Casa Gomis, la arquitectura singular de La Ricarda

El mejor ejemplo de racionalismo en Catalunya y una de las obras maestras de Antonio Bonet Castellana. Esto es la Casa Gomis para aficionados y profesionales de la arquitectura aquí y allende de los mares. Y una experiencia sensorial a la par que un motivo de inspiración para Bea Sarrias y Morrosko Vila-San-Juan. Los dos artistas afirman estar fascinados por la singular construcción; tan rendidos a ella, que la primera suma ya casi 40 de óleos sobre la casa y el segundo, dos cortometrajesParte de esta producción la estrena ahora la galería Senda (del 15 de septiembre al 9 de octubre) en un espacio que también es novedad, el Lab36 (Trafalgar, 36), la sala que la galería quiere dedicar única y exclusivamente a la creación que nace en Barcelona y el entorno metropolitano.

Los trabajos actuales de Sarrias y Vila-San-Juan cumplen con el condicionante por partida doble ya que además de producción autóctona tienen argumento local. No en vano la Casa Gomis luce La Ricarda por sobrenombre y a estas alturas de la fiesta, con el culebrón de la por ahora fallida ampliación del aeropuerto del Prat en el candelero,  poca presentación necesita. Así La Ricarda es laguna y espacio natural único y diverso, a la par que protegido por la UE, y es, también, el sueño personal del ingeniero y mecenas Ricardo Gomis y su esposa Inés Bertrand de construir una casa de veraneo según los postulados de la  arquitectura moderna. 

De Joan Miró a John Cage

Bonet Castellana no fue la primera opción de Gomis; ni la actual casa, el primer diseño presentado por el arquitecto. Gomis, persona cultivada y vinculada a los movimientos de vanguardia, quiso contactar con el arquitecto Josep Lluís Sert. Lo hizo a través del promotor cultural Joan Prats, que, como Gomis, era miembro del Club 49, asociación privada que tenía como objetivo promocionar las actividades artísticas en los grises tiempos de la dictadura. A saber que una vez levantada, la Casa Gomis funcionó como una suerte de nodo cultural, lo mismo se hacían conciertos -Gomis era un melómano de pro- que representaciones teatrales. Así, por los suelos de piedra caliza, gres y gresite de la joya del racionalismo catalán han dejado su huella Mestres Quadreny, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró y John Cage, entre otros. Y en su piscina se han bañado los miembros de la compañía de Merce Cunningham tras su primera actuación en España, por poner un ejemplo. 

Pero en 1949 Sert estaba en el exilio sin ganas de trabajar en España de manera que declinó la oferta. Fue entonces cuando Prats sugirió el nombre de Bonet Castellana, un joven que había trabajado con el mismísimo Le Corbusier y había sido el benjamín del Gatcpac. Bonet Castellana también estaba en el exilio, en Argentina, pero aceptó. La primera propuesta, recuerdan los hijos de Gomis, “era mucho más pomposa, con dos plantas, rampas y el techo al revés” y fue rechazada por la matriarca. La segunda prosperó y el resultado es una acogedora y luminosa construcción en medio de un pinar, perfectamente integrada con su entorno, donde interior y exterior se confunden, y donde todo está cuidadosamente escogido, pensado y diseñado. 

Una obra integral

Una obra integral nacida de la “complicidad estrechísima entre arquitecto y comitente”, puntualiza Marita Gomis, una de las descendientes del matrimonio impulsor. Integral porque Bonet Castellana no solo diseñó la casa con sus cierres acristalados -espectacular el pasillo que une el amplísimo salón con el llamado pabellón independiente -, sus celosías de cerámica y sus inconfundibles techos abovedados, sino que también se encargó de pensar en el mobiliario, las alfombras y las cortinas. Todo, colores y texturas, está perfecta y detalladamente pensado y listado. Y documentado. La familia Gomis Bertrand guarda la inmensa correspondencia que generó la construcción, pues se levantó con Bonet Castellana en la distancia. Cartas y fotografías. De Joaquim Gomis, hermano de Ricardo, son las imágenes que se mandaban al arquitecto para seguir la evolución de la casa. Y de Moisés Villèlia, las esculturas que pueblan el jardín. Algunas desaparecidas a golpe de mar, cada vez más cercano.  

