Desplazamientos

Sobre l’exposició

Desplazamientos és un projecte conjunt d’Anna Malagrida i Mathieu Pernot que reflexiona sobre els canvis en la biodiversitat del Mediterrani provocats pel desplaçament i la intervenció de l’humà al llarg de la història.

Anna Malagrida es concentra en la història de les figueres de moro, implantades a Espanya, des de Mèxic, durant la colonització espanyola a partir del segle XVI, per desenvolupar la producció de la cotxinilla vermella. Aquest animal es va convertir en un dels tresors més preuats del comerç colonial, utilitzat tant pels pintors barrocs i els tintorers per tenyir les vestidures de les elits europees. Avui en dia, la mancança de pluges i l’impacte del canvi climàtic debiliten aquests cactus en certes zones del Mediterrani. Un cop debilitats, són atacats per una plaga: la cotxinilla vermella fora de control, que s’ha desenvolupat massivament i ara sembla arrasar-los. L’artista es focalitza especialment en el paisatge mediterrani del cap de Creus, on aquests cactus s’havien desenvolupat particularment.

A l’altra banda de les ribes del Mediterrani, a l’enclavament espanyol de Melilla, Mathieu Pernot fotografia el bosc ressaguin la tanca que protegeix l’enclavament de les possibles arribades de migrants. L’eucaliptus, importat d’Austràlia al segle XIX, i el pi, amb les seves nombroses varietats introduïdes per Napoleó, esdevenen en aquest espai testimonis silenciosos de la prohibició imposada als éssers humans de migrar i desplaçar-se. Darrere dels arbres, en segon terme de la imatge, la reixa de metall i filferros espinosos divideix el territori en dos i marca la frontera entre estats.

Tots dos ens recorden que un color, igual com una espècie vegetal, està carregat d’història. I ens remeten també a les múltiples migracions: les forçades del passat i les prohibides del present.

Sobre els artistes

Anna Malagrida (Barcelona, Espanya, 1970) utilitza principalment la fotografia i el vídeo per explorar i recrear, a través d’una observació atenta, la nostra experiència quotidiana i l’equilibri inestable entre l’àmbit privat i el públic. L’artista abandona la representació de la realitat i apel·la, en canvi, a la nostra imaginació: ens convida a projectar-nos sobre la superfície de les seves imatges i a generar els nostres propis continguts visuals dins i fora d’aquestes.

Com per la seva pròpia gravetat, el treball de Malagrida la ciutat es transforma en teatre, en escenari idoni per narrar la fràgil relació de l’ésser humà amb el seu entorn. L’artista primer examina i després ens convida a mirar sense ser vistos. Amb una proposta lúcida i sense pretensions, l’obra d’Anna Malagrida sedueix, reconcilia i ens situa entre el visible i invisible.

Mathieu Pernot (Fréjus, França, 1970) va estudiar història de l’art a la Universitat de Grenoble i, posteriorment, es va matricular a l’École Nationale de la Photographie a Arles, on es va graduar el 1996. Tot i que Pernot, s’especialitza en el documental, també explora camins alternatius perquè el seu treball conformi una reconstrucció de ficció. Aborda temes contemporanis, però alhora estableix referències a una llarga història iconogràfica, amb l’objectiu de fomentar el diàleg entre imatges, persones, situacions i objectes. D’aquesta manera, es qüestiona constantment sobre la nostra relació amb el món i amb les seves representacions.

Individus nòmades i fràgils, com els gitanos i migrants, esdevenen personatges travessats per històries al llarg del temps. Tant a través del seu propi treball fotogràfic com mitjançant l’ús de fotografies i documents, Mathieu Pernot experimenta amb diferents formes de representar el món i amb la noció de com utilitzem el mitjà fotogràfic.

