Desplazamientos

Sobre l’exposició

Desplazamientos és un projecte conjunt d’Anna Malagrida i Mathieu Pernot que reflexiona sobre els canvis en la biodiversitat del Mediterrani provocats pel desplaçament i la intervenció de l’humà al llarg de la història.

Anna Malagrida es concentra en la història de les figueres de moro, implantades a Espanya, des de Mèxic, durant la colonització espanyola a partir del segle XVI, per desenvolupar la producció de la cotxinilla vermella. Aquest animal es va convertir en un dels tresors més preuats del comerç colonial, utilitzat tant pels pintors barrocs i els tintorers per tenyir les vestidures de les elits europees. Avui en dia, la mancança de pluges i l’impacte del canvi climàtic debiliten aquests cactus en certes zones del Mediterrani. Un cop debilitats, són atacats per una plaga: la cotxinilla vermella fora de control, que s’ha desenvolupat massivament i ara sembla arrasar-los. L’artista es focalitza especialment en el paisatge mediterrani del cap de Creus, on aquests cactus s’havien desenvolupat particularment.

A l’altra banda de les ribes del Mediterrani, a l’enclavament espanyol de Melilla, Mathieu Pernot fotografia el bosc ressaguin la tanca que protegeix l’enclavament de les possibles arribades de migrants. L’eucaliptus, importat d’Austràlia al segle XIX, i el pi, amb les seves nombroses varietats introduïdes per Napoleó, esdevenen en aquest espai testimonis silenciosos de la prohibició imposada als éssers humans de migrar i desplaçar-se. Darrere dels arbres, en segon terme de la imatge, la reixa de metall i filferros espinosos divideix el territori en dos i marca la frontera entre estats.

Tots dos ens recorden que un color, igual com una espècie vegetal, està carregat d’història. I ens remeten també a les múltiples migracions: les forçades del passat i les prohibides del present.

Sobre els artistes

Anna Malagrida (Barcelona, Espanya, 1970) utilitza principalment la fotografia i el vídeo per explorar i recrear, a través d’una observació atenta, la nostra experiència quotidiana i l’equilibri inestable entre l’àmbit privat i el públic. L’artista abandona la representació de la realitat i apel·la, en canvi, a la nostra imaginació: ens convida a projectar-nos sobre la superfície de les seves imatges i a generar els nostres propis continguts visuals dins i fora d’aquestes.

Com per la seva pròpia gravetat, el treball de Malagrida la ciutat es transforma en teatre, en escenari idoni per narrar la fràgil relació de l’ésser humà amb el seu entorn. L’artista primer examina i després ens convida a mirar sense ser vistos. Amb una proposta lúcida i sense pretensions, l’obra d’Anna Malagrida sedueix, reconcilia i ens situa entre el visible i invisible.

Mathieu Pernot (Fréjus, França, 1970) va estudiar història de l’art a la Universitat de Grenoble i, posteriorment, es va matricular a l’École Nationale de la Photographie a Arles, on es va graduar el 1996. Tot i que Pernot, s’especialitza en el documental, també explora camins alternatius perquè el seu treball conformi una reconstrucció de ficció. Aborda temes contemporanis, però alhora estableix referències a una llarga història iconogràfica, amb l’objectiu de fomentar el diàleg entre imatges, persones, situacions i objectes. D’aquesta manera, es qüestiona constantment sobre la nostra relació amb el món i amb les seves representacions.

Individus nòmades i fràgils, com els gitanos i migrants, esdevenen personatges travessats per històries al llarg del temps. Tant a través del seu propi treball fotogràfic com mitjançant l’ús de fotografies i documents, Mathieu Pernot experimenta amb diferents formes de representar el món i amb la noció de com utilitzem el mitjà fotogràfic.

Transitar “La Quema”, ELENA DEL RIVERO

En el marc del programa Extramurs 2025 del Museu Tàpies, Galeria Senda presenta aquest novembre Diarios, una sèrie d’Elena del Rivero que forma part del projecte “Transitar La Quema.

