El pròxim 19 de febrer de 2025, galeria SENDA presentarà una nova exposició de l’artista Jaume Plensa. En aquesta mostra, Plensa treballa amb diversos  materials la seva ja icònica imatgeria. L’alabastre, el bronze, el paper, el vidre de Murano i el ferro donen forma a un conjunt d’obres on les seves característiques escultures són les principals protagonistes.

La pràctica de Plensa es basa en la cerca constant de la bellesa en la simplicitat. Fidel al seu estil, l’artista presenta els seus icònics busts i lletres que s’entrellacen com a signes universals de comunicació i reflexió. Cada peça és un testimoniatge de la seva tècnica i la seva capacitat per a connectar amb les emocions humanes. Un exemple d’això és una de les sèries que presentem en aquesta mostra, Nest. En aquesta trobem relleus de rostres contemplatius o somiadors que emergeixen de l’alabastre, transmetent noves maneres de representar formes figuratives en el retrat contemporani. De fet, Plensa és reconegut internacionalment com un dels principals retratistes contemporanis de l’actualitat, que aprofita el poder d’aquest enfocament per a transmetre la nostra relació amb el món i amb els altres, subratllant la nostra humanitat compartida a través de retrats d’individus.

A Murmuri, l’artista estableix un vincle entre el significat i la musicalitat del títol de la mostra, i l’imaginari que defineix la seva pràctica artística. Els murmuris, igual que les escultures de Plensa, es presenten com a expressions delicades, però carregades d’intensitat emocional, capaces de ressonar en els qui els perceben. Aquesta mostra convida l’espectador a escoltar el que no es diu, reafirmant el compromís de Plensa amb una estètica que celebra la fragilitat i la profunditat de l’experiència humana.

Nota de premsa

LOOP Festival celebra la seva 22a edició, convidant-nos a explorar el poder dels gestos artístics per a despertar la consciència de l’espectador i provocar, encara que de manera subtil, un canvi en les estructures de poder i pensament. Sota aquesta premissa, el festival d’enguany se centra en la capacitat de l’art per a impactar-nos profundament, generant una reflexió que ens porta a repensar les nostres relacions i el nostre lloc en un món marcat per desafiaments mediambientals i socials.

Robert Wilson: Mestre del Temps 

En aquest context de transformació, galeria SENDA presenta l’obra “Gao Xingjian/Vídeo Portrait” de Robert Wilson, un artista que ha estat fonamental a redefinir les fronteres del teatre, les arts visuals i el videoart des dels anys 70. Wilson va començar la seva trajectòria en el vídeo amb Video 50 en 1978, una obra que va revolucionar la narrativa audiovisual amb episodis no lineals, creats per a televisió a Alemanya. Posteriorment, en 2004, va començar la seva sèrie de Video Portraits, utilitzant la nova tecnologia d’alta definició per a captar a personatges icònics de la cultura i l’art en retrats en moviment que desafien la fotografia i el cinema.

La carrera de Wilson és un continu testimoniatge d’innovació i multidisciplinarietat. Des de les seves primeres produccions teatrals i la seva col·laboració amb Philip Glass en l’òpera Einstein on the Beach, Wilson ha treballat amb figures emblemàtiques com Lou Reed, Susan Sontag i Laurie Anderson. El seu domini de l’art escènic i la seva habilitat per a integrar elements com la il·luminació, l’escultura i la música li han guanyat un reconeixement global en institucions com el Louvre, el Centre Pompidou i el ZKM Karlsruhe, on ha deixat la seva petjada amb exposicions impactants.

“Gao Xingjian/Video Portrait”: Retrats de Moviments Congelats

El retrat de Gao Xingjian, escriptor i Nobel de Literatura l’any 2000, forma part d’aquesta sèrie de Wilson que ha explorat la profunditat i subtilesa de nombrosos personatges, des de Lady Gaga i Brad Pitt fins a animals exòtics. En aquest treball, Wilson empra una àmplia gamma d’elements visuals i narratius – com la il·luminació, el maquillatge, l’escenografia i la coreografia – per a crear una obra que sembla estàtica, però que revela moviments mínims en observar-la detingudament. El resultat és un retrat que capta l’essència del personatge, atrapant a l’espectador en un espai suspès entre el cinema i la fotografia.

