arquitectura

Les noves portes escultòriques per al Liceu en el seu 175 aniversari per Jaume Plensa

Posted on by SEO Senda

Les portes que l’artista català Jaume Plensa ha dissenyat per a l’entrada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona en homenatge a la música, Antoni Gaudí, Joan Miró i la “diversitat” de Les Rambles de Barcelona, se sumen a la celebració del 175 aniversari de la inauguració del Liceu.

Plensa ha assegurat que amb les portes del vestíbul ha volgut homenatjar les reixes de Gaudí i també les constel·lacions de Miró, per això les ha batejat com “Constel·lacions”, així com “l’artèria de la diversitat” de Barcelona que per a ell són Les Rambles. “Constel·lacions” s’instal·larà en les tres arcades de l’entrada principal del teatre i s’integrarà sense afectar altres elements incorporats amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada en 2019.

Fotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Les portes de Jaume Plensa que s’incorporaran en l’entrada del Liceu

Plensa ha subratllat que les portes són un conglomerat de lletres que creixen, amb el color de la llum de lluna, i ha remarcat que la humanitat està marcada per la llengua, i que per això, en la seva creació, ha volgut mostrar “alfabets de moltes cultures”.

“Ja coneixeu el meu món de textos i alfabets. M’agrada barrejar diferents cultures perquè crec que estem molt bé quan estem junts, mantenint la nostra individualitat i petites diferències, però què bé estem quan estem junts! I aquestes portes crec que són un homenatge a la diversitat, més encara en Les Rambles, que són l’artèria de la diversitat a Barcelona“.

Jaume Plensa

Malgrat admetre que odia les portes, així com tot el que tanca, l’artista ha remarcat que com més veu el disseny més li agrada – les portes s’obriran verticalment – i creï que han estat un encert. A més, ha remarcat que serviran també per a “dignificar la zona” en el que ha definit com un regal del Liceu a la ciutat i es converteixen en el nou rostre del teatre. Preguntat per si tem que les portes puguin ser danyades, ha dit que proporcionarà un acabat que admet molt bé la restauració sense complicacions.

Es tracta d’unes peces “bastant lleugeres” en paraules de l’artista, d’uns 500 quilograms cadascuna d’elles i un gruix d’1 centímetre d’acer, que els proporciona rigidesa i lleugeresa al mateix temps. El president del Liceu, Salvador Alemany, i el director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, han confiat que les portes estiguin instal·lades a l’inici de la temporada 2022-2023, cap a finals de setembre. Han costat uns 750.000 euros – Plensa no ha volgut cobrar els seus honoraris -, dels quals un 50% ho assumeix Fundació ACS, un 35% a través dels fons Feder i el 15% restant pel teatre, com informa Europa Press.

Extracte de El Mundo

Imatge de la maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

La maqueta de l’obra de Plensa para al Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU

“Les portes presentaven dos reptes extraordinaris – afegeix Plensa“. “Un és el propi edifici, que tothom diu que és horrorós, però jo crec que quan s’acumula l’horror acaba sent meravellós. Jo no tocaria ni una coma d’aquest edifici. Els llums de l’entrada m’encanten. I la segona, és que estem davant una obra extraordinària de Miró en Les Rambles que crec que ha marcat de manera molt forta moltes coses de la ciutat, fins i tot el moment tràgic de l’atemptat a la ciutat, que va acabar just davant”.

“En aquestes «Constel·lacions» volia retre homenatge al Liceu, a la música, però també pensar en un arquitecte que ens ha donat molts dies de glòria a la ciutat que és Gaudí, i el títol el trio precisament per aquest món de constel·lacions de Miró, que és a qui molt especialment vull homenatjar”, va afegir.

Extracte de La Vanguardia

Fotografia de Jaume Plensa amb la seva maqueta de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Plensa, amb la maqueta de la seva obra para el Liceu | Fotografia de FERRAN NADEU

Jaume Plensa – ALCHIMISTES I
Jaume Plensa – SLUMBERLAND II
Jaume Plensa – Verdi

MORROSKO VILA-SAN-JUAN en el festival BARQ

Posted on by SEO Senda

El documental “BCN-BXL. Coderch-De Koninck. Más allá del tiempo”, de Morrosko Vila-San-Juan, que establece un diálogo entre la arquitectura racionalista del belga Louis Herman de Koninck y la del barcelonés José Antonio Coderch, participará en el próximo Festival BARQ (International Architecture Film Festival Barcelona) y en el Brussels Capital Film Festival.

Dos universos, dos formas de entender la luz, el tiempo y el espacio: Coderch y De Koninck. Ambos, arquitectos y diseñadores, trabajaron para la burguesía de su época y crearon una estética y un imaginario de la sociedad de consumo y la vida cotidiana que ha llegado hasta nuestros días. Aunque pertenecen a generaciones distintas, Coderch (1913-1984) y De Koninck (1896-1984), los dos han dejado huella y su obra se admira y estudia en la actualidad.


De Koninck está considerado el mejor arquitecto belga de entreguerras y Coderch despuntó en la España de la posguerra como el arquitecto de la modernidad. Sus obras se han revalorizado y reivindicado con el paso del tiempo. Ambos racionalistas, ambos analizaron y entendieron muy bien la sociedad en la que les tocó vivir y sus necesidades. Y ambos trascendieron con sus obras. José Antonio Coderch en Barcelona y la costa mediterránea y Louis Herman De Koninck en Bruselas y alrededores.

