Aryz, PRELUDIO

Sobre l’exposició

PRELUDIO continua la línia iniciada per la sèrie Vestigio, en la qual l’artista Aryz – Octavi Arrizabalaga (Palo Alto, 1988) estableix un diàleg amb alguns dels creadors que han influït en la seva trajectòria. En aquesta ocasió, presenta una sèrie d’olis de gran format concebuts com petits diàlegs visuals amb els grans mestres de la pintura. Cada obra constitueix un tribut a la tradició pictòrica clàssica i a alguns dels seus temes fonamentals.

Des d’una perspectiva contemporània, Aryz reconeix el llegat de la pintura tradicional i reivindica l’ofici del pintor com a mitjà legítim d’expressió i transmissió cultural. PRELUDIO es configura, en essència, com un pont entre passat i present: un retorn deliberat a la tradició pictòrica que funciona com a introducció o obertura a una proposta artística més experimental encara per revelar.

NOTA DE SALA

Sobre l’artista

ARYZ – Octavi Arrizabalaga (Palo Alto, Califòrnia, 1988), graduat en 2010 a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, va iniciar la seva pràctica artística a principis dels anys 2000, realitzant murals en l’entorn urbà de Barcelona. Durant els darrers anys, el seu treball mural ha adquirit projecció internacional, amb intervencions en països com Canadà, Japó, França, Dinamarca, la Xina, Madagascar, Polònia i els Estats Units. Des del 2019, ha centrat una part significativa de la seva pràctica en el treball d’estudi, cosa que li ha permès abordar els seus projectes amb una major profunditat conceptual i reflexiva. Entre les seves exposicions individuals més destacades hi ha Pugna (2019, França) i Vestigio (2024, República Txeca). A més de la seva producció pictòrica, ha realitzat intervencions efímeres de gran format en espais emblemàtics, com la Basílica de Santa Maria del Pi a Barcelona o l’església de Saint-Merry a París, en un enfoc que articula el muralisme i la pintura d’estudi.

Actualment, la pintura i el gravat constitueixen els eixos principals de la seva obra. L’interès per les tècniques d’impressió l’ha portat a col·laborar amb Polígrafa Obra Gràfica, amb qui produeix edicions limitades. El 2024 va ser distingit amb la prestigiosa beca de la Fundació Pollock-Krasner.

Nota de premsa

MIRALDA, BOOOM

Amb motiu del llançament del llibre BOOOM 1962–1972, galeria Senda inaugura el pròxim 7 de maig de 2025 una exposició que reuneix una selecció de fotografies, dibuixos i escultures que tracen els inicis de la carrera de Miralda i la seva consolidació com una figura clau de l’avantguarda artística internacional dels anys setanta.

Sota la presència de l’icònic soldat blanc que, prenent dimensions humanes, Miralda va passejar pels carrers de París a la recerca d’un pedestal (París. La Cumparsita, Miralda i Benet Rossell, 1972), i prenent com a punt de partida les primeres fotografies realitzades durant el servei militar en el campament dels Castillejos, aquest recorregut —a través d’obres com Soldats Soldés, Essais d’Amélioration o la sèrie Bien/Mal— revela com la ironia i la crítica social han definit el llenguatge visual de Miralda, qüestionant els símbols del poder, la moral imposada i la lògica militar.

Publicat per la Fàbrica i editat per Ignasi Duarte, el llibre BOOOM 1962–1972 presenta un arxiu inèdit que connecta amb l’actualitat de manera inquietant. En un context marcat per noves formes de violència i control, l’obra de Miralda continua sent profundament crítica i rellevant.

“Gairebé seixanta anys després dels Soldats soldés, l’absurditat del “bé i malament” està més present que mai.” (Juan Garrigues)

Nota de Prensa

galeria SENDA a Loop Lab Busan

Galeria Senda participa en la primera edició de la fira internacional d’art multimedia Loop Lab Busan, una nova iniciativa de Loop Barcelona. SENDA presenta Tous les Oiseaux du Monde de Xavi Bou (Barcelona, 1979).