“Els vídeorretrats poden veure’s de les tres formes tradicionals en què els artistes construeixen l’espai.

Si em poso la mà davant de la cara, puc dir que és un retrat. Si veig la meva mà a distància, puc dir que forma part d’una naturalesa morta, i si la veig des de l’altre costat del carrer, puc dir que forma part d’un paisatge.

En construir aquests espais, veiem una imatge que pot considerar-se un retrat.

Si mirem amb atenció, aquesta natura morta és una vida real.”

– Robert Wilson

En el cas de “Gao Xingjian/ Video Portrait”, un videorretrat de 8 minuts 53 segons amb música de Peter Cerone, Robert Wilson ens mostra un primeríssim pla en blanc i negre de la cara de l’artista i escriptor Gao Xingjian. Creuant el seu rostre en diagonal, apareix una frase en francès: La solitude est une condition necessaire de la liberté (La solitud és una condició necessària de la llibertat), un gest còmplice a la novel·la autobiogràfica “El llibre d’un home sol” del mateix Xingjian.

Un diàleg contemporani sobre el videoart en el LOOP Festival 2024

Per a aquesta edició del LOOP Festival, la participació d’en Robert Wilson a galeria SENDA convida a l’espectador a una experiència de contemplació lenta i reflexiva. En un món d’estímuls ràpids i imatges fugaces, Wilson ens obliga a detenir-nos, a sentir cada petit gest, a observar i apreciar el poder de la subtilesa en l’art.

Celebrant els més de trenta anys de fructífera col·laboració amb la galeria SENDA, el novaiorquès Peter Halley presenta una exposició específicament concebuda per a la seu, formada per una monumental obra mural que es contraposa a una cuidada col·lecció de peces d’un singular petit format. Per a aquesta mostra, Halley proposa una transformació de l’espai expositiu, establint un contrapunt a través del diàleg entre una sèrie de composicions en les quals el seu moviment i les seves estructures s’enfronten a la impactant pintura “The Long Game”, obra que posa nom a l’exposició.

La mostra s’estructura entorn d’un conjunt de vuit obres de petit format, que, al costat d’una peça de grans dimensions, proposa un joc visual que convida l’espectador a explorar les relacions de confrontació entre els diferents quadres. Aquesta última creació, de quasi cinc metres d’ample, representa el treball més gran que Peter Halley ha mostrat fins a la data en la galeria, destacant per la seva capacitat per a transformar l’espai expositiu i concebre l’exposició com un tot. Es caracteritza, també, per una acumulació de les seves icòniques cel·les i presons, evocant l’experiència de la vida urbana sempre referenciada.

A més, aquesta exhibició a galeria SENDA coincideix temporalment amb la destacada retrospectiva dedicada a Peter Halley en el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid, titulada «Peter Halley en España», la qual reuneix una significativa selecció de pintures procedents d’importants col·leccions públiques i privades, incloent-hi les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia i la Fundación Hortensia Herrero. La combinació d’ambdues mostres, tant la de Barcelona com la de Madrid, ofereixen una visió àmplia i profunda del treball d’en Halley, reafirmant la seva rellevància en el panorama artístic contemporani.

Nota de premsa

Article La Vanguardia

Article Las Nueve Musas

En aquesta nova exposició, Gino Rubert deixa enrere la retòrica de la meta-pintura en què va estar submergit durant els seus políptics de gran format sobre el món de l’art. Aquí, Rubert aparta el focus de les vanitats socials i sentimentals, per a posar-lo sobre la crua solitud. Retrats de dones atrapades pel seu destí, amb vestidures esculpides sobre el llenç, les figures de les quals queden partides per l’enquadrament, com si els límits de la tela les atrapessin de la mateixa manera que l’entaulament i la base aferren a les cariàtides gregues, aquestes fascinants dones-columna que sostenen la cara sud del Temple de l’Erecteion a Atenes, i amb aquest gest sostenen el món. Dones poderoses que, lluny de sotmetre’s o resignar-se, ens miren de front, ens donen l’esquena, criden, canten, o naveguen, sense perdre mai l’equilibri i el componiment, en un món que s’inclina assotat per vents furibunds.