Los hijos Gomis recuerdan cuando la finca daba a un arenal de 100 metros de anchura que ya no existe. También, de cuando circulaban con bicicletas por las pistas del aeródromo del Prat. El desvío del delta del Llobregat y las sucesivas ampliaciones del puerto han acabado con la playa; y el aeropuerto, con la vida en la casa. La cabecera de la tercera pista está a apenas 400 metros de la edificación, de manera que el ruido de los aviones calentando motores para despegar es ensordecedor. De haber prosperado los planes de Aena, la pista aún se hubiera acercado más. Aunque el estruendo actual ya les ha obligado a no pernoctar en La Ricarda, pero no a abandonarla: siguen celebrando reuniones familiares y cuidándola. “Sin ayudas”, puntualizan. Pero es patrimonio -tiene la máxima protección de la Generalitat- y no piensan dejar que se pierda. La financiación sale de las visitas guiadas y del alquiler del espacio para publicidad. 

Por todo esto, “por la singularidad del espacio y por la heroicidad de sus propietarios, queríamos hacer un homenaje a la casa y darla a  conocer”, apuntan Sarrias y Vila-San-Juan. Su salto precipitado a la fama ha sido cosa de la providencia.

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20210910/casa-gomis-arquitectura-singular-ricarda-12066859

Una muestra pictórica y audiovisual propone una experiencia inmersiva por la casa de La Ricarda

El espacio de experimentación creativa Lab 36 de la Galeria Senda, en Barcelona, propone una exposición pictórica y audiovisual como “experiencia inmersiva y una visita guiada” por la casa de La Ricarda, ubicada en el Prat de Llobregat (Barcelona), y por los alrededores del espacio natural.

‘Bienvenidos a La Ricarda’ es una iniciativa de la artista audiovisual Bea Sarrias y del realizador y periodista Morrosko Vila-San-Juan que se podrá ver desde el 15 de setiembre y hasta el 9 de octubre, ha informado el LAB 36 en un comunicado.

En la muestra, pintura y audiovisual se unen y complementan para ofrecer una retrato completo de un lugar “especial y único, que además de ser una joya arquitectónica apreciada en todo el mundo es también la historia de una familia, de una forma de entender la vida y la cultura”.

El dúo artístico propone esta exposición el mismo año que La Ricarda ha sido designada como Bien Nacional de Interés Cultural y que, al mismo tiempo, “ve su futuro seriamente comprometido” por la posible ampliación del Aeropuerto de Barcelona-El Prat.

Ante este escenario, a ambos artistas les “parecía el momento ideal para reivindicar, rendir homenaje y celebrar la existencia de La Ricarda” con cuadros de colores vivos y alegres y audiovisuales que muestran la riqueza de ese entorno natural

 https://www.europapress.es/catalunya/noticia-muestra-pictorica-audiovisual-propone-experiencia-inmersiva-masia-ricarda-20210912145647.html

Jordi Bernadó : “Miscel·lània de sabers inútils”

Jordi Bernadó, en col·laboració amb galeria SENDA, presenta nova exposició en Espai Casinet.

El fotògraf català Jordi Bernadó aconsegueix sempre una visió sorprenent de la realitat, ja sigui perquè capta moments i escenes que revelen
les contradiccions de tota una societat o bé perquè demostra una mirada poètica capaç de trobar una gran capacitat d’evocació emocional,
transformant racons d’arreu del món en escenes pròpies d’un somni.
Amb el seu treball, és present en galeries, espais expositius, institucions
i fires de molts països diferents.

