Galeria SENDA té el plaer de participar a ARCOmadrid 2026 amb una proposta que reuneix obres d’Aitor Ortiz, Anna Malagrida, Anselm Reyle, Anthony Goicolea, Aryz, Elena del Rivero, Evru Zush, Glenda León, Gonzalo Guzmán, Irán do Espírito Santo, Jaume Plensa, Jordi Bernadó, Peter Halley, Sandra Vásquez de la Horra, Xavi Boui Yago Hortal

La presentació estableix un diàleg entre diferents generacions i contextos, posant en relació pràctiques que exploren la materialitat, l’espai, l’arquitectura i les tensions simbòliques que travessen el panorama contemporani.

Contigu a l’estand, es presentarà el projecte d’artista dedicat a Miralda amb motiu del 40è aniversari de Honeymoon Project (1986–1992), un dels projectes més significatius de la seva trajectòria. L’espai reunirà obres realitzades durant aquell període, posant en relleu l’abast d’aquesta iniciativa i la seva vigència dins la pràctica de l’artista.

Si ets a Madrid, vine a visitar-nos a ARCOmadrid 2026 i descobreix la proposta de SENDA en viu.
📌 Stand 9B25 · IFEMA MADRID · 4–8 març 2026

---

Sobre la selecció

La proposta reuneix artistes que, des de llenguatges diversos, comparteixen una mirada atenta a l’espai, la matèria i la manera com habitem el món.

En les obres d’Aitor Ortiz, Jordi Bernadó i Irán do Espírito Santo, l’arquitectura i l’estructura esdevenen punt de partida. Els seus treballs exploren línies, volums i perspectives que transformen la nostra percepció de l’entorn. En aquesta mateixa línia, Anna Malagrida i Xavi Bou treballen el paisatge i l’espai com a llocs de transició, captant allò que sovint passa desapercebut: reflexos, moviments i canvis subtils.

El color i la superfície prenen protagonisme en les obres d’Anselm Reyle, Peter Halley i Gonzalo Guzmán, on la pintura s’expandeix més enllà del llenç tradicional i s’acosta a l’objecte. Les seves peces destaquen per la força visual i per una construcció molt conscient de la forma.

D’altra banda, artistes com Anthony Goicolea, Sandra Vásquez de la Horra i Jaume Plensa situen la figura humana al centre.Les seves obres aborden temes com la identitat, la memòria i la interioritat, creant imatges que connecten amb experiències personals i col·lectives. En aquest mateix territori simbòlic, Glenda León treballa des de la síntesi i la subtilesa, articulant peces on imatge, so i concepte dialoguen per reflexionar sobre la percepció, el silenci i les tensions ideològiques del present.

L’univers imaginari d’Evru Zush aporta una dimensió simbòlica i fantàstica, on dibuix, escriptura i imatge es fusionen en un llenguatge propi. Finalment, Aryz, Yago Hortal i Elena del Rivero incorporen el gest, la textura i el pas del temps com a elements essencials, fent visible el procés i l’empremta en cada obra.

En conjunt, la selecció proposa un recorregut divers però coherent, on pintura, fotografia i escultura dialoguen per oferir diferents maneres de mirar i entendre l’espai contemporani.

Descobreix més al DOSSIER d’ARCO 

 

En 2026 se cumplen 40 años de Honeymoon Project, una de las obras más emblemáticas del arte contemporáneo y del arte público internacional, concebida por Antoni Miralda como una boda simbólica entre la Estatua de la Libertad de Nueva York y el Monumento a Colón de Barcelona. Desarrollado entre 1986 y 1992, el proyecto activó rituales públicos, acciones participativas, celebraciones colectivas y colaboraciones transnacionales para reflexionar —desde el amor, el humor y la comida— sobre historia, poder, conquista e intercambios culturales entre el Viejo y el Nuevo Mundo. A través de propuestas como Cartas de Amor, Miralda humanizó ambos monumentos, proponiendo una mirada crítica y poética que sigue siendo profundamente vigente.

En el marco de este aniversario, Sala Apolo acoge el 13 de febrero de 2026 a las 18.30 h una celebración performativa con motivo de la presentación pública del libro Monuments in Love / Cartas de Amor, un evento con entrada gratuita previa reserva que reunirá arte contemporáneo, performance y música en torno a la obra de Miralda. Lejos de un formato convencional, la presentación se concibe como un acto vivo y colectivo, con la participación de Victoria Cirlot, Elvira Dyangani Ose y Gabriel Ventura, e incluirá un diálogo amoroso con lectura performática de las Cartas de Amor intercambiadas entre Liberty y Colón, uno de los proyectos de colaboración y participación pública más extensos de Honeymoon Project.

