Un any més, SENDA es complau anunciar-vos que tornem a veure’ns a By Invitation 2024, una exposició d’art modern i contemporani que, per cinquè any consecutiu, se celebra en el Cercle Eqüestre de Barcelona.
Amb la intenció de fomentar el diàleg entre els diferents corrents artístics, By Invitation 2024 comptarà amb galeries convidades i amb projectes seleccionats, abastant tant el mercat secundari, com el mercat primari d’artistes consagrats i emergents del panorama nacional. La mostra estarà formada, en la seva majoria, per galeries barcelonines, encara que també comptarà amb la presència de galeries d’altres parts d’Espanya, com Madrid, València o Gijón.
En aquesta edició, SENDA compta amb un espai propi per a presentar la seva proposta galerística: la Sala Japonesa. La imponent sala acollirà els treballs d’artistes molt variats, que reflecteixen la versatilitat de la galeria. Des de les litografies en tinta xinesa de Gao Xingjian, fins a les escultures oníriques de Gonzalo Guzmán, les imponents pintures acríliques de Yago Hortal, les acolorides creacions en fusta de Mina Hamada, les fotografies en blanc i negre de Robert Mapplethorpe, o les composicions de tècnica mixta de l’internacionalment reconegut Jaume Plensa.
Especialment, volem fer-vos saber que la sala serà còmplice d’un homenatge al famós pintor Joan Miró amb motiu del seu any de celebració. La peça presentada serà una aquarel·la, “Aquarelle sud papier”, de la sèrie japonesa de l’artista. Una obra perfecta per a ser exposada en una sala plena d’influències orientals.
Si no vols perdre’t l’oportunitat de formar part d’aquesta exhibició, demana la teva acreditació en el link de baix. Ens veiem del 7 al 10 de novembre en el Cercle Eqüestre de Barcelona.
L’arribada de la tardor a Barcelona sempre porta amb si un aire d’avantguarda, creativitat i tendència. Com cada any per aquestes dates, la ciutat es prepara per a viure un dels esdeveniments més esperats en l’àmbit de la moda: la 080 Barcelona Fashion Week, que se celebrarà del 14 al 17 d’octubre. La setmana de la moda catalana no sols destaca per ser una plataforma clau per a dissenyadors emergents i consagrats, sinó també per la seva capacitat de connectar la moda amb altres disciplines artístiques.
Aquest esdeveniment coincideix amb dues exposicions que ens conviden a explorar el món de la moda des de dues perspectives úniques.
“Cariàtides” de Gino Rubert a galeria SENDA: L’art de la indumentària
La primera parada artística relacionada amb la 080 Fashion Week és l’exposició “Cariàtides” del pintor Gino Rubert, exposada en la galeria SENDA. Rubert és conegut per la seva capacitat d’explorar les emocions humanes a través de figures que s’acosten al surrealisme. En aquesta ocasió, el seu enfocament posa especial atenció en un aspecte fonamental de l’univers de la moda: la construcció de les peces.
En “Cariàtides“, Rubert juga amb textures, plecs, agulles sobre el llenç i, fins i tot, peces de joieria, creant una connexió simbòlica amb el procés artesanal de confeccionar roba. A través de les seves obres, es percep com el pintor utilitza la tela com un material emmotllable, on cada plec i cada costura es tornen elements crucials per a la construcció de la figura femenina. Aquest acte de construir peces en el llenç reflecteix el minuciós treball dels dissenyadors de moda i la seva atenció al detall en la creació de peces que són tant artístiques com funcionals.
Així com un modista crea peces que vesteixen cossos, Rubert vesteix les seves figures femenines de “Cariàtides” a través del seu pinzell, utilitzant els materials com a metàfora de la connexió entre l’art pictòric i l’art del vestir.
“Into the river” (2024). 54 x 41 cm
“La Tempesta” (2024). 73 x 65 cm. Detall
“Dos + Uno. 1984/2024” de José Manuel Ferrater a LAB 36: El temps i la moda a través de la fotografia
A LAB 36, una altra exposició complementa l’esperit de la 080 Barcelona Fashion Week, però des d’una perspectiva fotogràfica. José Manuel Ferrater, famós fotògraf de moda, presenta “Dos + Uno. 1984/2024“, una retrospectiva que ofereix un fascinant diàleg visual entre diferents èpoques de la seva carrera.
La mostra consisteix en una contraposició d’imatges icòniques de 1984 i les seves antagòniques preses en l’actualitat, permetent a l’espectador viatjar a través del temps i observar com han evolucionat tant la moda com la fotografia mateixa. Ferrater, conegut per la seva capacitat de capturar l’essència del món de la moda amb la seva lent, ens ofereix una reflexió sobre els canvis estilístics i culturals al llarg dels anys.