Del 17 de setembre al 17 d’octubre

Per saber mes : http://www.elmasnou.cat/media/repository/cultura/cicle_arts_visuals/2021/Arts_Visuals_Programacio_2021_2.pdf

Gino Rubert presenta la performance “El full de sala”

Una parella de crítics d’art visita la galeria Senda durant les hores prèvies a la inauguració de l’exposició “Otra vez” de Yago Hortal. Amb la seva conversa entorn del full de sala i l’obra de l’artista, els dos crítics, sense proposar-s’ho, representen una petita paròdia sobre la relació entre cultura i mercat, posant el focus en el llenguatge buit i pretensiós que sovint es fa servir en galeries d’art, institucions culturals i la crítica d’art a l’hora d’explicar al públic l’obra d’un artista. Aquests texts (que afortunadament no llegeix pràcticament ningú) són perversos en tant que la majoria de les vegades entorpeixen més que no pas al contrari la relació del públic amb obres de qualitat, mentre que avalen i emmascaren obres insignificants o banals.

Aquesta performance és una adaptació d’un fragment del seu espectacle El Món de l’Art (Una tragicomèdia) produïda per la Fundació Romea.

LAB 36 presenta “Dispositius de resistència”

Lab 36 Art Gallery és un espai polivalent i multifuncional  que desenvolupa una sèrie de projectes artístics a través de la galeria Senda, així com d’altres aliens a ella. Es tracta d’un espai de creació experimental que també serveix per a promoure artistes locals i de fora del país que tinguin relació o que treballin a Barcelona. Actualment ofereix una visió totalment nova que “atengui les necessitats del temps present”.

Anteriorment aquest centre artístic es denominava Espai 292, però des de fa cinc anys que porta el nom actual. Està situat al costat mateix de la galeria Senda, encara que des d’aquest any té vida pròpia ja que funciona de manera independent, va més enllà de les seves propostes creatives i mostra un “programa versàtil i sensible a l’efervescència de les dinàmiques actuals”.

Ara a Lab 36 es presenta la col·lectiva Dispositius de resistència, on s’exhibeixen els treballs de 10 artistes procedents de la darrera promoció del Màster de Producció i Recerca Artística, dins de l’apartat Art i Contextos Intermèdia (2020-2021), de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Els artistes participants són Donny Ahumada, Salua Arconada, Adrià Gamero Casellas, Oscar Gartín, Felipe García Salazar, Andria Nicolaou, Romina Pezzia, Sergio Quiroga, Gabriel Tondreau i Ying Ye. El títol de l’exposició fa referència al fet adequar-se a unes condicions adverses, així com al de crear una sèrie de peces en un determinat període de temps que darrerament ha provocat moments d’incertesa i preocupació. Cal valorar la diversitat de les seves propostes, principalment pels seus “processos d’exploració de la nostra quotidianitat i entorn amb una mirada crítica del món”.

Donald Sultan i la Resurrecció de la Natura Morta

La galeria Senda va inaugurar la primavera amb “Day and Night: New Paintings and Drawings”, la primera exposició del reconegut americà Donald Sultan a Espanya. Formada per un conjunt de peces de gran escala amb la flor de la mimosa com motif, Sultan ha demostrat que un resultat pot aconseguir-se canviant els ingredients típics. És el cas de Spring Mimosa Dec 12, per exemple, un quadre de flors regat amb quitrà i esmalt, i no amb aigua.

Segurament estàs pensant: natures mortes?, ja va passar l’època del frenesí per la naturalesa morta i els gots de vi a mig acabar, no?, molles de pa al costat de la pera i la poma corcada… Aquest detall no l’haurà ignorat l’artista, qui tracta de pintar a l’ínfim detall el que veu i el que tracen les seves mans amb els senyals que reben des del més íntim de la retina. D’altra banda estan aquells que opten per les flors, bé sigui per afany de ser romàntic, o perquè eren d’ocasió i la primavera no és temporada de peres. Un llenç blanc, tacat amb el pigment de colors terrestres – verd, marró i groc apagat.

Doncs potser sí que es va acabar la moda de la natura morta convencional. Cézanne es va emportar amb ell l’últim sospir de l’artista admirador de fruites desmaiades sobre ceràmiques, i Van Gogh el dels gira-sols, que ja van deixar de girar en la ment d’aquell que diu ‘saber d’art’. Pot ser som pocs els que continuem trobant pau en la representació de la naturalesa, encara que no sigui acompanyada de mogudes conceptuals i motius superiors. Una flor, una maduixa, un paisatge, o una cosa tan mundana com el fum d’un cigar que balla en la foscor d’un pis prop de 24th with 6th avenue.