La velada se completa con una HoneyMousse y un brindis creados en colaboración con Tiberi Club, la actuación musical de Akajú —Francesca Frigeri y Luiz Murakami en formación de quinteto junto a Carola Ortiz, Anatol Eremciuc Bahici y Miguel Guerra Guerrero— y la videoproyección Colón era una mujer, de Hidrogenesse, el proyecto de Carlos Ballesteros y Genís Segarra. El evento coincide además con el descuelgue de Liberty Crown Brocheta, una obra creada originalmente en 1985 para El Internacional Tapas Bar & Restaurant de Nueva York y reinterpretada por Miralda para presidir el hall de Sala Apolo dentro del programa Art Meets Apolo. En esta pieza, los rayos de la corona de la Estatua de la Libertad se transforman en brochetas luminosas de frutas y verduras —tomates, pimientos, maíz, patatas y piñas—, alimentos vinculados al intercambio colombino, activando una reflexión crítica sobre la relación entre comida, poder, historia y monumento.

La presentación se enmarca en Art Meets Apolo (A.M.A.), un proyecto expositivo desarrollado junto a LAB36 y Galería Senda que investiga el cruce entre arte contemporáneo y cultura de club, activando la Sala Apolo como un espacio híbrido de experiencia colectiva, celebración y pensamiento crítico. Este aniversario marca el inicio de un año de celebración en torno a Honeymoon Project, una obra que anticipó prácticas relacionales, participativas y transnacionales que hoy forman parte central del arte contemporáneo.

Evento: A.M.A presenta – 40 años de Honeymoon Project de Miralda.
Fecha: 13 de febrero de 2026.
Hora: 18.30 h.
Lugar: Sala Apolo, Barcelona.
Entrada: Gratuita con reserva previa.
👉 Inscripción: https://link.dice.fm/P4185a739a21

ZⓈONAMACO Mèxic Art Contemporani es consolida com la fira d’art més influent d’Amèrica Llatina, un punt de trobada on dialoguen algunes de les propostes més rellevants del panorama artístic internacional. Del 4 al 8 de febrer de 2026, la Ciutat de Mèxic tornarà a ser l’epicentre de l’art contemporani en una 22a edició articulada en diverses seccions. Galeria SENDA participa a la Secció Principal, presentant una proposta curatorial que convida a recórrer, aturar-se i ressonar.

Per a aquesta edició, SENDA desplega un estand concebut com un espai de trànsit i d’experiència: un recorregut on conviuen escultura, pintura, dibuix, fotografia i instal·lació, i on el cos, la identitat, la memòria, allò espiritual i allò polític s’entrellacen des d’una mirada crítica i poètica. Un lloc per habitar la fira amb temps, sensibilitat i atenció.

Si ets a la Ciutat de Mèxic, t’hi esperem per descobrir una proposta que articula diferents maneres d’habitar la contemporaneïtat des d’allò simbòlic, allò afectiu i allò polític.

📍 Booth B112 · 📆 ZⓈONAMACO 2026

Artistes i obres

ARYZ
La seva pintura proposa escenes suspeses, cossos fragmentats i ecos de la història de l’art que dialoguen amb l’imaginari urbà. Superfícies denses i erosionades construeixen imatges-vestigi, en tensió entre allò monumental i allò inacabat, activant preguntes sobre memòria i representació.

Iran do Espírito Santo
Des d’una depuració formal extrema, transforma materials industrials en presències silencioses. Acer, pedra i granit esdevenen exercicis de percepció i equilibri, on allò quotidià es despulla de funció per revelar una poètica continguda.

Anthony Goicolea
Pintures i dibuixos on conflueixen allò íntim, allò polític i allò simbòlic. Figures andrògines i paisatges detinguts exploren identitat, pertinença i desig des de la noció de queer time, connectant autobiografia, mite i iconografia religiosa.

Gonzalo Guzmán
Escultures d’acer inoxidable que emergeixen entre el somni i la vigília. Formes que evoquen menhirs i artefactes arcaics reflecteixen i distorsionen l’entorn, convidant a pensar l’escultura com a ritu i projecció del subconscient.

Glenda León

Gestos mínims i associacions subtils converteixen allò quotidià en un dispositiu poètic. La seva obra explora allò visible i allò invisible, allò sonor i allò material, activant una contemplació atenta on l’extraordinari irromp en l’ordinari.