Political World | Mundo Político

«El món s’està tornant cada cop més polaritzat, al punt que el sentit comú sembla haver-se perdut. En aquest vídeo porto els extrems ideològics —tant d’esquerra com de dreta— fins a l’absurd: primer, tot es mou cap a l’esquerra; després, les mateixes imatges es desplacen cap a la dreta. És una cosa antinatural, en ocasions impossibles en la vida real, i justament això busca ressaltar el que és absurd del moment que vivim.

Al mateix temps, l’obra suggereix que tot és relatiu: segons el punt de vista, la direcció del moviment pot interpretar-se de forma completament oposada. A través d’aquesta ironia visual, reflecteixo l’estat distorsionat en el qual ens trobem.

Així mateix, la peça funciona com a una advertència sobre el fenomen de la intel·ligència artificial. Li vaig preguntar a la IA: “¿Com seria un món on tot es mou només de dreta a esquerra?” i viceversa. Les seves respostes —presentades en la veu en oﬀ— aporten una capa més a aquest escenari tan complex com fascinant, en el qual conviuen avanços sorprenents amb aspectes que mereixen ser qüestionats.

La idea es remunta al 2009, quan un crític d’art va assegurar que, com un cotxe vermell en un dels meus vídeos sortia per la banda esquerra de la pantalla, jo hauria de ser comunista. Aquesta interpretació va inspirar aquesta exploració exagerada.»

Glenda León

Trazos y pedazos

Tot comença amb Karin Kneffel: un edredó desfet, una televisió antiga on cavalquen cowboys sense destinació i, a terra, un gerro trencat. L’escena té una algo de pròleg, com si arribéssim tard a la trama. El més important ja ha succeït, però els seus ecos permaneixen: els plecs, els traços i trossos.

Els sons de Glenda León, transformats en escultures blaves, són murmuris que venen d’un altre temps: el rellinxe d’un cavall, ocells que volen, el bufar del vent. Com si la pel·lícula de la televisió hagués escapat del espai i s’hagués convertit en matèria. Les seves formes palpitegen, recordant-nos que l’invisible també deixa empremta.

Els leporellos i figures banyades en cera on l’artista Sandra Vásquez de la Horra ens suggereix una narració íntima, gairebé secreta. Aymarás, El bañista i El tango feroz apareixen com a vinyetes d’un conte dins del conte: personatges que avancen entre casetes de paper, ombres de ritual, gestos de cos i memòria.

Les plomes d’Elena del Rivero, suspeses com cartes que volen, es poden interpretar com a missatges fràgils en trànsit. Flying Letter #24 sembla escrita per a algú que mai no arribarà a llegir-la, però el seu moviment manté viu l’intent de comunicació. Contigu, un menhir d’acer inoxidable irromp com un somni lúcid: una presència vertical, mirall i llindar. L’obra de Gonzalo Guzmán ens suggereix una pedra impossible, brillant, que ens recorda que tota història necessita un lloc on aturar-se a pensar.

A prop, el ferro de Jaume Plensa condensa el pes de l’humà en l’abstracte. El seu CAP III ens evoca cap i silenci, massa i pensament. Una peça que no explica literalment, però conté: com si guardés dins seu el secret del relat que encara no sabem llegir. A terra, l’estructura de Susana Solano evoca espais transitats, així com la campana d’Evru/Zush que guarda dins seu la ressonància de tots els sons que han estat i d’aquells que encara poden ser escoltats.

Així, entre traços i trossos, la mezzanina esdevé un escenari. La pintura és pròleg; les escultures, capítols; els sons, murmuris de fons. Podem recórrer la sala com qui travessa un conte obert: un relat d’acció i conseqüència, de gestos i d’empremtes visibles i invisibles.

Tot està en trànsit, en tensió. Com un somni que es fragmenta en despertar.

Transitar “La Quema”, ELENA DEL RIVERO

En el marc del programa Extramurs 2025 del Museu Tàpies, Galeria Senda presenta aquest novembre Diarios, una sèrie d’Elena del Rivero que forma part del projecte “Transitar La Quema”.

