Galeria SENDA té el plaer de participar a ARCOmadrid 2026 amb una proposta que reuneix obres d’Aitor Ortiz, Anna Malagrida, Anselm Reyle, Anthony Goicolea, Aryz, Elena del Rivero, Evru Zush, Glenda León, Gonzalo Guzmán, Irán do Espírito Santo, Jaume Plensa, Jordi Bernadó, Peter Halley, Sandra Vásquez de la Horra, Xavi Boui Yago Hortal

La presentació estableix un diàleg entre diferents generacions i contextos, posant en relació pràctiques que exploren la materialitat, l’espai, l’arquitectura i les tensions simbòliques que travessen el panorama contemporani.

Contigu a l’estand, es presentarà el projecte d’artista dedicat a Miralda amb motiu del 40è aniversari de Honeymoon Project (1986–1992), un dels projectes més significatius de la seva trajectòria. L’espai reunirà obres realitzades durant aquell període, posant en relleu l’abast d’aquesta iniciativa i la seva vigència dins la pràctica de l’artista.

Si ets a Madrid, vine a visitar-nos a ARCOmadrid 2026 i descobreix la proposta de SENDA en viu.
📌 Stand 9B25 · IFEMA MADRID · 4–8 març 2026

---

Sobre la selecció

La proposta reuneix artistes que, des de llenguatges diversos, comparteixen una mirada atenta a l’espai, la matèria i la manera com habitem el món.

En les obres d’Aitor Ortiz, Jordi Bernadó i Irán do Espírito Santo, l’arquitectura i l’estructura esdevenen punt de partida. Els seus treballs exploren línies, volums i perspectives que transformen la nostra percepció de l’entorn. En aquesta mateixa línia, Anna Malagrida i Xavi Bou treballen el paisatge i l’espai com a llocs de transició, captant allò que sovint passa desapercebut: reflexos, moviments i canvis subtils.

El color i la superfície prenen protagonisme en les obres d’Anselm Reyle, Peter Halley i Gonzalo Guzmán, on la pintura s’expandeix més enllà del llenç tradicional i s’acosta a l’objecte. Les seves peces destaquen per la força visual i per una construcció molt conscient de la forma.

D’altra banda, artistes com Anthony Goicolea, Sandra Vásquez de la Horra i Jaume Plensa situen la figura humana al centre.Les seves obres aborden temes com la identitat, la memòria i la interioritat, creant imatges que connecten amb experiències personals i col·lectives. En aquest mateix territori simbòlic, Glenda León treballa des de la síntesi i la subtilesa, articulant peces on imatge, so i concepte dialoguen per reflexionar sobre la percepció, el silenci i les tensions ideològiques del present.

L’univers imaginari d’Evru Zush aporta una dimensió simbòlica i fantàstica, on dibuix, escriptura i imatge es fusionen en un llenguatge propi. Finalment, Aryz, Yago Hortal i Elena del Rivero incorporen el gest, la textura i el pas del temps com a elements essencials, fent visible el procés i l’empremta en cada obra.

En conjunt, la selecció proposa un recorregut divers però coherent, on pintura, fotografia i escultura dialoguen per oferir diferents maneres de mirar i entendre l’espai contemporani.

Descobreix més al DOSSIER d’ARCO 

 

En 2026 se cumplen 40 años de Honeymoon Project, una de las obras más emblemáticas del arte contemporáneo y del arte público internacional, concebida por Antoni Miralda como una boda simbólica entre la Estatua de la Libertad de Nueva York y el Monumento a Colón de Barcelona. Desarrollado entre 1986 y 1992, el proyecto activó rituales públicos, acciones participativas, celebraciones colectivas y colaboraciones transnacionales para reflexionar —desde el amor, el humor y la comida— sobre historia, poder, conquista e intercambios culturales entre el Viejo y el Nuevo Mundo. A través de propuestas como Cartas de Amor, Miralda humanizó ambos monumentos, proponiendo una mirada crítica y poética que sigue siendo profundamente vigente.