Robert Mapplethorpe
Fotografia en blanc i negre de precisió radical. Cos, desig i identitat s’articulen en una estètica on allò clàssic i allò transgressor coexisteixen en tensió. La selecció ret homenatge a la potència formal i conceptual del seu llegat.

Jaume Plensa
Figures silencioses que dialoguen amb la paraula i l’espai. Les seves escultures actuen com a contenidors de memòria i espiritualitat, proposant una pausa introspectiva dins del pols de la fira.

Teresa Serrano
Una pràctica de forta dimensió política i autobiogràfica. Escultura, instal·lació i vídeo aborden la violència de gènere, el poder i el llenguatge, vinculant allò personal amb el context social mexicà i internacional des de la resistència i la memòria activa.

«El món s’està tornant cada cop més polaritzat, al punt que el sentit comú sembla haver-se perdut. En aquest vídeo porto els extrems ideològics —tant d’esquerra com de dreta— fins a l’absurd: primer, tot es mou cap a l’esquerra; després, les mateixes imatges es desplacen cap a la dreta. És una cosa antinatural, en ocasions impossibles en la vida real, i justament això busca ressaltar el que és absurd del moment que vivim.

Al mateix temps, l’obra suggereix que tot és relatiu: segons el punt de vista, la direcció del moviment pot interpretar-se de forma completament oposada. A través d’aquesta ironia visual, reflecteixo l’estat distorsionat en el qual ens trobem.

Així mateix, la peça funciona com a una advertència sobre el fenomen de la intel·ligència artificial. Li vaig preguntar a la IA: “¿Com seria un món on tot es mou només de dreta a esquerra?” i viceversa. Les seves respostes —presentades en la veu en off— aporten una capa més a aquest escenari tan complex com fascinant, en el qual conviuen avanços sorprenents amb aspectes que mereixen ser qüestionats.

La idea es remunta al 2009, quan un crític d’art va assegurar que, com un cotxe vermell en un dels meus vídeos sortia per la banda esquerra de la pantalla, jo hauria de ser comunista. Aquesta interpretació va inspirar aquesta exploració exagerada.»

Glenda León

Tot comença amb Karin Kneffel: un edredó desfet, una televisió antiga on cavalquen cowboys sense destinació i, a terra, un gerro trencat. L’escena té una algo de pròleg, com si arribéssim tard a la trama. El més important ja ha succeït, però els seus ecos permaneixen: els plecs, els traços i trossos.

Els sons de Glenda León, transformats en escultures blaves, són murmuris que venen d’un altre temps: el rellinxe d’un cavall, ocells que volen, el bufar del vent. Com si la pel·lícula de la televisió hagués escapat del espai i s’hagués convertit en matèria. Les seves formes palpitegen, recordant-nos que l’invisible també deixa empremta.

Els leporellos i figures banyades en cera on l’artista Sandra Vásquez de la Horra ens suggereix una narració íntima, gairebé secreta. Aymarás, El bañista i El tango feroz apareixen com a vinyetes d’un conte dins del conte: personatges que avancen entre casetes de paper, ombres de ritual, gestos de cos i memòria.

Les plomes d’Elena del Rivero, suspeses com cartes que volen, es poden interpretar com a missatges fràgils en trànsit. Flying Letter #24 sembla escrita per a algú que mai no arribarà a llegir-la, però el seu moviment manté viu l’intent de comunicació. Contigu, un menhir d’acer inoxidable irromp com un somni lúcid: una presència vertical, mirall i llindar. L’obra de Gonzalo Guzmán ens suggereix una pedra impossible, brillant, que ens recorda que tota història necessita un lloc on aturar-se a pensar.

A prop, el ferro de Jaume Plensa condensa el pes de l’humà en l’abstracte. El seu CAP III ens evoca cap i silenci, massa i pensament. Una peça que no explica literalment, però conté: com si guardés dins seu el secret del relat que encara no sabem llegir. A terra, l’estructura de Susana Solano evoca espais transitats, així com la campana d’Evru/Zush que guarda dins seu la ressonància de tots els sons que han estat i d’aquells que encara poden ser escoltats.

Així, entre traços i trossos, la mezzanina esdevé un escenari. La pintura és pròleg; les escultures, capítols; els sons, murmuris de fons. Podem recórrer la sala com qui travessa un conte obert: un relat d’acció i conseqüència, de gestos i d’empremtes visibles i invisibles.

Tot està en trànsit, en tensió. Com un somni que es fragmenta en despertar.

Galeria Senda participa en la primera edició de la fira internacional d’art multimedia Loop Lab Busan, una nova iniciativa de Loop Barcelona. SENDA presenta Tous les Oiseaux du Monde de Xavi Bou (Barcelona, 1979).