Xavi Bou, Tous Les Oiseaux Du Monde, 2022, 5′ 13″

Aquest vídeo es va crear arran d’una invitació per a una residència artística realitzada del 2020 al 2022 a la Universitat de Lovaina de Bèlgica. En ella, treballant amb equips de diferents facultats, l’artista planteja la hipotètica possibilitat del monitoratge i càlcul del nombre total d’ocells del planeta, a través de la generació de models d’intel·ligència artificial que permetin identificar als individus de totes les espècies.

La tendència en la nostra societat, organitzada a través del Big Data, és controlar tota informació i rastrejar qualsevol paràmetre útil incloent els procedents de la natura. Bou es qüestiona si aconseguirem registrar a tots els éssers vius del planeta a través de l’anàlisi tant de la informació estructurada com de la no estructurada com a possible picada d’ullet en la lluita contra la crisi climàtica i la restauració d’ecosistemes i hàbitats.

Tomas Moro va escriure el llibre “Utopia” en 1516. Va ser publicat per primera vegada en la impremta de Dirk Martens de la mateixa Lovaina. El llibre encunya el concepte d’utopia i descriu una societat ideal i afable on les persones viuen lliures i en harmonia amb la natura. Per a Tomas Moro, la instauració d’un nou mètode de govern havia de basar-se en una eina que garantís l’excel·lència en l’administració dels negocis: les matemàtiques.

Més de 500 anys després, els algorismes que genera la intel·ligència artificial i la seva capacitat d’avanç exponencial restauren les nocions d’utopia i distopia que articula l’obra de Xavi Bou. La capacitat de predir, comprendre i treballar de manera autònoma simulant la intel·ligència humana obre uns nous horitzons incerts que ens espanten i entusiasmen al mateix temps. Així mateix, el treball de Bou reflexiona i es qüestiona la capacitat de control i la repercussió en la llibertat i seguretat dels individus que propicien les noves eines disponibles.

Els temors enfront dels riscos de la intel·ligència artificial sembla que prevaleixen enfront de les esperances que generen les noves oportunitats. La visió de Bou no ofereix respostes certes sobre preguntes obertes, però apunta la idea que el bon aprofitament d’aquesta tecnologia depèn de l’ètica dels qui la desenvolupen i de la capacitat dels usuaris per a controlar la seva privacitat i protegir les seves dades.

Aquest treball va ser realitzat un temps abans del llançament de ChatGPT i altres plataformes que només fan que confirmar tots els dubtes, pors i, per què no, esperances que l’autor convida a qüestionar-se a través d’una obra que transcendeix la temàtica i el gènere que aborda.

galeria SENDA a París

Per obrir el mes d’abril, galeria SENDA viatja a París amb una selecció d’artistes que entrellaça materialitat, percepció i identitat a través d’una mirada intergeneracional. Les obres reunides comparteixen una sensibilitat comuna: un profund compromís amb el tàctil i el conceptual, l’íntim i el que és expansiu.

Entre els artistes representats destaquen Peter Halley, amb les seves composicions geomètriques i la seva exploració de l’espai modern, en paral·lel a la seva exposició en el Casal Solleric (Palma de Mallorca); i Yago Hortal, amb el seu gest pictòric energètic i cromàticament immersiu. També presentarem una escultura de Stephan Balkenhol; l’obra del brasiler Iran do Espírito Santo; —entre escultura i la seva sèrie d’aquarel·les del Pangolin—; el marbre orgànic de Glenda León; i les composicions d’ Anthony Goicolea, que combinen fotografia, dibuix i pintura entorn de la memòria i la identitat.

Comptarem amb la presència especial de Jordi Bernadó i Gonzalo Guzmán. Bernadó presentarà ID Project, una reflexió crítica sobre l’espai i la seva relació amb la identitat. Per la seva part, Gonzalo Guzmán mostrarà escultures en acer inoxidable que —inspirades en somnis lúcids— difuminen els límits entre el que és interior i exterior, traduint imatges del somni en forma escultòrica perdurable.

Aquesta primera participació en Art Paris representa un nou capítol al nostre recorregut: un pas més en la internacionalització dels nostres artistes i en la construcció de ponts entre escenes, ciutats i formes de mirar.

Us esperem a Art Paris 2025, del 3 al 6 d’abril en el Grand Palais, booth D12!