La Quema es va iniciar a Galícia en 2024  (Impulsada per A Casa do Pozo), és una proposta radical en la qual l’artista va cremar la seva pròpia obra després d’haver estat exposada en cases particulars i espais del poble. Documentat en imatges i sons, aquest acte simbòlic explora la destrucció com un gest de purificació i renovació, i es trasllada ara al context urbà de Barcelona com a part d’una reflexió més àmplia sobre la memòria, l’art i l’espai públic.

Diarios es compon de peces de petit format que pertanyen a l’imaginari íntim i quotidià de Del Rivero. A través del collage, i l’encolat d’objectes trobats en els seus passejos matutins, l’artista dona forma a una narrativa visual que registra l’efímer, el vulnerable i el domèstic. Aquests treballs, profundament personals, proposen una mirada pausada sobre el temps i l’experiència, en tensió amb el gest radical de La Quema.

En diàleg amb la sèrie gràfica de Del Rivero, i com a part del programa de City Screen 2025, es projectaran dos documentals: “O carro e o home” (1940–1945), d’Antonio Román i Xaquín Lorenzo, que ofereix una mirada etnogràfica a la Galícia rural, juntament amb “Documental La Quema” (2025), d’Impro Films, que registra el projecte radical en què l’artista va cremar la seva pròpia obra.

Amb aquesta mostra, s’obre un espai per a repensar com habitem el món i com l’art pot intervenir en ell des de l’íntim cap al col·lectiu.

Aryz, PRELUDIO

Sobre l’exposició

PRELUDIO continua la línia iniciada per la sèrie Vestigio, en la qual l’artista Aryz – Octavi Arrizabalaga (Palo Alto, 1988) estableix un diàleg amb alguns dels creadors que han influït en la seva trajectòria. En aquesta ocasió, presenta una sèrie d’olis de gran format concebuts com petits diàlegs visuals amb els grans mestres de la pintura. Cada obra constitueix un tribut a la tradició pictòrica clàssica i a alguns dels seus temes fonamentals.

Des d’una perspectiva contemporània, Aryz reconeix el llegat de la pintura tradicional i reivindica l’ofici del pintor com a mitjà legítim d’expressió i transmissió cultural. PRELUDIO es configura, en essència, com un pont entre passat i present: un retorn deliberat a la tradició pictòrica que funciona com a introducció o obertura a una proposta artística més experimental encara per revelar.

 

NOTA DE SALA

 

Sobre l’artista

ARYZ – Octavi Arrizabalaga (Palo Alto, Califòrnia, 1988), graduat en 2010 a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, va iniciar la seva pràctica artística a principis dels anys 2000, realitzant murals en l’entorn urbà de Barcelona. Durant els darrers anys, el seu treball mural ha adquirit projecció internacional, amb intervencions en països com Canadà, Japó, França, Dinamarca, la Xina, Madagascar, Polònia i els Estats Units. Des del 2019, ha centrat una part significativa de la seva pràctica en el treball d’estudi, cosa que li ha permès abordar els seus projectes amb una major profunditat conceptual i reflexiva. Entre les seves exposicions individuals més destacades hi ha Pugna (2019, França) i Vestigio (2024, República Txeca). A més de la seva producció pictòrica, ha realitzat intervencions efímeres de gran format en espais emblemàtics, com la Basílica de Santa Maria del Pi a Barcelona o l’església de Saint-Merry a París, en un enfoc que articula el muralisme i la pintura d’estudi. 

Actualment, la pintura i el gravat constitueixen els eixos principals de la seva obra. L’interès per les tècniques d’impressió l’ha portat a col·laborar amb Polígrafa Obra Gràfica, amb qui produeix edicions limitades. El 2024 va ser distingit amb la prestigiosa beca de la Fundació Pollock-Krasner. 