A vegades un necessita això, i res més. Com un respir en el fogot que suposa viure en un temps on un pateix més per estrènyer el seu gust a un món que triga poc a decidir qui és digne de fer art i qui no, i què mereix el seu lloc en una paret blanca i qui mai sortirà de la seva habitació amb olor de pintura i hormones.

Oblida’t de la paret blanca, i ja que estàs, del llenç blanc també. De fet, imagina’t en una planta de grava, on la calor i la pols que emergeix de la piràmide de pedres bullen la sang i entapissen els pulmons. Enmig de tot el panorama industrial – del metall, la fusta, l’acer i el foc – creix una flor. No és fàcil imaginar-ho, de fet, és gairebé impossible que una flor neixi enmig de tanta duresa, i contra tot pronòstic, ho aconsegueix—un àtom de vida en un lloc que mai la va cobrar. És una flor groga, rodona com el sol, com una taronja, com una dent de lleó al qual encara no se li ha demanat el desig.

La natura morta de Cézanne emet una aroma a estovalles macerades amb nèctar de préssec i el toll de vi que va vessar el teu pare al sopar. El gira-sol de Van Gogh porta a la ment l’olor del camp i la humitat distant de la mar. Però les mimoses de Donald Sultan confonen els sentits: un veu cercles minimalistes de mimoses, envoltats d’un centenar de fulles d’olivera, i pensa doncs: sud de França, aire sec i afruitat; però quan s’hi acosta a l’obra li cauen els esquemes. Ja no pensa en el camp francès, sinó en el camí fins arribar-hi — el viatge. La calor de l’asfalt quan un baixa a estirar les cames i l’olor de quitrà que emet la fàbrica que s’ha construït lluny de la vida per a no escurçar la mateixa amb la impuresa del fum que treu per les seves xemeneies altes.

Veuràs, l’escena provençal de Cézanne i les flors a pinzellades denses hi havien pres un espai recòndit en el meu arxiu d’obres preuades. No per falta d’admiració, ni pretensió de necessitar que l’art em ‘digui quelcom’. Si no perquè busco obres que em deixin gaudir de la bellesa en un món en el qual rares vegades la bellesa ve sense traveta.

Rebre flors continua sent un plaer, encara que sigui acompanyat del run run dels cotxes i l’aire contaminat de la ciutat. Si t’acostes a l’obra de’n Sultan, recordaràs la teva infància al poble, el sabor dolç de la fruita madurada al sol, i la brisa que passa mentre llegeixes sota l’olivera en una tarda d’agost. Malgrat que el que realment facis olor sigui masonita, quitrà i esmalt.

D’això es tracta, jo crec —d’estimular els sentits amb el que creus que és, el que voldries que fos, i amb el que realment és. Si no ho creus, mira-ho per tu mateix: Donald Sultan, a la galeria Senda, fins a finals de juliol.

Galeria SENDA a l’Art Brussels 2021

03.06 – 06.06.21, Tour & Taxis

Pintura abstracta de lunars color negre, blanc i vermell

Donald Sultan. Autumn Mimosa (Feb, 2018)
Esmalt, làtex, grafit i quitrà sobre masonita. 122 x 244 cm

Entre el 3 i el 6 de juny, Galeria SENDA presenta una exposició col·lectiva en l’Art Brussels, una de les fires d’art contemporani més reconegudes d’Europa i una cita ineludible en el calendari artístic internacional. Art Brussels és l’oportunitat idònia per a descobrir les riqueses galerístiques de l’escena artística i cultural de la capital europea, atraient a un nombre considerable de col·leccionistes, comissaris, galeristes, professionals de l’art i amants d’aquest de totes les parts del món. La fira acull cada any al voltant de 25.000 visitants en l’emblemàtic edifici Tour & Taxis, en el cor de la capital belga.