DESCARREGA PREVIEW

ARCO Madrid 2025

Per a aquesta nova edició d’ARCOmadrid, galeria SENDA torna a construir una narrativa entre els diferents artistes que omplen d’històries les parets del nostre estand. Amb una proposta molt variada, la nostra missió enguany és dialogar entre les diferents figures, tant emergents com consolidades, que mostren a Madrid les seves creacions més personals.

Enguany, s’uneix al nostre estand per primera vegada ARYZ, de qui tenim el plaer d’exposar en el nostre mur exterior la seva obra Los autónomos. Arran d’aquesta peça, l’artista va començar a crear la seva última sèrie, Vestigio, on crea una conversa bidireccional amb pintures, escultures i fotografies barroques que criden la seva atenció. Se sumen al llenç i al paper, l’americà d’origen cubà ANTHONY GOICOLEA, conegut pel seu llenguatge visual propi, que explora el context sociocultural, econòmic i polític de la seva experiència vital sent cubà, gai i catòlic en el sud profund del país. El color i el fluor, com sempre, venen de la mà del novaiorquès PETER HALLEY, de qui portem a ARCO el treball més gran exposat en la nostra galeria fins a la data. Aquesta obra, d’aproximadament cinc metres d’ample, juga d’acord amb quatre peces de format més petit, que continuen sent una referència clara a les seves icòniques cel·les i presons que evoquen l’experiència de la vida urbana. Acompanyant al color de Halley, les creacions de YAGO HORTAL tornen a visitar la capital. Les sensacions texturals que l’artista genera amb les seves pinzellades vivaces l’han portat a explorar noves maneres d’abordar el seu treball i, és per això, que per a aquesta edició d’ARCO presentarem el seu projecte més recent. Els dibuixos de la xilena SANDRA VÁSQUEZ DE LA HORRA seran els encarregats d’evocar a un món fictici i fosc influenciat per temes tan comuns com la religió, el sexe, la cultura pop o la mort, procurant a l’espectador una visió carnal i psicològica d’aquestes qüestions. Finalment, i també des del paper, els esbossos preparatoris de ROBERT WILSON per a la seva producció escènica de l’òpera Der Messias en el Gran Teatre del Liceu seran exposats a Madrid. Aquests dibuixos, que capturen corrents d’energia, s’allunyen del realisme per a representar l’essència de l’obra teatral concebuda per l’artista.

La disciplina de l’escultura estarà representada per diversos artistes, molt diferents entre ells, per la qual cosa mostraran un ric ventall de tècniques i materials. Les peces de fusta policromada de l’alemany STEPHAN BALKENHOL se sumen al nostre estand, per a reflectir una contraposició entre la rudesa de les cisellades en la fusta i la pulcritud de la forma final. Els somnis onírics de GONZALO GUZMÁN esculpits en acer inoxidable forjaran un conjunt metàl·lic de menhirs i deixants que mostraran la més pura idiosincràsia de l’artista. Per a finalitzar, coronarà el nostre estand el treball escultòric del famós JAUME PLENSA, de qui tenim actualment una exposició en el nostre espai del carrer Trafalgar, 32 a Barcelona. Amb Murmuri, paraula que dona nom a la mostra, Plensa juga amb l’ús de diferents materials com l’alabastre, el vidre de Murano i el bronze per a donar forma a allò que és intangible.

La fotografia també té un lloc especial en el nostre estand. En primer lloc, XAVI BOU presenta en un espai comissariat de la fira el seu projecte Fluctus, que mostra el moment fugaç de l’enlairament dels ocells des d’un punt de vista zenital. Bou, que focalitza el seu treball artístic a capturar els patrons invisibles del vol d’aquests animals, té com a propòsit amb les seves obres generar empatia i consciència social, recordant-nos que cada ésser viu és únic i essencial en cadascun dels nostres ecosistemes. D’altra banda, i seguint el fil conductor de la lluita contra la desinformació sobre el canvi climàtic, estaran a Madrid sis de les obres del projecte de JORDI BERNADÓ Last & Lost. Aquest projecte és un examen fotogràfic de la pèrdua i la finitud en el context de la crisi climàtica, que reflexiona sobre la necessitat d’un compromís compartit amb la naturalesa i la sostenibilitat, i proposa noves formes esperançadores de veure el món. Per a concloure amb aquesta disciplina artística, la sèrie Escaparates d’ANNA MALAGRIDA tindrà el seu lloc en la fira, coincidint també amb l’exposició que la Fundació Tàpies li prepara a l’artista.

