L’obra parteix del fenomen del vidre de mar: fragments d’objectes rebutjats que, després de romandre exposats durant anys al moviment de les onades, la sorra i la sal, perden progressivament les arestes i la forma original. Allò que en un principi és tallant i perillós es transforma, per efecte de l’erosió, en una matèria suau i arrodonida. Ioudina trasllada aquest procés físic al terreny del cos i de l’experiència, entenent l’erosió com una força capaç de modificar allò que toca i de produir noves formes.

Al llarg del film, la platja funciona com un espai liminal en què cos, aigua i matèria entren en contacte. La pell es converteix en una superfície de trànsit entre un exterior tangible i una fissura interior que apareix sota la forma de fragments de vidre. El film construeix així un imaginari sensorial en què les fronteres entre organisme, paisatge i matèria comencen a desdibuixar-se.

El títol de l’obra neix d’una paradoxa material: el vidre, produït mitjançant el foc, acaba sent modelat pel seu element oposat, l’aigua. Des d’aquesta tensió, Les aigües que esculpeixen el foc proposa una reflexió sobre el desgast, la sanació, l’espiritualitat i la possibilitat que allò que ha estat fragmentat pugui adquirir, amb el temps, una forma diferent.

La presentació de la peça a LAB36 forma part de LOOP City Screen, el programa que estén LOOP Barcelona a diferents espais de la ciutat i situa la imatge en moviment en diàleg amb el circuit artístic contemporani.

Fitxa tècnica

Les aigües que esculpeixen el foc
Curtmetratge experimental
Espanya
Durada: 13 min 28 s
Sense diàlegs

Equip

Direcció: Victoria Ioudina
Guió: Victoria Ioudina, Joel Jiménez i Quim Guardiola
Producció: Victoria Ioudina
Producció executiva: Kai Urban
Direcció de fotografia: Joel Jiménez
Muntatge: Quim Guardiola
Disseny de so: Martí Albert

Pròleg

Abans de convertir-se en exposició, Un passeig aquàtic comença com un procés obert.

Durant les setmanes prèvies a la inauguració, Marcel R. Juliana intervindrà les parets de la Mezzanine de Galeria SENDA, permetent que el dibuix aparegui gradualment davant la mirada dels visitants. Aquesta acció transforma l’espai en un lloc de treball i observació, on el públic podrà apropar-se als primers gestos, recorreguts i intuïcions que donen forma a la mostra.

Més que un avançament, aquesta intervenció proposa acompanyar l’artista en l’inici del seu passeig: un recorregut que, a poc a poc, s’anirà desplegant fins a convertir-se en exposició.

Sobre la exposició

L’exposició de Marcel R. Juliana, presentada en el marc de Art Nou 2026, proposa una deriva a través d’un jardí on memòria, ficció i observació s’entrellacen en el llenguatge del dibuix. Concebuda com un recorregut obert al descobriment, la mostra troba un dels seus punts de partida en La apócrifa historia del Hércules enamorado y de su león emasculado, llibre escrit per Sergio Mariano Colina, editat per Ignacio Rodríguez Somovilla i il·lustrat pel mateix artista. A les seves pàgines es relata la singular peripècia d’una escultura de l’Hèrcules Farnese situada als jardins de Martí-Codolar, un espai que, a principis dels anys quaranta, reunia ecos dels jardins italians i francesos a través de parterres, fonts, giochi d’acqua i complexos sistemes hidràulics concebuts per conduir l’aigua, ordenar el paisatge i alimentar la imaginació.

Aquells jardins constitueixen el punt de partida d’una exposició que no pretén reconstruir un lloc concret, sinó habitar l’atmosfera que encara sembla persistir entre els seus camins. Marcel R. Juliana s’aproxima a aquest territori com qui camina sense una destinació prefixada, deixant que el recorregut es construeixi a partir d’allò que apareix durant el trajecte. Una ombra projectada sobre el terra, la forma irregular d’una pedra, una branca inclinada pel pas del temps o la presència inesperada d’una figura es converteixen en esdeveniments capaços d’orientar la mirada i obrir noves associacions.

En aquest procés ocupa un lloc fonamental la influència del ballarí grec Vangélis Liopirákis, la sensibilitat del qual ha acompanyat el desenvolupament de la mostra des de les seves primeres etapes. La seva relació amb el moviment, entès com una forma d’atenció a l’espai i a les transformacions del cos, travessa silenciosament el conjunt de les obres. Hi ha alguna cosa d’aquesta consciència corporal en la manera com les figures apareixen i desapareixen entre la vegetació, en la tensió d’alguns gestos o en la sensació de suspensió que recorre molts dels dibuixos. El jardí deixa així de ser únicament un escenari per convertir-se en un lloc habitat per presències que avancen, esperen, s’amaguen o es confonen amb el paisatge. Com succeeix en una coreografia, cada element sembla respondre a un ritme propi i, alhora, formar part d’una composició més àmplia on cossos, plantes, ombres i arquitectura comparteixen una mateixa respiració.

Per primera vegada, l’artista no parteix d’una temàtica definida ni d’una estructura narrativa prèvia. L’exposició es desplega com una seqüència d’observacions que s’encadenen les unes amb les altres, semblant al moviment d’una càmera que avança lentament i s’atura allà on alguna cosa reclama atenció. Les obres neixen d’aquest exercici de contemplació i construeixen un relat fragmentari on conviuen allò històric i allò imaginat, la memòria d’un lloc i les possibilitats que encara conté.