En el marco de este aniversario, Sala Apolo acoge el 13 de febrero de 2026 a las 18.30 h una celebración performativa con motivo de la presentación pública del libro Monuments in Love / Cartas de Amor, un evento con entrada gratuita previa reserva que reunirá arte contemporáneo, performance y música en torno a la obra de Miralda. Lejos de un formato convencional, la presentación se concibe como un acto vivo y colectivo, con la participación de Victoria Cirlot, Elvira Dyangani Ose y Gabriel Ventura, e incluirá un diálogo amoroso con lectura performática de las Cartas de Amor intercambiadas entre Liberty y Colón, uno de los proyectos de colaboración y participación pública más extensos de Honeymoon Project.

La velada se completa con una HoneyMousse y un brindis creados en colaboración con Tiberi Club, la actuación musical de Akajú —Francesca Frigeri y Luiz Murakami en formación de quinteto junto a Carola Ortiz, Anatol Eremciuc Bahici y Miguel Guerra Guerrero— y la videoproyección Colón era una mujer, de Hidrogenesse, el proyecto de Carlos Ballesteros y Genís Segarra. El evento coincide además con el descuelgue de Liberty Crown Brocheta, una obra creada originalmente en 1985 para El Internacional Tapas Bar & Restaurant de Nueva York y reinterpretada por Miralda para presidir el hall de Sala Apolo dentro del programa Art Meets Apolo. En esta pieza, los rayos de la corona de la Estatua de la Libertad se transforman en brochetas luminosas de frutas y verduras —tomates, pimientos, maíz, patatas y piñas—, alimentos vinculados al intercambio colombino, activando una reflexión crítica sobre la relación entre comida, poder, historia y monumento.

La presentación se enmarca en Art Meets Apolo (A.M.A.), un proyecto expositivo desarrollado junto a LAB36 y Galería Senda que investiga el cruce entre arte contemporáneo y cultura de club, activando la Sala Apolo como un espacio híbrido de experiencia colectiva, celebración y pensamiento crítico. Este aniversario marca el inicio de un año de celebración en torno a Honeymoon Project, una obra que anticipó prácticas relacionales, participativas y transnacionales que hoy forman parte central del arte contemporáneo.

Evento: A.M.A presenta – 40 años de Honeymoon Project de Miralda.
Fecha: 13 de febrero de 2026.
Hora: 18.30 h.
Lugar: Sala Apolo, Barcelona.
Entrada: Gratuita con reserva previa.
👉 Inscripción: https://link.dice.fm/P4185a739a21

Galeria SENDA presenta Fluctus, un nou projecte de Xavi Bou que condensa, en imatges suspeses, els primers segons del vol d’un ocell. Enregistrades a supercàmera lenta des d’un punt de vista cenital, les obres revelen la singularitat de cada gest, l’estructura íntima del moviment i la diversitat morfològica i cromàtica de cada espècie.

A diferència de les seves reconegudes Ornitografies, on l’interès se centrava en el vol col·lectiu i la interacció entre individus, Fluctus desplaça l’atenció cap al cos singular. En aïllar l’ocell sobre fons blanc o negre, Bou posa en valor la riquesa de les seves formes i colors, que en el vol grupal tendeixen a diluir-se. El cos esdevé així un traç viu: una figura en transició entre impuls i direcció, entre terra i aire.

El títol, del llatí fluctus (onatge), remet a l’expansió temporal del gest. Cada imatge funciona com una ona suspesa que condensa passat, present i futur, activant una mirada desaccelerada que convida a observar allò que habitualment passa desapercebut. Més que congelar un instant, Bou construeix una temporalitat fluida: una manera de veure el temps com a coreografia natural.

Realitzat en col·laboració amb ornitòlegs i centres de recuperació de fauna, el projecte garanteix un enfocament ètic i respectuós: els ocells són enregistrats en el moment del seu alliberament, en condicions controlades i segures. Fluctus es concep com una col·lecció en creixement, on cada imatge es presenta impresa a escala real, evocant els antics gabinets de curiositats.

