigments, cosa que podem observar des de la prehistòria a través de les pintures rupestres, sent el sistema de representació artística més antic de la humanitat. En elles, generalment es feien servir els colors propis dels minerals amb alt contingut en òxid de ferro, tan comú en la superfície terrestre. Els pigments procedien de compostos minerals com l’hematita, l’argila i l’òxid de manganès. Aquests colors conformaven la seva paleta i han perdurat fins als nostres temps, materialitzant-se en obres que són capaços de connectar-nos no només amb la Terra, sinó també amb les civilitzacions més antigues de la humanitat.

El treball de Carla Cascales se centra en la recerca estètica constant de l’equilibri, mitjançant l’ús de materials naturals com la fusta, el lli, la pedra o l’argila, descobrint la seva essència a partir d’eliminar tot el superflu. La relació de la seva obra amb la natura està present d’una manera íntima i holística. Carla Cascales ha realitzat exposicions individuals a Barcelona, ​​Madrid, Londres i Los Angeles i instal·lacions artístiques en institucions com el Centre de creació Matadero de Madrid o La Caixa, ImagineBank de Barcelona. També ha realitzat residències d’art a San Francisco el 2017, Florència en 2018 i Tòquio el 2019.