En lloc del format habitual, enguany, la fira belga oferirà una nova edició: la setmana de l’Art Brussels comptarà amb Viewing Rooms, és a dir, exposicions en línia, entre el 2 i el 14 de juny i presentarà, igualment, tours de galeries en físic entre el 3 i el 6 de juny. Per a qui no estigui familiaritzat amb el terme “viewing room”, aquest és un sistema digital que permet als espectadors explorar i examinar obres d’art, ja sigui a través d’imatges d’alta qualitat, vídeos o descripcions detallades. Aquestes sales de visualització solen ser utilitzades en fires d’art i galeries com una manera de mostrar obres d’art a aquells i aquelles que no poden assistir físicament al lloc on les obres estan exposades. A través de les “viewing rooms” els visitants poden, a part d’apreciar les peces, obtenir informació sobre aquestes i els artistes i, fins i tot, posar-se en contacte amb la galeria per a realitzar consultes o compres. Tan sols fa falta connexió a Internet i unes ganes enormes d’endinsar-se en aquesta experiència extrasensorial de les visites en línia.

Pintura d'una persona racialitzada tombada en un flotador taronja que sura per l'aigua fosca

Anthony Goicolea. Inflatable Pieta.
Oli sobre llenç de lli cru. 90 x 130 cm

Enguany, per al tour de galeries en físic, SENDA convida el públic a visitar la nostra exposició actual: “Day and night: New paintings and drawings” de Donald Sultan. Sultan és un pintor, escultor i gravador contemporani conegut per les seves pintures a gran escala, que exploren les dicotomies entre la bellesa i la rudesa i el realisme i l’abstracció a través de la construcció d’un particular imaginari ric en colors i formes. Amb la fusió de tècniques i materials, Sultan aconsegueix construir obres que ballen entre la representació d’imatges directament recognoscibles en l’imaginari col·lectiu i la més pura abstracció. Un gran exemple d’aquesta mescla de conceptes és la seva capacitat per a reinventar una tècnica tan antiga com la de les naturaleses mortes, utilitzant imatges de llimones, roselles, fruites, flors i objectes quotidians, que proporcionen grandiositat de les seves composicions.

L’exposició en línia continua presentant als nostres artistes seleccionats en el Viewing Room amb el propòsit que les mostres puguin a arribar a molta més gent. Els artistes triats per a representar a la nostra galeria a Brussel·les són Peter Halley, Jaume Plensa, Yago Hortal, Anthony Goicolea, Jordi Bernadó, Oleg Dou, Glenda León, Stephan Balkenhol, Gino Rubert i Evru Zush. La mostra inclou pintura, fotografia, escultura i dibuixos per a crear una constel·lació d’obres que representin múltiples tècniques i expressions artístiques. La gran varietat de propostes artístiques per a aquesta setmana de l’art a Brussel·les pretén enaltir els atributs més significatius de la nostra galeria, advocant per una combinació brutal que representi a la perfecció l’exquisidesa de l’art contemporani que SENDA es compromet a exhibir. 

No et perdis aquesta trobada artística única on obres de diferents racons del món convergeixen uns dies a Brussel·les per a ser apreciades per un ampli ventall d’assistents i amants de l’art, en una experiència cultural inigualable.

Presentació lliuro ZETA ZERO de Yago Hortal

El passat 25 de maig, Yago Hortal va presentar la seva primera monografia a la llibreria ONA del Carrer Pau Claris.

Yago Hortal participa a una xerrada, intervinguda per la periodista Bibiana Ballbè, que convida al públic a conèixer la seva trajectòria artística i el seu procés creatiu.

La seva primera monografia, produïda per Senda Ensayo repassa la seva producció artística dels últims 15 anys, dibuixant l’evolució dels seus treballs durant aquest temps, i deixant entreveure la nova direcció de la seva obra a la recerca de nous horitzons.

L’obra d’Hortal, que des del principi ha estat compromesa amb la redefinició del formalisme de la pintura abstracta, funciona en l’àmbit metalingüístic, i celebra el diàleg de l’obra i del seu propi procés de creació.

