Pròleg

Abans de convertir-se en exposició, Un passeig aquàtic comença com un procés obert.

Durant les setmanes prèvies a la inauguració, Marcel R. Juliana intervindrà les parets de la Mezzanine de Galeria SENDA, permetent que el dibuix aparegui gradualment davant la mirada dels visitants. Aquesta acció transforma l’espai en un lloc de treball i observació, on el públic podrà apropar-se als primers gestos, recorreguts i intuïcions que donen forma a la mostra.

Més que un avançament, aquesta intervenció proposa acompanyar l’artista en l’inici del seu passeig: un recorregut que, a poc a poc, s’anirà desplegant fins a convertir-se en exposició.

Sobre la exposició

L’exposició de Marcel R. Juliana, presentada en el marc de Art Nou 2026, proposa una deriva a través d’un jardí on memòria, ficció i observació s’entrellacen en el llenguatge del dibuix. Concebuda com un recorregut obert al descobriment, la mostra troba un dels seus punts de partida en La apócrifa historia del Hércules enamorado y de su león emasculado, llibre escrit per Sergio Mariano Colina, editat per Ignacio Rodríguez Somovilla i il·lustrat pel mateix artista. A les seves pàgines es relata la singular peripècia d’una escultura de l’Hèrcules Farnese situada als jardins de Martí-Codolar, un espai que, a principis dels anys quaranta, reunia ecos dels jardins italians i francesos a través de parterres, fonts, giochi d’acqua i complexos sistemes hidràulics concebuts per conduir l’aigua, ordenar el paisatge i alimentar la imaginació.

Aquells jardins constitueixen el punt de partida d’una exposició que no pretén reconstruir un lloc concret, sinó habitar l’atmosfera que encara sembla persistir entre els seus camins. Marcel R. Juliana s’aproxima a aquest territori com qui camina sense una destinació prefixada, deixant que el recorregut es construeixi a partir d’allò que apareix durant el trajecte. Una ombra projectada sobre el terra, la forma irregular d’una pedra, una branca inclinada pel pas del temps o la presència inesperada d’una figura es converteixen en esdeveniments capaços d’orientar la mirada i obrir noves associacions.

En aquest procés ocupa un lloc fonamental la influència del ballarí grec Vangélis Liopirákis, la sensibilitat del qual ha acompanyat el desenvolupament de la mostra des de les seves primeres etapes. La seva relació amb el moviment, entès com una forma d’atenció a l’espai i a les transformacions del cos, travessa silenciosament el conjunt de les obres. Hi ha alguna cosa d’aquesta consciència corporal en la manera com les figures apareixen i desapareixen entre la vegetació, en la tensió d’alguns gestos o en la sensació de suspensió que recorre molts dels dibuixos. El jardí deixa així de ser únicament un escenari per convertir-se en un lloc habitat per presències que avancen, esperen, s’amaguen o es confonen amb el paisatge. Com succeeix en una coreografia, cada element sembla respondre a un ritme propi i, alhora, formar part d’una composició més àmplia on cossos, plantes, ombres i arquitectura comparteixen una mateixa respiració.

Per primera vegada, l’artista no parteix d’una temàtica definida ni d’una estructura narrativa prèvia. L’exposició es desplega com una seqüència d’observacions que s’encadenen les unes amb les altres, semblant al moviment d’una càmera que avança lentament i s’atura allà on alguna cosa reclama atenció. Les obres neixen d’aquest exercici de contemplació i construeixen un relat fragmentari on conviuen allò històric i allò imaginat, la memòria d’un lloc i les possibilitats que encara conté.

La mostra es desenvolupa íntegrament a través del dibuix, convertit aquí en matèria, mètode i pensament. Cada obra sembla preguntar-se què succeeix quan la línia abandona la funció de descriure per començar a explorar, quan el dibuix deixa de representar el món i comença a recórrer-lo. El resultat és un conjunt d’imatges que conviden a aturar-se en allò que habitualment passa desapercebut, revelant l’extraordinària complexitat que pot habitar els gestos més simples.

Amb aquesta exposició, SENDA se suma a la programació d’Art Nou 2026 acollint un projecte que entén el dibuix com una forma de coneixement i d’experiència. Un passeig per un jardí real i imaginari on cada imatge funciona com una pausa, una observació i una possibilitat de trobada.

Artista: Marcel R. Juliana
Producció: Daniela Plou