Diàleg en el marc de LAST & LOST de Jordi Bernadó amb Hilde Teerlinck, comissària i directora de l’Han Nafkens Foundation, i Giulia Sonetti, investigadora transdisciplinar a la UPC

En el marc de l’exposició de Jordi Bernadó, LAST & LOST, Galeria SENDA, acollirà el dilluns 11 de març a les 19.00 h un diàleg entre Hilde Teerlinck i Giulia Sonetti al voltant d’algunes de les reflexions principals de l’exposició. 

Quins són els reptes filosòfics i ecològics del present? Quin paper té l’art en la creació d’alternatives sostenibles? Com deuen o poden ser les societats del futur?

LAST & LOST explora la noció de la pèrdua. O, més ben dit, la manera en què ens relacionem amb un món que cada vegada reconeixem menys. La crisi climàtica, les cruïlles de la digitalització, els retrocessos democràtics, etc., configuren un paradigma arrelat en la incertesa i en la por. També, inevitablement, travessat per centellejos d’esperança. Bernadó s’aproxima a aquesta doble condició — desassossec i esperança— i la plasma en una sèrie de vuit peces, exposades en Galeria SENDA.

Al voltant d’aquestes fotografies es reuniran Hilde Teerlinck i Giulia Sonetti per a, des dels seus camps de coneixement, portar les reflexions de LAST & LOST a nous terrenys i conclusions.

Teerlinck és comissària d’art i directora de la Fundació Han Nefkens. La seva línia com a comissària s’ha caracteritzat per un fort accent internacional. En 2022 va ser comissària del pavelló belga de la Biennal de Venècia, amb l’artista Francis Alÿs. Anteriorment, ha estat directora artística del Pavelló Mies van der Rohe a Barcelona, directora del Centre Rhénan d’Art Contemporain (CRAC Alsace) a Altkirch i directora del FRAC (Fonds Régional d’Art Contemporain) a Nord-Pas-de-Calais (Dunkerque). En 2015 va ser una de les quatre curadores de “Beaufort Outside the Borders”.

Amb ella conversarà Giulia Sonetti, investigadora transdisciplinar a la Universitat Politècnica de Barcelona – i membre de la Postdoc Academy for Transformational Leadership (Robert Bosch Stiftung Foundation, Berlín). Organitza tallers de ciència en tota Europa, i dissenya i implementa projectes de recerca nacionals, EU FP7 / H2020 amb enfocaments inter/transdisciplinaris, estratègies de gestió de la sostenibilitat del campus universitari i mètodes d’educació transformadora. Actualment, és directora i investigadora principal del projecte “TrUST –Transdisciplinarity for Urban Sustainability Transition”.

ART MEETS APOLO – El projecte site-specific de Sala Apolo, LAB 36, Galeria SENDA i Screen Projects

ART MEETS APOLO és un programa expositiu on es presenten diferents instal·lacions d’artistes locals als espais de la mítica sala de concerts de Barcelona. El projecte site-specific ART MEETS APOLO busca explorar la intersecció entre la cultura de club i l’art contemporani, generant un punt de trobada entre un entorn caracteritzat per l’agitació i el caos, i un altre associat a la quietud i l’observació.

La iniciativa de Sala Apolo ha estat concebuda en col·laboració amb LAB 36, Galeria SENDA, i Screen Projects (LOOP Barcelona). Aquesta aliança estratègica amplifica l’abast i el propòsit d’ART MEETS APOLO, fomenta l’intercanvi entre artistes i públics, i promou la diversitat artística present en el panorama cultural de Barcelona i el diàleg entre disciplines. Les obres es mostren als espais comuns de les sales durant mesos, permetent que els assistents a concerts i sessions de club puguin gaudir d’aquesta fusió única entre l’art i la vida nocturna.

«ACCUMBENS» DE PEDRO TORRES

L’artista Pedro Torres experimenta amb el concepte de temps, distància, memòria i llenguatge. En la seva instal·lació per a Sala Apolo, desplega imatges en moviment i elements site-responsive que s’inspiren en teories científiques i les aproximacions a l’estudi del cervell. Així, troba el seu centre en el nucli accumbens, un conjunt de neurones al cervell vinculat a sensacions de plaer, por, agressió i addicció.

La instal·lació, distribuïda en tres canals, utilitza dispositius basats en la persistència de la visió per submergir el públic en una experiència sensorial i reflexiva. A través d’aquest treball, Torres convida l’audiència a explorar les profunditats de la ment humana i a qüestionar la naturalesa mateixa de la percepció i la realitat.

«PSYCHOFLAGE» DE MÓNICA RIKIĆ

Mónica Rikić desenvolupa una pràctica artística centrada en la codificació creativa i electrònica. Combina objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i dispositius fets a mà que transcendeixen la mera funcionalitat.

En el context d’Apolo, la seva creació «PSYCHOFLAGE» es compon de mòduls electrònics que recorden a un globus dotat d’un sistema d’intel·ligència artificial que modela el seu comportament: els infla i desinfla, i altera la seva lluminositat interna. Aquest enfocament lúdic transforma el Hall en un espai de fantasia psicodèlica multicolor.

«APOLO PARADÍS ARTIFICIAL» DE JORDI GISPERT

L’artista Jordi Gispert s’uneix a ART MEETS APOLO amb la seva instal·lació escultòrica «Apolo Paradís Artificial», una extensió de la seva obra «Paradís Artificial» que es va exhibir a LAB 36. En aquesta obra, Gispert explora la naturalesa artificial que impregna la nostra vida quotidiana.

La instal·lació consisteix en 10 baixos relleus d’alumini reciclat, envoltats per una malla tricolor d’acer inoxidable i emmarcats per un cordó de llums LED. A través d’aquesta proposta, l’artista examina l’atracció humana cap als fruits de la seva feina tècnica i la fascinació per les màquines i els materials que les recobreixen, que ell descriu com “la pell de la màquina”.

«LA FITO. CANTAR COMO UNA CURA POSIBLE» DE FITO CONESA

Fito Conesa és un artista multidisciplinari que treballa amb elements visuals i sonors. Per a la seva creació d’ART MEETS APOLO, ha escollit els lavabos com a escenari. Allà, es pot escoltar en bucle «La Fito. Cantar como una cura posible», tres reinterpretacions sonores inspirades en Paco España i Marifé de Triana i Bambino.

La instal·lació sonora rendeix homenatge a les veus de “la Barcelona canalla” que es vinculen al travestisme. La majoria d’elles emigraven del sud d’Espanya a Barcelona per buscar-se la vida, i acabaven treballant al Music Hall en els marges de la societat. Així, Fito Conesa rescata aquestes figures silenciades i ignorades en el passat que han contribuït en gran manera a la formació del caràcter de la ciutat.

“VERS(U)S” DE ADA MORALES I CARLA PUIG

Ada Morales i Carla Puig són dos joves artistes unides sota el sobrenom “A C” (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb els quals treballen. Els seus treballs estan basats en la llum i per a ART MEETS APOLO no ha estat menys. Per a aquesta iniciativa han creat “Vers(u)s”, dues instal·lacions audiovisuals on exploren els fenòmens atmosfèrics per a crear un diàleg entre indústria i naturalesa. Per a això, posen en valor la llum i la seva temperatura, i li donen volum amb fum.