La Quema es va iniciar a Galícia en 2024 (Impulsada per A Casa do Pozo), és una proposta radical en la qual l’artista va cremar la seva pròpia obra després d’haver estat exposada en cases particulars i espais del poble. Documentat en imatges i sons, aquest acte simbòlic explora la destrucció com un gest de purificació i renovació, i es trasllada ara al context urbà de Barcelona com a part d’una reflexió més àmplia sobre la memòria, l’art i l’espai públic.

Diarios es compon de peces de petit format que pertanyen a l’imaginari íntim i quotidià de Del Rivero. A través del collage, i l’encolat d’objectes trobats en els seus passejos matutins, l’artista dona forma a una narrativa visual que registra l’efímer, el vulnerable i el domèstic. Aquests treballs, profundament personals, proposen una mirada pausada sobre el temps i l’experiència, en tensió amb el gest radical de La Quema.

En diàleg amb la sèrie gràfica de Del Rivero, i com a part del programa de City Screen 2025, es projectaran dos documentals: “O carro e o home” (1940–1945), d’Antonio Román i Xaquín Lorenzo, que ofereix una mirada etnogràfica a la Galícia rural, juntament amb “Documental La Quema” (2025), d’Impro Films, que registra el projecte radical en què l’artista va cremar la seva pròpia obra.

Amb aquesta mostra, s’obre un espai per a repensar com habitem el món i com l’art pot intervenir en ell des de l’íntim cap al col·lectiu.

Aryz, PRELUDIO

Sobre l’exposició

PRELUDIO continua la línia iniciada per la sèrie Vestigio, en la qual l’artista Aryz – Octavi Arrizabalaga (Palo Alto, 1988) estableix un diàleg amb alguns dels creadors que han influït en la seva trajectòria. En aquesta ocasió, presenta una sèrie d’olis de gran format concebuts com petits diàlegs visuals amb els grans mestres de la pintura. Cada obra constitueix un tribut a la tradició pictòrica clàssica i a alguns dels seus temes fonamentals.

Des d’una perspectiva contemporània, Aryz reconeix el llegat de la pintura tradicional i reivindica l’ofici del pintor com a mitjà legítim d’expressió i transmissió cultural. PRELUDIO es configura, en essència, com un pont entre passat i present: un retorn deliberat a la tradició pictòrica que funciona com a introducció o obertura a una proposta artística més experimental encara per revelar.

NOTA DE SALA

Sobre l’artista

ARYZ – Octavi Arrizabalaga (Palo Alto, Califòrnia, 1988), graduat en 2010 a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, va iniciar la seva pràctica artística a principis dels anys 2000, realitzant murals en l’entorn urbà de Barcelona. Durant els darrers anys, el seu treball mural ha adquirit projecció internacional, amb intervencions en països com Canadà, Japó, França, Dinamarca, la Xina, Madagascar, Polònia i els Estats Units. Des del 2019, ha centrat una part significativa de la seva pràctica en el treball d’estudi, cosa que li ha permès abordar els seus projectes amb una major profunditat conceptual i reflexiva. Entre les seves exposicions individuals més destacades hi ha Pugna (2019, França) i Vestigio (2024, República Txeca). A més de la seva producció pictòrica, ha realitzat intervencions efímeres de gran format en espais emblemàtics, com la Basílica de Santa Maria del Pi a Barcelona o l’església de Saint-Merry a París, en un enfoc que articula el muralisme i la pintura d’estudi.

Actualment, la pintura i el gravat constitueixen els eixos principals de la seva obra. L’interès per les tècniques d’impressió l’ha portat a col·laborar amb Polígrafa Obra Gràfica, amb qui produeix edicions limitades. El 2024 va ser distingit amb la prestigiosa beca de la Fundació Pollock-Krasner.