      Childhood (2024). 55 x 46 cm / El desembarco (2024). 81 x 70 cm

Al cap d’un any treballant en aquesta nova sèrie de pintures, arriba el moment de mirar-les en conjunt, i tractar d’entendre d’on venen i on van. Ara, per fi, caben preguntes: mentre pintava, no. Perquè les preguntes porten respostes, i pintar – per a mi – consisteix en un diàleg entre intuïcions, formes, colors, i textures, mai entre idees, teories, tesis o conviccions.

Llavors: Per quines dones soles? Per què tan serioses? Perquè atrapades per enquadraments que deixen part dels seus peus o els seus caps fora? Per què algunes canten, unes altres criden, unes altres miren de front, o ens donen l’esquena? Per quines agulles subjecten els seus vestits, com si fosin maniquins o papallones dissecades?
Sens dubte, molt té a veure amb un cert fastig davant totes aquestes mirades inquisitives i còmplices per part dels centenars de personatges que poblen els meus quadres anteriors. I en aquest sentit la necessitat d’un viratge cap a territoris mes íntims, menys estridents, més clàssics, menys barrocs.

– Gino

Article de La Vanguardia →

«Ornitografies. Empremtes al cel» és la primera exposició individual de l’artista Xavi Bou a galeria SENDA. Per a l’ocasió, presenta les seves conegudes “Ornitografies”, fotografies que capturen el recorregut del vol de les aus. Les seves obres són mostres tangibles de l’equilibri entre l’art i la ciència i són testimoni dels instants que van ser passat, present i futur en el vol d’aquestes aus.

El propòsit de Bou és, mitjançant un exercici de poesia visual, divulgar la importància de la cura del medi ambient convidant els espectadors a percebre el món amb la mateixa mirada curiosa i innocent del nen i nena que un dia vam ser. L’enfocament que utilitza Bou per a retratar les escenes de les seves “Ornitografies” no és invasiu. De fet, rebutja l’estudi distant, donant com a resultat imatges de formes orgàniques que estimulen la imaginació.

En aquesta exposició es podran observar una sèrie d’“Ornitografies” que revelen el que escapa a la percepció humana: els patrons invisibles que tracen les aus en el cel quan volen. L’artista se centra en els ocells per a captar en un sol enquadrament temporal les formes que generen en volar, fent visible l’invisible.

L’exposició individual de Xavi Bou constarà de 15 obres que capturen el vol d’ocells molt diversos en diferents punts del territori català, espanyol i, fins i tot, de l’estranger, amb una obra capturada a Uist (Escòcia). Amb fotografies preses tant en llocs costaners com Roses, les Illes Medes o Tarifa; com en paratges d’interior com Tremp, Monfragüe o Medina Sidonia; Bou aconsegueix traçar aquest rastre invisible a l’ull humà que les aus creen en volar pel cel.

El seu treball ha estat publicat en premsa internacional com National Geographic, The Guardian, Der Spiegel, Geo i Sonntag, entre moltes altres editorials. A més, ha exposat “Ornitografies” en exposicions individuals a Alemanya, Bèlgica, Rússia, Espanya, el Canadà, França, Mèxic i Grècia, entre altres llocs del món. De fet, després de l’èxit del seu projecte, en 2023 les seves “Ornitografies” es van plasmar en un llibre homònim publicat per Lynx Edicions.

Actualment, Bou té en marxa iniciatives que exploren altres recursos i disciplines artístiques, com el vídeo, a més d’altres temes d’estudi, com els insectes. Per tant, la matèria primera del seu treball continua sent la naturalesa i el seu repte personal és mostrar-la d’una manera innovadora i estètica que ajudi el públic a acostar-se a l’art i, sobretot, a conscienciar sobre el medi ambient.

“Xavi Bou es veu a si mateix com un “comissari” que rastreja la coreografia dels ocells i la fa visible. Molt rarament romanen visibles els paisatges o les formacions de núvols al cel, i quan ho fan, sol ser a la part inferior de les imatges monocromàtiques, on difícilment poden contribuir a desxifrar el tema de la imatge real sense coneixements previs rellevants.

Llegir el text complet aquí →

– Uta M. Reindl. Professora, traductora, comissària i crítica d’art.

Galeria SENDA es complau de presentar la primera exposició d’obres sobre paper de Robert Wilson a una galeria de Barcelona amb motiu de la seva producció escènica de Der Messias al Gran Teatre del Liceu.