En diàleg amb la tradició d’aquests gabinets —no com a acumulació de rareses, sinó com a dispositius d’interrogació visual—, Bou proposa una experiència que dissol les fronteres entre art, ciència i tecnologia. Les seves imatges no documenten, sinó que revelen: coreografies invisibles, trajectòries que escapen a la mirada ordinària, patrons que ens recorden que el món natural no és un objecte de control, sinó un territori sensible on tot està en relació.

En un temps marcat per la crisi ecològica i l’acceleració tecnològica, Fluctus és una crida a l’empatia perceptiva. Una invitació a mirar amb altres ulls, a pensar en els animals no com a símbols o criatures exòtiques, sinó com a companys d’existència amb qui compartim un planeta i un destí comú.

ZⓈONAMACO Mèxic Art Contemporani es consolida com la fira d’art més influent d’Amèrica Llatina, un punt de trobada on dialoguen algunes de les propostes més rellevants del panorama artístic internacional. Del 4 al 8 de febrer de 2026, la Ciutat de Mèxic tornarà a ser l’epicentre de l’art contemporani en una 22a edició articulada en diverses seccions. Galeria SENDA participa a la Secció Principal, presentant una proposta curatorial que convida a recórrer, aturar-se i ressonar.

Per a aquesta edició, SENDA desplega un estand concebut com un espai de trànsit i d’experiència: un recorregut on conviuen escultura, pintura, dibuix, fotografia i instal·lació, i on el cos, la identitat, la memòria, allò espiritual i allò polític s’entrellacen des d’una mirada crítica i poètica. Un lloc per habitar la fira amb temps, sensibilitat i atenció.

Si ets a la Ciutat de Mèxic, t’hi esperem per descobrir una proposta que articula diferents maneres d’habitar la contemporaneïtat des d’allò simbòlic, allò afectiu i allò polític.

📍 Booth B112 · 📆 ZⓈONAMACO 2026

Artistes i obres

ARYZ
La seva pintura proposa escenes suspeses, cossos fragmentats i ecos de la història de l’art que dialoguen amb l’imaginari urbà. Superfícies denses i erosionades construeixen imatges-vestigi, en tensió entre allò monumental i allò inacabat, activant preguntes sobre memòria i representació.

Iran do Espírito Santo
Des d’una depuració formal extrema, transforma materials industrials en presències silencioses. Acer, pedra i granit esdevenen exercicis de percepció i equilibri, on allò quotidià es despulla de funció per revelar una poètica continguda.

Anthony Goicolea
Pintures i dibuixos on conflueixen allò íntim, allò polític i allò simbòlic. Figures andrògines i paisatges detinguts exploren identitat, pertinença i desig des de la noció de queer time, connectant autobiografia, mite i iconografia religiosa.

Gonzalo Guzmán
Escultures d’acer inoxidable que emergeixen entre el somni i la vigília. Formes que evoquen menhirs i artefactes arcaics reflecteixen i distorsionen l’entorn, convidant a pensar l’escultura com a ritu i projecció del subconscient.

Glenda León

Gestos mínims i associacions subtils converteixen allò quotidià en un dispositiu poètic. La seva obra explora allò visible i allò invisible, allò sonor i allò material, activant una contemplació atenta on l’extraordinari irromp en l’ordinari.

Robert Mapplethorpe
Fotografia en blanc i negre de precisió radical. Cos, desig i identitat s’articulen en una estètica on allò clàssic i allò transgressor coexisteixen en tensió. La selecció ret homenatge a la potència formal i conceptual del seu llegat.

Jaume Plensa
Figures silencioses que dialoguen amb la paraula i l’espai. Les seves escultures actuen com a contenidors de memòria i espiritualitat, proposant una pausa introspectiva dins del pols de la fira.