Esta pieza documental de Morrosko Vila-San-Juan ofrece el contexto a través de diversas filmaciones y entrevistas con arquitectos (como el belga Bruno Erpicum y el español Óscar Tusquets) y diversos propietarios de algunas de las casas de Coderch y De Koninck, que nos explican su historia y la experiencia de habitar una casa icónica.


El documental forma parte de un proyecto artístico y expositivo expuesto en Bruselas durante 2021 y 2022. La pintora Bea Sarrias y el cineasta Morrosko Vila-San-Juan llevan tiempo pintando y filmando arquitectura icónica. El proyecto se ha expuesto en el centro artístico de LaVallée (Bruselas), en la galería Martin’s Atelier y en el espacio Spain Arts & cien LAB in Belgium. En 2023 se expondrá en Madrid, coincidiendo con Arco, de la Mano de Lab36 (Galería Senda) y Bulthaub. La proyección en el BARQ Festival, dentro de la Sección Oficial, será el próximo miércoles 11 de mayo, a las 19’30 en los Cinemes Girona de Barcelona. Y el viernes 13, a las 18’30, se podrá ver en LAB36 (GALERÍA SENDA), en el marco de MODEL (Festival d’Arquitectura de Barcelona). Por último, el día 26 de mayo se proyectará en Bruselas, dentro del Brussels Capital Film Festival.

Behind the Walls, la nova cara de Plensa al Rockefeller Center

Posted on by Becario Practicas

El Rockefeller Center es transforma en un espectacular parc d’escultures per a donar pas a la Frieze Sculpture 2019, una exposició monumental que fusiona art i arquitectura en el cor de Nova York. Des del 25 d’abril fins al 28 de juny de 2019, aquest icònic edifici albergarà una col·lecció única de vint impressionants obres d’artistes de renom internacional, com Jaume Plensa, Goshka Macuga, Ibrahim Mahama, Joan Miró, Paulo Nazareth, Sarah Sze i Hank Willis Thomas, entre d’altres.

Un dels punts destacats de l’exhibició és la imponent escultura “Behind the Walls” de Jaume Plensa, una figura d’una nena de 7.5 metres d’altura feta de resina blanca, amb les mans cobrint-li els ulls. Situada en l’entrada dels Channel Gardens en la Cinquena Avinguda, aquesta obra convida els espectadors a reflexionar sobre la ceguesa autoimposada i la necessitat d’enfrontar la realitat. Per a Plensa, la peça és una representació directa de com, a vegades, ens tanquem al món que ens envolta per a sentir-nos més còmodes, i espera que l’obra funcioni com un mirall per als espectadors, incitant-los a examinar les seves pròpies vides i eleccions.

La curadoria de la Frieze Sculpture 2019, a càrrec de Brett Littman, director del Garden Museum, ha aconseguit crear una experiència artística envolupant que atreu visitants de tot arreu. Encara que inicialment dubtava a col·locar l’escultura de Plensa en aquesta ubicació, Littman va reconèixer que era el lloc perfecte per a aquesta obra provocadora, capaç d’encuriosir i la introspecció en aquells que la contemplen. A més de “Behind the Walls“, les obres d’altres destacats artistes internacionals adornen els voltants del Rockefeller Center i els diferents lobbies dels edificis circumdants, creant un paisatge urbà ple d’art i significat. Això ha estat gràcies a l’associació de Frieze New York i la companyia immobiliària Tishman Speyer, que obrirà les portes d’aquests espais emblemàtics per a omplir-los amb la monumentalitat de les vint peces exposades.

«És gairebé la manera en la qual jo em sento cada matí» va manifestar Littman. «Tu poses les teves mans sobre els teus ulls i penses: “No puc creure que hàgim de bregar amb un altre dia com aquest”».

Per part seva, Jaume Plensa confessa que és una peça molt directa. «En moltes ocasions estem encegant-nos amb les nostres mans per a sentir-nos en una posició més còmoda». En un nivell personal, l’artista espera que l’obra pugui funcionar a l’espectador com un mirall en el qual «puguis mirar dins de tu i pensar en les teves opcions, les teves aptituds, la qual cosa estàs fent en la teva vida».  (Quinn, 2019)

Des de la grandiositat de les obres d’Ibrahim Mahama fins a la delicadesa de les creacions de Joan Miró, cada peça en exhibició ofereix una perspectiva única sobre temes que van des del personal fins al polític, l’espiritual i el social. És una oportunitat única per a submergir-se en el món de l’art contemporani i explorar les diverses formes en què els artistes interpreten i responen al món que els envolta.

Frieze Sculpture 2019 en el Rockefeller Center és molt més que una simple exposició; és un testimoniatge del poder de l’art per a inspirar, provocar i transformar, i una celebració del paper fonamental que juga en la nostra societat. Fins al 28 de juny, els visitants tenen l’oportunitat de ser part d’aquesta experiència única que fusiona la bellesa estètica amb la reflexió profunda, en el cor de la Gran Poma.