Finalitzant amb la nostra proposta per a aquesta quaranta-quarta edició d’ARCOmadrid, exposarem una de les més actuals instal·lacions de l’artista cubana GLENDA LEÓN. Amb Murmullos de la Tierra, León pretén materialitzar l’energia en les seves diferents magnituds, gràcies a la tècnica de l’argila vidriada i el seu esperit de voler mostrar visualment l’equilibri compartit dels objectes que ens envolten en el nostre dia a dia.

ZⓈONAMACO México 2025

ZⓈONAMACO México Arte Contemporáneo és la fira d’art més gran de Llatinoamèrica. Enguany, Ciutat de Mèxic acollirà a galeries i visitants del 5 al 9 de febrer, amb una vint-i-unena edició composta per quatre seccions: Secció Principal, en la qual SENDA serà present; ZⓈONAMACO Ejes, ZⓈONAMACO Sur i ZⓈONAMACO Arte Moderno.

Per a aquesta edició, presentem un ventall d’artistes molt ampli, que abasten moltes disciplines artístiques com la fotografia, l’escultura i la pintura. Amb el clar objectiu de donar visibilitat a totes les facetes de l’art, també volem retre homenatge al país que acull aquesta fira.

GINO RUBERT

Fill de mare mexicana, l’art de Gino Rubert ha estat sempre influenciat per les seves arrels. Formalment, es reconeix fill de la tradició que l’art ha de seduir primer a la mirada a través d’artificis com a trampantojos i distorsions, per des d’aquí convidar-nos a la reflexió. Per això, per a ZⓈONAMACO portem alguns dels treballs que l’artista va exposar a SENDA a la seva última mostra “Cariàtide” i que contenen aquests enganys que ens atrapen dins del quadre. A “Cariàtide”, Rubert aparta el focus de les vanitats socials i sentimentals, per a posar-lo sobre la crua solitud. Retrats de dones atrapades pel llenç, amb vestidures esculpides sobre aquest, les figures de les quals queden partides per l’enquadrament, com si els límits de la tela les atrapessin de la mateixa manera que l’entaulament i la base aferren a les cariàtides gregues (dones-columna).

Amb la col·laboració de:

JAUME PLENSA

En aquesta ocasió, travessen l’oceà les escultures del català Jaume Plensa, del qual podrem gaudir una mostra a la galeria el 19 de febrer titulada Murmuri. La impressionant obra de 120 metres d’alt, “FLORA”, serà una de les grans apostes del nostre estand. La serenitat del seu rostre en contraposició a les seves grans dimensions ens recorden la genialitat de Plensa de transmetre calma i reflexió encara i l’entorn vivaç i dinàmic on es troben sempre les seves composicions.

PETER HALLEY

El novaiorquès Peter Halley també tindrà presència a ZⓈONAMACO. Viatjaran fins a la fira algunes de les seves icòniques cel·les per a donar el toc de llum i color a l’espai. Halley és un dels artistes més influents del panorama internacional. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys vuitanta com a impulsor de l’anomenat moviment Neo-Conceptualista. Encara que utilitza la geometria com a suport fonamental de les seves obres, sempre insisteix en el seu referent figuratiu: l’espai i el temps de la nostra societat, el seu terreny polític i social, i l’ordre tancat en el qual vivim.

ROBERT MAPPLETHORPE

La presència de la fotografia ve de la mà de Robert Mapplethorpe: vuit de les seves fotografies d’arxiu en blanc i negre seran exposades en el nostre estand. La tensió dels cossos fotografiats, el dinamisme de les seves formes, la pell nua dels seus models. En conjunt, és una oda al treball de l’artista, a la seva essència i ADN com a fotògraf, transmetent amb aquesta selecció d’obres el seu estil més pur.

MIGUEL ÁNGEL RÍOS

Una peça de l’artista argentí Miguel Ángel Ríos serà exposada a Ciutat de Mèxic, més concretament, una dedicada a l’antiga capital de l’Imperi Mexica, Tenochtitlan. Aquest artista conceptual explora temes de violència, poder i fragilitat humana. Després d’estudiar a Buenos Aires i emigrar per la dictadura, va treballar amb mapes i tradicions indígenes, i des de l’any 2000 se centra en vídeos simbòlics com les seves icòniques virolles. La seva obra està en col·leccions de renom com la del MoMA de Nova York o la del Reina Sofia de Madrid.