La mostra es desenvolupa íntegrament a través del dibuix, convertit aquí en matèria, mètode i pensament. Cada obra sembla preguntar-se què succeeix quan la línia abandona la funció de descriure per començar a explorar, quan el dibuix deixa de representar el món i comença a recórrer-lo. El resultat és un conjunt d’imatges que conviden a aturar-se en allò que habitualment passa desapercebut, revelant l’extraordinària complexitat que pot habitar els gestos més simples.

Amb aquesta exposició, SENDA se suma a la programació d’Art Nou 2026 acollint un projecte que entén el dibuix com una forma de coneixement i d’experiència. Un passeig per un jardí real i imaginari on cada imatge funciona com una pausa, una observació i una possibilitat de trobada.

Artista: Marcel R. Juliana
Producció: Daniela Plou

Galeria SENDA presenta Fluctus, un nou projecte de Xavi Bou que condensa, en imatges suspeses, els primers segons del vol d’un ocell. Enregistrades a supercàmera lenta des d’un punt de vista cenital, les obres revelen la singularitat de cada gest, l’estructura íntima del moviment i la diversitat morfològica i cromàtica de cada espècie.

A diferència de les seves reconegudes Ornitografies, on l’interès se centrava en el vol col·lectiu i la interacció entre individus, Fluctus desplaça l’atenció cap al cos singular. En aïllar l’ocell sobre fons blanc o negre, Bou posa en valor la riquesa de les seves formes i colors, que en el vol grupal tendeixen a diluir-se. El cos esdevé així un traç viu: una figura en transició entre impuls i direcció, entre terra i aire.

El títol, del llatí fluctus (onatge), remet a l’expansió temporal del gest. Cada imatge funciona com una ona suspesa que condensa passat, present i futur, activant una mirada desaccelerada que convida a observar allò que habitualment passa desapercebut. Més que congelar un instant, Bou construeix una temporalitat fluida: una manera de veure el temps com a coreografia natural.

Realitzat en col·laboració amb ornitòlegs i centres de recuperació de fauna, el projecte garanteix un enfocament ètic i respectuós: els ocells són enregistrats en el moment del seu alliberament, en condicions controlades i segures. Fluctus es concep com una col·lecció en creixement, on cada imatge es presenta impresa a escala real, evocant els antics gabinets de curiositats.

En diàleg amb la tradició d’aquests gabinets —no com a acumulació de rareses, sinó com a dispositius d’interrogació visual—, Bou proposa una experiència que dissol les fronteres entre art, ciència i tecnologia. Les seves imatges no documenten, sinó que revelen: coreografies invisibles, trajectòries que escapen a la mirada ordinària, patrons que ens recorden que el món natural no és un objecte de control, sinó un territori sensible on tot està en relació.

En un temps marcat per la crisi ecològica i l’acceleració tecnològica, Fluctus és una crida a l’empatia perceptiva. Una invitació a mirar amb altres ulls, a pensar en els animals no com a símbols o criatures exòtiques, sinó com a companys d’existència amb qui compartim un planeta i un destí comú.

Galeria SENDA presenta Fluctus, un nuevo proyecto de Xavi Bou que condensa, en imágenes suspendidas, los primeros segundos del vuelo de un ave. Grabadas a supercámara lenta desde un punto de vista cenital, las obras revelan la singularidad de cada gesto, la estructura íntima del movimiento y la diversidad morfológica y cromática de cada especie.

A diferencia de sus célebres Ornitografías, donde el interés se centraba en el vuelo colectivo y la interacción entre individuos, Fluctus desplaza la atención hacia el cuerpo singular. Al aislar al ave sobre fondo blanco o negro, Bou pone en valor la riqueza de sus formas y colores, que en el vuelo grupal tienden a diluirse. El cuerpo se convierte así en trazo vivo: una figura en transición entre impulso y dirección, entre tierra y aire.

El título, del latín fluctus (oleaje), remite a la expansión temporal del gesto. Cada imagen funciona como una onda suspendida que condensa pasado, presente y futuro, activando una mirada desacelerada que invita a observar lo que habitualmente pasa desapercibido. Más que congelar un instante, Bou construye una temporalidad fluida: una forma de ver el tiempo como coreografía natural.

Realizado en colaboración con ornitólogos y centros de recuperación de fauna, el proyecto garantiza un enfoque ético y respetuoso: las aves son grabadas en el momento de su liberación, en condiciones controladas y seguras. Fluctus se concibe como una colección en crecimiento, donde cada imagen se presenta impresa a escala real, evocando los antiguos gabinetes de curiosidades.

En diálogo con la tradición de estos gabinetes —no como acumulación de rarezas, sino como dispositivos de interrogación visual—, Bou propone una experiencia que disuelve las fronteras entre arte, ciencia y tecnología. Sus imágenes no documentan, sino que revelan: coreografías invisibles, trayectorias que escapan a la mirada ordinaria, patrones que nos recuerdan que el mundo natural no es un objeto de control, sino un territorio sensible donde todo está en relación.

En un tiempo marcado por la crisis ecológica y la aceleración tecnológica, Fluctus es una llamada a la empatía perceptiva. Una invitación a mirar con otros ojos, a pensar en los animales no como símbolos o criaturas exóticas, sino como compañeros de existencia con los que compartimos un planeta y un destino común.

“Fluctus” de Xavi Bou en TV3