Nota de premsa

MIRALDA, BOOOM

Amb motiu del llançament del llibre BOOOM 1962–1972, galeria Senda inaugura el pròxim 7 de maig de 2025 una exposició que reuneix una selecció de fotografies, dibuixos i escultures que tracen els inicis de la carrera de Miralda i la seva consolidació com una figura clau de l’avantguarda artística internacional dels anys setanta.

Sota la presència de l’icònic soldat blanc que, prenent dimensions humanes, Miralda va passejar pels carrers de París a la recerca d’un pedestal (París. La Cumparsita, Miralda i Benet Rossell, 1972), i prenent com a punt de partida les primeres fotografies realitzades durant el servei militar en el campament dels Castillejos, aquest recorregut —a través d’obres com Soldats Soldés, Essais d’Amélioration o la sèrie Bien/Mal— revela com la ironia i la crítica social han definit el llenguatge visual de Miralda, qüestionant els símbols del poder, la moral imposada i la lògica militar.

Publicat per la Fàbrica i editat per Ignasi Duarte, el llibre BOOOM 1962–1972 presenta un arxiu inèdit que connecta amb l’actualitat de manera inquietant. En un context marcat per noves formes de violència i control, l’obra de Miralda continua sent profundament crítica i rellevant.

“Gairebé seixanta anys després dels Soldats soldés, l’absurditat del “bé i malament” està més present que mai.” (Juan Garrigues)

Nota de Prensa

galeria SENDA a Loop Lab Busan

Galeria Senda participa en la primera edició de la fira internacional d’art multimedia Loop Lab Busan, una nova iniciativa de Loop Barcelona. SENDA presenta Tous les Oiseaux du Monde de Xavi Bou (Barcelona, 1979).

Xavi Bou, Tous Les Oiseaux Du Monde, 2022, 5′ 13″

Aquest vídeo es va crear arran d’una invitació per a una residència artística realitzada del 2020 al 2022 a la Universitat de Lovaina de Bèlgica. En ella, treballant amb equips de diferents facultats, l’artista planteja la hipotètica possibilitat del monitoratge i càlcul del nombre total d’ocells del planeta, a través de la generació de models d’intel·ligència artificial que permetin identificar als individus de totes les espècies.

La tendència en la nostra societat, organitzada a través del Big Data, és controlar tota informació i rastrejar qualsevol paràmetre útil incloent els procedents de la natura. Bou es qüestiona si aconseguirem registrar a tots els éssers vius del planeta a través de l’anàlisi tant de la informació estructurada com de la no estructurada com a possible picada d’ullet en la lluita contra la crisi climàtica i la restauració d’ecosistemes i hàbitats.

Tomas Moro va escriure el llibre “Utopia” en 1516. Va ser publicat per primera vegada en la impremta de Dirk Martens de la mateixa Lovaina. El llibre encunya el concepte d’utopia i descriu una societat ideal i afable on les persones viuen lliures i en harmonia amb la natura. Per a Tomas Moro, la instauració d’un nou mètode de govern havia de basar-se en una eina que garantís l’excel·lència en l’administració dels negocis: les matemàtiques.

Més de 500 anys després, els algorismes que genera la intel·ligència artificial i la seva capacitat d’avanç exponencial restauren les nocions d’utopia i distopia que articula l’obra de Xavi Bou. La capacitat de predir, comprendre i treballar de manera autònoma simulant la intel·ligència humana obre uns nous horitzons incerts que ens espanten i entusiasmen al mateix temps. Així mateix, el treball de Bou reflexiona i es qüestiona la capacitat de control i la repercussió en la llibertat i seguretat dels individus que propicien les noves eines disponibles.

Els temors enfront dels riscos de la intel·ligència artificial sembla que prevaleixen enfront de les esperances que generen les noves oportunitats. La visió de Bou no ofereix respostes certes sobre preguntes obertes, però apunta la idea que el bon aprofitament d’aquesta tecnologia depèn de l’ètica dels qui la desenvolupen i de la capacitat dels usuaris per a controlar la seva privacitat i protegir les seves dades.