Aquest vídeo es va crear arran d’una invitació per a una residència artística realitzada del 2020 al 2022 a la Universitat de Lovaina de Bèlgica. En ella, treballant amb equips de diferents facultats, l’artista planteja la hipotètica possibilitat del monitoratge i càlcul del nombre total d’ocells del planeta, a través de la generació de models d’intel·ligència artificial que permetin identificar als individus de totes les espècies.

La tendència en la nostra societat, organitzada a través del Big Data, és controlar tota informació i rastrejar qualsevol paràmetre útil incloent els procedents de la natura. Bou es qüestiona si aconseguirem registrar a tots els éssers vius del planeta a través de l’anàlisi tant de la informació estructurada com de la no estructurada com a possible picada d’ullet en la lluita contra la crisi climàtica i la restauració d’ecosistemes i hàbitats.

Tomas Moro va escriure el llibre “Utopia” en 1516. Va ser publicat per primera vegada en la impremta de Dirk Martens de la mateixa Lovaina. El llibre encunya el concepte d’utopia i descriu una societat ideal i afable on les persones viuen lliures i en harmonia amb la natura. Per a Tomas Moro, la instauració d’un nou mètode de govern havia de basar-se en una eina que garantís l’excel·lència en l’administració dels negocis: les matemàtiques.

Més de 500 anys després, els algorismes que genera la intel·ligència artificial i la seva capacitat d’avanç exponencial restauren les nocions d’utopia i distopia que articula l’obra de Xavi Bou. La capacitat de predir, comprendre i treballar de manera autònoma simulant la intel·ligència humana obre uns nous horitzons incerts que ens espanten i entusiasmen al mateix temps. Així mateix, el treball de Bou reflexiona i es qüestiona la capacitat de control i la repercussió en la llibertat i seguretat dels individus que propicien les noves eines disponibles.

Els temors enfront dels riscos de la intel·ligència artificial sembla que prevaleixen enfront de les esperances que generen les noves oportunitats. La visió de Bou no ofereix respostes certes sobre preguntes obertes, però apunta la idea que el bon aprofitament d’aquesta tecnologia depèn de l’ètica dels qui la desenvolupen i de la capacitat dels usuaris per a controlar la seva privacitat i protegir les seves dades.

Aquest treball va ser realitzat un temps abans del llançament de ChatGPT i altres plataformes que només fan que confirmar tots els dubtes, pors i, per què no, esperances que l’autor convida a qüestionar-se a través d’una obra que transcendeix la temàtica i el gènere que aborda.

Per obrir el mes d’abril, galeria SENDA viatja a París amb una selecció d’artistes que entrellaça materialitat, percepció i identitat a través d’una mirada intergeneracional. Les obres reunides comparteixen una sensibilitat comuna: un profund compromís amb el tàctil i el conceptual, l’íntim i el que és expansiu.

 

Entre els artistes representats destaquen Peter Halley, amb les seves composicions geomètriques i la seva exploració de l’espai modern, en paral·lel a la seva exposició en el Casal Solleric (Palma de Mallorca); i Yago Hortal, amb el seu gest pictòric energètic i cromàticament immersiu. També presentarem una escultura de Stephan Balkenhol; l’obra del brasiler Iran do Espírito Santo; —entre escultura i la seva sèrie d’aquarel·les del Pangolin—; el marbre orgànic de Glenda León; i les composicions d’ Anthony Goicolea, que combinen fotografia, dibuix i pintura entorn de la memòria i la identitat.

Comptarem amb la presència especial de Jordi Bernadó i Gonzalo Guzmán. Bernadó presentarà ID Project, una reflexió crítica sobre l’espai i la seva relació amb la identitat. Per la seva part, Gonzalo Guzmán mostrarà escultures en acer inoxidable que —inspirades en somnis lúcids— difuminen els límits entre el que és interior i exterior, traduint imatges del somni en forma escultòrica perdurable.

 

Aquesta primera participació en Art Paris representa un nou capítol al nostre recorregut: un pas més en la internacionalització dels nostres artistes i en la construcció de ponts entre escenes, ciutats i formes de mirar.

Us esperem a Art Paris 2025, del 3 al 6 d’abril en el Grand Palais, booth D12!

DESCARREGA PREVIEW

 

.