 

Nota de premsa

MIRALDA, BOOOM

Amb motiu del llançament del llibre BOOOM 1962–1972, galeria Senda inaugura el pròxim 7 de maig de 2025 una exposició que reuneix una selecció de fotografies, dibuixos i escultures que tracen els inicis de la carrera de Miralda i la seva consolidació com una figura clau de l’avantguarda artística internacional dels anys setanta.

Sota la presència de l’icònic soldat blanc que, prenent dimensions humanes, Miralda va passejar pels carrers de París a la recerca d’un pedestal (París. La Cumparsita, Miralda i Benet Rossell, 1972), i prenent com a punt de partida les primeres fotografies realitzades durant el servei militar en el campament dels Castillejos, aquest recorregut —a través d’obres com Soldats Soldés, Essais d’Amélioration o la sèrie Bien/Mal— revela com la ironia i la crítica social han definit el llenguatge visual de Miralda, qüestionant els símbols del poder, la moral imposada i la lògica militar.

Publicat per la Fàbrica i editat per Ignasi Duarte, el llibre BOOOM 1962–1972 presenta un arxiu inèdit que connecta amb l’actualitat de manera inquietant. En un context marcat per noves formes de violència i control, l’obra de Miralda continua sent profundament crítica i rellevant.

 

“Gairebé seixanta anys després dels Soldats soldés, l’absurditat del “bé i malament” està més present que mai.” (Juan Garrigues)

 

Nota de Prensa

JAUME PLENSA, Murmuri

El pròxim 19 de febrer de 2025, galeria SENDA presentarà una nova exposició de l’artista Jaume Plensa. En aquesta mostra, Plensa treballa amb diversos  materials la seva ja icònica imatgeria. L’alabastre, el bronze, el paper, el vidre de Murano i el ferro donen forma a un conjunt d’obres on les seves característiques escultures són les principals protagonistes.

La pràctica de Plensa es basa en la cerca constant de la bellesa en la simplicitat. Fidel al seu estil, l’artista presenta els seus icònics busts i lletres que s’entrellacen com a signes universals de comunicació i reflexió. Cada peça és un testimoniatge de la seva tècnica i la seva capacitat per a connectar amb les emocions humanes. Un exemple d’això és una de les sèries que presentem en aquesta mostra, Nest. En aquesta trobem relleus de rostres contemplatius o somiadors que emergeixen de l’alabastre, transmetent noves maneres de representar formes figuratives en el retrat contemporani. De fet, Plensa és reconegut internacionalment com un dels principals retratistes contemporanis de l’actualitat, que aprofita el poder d’aquest enfocament per a transmetre la nostra relació amb el món i amb els altres, subratllant la nostra humanitat compartida a través de retrats d’individus.

A Murmuri, l’artista estableix un vincle entre el significat i la musicalitat del títol de la mostra, i l’imaginari que defineix la seva pràctica artística. Els murmuris, igual que les escultures de Plensa, es presenten com a expressions delicades, però carregades d’intensitat emocional, capaces de ressonar en els qui els perceben. Aquesta mostra convida l’espectador a escoltar el que no es diu, reafirmant el compromís de Plensa amb una estètica que celebra la fragilitat i la profunditat de l’experiència humana.

 

Nota de premsa

ROBERT WILSON, Gao Xingjian/Video Portrait | #LoopFestival2024

LOOP Festival celebra la seva 22a edició, convidant-nos a explorar el poder dels gestos artístics per a despertar la consciència de l’espectador i provocar, encara que de manera subtil, un canvi en les estructures de poder i pensament. Sota aquesta premissa, el festival d’enguany se centra en la capacitat de l’art per a impactar-nos profundament, generant una reflexió que ens porta a repensar les nostres relacions i el nostre lloc en un món marcat per desafiaments mediambientals i socials.