Aquest treball va ser realitzat un temps abans del llançament de ChatGPT i altres plataformes que només fan que confirmar tots els dubtes, pors i, per què no, esperances que l’autor convida a qüestionar-se a través d’una obra que transcendeix la temàtica i el gènere que aborda.

galeria SENDA a París

Per obrir el mes d’abril, galeria SENDA viatja a París amb una selecció d’artistes que entrellaça materialitat, percepció i identitat a través d’una mirada intergeneracional. Les obres reunides comparteixen una sensibilitat comuna: un profund compromís amb el tàctil i el conceptual, l’íntim i el que és expansiu.

Entre els artistes representats destaquen Peter Halley, amb les seves composicions geomètriques i la seva exploració de l’espai modern, en paral·lel a la seva exposició en el Casal Solleric (Palma de Mallorca); i Yago Hortal, amb el seu gest pictòric energètic i cromàticament immersiu. També presentarem una escultura de Stephan Balkenhol; l’obra del brasiler Iran do Espírito Santo; —entre escultura i la seva sèrie d’aquarel·les del Pangolin—; el marbre orgànic de Glenda León; i les composicions d’ Anthony Goicolea, que combinen fotografia, dibuix i pintura entorn de la memòria i la identitat.

Comptarem amb la presència especial de Jordi Bernadó i Gonzalo Guzmán. Bernadó presentarà ID Project, una reflexió crítica sobre l’espai i la seva relació amb la identitat. Per la seva part, Gonzalo Guzmán mostrarà escultures en acer inoxidable que —inspirades en somnis lúcids— difuminen els límits entre el que és interior i exterior, traduint imatges del somni en forma escultòrica perdurable.

Aquesta primera participació en Art Paris representa un nou capítol al nostre recorregut: un pas més en la internacionalització dels nostres artistes i en la construcció de ponts entre escenes, ciutats i formes de mirar.

Us esperem a Art Paris 2025, del 3 al 6 d’abril en el Grand Palais, booth D12!

DESCARREGA PREVIEW

ARCO Madrid 2025

Per a aquesta nova edició d’ARCOmadrid, galeria SENDA torna a construir una narrativa entre els diferents artistes que omplen d’històries les parets del nostre estand. Amb una proposta molt variada, la nostra missió enguany és dialogar entre les diferents figures, tant emergents com consolidades, que mostren a Madrid les seves creacions més personals.

Enguany, s’uneix al nostre estand per primera vegada ARYZ, de qui tenim el plaer d’exposar en el nostre mur exterior la seva obra Los autónomos. Arran d’aquesta peça, l’artista va començar a crear la seva última sèrie, Vestigio, on crea una conversa bidireccional amb pintures, escultures i fotografies barroques que criden la seva atenció. Se sumen al llenç i al paper, l’americà d’origen cubà ANTHONY GOICOLEA, conegut pel seu llenguatge visual propi, que explora el context sociocultural, econòmic i polític de la seva experiència vital sent cubà, gai i catòlic en el sud profund del país. El color i el fluor, com sempre, venen de la mà del novaiorquès PETER HALLEY, de qui portem a ARCO el treball més gran exposat en la nostra galeria fins a la data. Aquesta obra, d’aproximadament cinc metres d’ample, juga d’acord amb quatre peces de format més petit, que continuen sent una referència clara a les seves icòniques cel·les i presons que evoquen l’experiència de la vida urbana. Acompanyant al color de Halley, les creacions de YAGO HORTAL tornen a visitar la capital. Les sensacions texturals que l’artista genera amb les seves pinzellades vivaces l’han portat a explorar noves maneres d’abordar el seu treball i, és per això, que per a aquesta edició d’ARCO presentarem el seu projecte més recent. Els dibuixos de la xilena SANDRA VÁSQUEZ DE LA HORRA seran els encarregats d’evocar a un món fictici i fosc influenciat per temes tan comuns com la religió, el sexe, la cultura pop o la mort, procurant a l’espectador una visió carnal i psicològica d’aquestes qüestions. Finalment, i també des del paper, els esbossos preparatoris de ROBERT WILSON per a la seva producció escènica de l’òpera Der Messias en el Gran Teatre del Liceu seran exposats a Madrid. Aquests dibuixos, que capturen corrents d’energia, s’allunyen del realisme per a representar l’essència de l’obra teatral concebuda per l’artista.