TERESA SERRANO

Per a finalitzar, la figura de l’artista mexicana Teresa Serrano culmina la proposta per al nostre estand. El treball plàstic de Serrano parteix d’una postura política molt sòlida, que té una forta relació autobiogràfica amb la seva experiència com a dona, però alhora vincula el contingut dels seus treballs amb temes i imatges clarament emmarcades en el context social mexicà i internacional. Les seves estructures brodades de pell i ferro que seran exposades en ZⓈONAMACO són un annex tangible de la seva ideologia.

Si estàs passant uns dies per Ciutat de Mèxic, vine a veure’ns a l’estand A104. Estem segurs que la nostra proposta no us deixarà indiferents!

JAUME PLENSA, Murmuri

El pròxim 19 de febrer de 2025, galeria SENDA presentarà una nova exposició de l’artista Jaume Plensa. En aquesta mostra, Plensa treballa amb diversos materials la seva ja icònica imatgeria. L’alabastre, el bronze, el paper, el vidre de Murano i el ferro donen forma a un conjunt d’obres on les seves característiques escultures són les principals protagonistes.

La pràctica de Plensa es basa en la cerca constant de la bellesa en la simplicitat. Fidel al seu estil, l’artista presenta els seus icònics busts i lletres que s’entrellacen com a signes universals de comunicació i reflexió. Cada peça és un testimoniatge de la seva tècnica i la seva capacitat per a connectar amb les emocions humanes. Un exemple d’això és una de les sèries que presentem en aquesta mostra, Nest. En aquesta trobem relleus de rostres contemplatius o somiadors que emergeixen de l’alabastre, transmetent noves maneres de representar formes figuratives en el retrat contemporani. De fet, Plensa és reconegut internacionalment com un dels principals retratistes contemporanis de l’actualitat, que aprofita el poder d’aquest enfocament per a transmetre la nostra relació amb el món i amb els altres, subratllant la nostra humanitat compartida a través de retrats d’individus.

A Murmuri, l’artista estableix un vincle entre el significat i la musicalitat del títol de la mostra, i l’imaginari que defineix la seva pràctica artística. Els murmuris, igual que les escultures de Plensa, es presenten com a expressions delicades, però carregades d’intensitat emocional, capaces de ressonar en els qui els perceben. Aquesta mostra convida l’espectador a escoltar el que no es diu, reafirmant el compromís de Plensa amb una estètica que celebra la fragilitat i la profunditat de l’experiència humana.

Nota de premsa

ROBERT WILSON, Gao Xingjian/Video Portrait | #LoopFestival2024

LOOP Festival celebra la seva 22a edició, convidant-nos a explorar el poder dels gestos artístics per a despertar la consciència de l’espectador i provocar, encara que de manera subtil, un canvi en les estructures de poder i pensament. Sota aquesta premissa, el festival d’enguany se centra en la capacitat de l’art per a impactar-nos profundament, generant una reflexió que ens porta a repensar les nostres relacions i el nostre lloc en un món marcat per desafiaments mediambientals i socials.

Robert Wilson: Mestre del Temps

En aquest context de transformació, galeria SENDA presenta l’obra “Gao Xingjian/Vídeo Portrait” de Robert Wilson, un artista que ha estat fonamental a redefinir les fronteres del teatre, les arts visuals i el videoart des dels anys 70. Wilson va començar la seva trajectòria en el vídeo amb Video 50 en 1978, una obra que va revolucionar la narrativa audiovisual amb episodis no lineals, creats per a televisió a Alemanya. Posteriorment, en 2004, va començar la seva sèrie de Video Portraits, utilitzant la nova tecnologia d’alta definició per a captar a personatges icònics de la cultura i l’art en retrats en moviment que desafien la fotografia i el cinema.

La carrera de Wilson és un continu testimoniatge d’innovació i multidisciplinarietat. Des de les seves primeres produccions teatrals i la seva col·laboració amb Philip Glass en l’òpera Einstein on the Beach, Wilson ha treballat amb figures emblemàtiques com Lou Reed, Susan Sontag i Laurie Anderson. El seu domini de l’art escènic i la seva habilitat per a integrar elements com la il·luminació, l’escultura i la música li han guanyat un reconeixement global en institucions com el Louvre, el Centre Pompidou i el ZKM Karlsruhe, on ha deixat la seva petjada amb exposicions impactants.