 

Robert Wilson: Mestre del Temps 

En aquest context de transformació, galeria SENDA presenta l’obra “Gao Xingjian/Vídeo Portrait” de Robert Wilson, un artista que ha estat fonamental a redefinir les fronteres del teatre, les arts visuals i el videoart des dels anys 70. Wilson va començar la seva trajectòria en el vídeo amb Video 50 en 1978, una obra que va revolucionar la narrativa audiovisual amb episodis no lineals, creats per a televisió a Alemanya. Posteriorment, en 2004, va començar la seva sèrie de Video Portraits, utilitzant la nova tecnologia d’alta definició per a captar a personatges icònics de la cultura i l’art en retrats en moviment que desafien la fotografia i el cinema.

La carrera de Wilson és un continu testimoniatge d’innovació i multidisciplinarietat. Des de les seves primeres produccions teatrals i la seva col·laboració amb Philip Glass en l’òpera Einstein on the Beach, Wilson ha treballat amb figures emblemàtiques com Lou Reed, Susan Sontag i Laurie Anderson. El seu domini de l’art escènic i la seva habilitat per a integrar elements com la il·luminació, l’escultura i la música li han guanyat un reconeixement global en institucions com el Louvre, el Centre Pompidou i el ZKM Karlsruhe, on ha deixat la seva petjada amb exposicions impactants.

 

“Gao Xingjian/Video Portrait”: Retrats de Moviments Congelats

El retrat de Gao Xingjian, escriptor i Nobel de Literatura l’any 2000, forma part d’aquesta sèrie de Wilson que ha explorat la profunditat i subtilesa de nombrosos personatges, des de Lady Gaga i Brad Pitt fins a animals exòtics. En aquest treball, Wilson empra una àmplia gamma d’elements visuals i narratius – com la il·luminació, el maquillatge, l’escenografia i la coreografia – per a crear una obra que sembla estàtica, però que revela moviments mínims en observar-la detingudament. El resultat és un retrat que capta l’essència del personatge, atrapant a l’espectador en un espai suspès entre el cinema i la fotografia.

“Els vídeorretrats poden veure’s de les tres formes tradicionals en què els artistes construeixen l’espai.

Si em poso la mà davant de la cara, puc dir que és un retrat. Si veig la meva mà a distància, puc dir que forma part d’una naturalesa morta, i si la veig des de l’altre costat del carrer, puc dir que forma part d’un paisatge.

En construir aquests espais, veiem una imatge que pot considerar-se un retrat.

Si mirem amb atenció, aquesta natura morta és una vida real.

– Robert Wilson

En el cas de “Gao Xingjian/ Video Portrait”, un videorretrat de 8 minuts 53 segons amb música de Peter Cerone, Robert Wilson ens mostra un primeríssim pla en blanc i negre de la cara de l’artista i escriptor Gao Xingjian. Creuant el seu rostre en diagonal, apareix una frase en francès: La solitude est une condition necessaire de la liberté (La solitud és una condició necessària de la llibertat), un gest còmplice a la novel·la autobiogràfica “El llibre d’un home sol” del mateix Xingjian.

 

Un diàleg contemporani sobre el videoart en el LOOP Festival 2024

Per a aquesta edició del LOOP Festival, la participació d’en Robert Wilson a galeria SENDA convida a l’espectador a una experiència de contemplació lenta i reflexiva. En un món d’estímuls ràpids i imatges fugaces, Wilson ens obliga a detenir-nos, a sentir cada petit gest, a observar i apreciar el poder de la subtilesa en l’art.

PETER HALLEY, The Long Game

Celebrant els més de trenta anys de fructífera col·laboració amb la galeria SENDA, el novaiorquès Peter Halley presenta una exposició específicament concebuda per a la seu, formada per una monumental obra mural que es contraposa a una cuidada col·lecció de peces d’un singular petit format. Per a aquesta mostra, Halley proposa una transformació de l’espai expositiu, establint un contrapunt a través del diàleg entre una sèrie de composicions en les quals el seu moviment i les seves estructures s’enfronten a la impactant pintura “The Long Game”, obra que posa nom a l’exposició.