MIGUEL ÁNGEL RÍOS

Una peça de l’artista argentí Miguel Ángel Ríos serà exposada a Ciutat de Mèxic, més concretament, una dedicada a l’antiga capital de l’Imperi Mexica, Tenochtitlan. Aquest artista conceptual explora temes de violència, poder i fragilitat humana. Després d’estudiar a Buenos Aires i emigrar per la dictadura, va treballar amb mapes i tradicions indígenes, i des de l’any 2000 se centra en vídeos simbòlics com les seves icòniques virolles. La seva obra està en col·leccions de renom com la del MoMA de Nova York o la del Reina Sofia de Madrid.

Un any més, SENDA participa en la nova edició de LOOP Fair, un esdeveniment únic que redefineix l’experiència de les fires d’art en situar a la imatge en moviment com a protagonista. Enguany, del 19 al 21 d’octubre a l’Hotel Almanac Barcelona, SENDA porta una proposta d’avantguarda de la mà de Mónica Rikić, destacada artista electrònica i guanyadora del Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2021. El seu vídeo assaig titulat “Somoure” convida als espectadors a reflexionar sobre el futur de la vida assistida mitjançant l’ús de tecnologies robòtiques.

“Somoure”: Una reflexió artística sobre el futur de la vida assistida

En aquest context, Mónica Rikić presenta “Somoure”, un vídeo que forma part del seu projecte de recerca artística, realitzat en col·laboració amb l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI UPC-CSIC) i financiat per la plataforma europea S+T+ARTS i la iniciativa catalana Hac Te (Hub d’Art, Ciència i Tecnologia). “Somoure” planteja preguntes crucials sobre com la tecnologia, especialment la robòtica d’assistència, pot transformar la vida de les persones majors en un món en constant envelliment. A través d’una narrativa que combina l’assaig visual amb l’art conceptual, Rikić ens convida a explorar no sols els beneficis d’aquestes tecnologies, sinó també les seves implicacions ètiques i socials.

L’obra, conceptualitzada, dirigida i escrita per la mateixa artista, compta amb la participació d’Agustina Isidori com a directora artística i realitzadora audiovisual, i Rodolfo Venegas (Sonikgroove Studio) a la batuta de la música original del vídeo. “Somoure” ofereix una mirada crítica i poètica als processos de creació d’aquestes tecnologies. Documenta el procés de desenvolupament de robots d’assistència, des de la seva concepció fins a la seva implementació, i planteja una sèrie d’interrogants sobre com aquestes innovacions poden afectar la vida quotidiana dels qui més les necessiten. Aquest vídeo assaig és més que una simple documentació; és una finestra cap al futur de la robòtica i una invitació a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en la vida humana.

 

La projecció de “Somoure” a Manifesta 15

La rellevància de “Somoure” transcendeix les fronteres de LOOP Fair. Aquest vídeo també formarà part de Manifesta 15, la biennal nòmada europea que, en 2024, arriba a la regió metropolitana de Barcelona. Del 8 de setembre al 24 de novembre, Manifesta durà a terme intervencions artístiques en espais històrics i edificis industrials inèdits, i en aquest context, “Somoure” es presentarà en el monestir de Sant Cugat com una peça clau que dialoga amb la tecnologia i la vida contemporània.

 

Sobre Mónica Rikić: Una veu pionera en l’art i la tecnologia

Nascuda a Barcelona l’any 1986, Mónica Rikić ha construït una trajectòria excepcional en l’àmbit de l’art electrònic i la recerca tecnològica. El seu treball combina el codi i l’electrònica creativa amb objectes no digitals, creant projectes interactius i instal·lacions robòtiques que desafien les nostres idees preconcebudes sobre la tecnologia. La seva obra s’enfoca en la tecnologia alternativa i l’open hardware, explorant com aquestes eines poden utilitzar-se de maneres innovadores i accessibles. Rikić ha estat exhibida en prestigiosos festivals i institucions al voltant del món i les seves peces formen part d’importants col·leccions d’art contemporani com la .NewArt {foundation;}, la Col·lecció DKV o la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de Catalunya.

 

SENDA a LOOP Fair: Una col·laboració que impulsa l’art digital

La participació de galeria SENDA a LOOP Fair amb l’obra de Mónica Rikić reafirma el seu compromís amb la promoció de l’art digital i d’avantguarda. “Somoure” no sols representa aquesta visió, sinó que també obre noves converses sobre el futur de la vida assistida i l’impacte de la robòtica en la societat.

La invitació està oberta per a tots aquells que desitgin submergir-se en l’univers de Mónica Rikić i reflexionar sobre el paper que jugaran les tecnologies en la vida del demà. LOOP Fair 2024 promet ser un punt de trobada ineludible per a l’art contemporani, i SENDA, amb “Somoure”, ocuparà un lloc destacat en aquesta narrativa. Ens veiem a l’Hotel Almanac!