Teresa Serrano
Una pràctica de forta dimensió política i autobiogràfica. Escultura, instal·lació i vídeo aborden la violència de gènere, el poder i el llenguatge, vinculant allò personal amb el context social mexicà i internacional des de la resistència i la memòria activa.

«El món s’està tornant cada cop més polaritzat, al punt que el sentit comú sembla haver-se perdut. En aquest vídeo porto els extrems ideològics —tant d’esquerra com de dreta— fins a l’absurd: primer, tot es mou cap a l’esquerra; després, les mateixes imatges es desplacen cap a la dreta. És una cosa antinatural, en ocasions impossibles en la vida real, i justament això busca ressaltar el que és absurd del moment que vivim.

Al mateix temps, l’obra suggereix que tot és relatiu: segons el punt de vista, la direcció del moviment pot interpretar-se de forma completament oposada. A través d’aquesta ironia visual, reflecteixo l’estat distorsionat en el qual ens trobem.

Així mateix, la peça funciona com a una advertència sobre el fenomen de la intel·ligència artificial. Li vaig preguntar a la IA: “¿Com seria un món on tot es mou només de dreta a esquerra?” i viceversa. Les seves respostes —presentades en la veu en off— aporten una capa més a aquest escenari tan complex com fascinant, en el qual conviuen avanços sorprenents amb aspectes que mereixen ser qüestionats.

La idea es remunta al 2009, quan un crític d’art va assegurar que, com un cotxe vermell en un dels meus vídeos sortia per la banda esquerra de la pantalla, jo hauria de ser comunista. Aquesta interpretació va inspirar aquesta exploració exagerada.»

Glenda León

Tot comença amb Karin Kneffel: un edredó desfet, una televisió antiga on cavalquen cowboys sense destinació i, a terra, un gerro trencat. L’escena té una algo de pròleg, com si arribéssim tard a la trama. El més important ja ha succeït, però els seus ecos permaneixen: els plecs, els traços i trossos.

Els sons de Glenda León, transformats en escultures blaves, són murmuris que venen d’un altre temps: el rellinxe d’un cavall, ocells que volen, el bufar del vent. Com si la pel·lícula de la televisió hagués escapat del espai i s’hagués convertit en matèria. Les seves formes palpitegen, recordant-nos que l’invisible també deixa empremta.

Els leporellos i figures banyades en cera on l’artista Sandra Vásquez de la Horra ens suggereix una narració íntima, gairebé secreta. Aymarás, El bañista i El tango feroz apareixen com a vinyetes d’un conte dins del conte: personatges que avancen entre casetes de paper, ombres de ritual, gestos de cos i memòria.

Les plomes d’Elena del Rivero, suspeses com cartes que volen, es poden interpretar com a missatges fràgils en trànsit. Flying Letter #24 sembla escrita per a algú que mai no arribarà a llegir-la, però el seu moviment manté viu l’intent de comunicació. Contigu, un menhir d’acer inoxidable irromp com un somni lúcid: una presència vertical, mirall i llindar. L’obra de Gonzalo Guzmán ens suggereix una pedra impossible, brillant, que ens recorda que tota història necessita un lloc on aturar-se a pensar.

A prop, el ferro de Jaume Plensa condensa el pes de l’humà en l’abstracte. El seu CAP III ens evoca cap i silenci, massa i pensament. Una peça que no explica literalment, però conté: com si guardés dins seu el secret del relat que encara no sabem llegir. A terra, l’estructura de Susana Solano evoca espais transitats, així com la campana d’Evru/Zush que guarda dins seu la ressonància de tots els sons que han estat i d’aquells que encara poden ser escoltats.

Així, entre traços i trossos, la mezzanina esdevé un escenari. La pintura és pròleg; les escultures, capítols; els sons, murmuris de fons. Podem recórrer la sala com qui travessa un conte obert: un relat d’acció i conseqüència, de gestos i d’empremtes visibles i invisibles.

Tot està en trànsit, en tensió. Com un somni que es fragmenta en despertar.