S’instal·len les portes de Jaume Plensa en el Liceu de Barcelona

Les portes escultòriques en acer inoxidable de Jaume Plensa s’alcen majestuoses a l’entrada del Gran Teatre del Liceu, marcant una nova era per a aquest icònic coliseu en les Rambles de Barcelona. Encara que la seva instal·lació final encara està en procés, els transeünts ja poden albirar la magnificència d’aquestes estructures monumentals, cadascuna amb un pes de mitja tona.

El dimarts, els curiosos van ser testimonis de com quedaran els tres imponents enreixats dissenyats per l’aclamat artista català, qui ha supervisat de prop cada etapa d’aquest ambiciós projecte. A mesura que s’acosta la data d’inauguració al setembre, coincidint amb l’esperat retorn de l’activitat en el Liceu, aquestes obres d’art es cobriran temporalment amb una lona, augmentant encara més l’anticipació entre els ciutadans i els amants de l’art per igual.

Imatge de la façana de les portes d'acer del Liceu

Batejades amb l’evocador nom de “Constel·lacions”, aquestes portes representen molt més que simples elements arquitectònics. Són un tribut al propi Liceu, a la música que ha omplert les seves sales al llarg dels anys, a les emblemàtiques reixes dissenyades per Gaudí i al pròxim llegat de Miró, el mosaic del qual adorna el pròxim Pla de l’Os.

Però més enllà del seu valor estètic, les portes també tenen una funció pràctica: preservar la seguretat i la integritat de l’espai circumdant. En evitar que les persones es refugiïn en la porxada durant la nit, aquestes obres d’art compleixen un paper crucial en la protecció de l’entorn, com va assenyalar Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, en una declaració prèvia. “A vegades ens trobem en l’infern. És necessari protegir aquest espai per a no ser còmplice de coses que passen aquí, des de gent que es punxa heroïna, gent que vol dormir, situacions com a violacions i prostitució”.

L’art de Plensa no sols embelleix el Liceu, sinó que també serveix com un recordatori de la diversitat i la riquesa cultural que defineix a les Rambles de Barcelona. Confeccionades amb lletres d’alfabets de diverses cultures, aquestes portes són un símbol d’inclusió i respecte per la pluralitat que caracteritza a aquesta emblemàtica artèria de la ciutat.

Enmig de la polèmica i la discussió sobre el destí de l’espai públic, les portes de Plensa representen un equilibri entre l’estètica i la funcionalitat, entre l’expressió artística i la necessitat pràctica. Amb la seva col·locació, s’espera que el Liceu no sols sigui un lloc d’excel·lència artística, sinó també un refugi segur i acollidor per a tots els que el visiten.

Imatge interior de les portes del Liceu

Extractes d’El Periódico i La Vanguardia

Gino Rubert presenta el seu políptic VANITY FAIR (un altar sense heroi) al MNAC

Després del gran èxit de l’artista Gino Rubert (Ciutat de Mèxic, 1969) a ARCO Madrid 2021, presenta a la sala 24 d’Art Gòtic al Museu Nacional de Catalunya un políptic, en forma d’altar on apareixen caricaturitzades 181 personalitats de l’àmbit artístic, inclòs el mateix autor.

Vanity Fair. Un altar sense heroi ha estat realitzada entre els anys 2020-2022, en resposta a l’encàrrec que va rebre l’artista per part del Museu Nacional per fer una obra de motiu, format i tècnica lliures que dialogués amb una o diverses obres de la col·lecció del Museu .

El retaule inacabat exposat a ARCO Madrid 2021 al stand de Galeria SENDA

“La majoría dels 181 retrats fotogràfics que hi apareixen a l’obra provenen d’internet, d’altres me les han fet arribar els mateixos protagonistes i uns quants els he fet jo mateix.”

Explica l’artista.

El políptic, de 3 metres d’amplada i 4 d’alt, pren el seu nom del títol de la famosa novel·la Vanity fair. A novel without a hero  de l’escriptor William Makepeace Thackeray, una sàtira de la societat britànica del segle XIX, caracteritzada per la seva cobdícia, hipocresia i esnobisme.

El subtítol s’explica perquè no conté cap personatge heroic amb el qual el lector es pugui identificar o al qual pugui admirar. En canvi, pretén representar un món on tot està en venda i on tothom busca diners i estatus.

“En les meves últimes pintures de gran format he retratat un “cert” món de l’art on apareixen artistes, col·leccionistes, galeristes, etc. pels quals sento admiració o amistat, sense cap marc disciplinari, geogràfic o històric. En aquesta ocasió m’he proposat retratar el món de la pintura a Catalunya l’any 2021, prenent com a referència criteris diguem-ne “objectius”, com ara els de la crítica d’art, les institucions i el mercat.”

– Gino Rubert

El projecte artístic de Gino Rubert s’emmarca dins del programa “Artistes al Museu”.

Vanity Fair. (un altar sense heroi)
Gino Rubert
Políptic, mixta/tela, 310x400cm. 2022.

“És important per mi aclarir que no he atès cap opinió o sentiment personal a l’hora de col·locar els retratats en un lloc o en un altre, i que en cap moment ha estat la meva intenció desmerèixer o enaltir ningú. El paper que cada retratat representa en l’escena del quadre ha estat marcat per qüestions tècniques o arbitràries, com ara la resolució i la il·luminació de la foto, l’angle des d’on aquesta s’ha pres, el gest i/o l’expressió del retratat, i l’ordre en què he anat aconseguint o rebent les fotografies.”

– Gino Rubert

T’invitem a seguir-nos a xarxes socials per no perdre’t cap notícia o activitat de la galeria. Comparteix la teva experiència amb nosaltres fent servir #galeriasenda!