“Gao Xingjian/Video Portrait”: Retrats de Moviments Congelats

El retrat de Gao Xingjian, escriptor i Nobel de Literatura l’any 2000, forma part d’aquesta sèrie de Wilson que ha explorat la profunditat i subtilesa de nombrosos personatges, des de Lady Gaga i Brad Pitt fins a animals exòtics. En aquest treball, Wilson empra una àmplia gamma d’elements visuals i narratius – com la il·luminació, el maquillatge, l’escenografia i la coreografia – per a crear una obra que sembla estàtica, però que revela moviments mínims en observar-la detingudament. El resultat és un retrat que capta l’essència del personatge, atrapant a l’espectador en un espai suspès entre el cinema i la fotografia.

“Els vídeorretrats poden veure’s de les tres formes tradicionals en què els artistes construeixen l’espai.

Si em poso la mà davant de la cara, puc dir que és un retrat. Si veig la meva mà a distància, puc dir que forma part d’una naturalesa morta, i si la veig des de l’altre costat del carrer, puc dir que forma part d’un paisatge.

En construir aquests espais, veiem una imatge que pot considerar-se un retrat.

Si mirem amb atenció, aquesta natura morta és una vida real.”

– Robert Wilson

En el cas de “Gao Xingjian/ Video Portrait”, un videorretrat de 8 minuts 53 segons amb música de Peter Cerone, Robert Wilson ens mostra un primeríssim pla en blanc i negre de la cara de l’artista i escriptor Gao Xingjian. Creuant el seu rostre en diagonal, apareix una frase en francès: La solitude est une condition necessaire de la liberté (La solitud és una condició necessària de la llibertat), un gest còmplice a la novel·la autobiogràfica “El llibre d’un home sol” del mateix Xingjian.

Un diàleg contemporani sobre el videoart en el LOOP Festival 2024

Per a aquesta edició del LOOP Festival, la participació d’en Robert Wilson a galeria SENDA convida a l’espectador a una experiència de contemplació lenta i reflexiva. En un món d’estímuls ràpids i imatges fugaces, Wilson ens obliga a detenir-nos, a sentir cada petit gest, a observar i apreciar el poder de la subtilesa en l’art.

Somoure per a LOOP Fair 2024, MÓNICA RIKIĆ

Un any més, SENDA participa en la nova edició de LOOP Fair, un esdeveniment únic que redefineix l’experiència de les fires d’art en situar a la imatge en moviment com a protagonista. Enguany, del 19 al 21 d’octubre a l’Hotel Almanac Barcelona, SENDA porta una proposta d’avantguarda de la mà de Mónica Rikić, destacada artista electrònica i guanyadora del Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2021. El seu vídeo assaig titulat “Somoure” convida als espectadors a reflexionar sobre el futur de la vida assistida mitjançant l’ús de tecnologies robòtiques.

“Somoure”: Una reflexió artística sobre el futur de la vida assistida

En aquest context, Mónica Rikić presenta “Somoure”, un vídeo que forma part del seu projecte de recerca artística, realitzat en col·laboració amb l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI UPC-CSIC) i financiat per la plataforma europea S+T+ARTS i la iniciativa catalana Hac Te (Hub d’Art, Ciència i Tecnologia). “Somoure” planteja preguntes crucials sobre com la tecnologia, especialment la robòtica d’assistència, pot transformar la vida de les persones majors en un món en constant envelliment. A través d’una narrativa que combina l’assaig visual amb l’art conceptual, Rikić ens convida a explorar no sols els beneficis d’aquestes tecnologies, sinó també les seves implicacions ètiques i socials.

L’obra, conceptualitzada, dirigida i escrita per la mateixa artista, compta amb la participació d’Agustina Isidori com a directora artística i realitzadora audiovisual, i Rodolfo Venegas (Sonikgroove Studio) a la batuta de la música original del vídeo. “Somoure” ofereix una mirada crítica i poètica als processos de creació d’aquestes tecnologies. Documenta el procés de desenvolupament de robots d’assistència, des de la seva concepció fins a la seva implementació, i planteja una sèrie d’interrogants sobre com aquestes innovacions poden afectar la vida quotidiana dels qui més les necessiten. Aquest vídeo assaig és més que una simple documentació; és una finestra cap al futur de la robòtica i una invitació a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en la vida humana.