La mostra s’estructura entorn d’un conjunt de vuit obres de petit format, que, al costat d’una peça de grans dimensions, proposa un joc visual que convida l’espectador a explorar les relacions de confrontació entre els diferents quadres. Aquesta última creació, de quasi cinc metres d’ample, representa el treball més gran que Peter Halley ha mostrat fins a la data en la galeria, destacant per la seva capacitat per a transformar l’espai expositiu i concebre l’exposició com un tot. Es caracteritza, també, per una acumulació de les seves icòniques cel·les i presons, evocant l’experiència de la vida urbana sempre referenciada.

A més, aquesta exhibició a galeria SENDA coincideix temporalment amb la destacada retrospectiva dedicada a Peter Halley en el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid, titulada «Peter Halley en España», la qual reuneix una significativa selecció de pintures procedents d’importants col·leccions públiques i privades, incloent-hi les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia i la Fundación Hortensia Herrero. La combinació d’ambdues mostres, tant la de Barcelona com la de Madrid, ofereixen una visió àmplia i profunda del treball d’en Halley, reafirmant la seva rellevància en el panorama artístic contemporani.

 

Nota de premsa

Article La Vanguardia

Article Las Nueve Musas

GINO RUBERT, Cariàtide

En aquesta nova exposició, Gino Rubert deixa enrere la retòrica de la meta-pintura en què va estar submergit durant els seus políptics de gran format sobre el món de l’art. Aquí, Rubert aparta el focus de les vanitats socials i sentimentals, per a posar-lo sobre la crua solitud. Retrats de dones atrapades pel seu destí, amb vestidures esculpides sobre el llenç, les figures de les quals queden partides per l’enquadrament, com si els límits de la tela les atrapessin de la mateixa manera que l’entaulament i la base aferren a les cariàtides gregues, aquestes fascinants dones-columna que sostenen la cara sud del Temple de l’Erecteion a Atenes, i amb aquest gest sostenen el món. Dones poderoses que, lluny de sotmetre’s o resignar-se, ens miren de front, ens donen l’esquena, criden, canten, o naveguen, sense perdre mai l’equilibri i el componiment, en un món que s’inclina assotat per vents furibunds.

      Childhood (2024). 55 x 46 cm / El desembarco (2024). 81 x 70 cm

Al cap d’un any treballant en aquesta nova sèrie de pintures, arriba el moment de mirar-les en conjunt, i tractar d’entendre d’on venen i on van. Ara, per fi, caben preguntes: mentre pintava, no. Perquè les preguntes porten respostes, i pintar – per a mi – consisteix en un diàleg entre intuïcions, formes, colors, i textures, mai entre idees, teories, tesis o conviccions.

Llavors: Per quines dones soles? Per què tan serioses? Perquè atrapades per enquadraments que deixen part dels seus peus o els seus caps fora? Per què algunes canten, unes altres criden, unes altres miren de front, o ens donen l’esquena? Per quines agulles subjecten els seus vestits, com si fosin maniquins o papallones dissecades?
Sens dubte, molt té a veure amb un cert fastig davant totes aquestes mirades inquisitives i còmplices per part dels centenars de personatges que poblen els meus quadres anteriors. I en aquest sentit la necessitat d’un viratge cap a territoris mes íntims, menys estridents, més clàssics, menys barrocs.

– Gino

 

Article de La Vanguardia

 

En el marc de

Amb el suport de

ART NOU. CARLA CASCALES, Como un manantial

Llegir aquí el text curatorial d’Arantxa Zulema →

En el marc d’Art Nou Nova Visió – Festival d’Art Emergent de Barcelona i Hospitalet de Llobregat, Carla Cascales presenta l’exposició “Com un Manantial” a galeria SENDA. La mostra inclou una sèrie de ceràmiques inèdites i pintures de gran format que exploren el concepte de no permanència, celebrant el que és aleatori, fortuït i espontani. L’obra de Cascales proposa una visió del món holística, en què l’ésser humà i el seu entorn estan connectats i en flux constant.