La disciplina de l’escultura estarà representada per diversos artistes, molt diferents entre ells, per la qual cosa mostraran un ric ventall de tècniques i materials. Les peces de fusta policromada de l’alemany STEPHAN BALKENHOL se sumen al nostre estand, per a reflectir una contraposició entre la rudesa de les cisellades en la fusta i la pulcritud de la forma final. Els somnis onírics de GONZALO GUZMÁN esculpits en acer inoxidable forjaran un conjunt metàl·lic de menhirs i deixants que mostraran la més pura idiosincràsia de l’artista. Per a finalitzar, coronarà el nostre estand el treball escultòric del famós JAUME PLENSA, de qui tenim actualment una exposició en el nostre espai del carrer Trafalgar, 32 a Barcelona. Amb Murmuri, paraula que dona nom a la mostra, Plensa juga amb l’ús de diferents materials com l’alabastre, el vidre de Murano i el bronze per a donar forma a allò que és intangible.

La fotografia també té un lloc especial en el nostre estand. En primer lloc, XAVI BOU presenta en un espai comissariat de la fira el seu projecte Fluctus, que mostra el moment fugaç de l’enlairament dels ocells des d’un punt de vista zenital. Bou, que focalitza el seu treball artístic a capturar els patrons invisibles del vol d’aquests animals, té com a propòsit amb les seves obres generar empatia i consciència social, recordant-nos que cada ésser viu és únic i essencial en cadascun dels nostres ecosistemes. D’altra banda, i seguint el fil conductor de la lluita contra la desinformació sobre el canvi climàtic, estaran a Madrid sis de les obres del projecte de JORDI BERNADÓ Last & Lost. Aquest projecte és un examen fotogràfic de la pèrdua i la finitud en el context de la crisi climàtica, que reflexiona sobre la necessitat d’un compromís compartit amb la naturalesa i la sostenibilitat, i proposa noves formes esperançadores de veure el món. Per a concloure amb aquesta disciplina artística, la sèrie Escaparates d’ANNA MALAGRIDA tindrà el seu lloc en la fira, coincidint també amb l’exposició que la Fundació Tàpies li prepara a l’artista.

Finalitzant amb la nostra proposta per a aquesta quaranta-quarta edició d’ARCOmadrid, exposarem una de les més actuals instal·lacions de l’artista cubana GLENDA LEÓN. Amb Murmullos de la Tierra, León pretén materialitzar l’energia en les seves diferents magnituds, gràcies a la tècnica de l’argila vidriada i el seu esperit de voler mostrar visualment l’equilibri compartit dels objectes que ens envolten en el nostre dia a dia.

ZⓈONAMACO México 2025

ZⓈONAMACO México Arte Contemporáneo és la fira d’art més gran de Llatinoamèrica. Enguany, Ciutat de Mèxic acollirà a galeries i visitants del 5 al 9 de febrer, amb una vint-i-unena edició composta per quatre seccions: Secció Principal, en la qual SENDA serà present; ZⓈONAMACO Ejes, ZⓈONAMACO Sur i ZⓈONAMACO Arte Moderno.

Per a aquesta edició, presentem un ventall d’artistes molt ampli, que abasten moltes disciplines artístiques com la fotografia, l’escultura i la pintura. Amb el clar objectiu de donar visibilitat a totes les facetes de l’art, també volem retre homenatge al país que acull aquesta fira.