En la seva nova obra, l’artista i fotògraf Jordi Bernadó viatja a la recerca d’un món que desapareix. Last and Lost és una sèrie de vuit fotografies que es mostrarà en una exposició individual a Galeria Senda a partir del 24 de gener. Aquestes vuit peces formen part d’un projecte més ampli, encara en curs, en el qual l’artista es pregunta pels reptes ecològics i filosòfics del present. Qüestions com la sostenibilitat, la relació entre la tecnologia i la naturalesa, els horitzons del futur, o la democràcia són fonamentals en aquest nou treball.

L’exposició Last and Lost se centra en la dimensió mediambiental, elaborant una reflexió al voltant de la pèrdua i de la destrucció humana de la naturalesa. Les vuit fotografies retraten llocs perduts, ecosistemes en perill d’extinció, zones inhabitables per la contaminació, o formes de vida que lluiten per sobreviure. Cada imatge mostra una realitat que està a punt de deixar de ser-ho. L’artista es converteix en testimoni i espectador d’un estat ambigu, entre existir i  no ser.

Un arxiu de pèrdues: des de l’arbre més antic del món, Old Tjikko, a Suècia, les arrels del qual compten amb més de 9.565 anys de vida, fins al llac més remot i inaccessible, el Lac Télé, a la  República del Congo, un immens mirall d’aigües negres enmig de la naturalesa, o els paisatges desolats de Zone Rouge, a França, arrasats pels explosius i els abocaments químics de la Primera Guerra Mundial, l’entrada al perímetre està prohibida i bona part de la zona es considera irrecuperable.

Bernadó viatja també a Great Blue Hole, a Belize, a Great Barrier Reef, a Austràlia, a Racetrack Playa, a Califòrnia i Nevada, al desert de Danakil, a Etiòpia, i al desert de Doha, a Qatar, on s’alcen les famoses escultures de Richard Serra East-West/West-East. En cada destí, troba escenes d’extinció i, tanmateix, estranyes escletxes de llum.

Bernadó fuig de l’alarmisme i de la resignació. Posa l’accent en la voluntat humana i apel·la al desig d’alimentar la vida i preservar la bellesa. Ens insta a apuntar-nos al desconegut i a qüestionar les nostres accions.

L’interès pel paisatge i la identitat han marcat l’obra de Bernadó al llarg de la seva trajectòria. En els últims anys, el seu interès per la forma en què ens expliquem el món —i en què construïm ficcions sobre el futur i la incertesa— ha cobrat especial rellevància en la seva pràctica artística. Last and Lost és el primer capítol d’un projecte ambiciós, de llarg alè, que pretén posar en imatges aquestes “ficcions del món”, i reflexionar sobre les possibilitats d’acció (i narració) enfront dels reptes contemporanis.

                                                                   Descargar hoja de sala AQUÍ

Hand-Painted: Watercolors and Drawings és la primera exposició de Peter Halley en la qual presenta obres íntimes pintades a mà. Aquestes peces contrasten de manera convincent amb les pintures meticulosament elaborades i per les quals és reconegut mundialment el pintor neoconceptualista estatunidenc.

Aquestes obres pintades a mà revelen la qualitat única de la mà de l’artista a través de la seva pinzellada matisada, donant idea de l’enfocament en el seu procés creatiu. La gènesi de les seves pintures en aquestes obres revela sorprenentment la confiança de Halley en l’espontaneïtat i la improvisació.

Les noves aquarel·les pintades a mà de Halley reprenen les seves imatges de “Cèl·lula explosiva” influenciada pels dibuixos animats, un tema al qual Halley ha tornat repetidament des de la dècada de 1990 tant en gravats com en instal·lacions a gran escala.

Els dibuixos es presenten en grandària dels estudis de color que fa prèviament per a les obres de gran escala – Un mètode de treball que Halley ha usat des de 1980s. L’exposició inclou quatre mostres de la dècada de 1990 en paper quadriculat les quals realitzava abans de començar a compondre les seves pintures en computadora (com ho fa actualment). Com a contrapart d’aquests primers treballs, la mostra inclou nou dibuixos executats de nou des de 2021 fins a l’actualitat.