Les pintures presentades a l’exposició mostren suaus transicions de color, que empren una paleta de tons càlids com els vermells, ocres i marrons. Aquestes obres abstractes evoquen un sentit de moviment i fluïdesa, capturant l’essència d’una font (“manantial”) que brolla amb força des de la terra. Les pintures representen la immensitat i l’inabastable, reflectint la influència del mar i la cultura mediterrània en el seu treball.

Juntament amb les pintures, l’exposició inclou una sèrie de noves ceràmiques que reflecteixen la mateixa filosofia. Les escultures, amb les seves formes orgàniques i textures variades, es vinculen a l’antiguitat, a l’herència, el primitiu i ancestral de les cultures arcaiques mediterrànies. A més, la influència dels corrents orientals, especialment de la filosofia i l’estètica japonesa, es manifesta en la idea d’imperfecció, impermanència i transitorietat, elements que es reflecteixen en les superfícies i formes de les ceràmiques.

En el marc de

Amb el suport de

 

XAVI BOU, Ornitografies

«Ornitografies. Empremtes al cel» és la primera exposició individual de l’artista Xavi Bou a galeria SENDA. Per a l’ocasió, presenta les seves conegudes “Ornitografies”, fotografies que capturen el recorregut del vol de les aus. Les seves obres són mostres tangibles de l’equilibri entre l’art i la ciència i són testimoni dels instants que van ser passat, present i futur en el vol d’aquestes aus.

El propòsit de Bou és, mitjançant un exercici de poesia visual, divulgar la importància de la cura del medi ambient convidant els espectadors a percebre el món amb la mateixa mirada curiosa i innocent del nen i nena que un dia vam ser. L’enfocament que utilitza Bou per a retratar les escenes de les seves “Ornitografies” no és invasiu. De fet, rebutja l’estudi distant, donant com a resultat imatges de formes orgàniques que estimulen la imaginació.

En aquesta exposició es podran observar una sèrie d’“Ornitografies” que revelen el que escapa a la percepció humana: els patrons invisibles que tracen les aus en el cel quan volen. L’artista se centra en els ocells per a captar en un sol enquadrament temporal les formes que generen en volar, fent visible l’invisible.

L’exposició individual de Xavi Bou constarà de 15 obres que capturen el vol d’ocells molt diversos en diferents punts del territori català, espanyol i, fins i tot, de l’estranger, amb una obra capturada a Uist (Escòcia). Amb fotografies preses tant en llocs costaners com Roses, les Illes Medes o Tarifa; com en paratges d’interior com Tremp, Monfragüe o Medina Sidonia; Bou aconsegueix traçar aquest rastre invisible a l’ull humà que les aus creen en volar pel cel.

El seu treball ha estat publicat en premsa internacional com National Geographic, The Guardian, Der Spiegel, Geo i Sonntag, entre moltes altres editorials. A més, ha exposat “Ornitografies” en exposicions individuals a Alemanya, Bèlgica, Rússia, Espanya, el Canadà, França, Mèxic i Grècia, entre altres llocs del món. De fet, després de l’èxit del seu projecte, en 2023 les seves “Ornitografies” es van plasmar en un llibre homònim publicat per Lynx Edicions.

Actualment, Bou té en marxa iniciatives que exploren altres recursos i disciplines artístiques, com el vídeo, a més d’altres temes d’estudi, com els insectes. Per tant, la matèria primera del seu treball continua sent la naturalesa i el seu repte personal és mostrar-la d’una manera innovadora i estètica que ajudi el públic a acostar-se a l’art i, sobretot, a conscienciar sobre el medi ambient.

Xavi Bou es veu a si mateix com un “comissari” que rastreja la coreografia dels ocells i la fa visible. Molt rarament romanen visibles els paisatges o les formacions de núvols al cel, i quan ho fan, sol ser a la part inferior de les imatges monocromàtiques, on difícilment poden contribuir a desxifrar el tema de la imatge real sense coneixements previs rellevants.

Llegir el text complet aquí →

– Uta M. Reindl. Professora, traductora, comissària i crítica d’art.