GINO RUBERT

Fill de mare mexicana, l’art de Gino Rubert ha estat sempre influenciat per les seves arrels. Formalment, es reconeix fill de la tradició que l’art ha de seduir primer a la mirada a través d’artificis com a trampantojos i distorsions, per des d’aquí convidar-nos a la reflexió. Per això, per a ZⓈONAMACO portem alguns dels treballs que l’artista va exposar a SENDA a la seva última mostra “Cariàtide” i que contenen aquests enganys que ens atrapen dins del quadre. A “Cariàtide”, Rubert aparta el focus de les vanitats socials i sentimentals, per a posar-lo sobre la crua solitud. Retrats de dones atrapades pel llenç, amb vestidures esculpides sobre aquest, les figures de les quals queden partides per l’enquadrament, com si els límits de la tela les atrapessin de la mateixa manera que l’entaulament i la base aferren a les cariàtides gregues (dones-columna).

Amb la col·laboració de:

JAUME PLENSA

En aquesta ocasió, travessen l’oceà les escultures del català Jaume Plensa, del qual podrem gaudir una mostra a la galeria el 19 de febrer titulada Murmuri. La impressionant obra de 120 metres d’alt, “FLORA”, serà una de les grans apostes del nostre estand. La serenitat del seu rostre en contraposició a les seves grans dimensions ens recorden la genialitat de Plensa de transmetre calma i reflexió encara i l’entorn vivaç i dinàmic on es troben sempre les seves composicions.

PETER HALLEY

El novaiorquès Peter Halley també tindrà presència a ZⓈONAMACO. Viatjaran fins a la fira algunes de les seves icòniques cel·les per a donar el toc de llum i color a l’espai. Halley és un dels artistes més influents del panorama internacional. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys vuitanta com a impulsor de l’anomenat moviment Neo-Conceptualista. Encara que utilitza la geometria com a suport fonamental de les seves obres, sempre insisteix en el seu referent figuratiu: l’espai i el temps de la nostra societat, el seu terreny polític i social, i l’ordre tancat en el qual vivim.

ROBERT MAPPLETHORPE

La presència de la fotografia ve de la mà de Robert Mapplethorpe: vuit de les seves fotografies d’arxiu en blanc i negre seran exposades en el nostre estand. La tensió dels cossos fotografiats, el dinamisme de les seves formes, la pell nua dels seus models. En conjunt, és una oda al treball de l’artista, a la seva essència i ADN com a fotògraf, transmetent amb aquesta selecció d’obres el seu estil més pur.

MIGUEL ÁNGEL RÍOS

Una peça de l’artista argentí Miguel Ángel Ríos serà exposada a Ciutat de Mèxic, més concretament, una dedicada a l’antiga capital de l’Imperi Mexica, Tenochtitlan. Aquest artista conceptual explora temes de violència, poder i fragilitat humana. Després d’estudiar a Buenos Aires i emigrar per la dictadura, va treballar amb mapes i tradicions indígenes, i des de l’any 2000 se centra en vídeos simbòlics com les seves icòniques virolles. La seva obra està en col·leccions de renom com la del MoMA de Nova York o la del Reina Sofia de Madrid.

TERESA SERRANO

Per a finalitzar, la figura de l’artista mexicana Teresa Serrano culmina la proposta per al nostre estand. El treball plàstic de Serrano parteix d’una postura política molt sòlida, que té una forta relació autobiogràfica amb la seva experiència com a dona, però alhora vincula el contingut dels seus treballs amb temes i imatges clarament emmarcades en el context social mexicà i internacional. Les seves estructures brodades de pell i ferro que seran exposades en ZⓈONAMACO són un annex tangible de la seva ideologia.

Si estàs passant uns dies per Ciutat de Mèxic, vine a veure’ns a l’estand A104. Estem segurs que la nostra proposta no us deixarà indiferents!