Yago Hortal (Barcelona, 1983) va estudiar Belles Arts entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Sevilla. Al 2007, un any desprès de graduarse, guanya el 49è Premi a la Pintura Jove. L’any següent, va començar a exposar tant a Espanya com a la resta d’Europa i Estats Units, guanyant renom internacional tan amb tan sols 25 anys d’edat. La seva obra parteix d’un fort compromís amb la pintura i amb el mateix acte de pintar. Convertint la tela en l’escenari on l’artista estructura formes colorides que provenen tant de l’atzar com d’un acte conscient. La seva pintura expressa passió per retratar el color i no deixa que la tela li posi un limit; de tal manera que evoca al tacte, hi ha un desig per part de l’espectador de tocar la pintura: crea sensacions.

Visita nostra shop per a adquirir el llibre: https://galeriasenda.com/shop/yago-hortal-zeta-cero-3/

Works on paper : Solo Show de Sandra Vásquez de la Horra en Arco E-xhibitions

El último tango. Grafito y Gouche sobre papel encerado. 106 x 134 cm. 2020

Aquest mes de març Galeria Senda presenta una exposició en línia amb els treballs de l’artista xilena Sandra Vásquez de la Horra. L’artista desenvolupa una obra poètica on la tradició mística i popular, molt presents en la seva formació personal, es manifesta per mitjà del seu estil gràfic replet d’imatges oníriques. Els seus dibuixos són veritables narracions inspirades en els records, en l’inconscient i en la sexualitat.

L’exposició convida al visitant a conèixer la tècnica personal de l’artista: l’ús de llapis i aquarel·les de color per a posteriorment aplicar un bany de cera als treballs, pel·lícula transparent que proporciona permanència i protecció a l’obra. Les composicions, produïdes en diversos formats, s’entrellacen de manera asimètrica i atreuen la mirada del públic gràcies al seu to simultàniament humorístic i crític, en el qual cada dibuix és part d’una narració iconogràfica.

Els treballs de Sandra Vásquez de la Horra exposen un llenguatge singular propi de l’artista i construeixen nous territoris a ser explorats pel públic

Link para exposición online : https://3d.exhibify.net/?uuid=b98222c5-8719-4083-9cde-5725892ed110&v=v981

Link para Viewing Room : https://www.artsy.net/viewing-room/galeria-senda-sandra-vasquez-de-la-horra

De la tumba me levanto. Lápiz sobre papel / Baño de cera. 39 x 28 cm. 2013
Desde mis raíces. Lápiz sobre papel / Baño de cera. 39 x 26 cm. 2014
El viaje de Olokun. Lápiz y acuarela sobre papel / Baño de cera.  76 x 112 cm. 2013

Gino Rubert: EL MÓN DE L’ART (Una tragicomèdia) al Teatreneu


Idea original, guió, música i actor: Gino Rubert
VestuariActriu i segona veu: Estela Martí Huguet
Duració: 60 minuts


L’artista i escriptor Gino Rubert, que ha exposat a galeries i museus d’arreu del món i ha publicat dos llibres de ficció, puja a l’escenari del Teatreneu per transformarlo en una galeria d’art contemporani, on, en una mena de catarsi tragicòmica, dibuixa un retrat incisiu i despietat del món de l’art.


“…En El Món de l’Art (una tragicomèdia) de Gino Rubet, ens trobem amb una peça satírica de baix pressupost que guarda una certa relació amb la seva sèrie de pintures The Opening. De fet, el més sorprenent de la funció va ser descobrir que aquest excel·lent pintor que també ha publicat dos bons llibres de relats resulta ser un showman complet, capaç d’interpretar a molts i diversos personatges, en diferents idiomes i diversos gèneres, com un Fregoli multivocalista. I que a més compon bona música, la toca al piano i la canta en diversos registres, des d’un gairebé blues fins a una divertida cançó de terror anomenada Fata morgana…”

Juan Bufill LA VANGUARDIA  29-3-2021

Invitados especiales Richard Clayderman i Prince Charles!!

EL MÓN DE L’ART (Una tragicomèdia)
Tots els dimecres de Juny a les 20:15 al Teatreneu.

Link per a comprar les entrades: https://teatreneu.com/web/espectacle:645