La projecció de “Somoure” a Manifesta 15

La rellevància de “Somoure” transcendeix les fronteres de LOOP Fair. Aquest vídeo també formarà part de Manifesta 15, la biennal nòmada europea que, en 2024, arriba a la regió metropolitana de Barcelona. Del 8 de setembre al 24 de novembre, Manifesta durà a terme intervencions artístiques en espais històrics i edificis industrials inèdits, i en aquest context, “Somoure” es presentarà en el monestir de Sant Cugat com una peça clau que dialoga amb la tecnologia i la vida contemporània.

Sobre Mónica Rikić: Una veu pionera en l’art i la tecnologia

Nascuda a Barcelona l’any 1986, Mónica Rikić ha construït una trajectòria excepcional en l’àmbit de l’art electrònic i la recerca tecnològica. El seu treball combina el codi i l’electrònica creativa amb objectes no digitals, creant projectes interactius i instal·lacions robòtiques que desafien les nostres idees preconcebudes sobre la tecnologia. La seva obra s’enfoca en la tecnologia alternativa i l’open hardware, explorant com aquestes eines poden utilitzar-se de maneres innovadores i accessibles. Rikić ha estat exhibida en prestigiosos festivals i institucions al voltant del món i les seves peces formen part d’importants col·leccions d’art contemporani com la .NewArt {foundation;}, la Col·lecció DKV o la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de Catalunya.

SENDA a LOOP Fair: Una col·laboració que impulsa l’art digital

La participació de galeria SENDA a LOOP Fair amb l’obra de Mónica Rikić reafirma el seu compromís amb la promoció de l’art digital i d’avantguarda. “Somoure” no sols representa aquesta visió, sinó que també obre noves converses sobre el futur de la vida assistida i l’impacte de la robòtica en la societat.

La invitació està oberta per a tots aquells que desitgin submergir-se en l’univers de Mónica Rikić i reflexionar sobre el paper que jugaran les tecnologies en la vida del demà. LOOP Fair 2024 promet ser un punt de trobada ineludible per a l’art contemporani, i SENDA, amb “Somoure”, ocuparà un lloc destacat en aquesta narrativa. Ens veiem a l’Hotel Almanac!

PETER HALLEY, The Long Game

Celebrant els més de trenta anys de fructífera col·laboració amb la galeria SENDA, el novaiorquès Peter Halley presenta una exposició específicament concebuda per a la seu, formada per una monumental obra mural que es contraposa a una cuidada col·lecció de peces d’un singular petit format. Per a aquesta mostra, Halley proposa una transformació de l’espai expositiu, establint un contrapunt a través del diàleg entre una sèrie de composicions en les quals el seu moviment i les seves estructures s’enfronten a la impactant pintura “The Long Game”, obra que posa nom a l’exposició.

La mostra s’estructura entorn d’un conjunt de vuit obres de petit format, que, al costat d’una peça de grans dimensions, proposa un joc visual que convida l’espectador a explorar les relacions de confrontació entre els diferents quadres. Aquesta última creació, de quasi cinc metres d’ample, representa el treball més gran que Peter Halley ha mostrat fins a la data en la galeria, destacant per la seva capacitat per a transformar l’espai expositiu i concebre l’exposició com un tot. Es caracteritza, també, per una acumulació de les seves icòniques cel·les i presons, evocant l’experiència de la vida urbana sempre referenciada.

A més, aquesta exhibició a galeria SENDA coincideix temporalment amb la destacada retrospectiva dedicada a Peter Halley en el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid, titulada «Peter Halley en España», la qual reuneix una significativa selecció de pintures procedents d’importants col·leccions públiques i privades, incloent-hi les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia i la Fundación Hortensia Herrero. La combinació d’ambdues mostres, tant la de Barcelona com la de Madrid, ofereixen una visió àmplia i profunda del treball d’en Halley, reafirmant la seva rellevància en el panorama artístic contemporani.

Nota de premsa

Article La Vanguardia

Article Las Nueve Musas