A través de la seva obra, veiem com els ideals de bellesa, els estils i les tendències han mutat amb el pas de les dècades, però també com alguns elements perduren. La moda es presenta no sols com una forma d’expressió personal, sinó també com un reflex dels temps que vivim. L’exposició és, en essència, un diàleg entre el passat i el present, entre la nostàlgia de les èpoques daurades de la moda i la constant innovació del món contemporani.
Vista de sala. “Dos + Uno. 1984/2024”
El diàleg entre moda i art: Una trobada inoblidable
Totes dues exposicions, en la seva relació amb la moda, troben un terreny comú: la noció de la moda com a art en si mateixa. Rubert i Ferrater, des de les seves respectives disciplines, exploren i celebren la moda com un mitjà per a expressar i desafiar convencions. Mentre que Rubert s’enfoca en la construcció meticulosa de peces com un acte artístic i escultòric, Ferrater documenta la moda en el seu context sociocultural, immortalitzant moments i tendències que han definit èpoques.
Aquest diàleg entre art i moda es torna encara més rellevant en el context de la 080 Barcelona Fashion Week, un esdeveniment que tradicionalment ha buscat desafiar les barreres entre disciplines. En un moment en què la moda s’enfronta a una constant demanda d’innovació i sostenibilitat, les exposicions de Rubert i Ferrater ens recorden que la moda no és només tendència, sinó també un art profundament lligat a l’expressió creativa.
El doctorat honoris causa és la màxima distinció que una universitat pot atorgar a una persona en reconeixement a la seva excel·lent trajectòria en l’àmbit acadèmic, científic o cultural. Jaume Plensa, un dels artistes més influents del nostre temps, ha tingut un 2024 replet de reconeixements, consolidant el seu estatus com una figura clau en l’art contemporani. Enguany, l’escultor català ha estat guardonat amb dos doctorats honoris causa, atorgats per una universitat nacional i una estrangera, la qual cosa eleva el seu total a cinc títols d’aquest rang en la seva carrera.
Un any replet d’èxits
Aquest 2024, Plensa ha estat honrat per la University of Notre-Dame (Indiana, els EUA) a l’abril i més recentment, el passat 30 de setembre, per la Universitat de Barcelona, en un esdeveniment que va homenatjar altres destacades figures del món de la cultura com el cineasta J.A. Bayona, l’artista multidisciplinària Lita Cabellut i l’actriu i directora d’escena Núria Espert. Aquests reconeixements no sols celebren l’excel·lència artística de Plensa, sinó també el seu impacte en la societat a través del seu compromís amb causes com la justícia social i els drets humans.
Des de les seves imponents escultures públiques fins a les seves delicades instal·lacions, Plensa ha deixat una marca profunda en el panorama artístic global. La seva obra transcendeix fronteres i connecta amb l’espectador de manera visceral, convidant-nos a reflexionar sobre la condició humana, l’espiritualitat i la memòria col·lectiva. Obres com la monumental “Crown Fountain” en el Millenium Park de Chicagoo “Nomade” a Antíbol (França) demostren la capacitat de Plensa per a transformar l’espai públic en un lloc de contemplació i diàleg.
Des d’aquí, ens unim a l’aplaudiment per Jaume Plensa, l’art del qual continua inspirant, trencant barreres i creant connexions humanes a nivell global.
Jaume Plensa va inaugurar el 19 de setembre la seva nova instal·lació titulada “Mirall” a l’emblemàtica Llotja de Palma de Mallorca, un temple de l’arquitectura gòtica civil que serveix de teló de fons per a dues escultures monumentals: “Invisible Laura” i “Invisible Rui Rui”. Aquestes dues impressionants caps penjants, fetes de fines estructures metàl·liques, estaran en exposició fins al 15 de febrer de 2025, oferint una oportunitat única per als amants de l’art i la cultura de Palma.
Un diàleg silenciós
Les protagonistes de “Mirall”, “Invisible Laura” i “Invisible Rui Rui”, floten suspeses a l’aire, com si desafiuressin la gravetat. Aquestes escultures s’enfronten l’una a l’altra en un diàleg silenciós, una invitació a la introspecció i la contemplació del silenci. Amb els dits sobre els llavis, ambdues figures evoquen la quietud enmig del bullici del món modern, creant un espai de pausa i reflexió.
La Llotja de Palma de Mallorca és un escenari ideal. Aquest majestuós edifici gòtic civil, un símbol de la història de Mallorca, potencia la serenitat de l’obra, integrant-se de manera gairebé espiritual amb les formes i ombres de les escultures.
L’estil característic de Jaume Plensa
La instal·lació és un reflex de l’estil característic de Plensa, conegut per crear obres que exploren temes com la comunicació, la humanitat i el silenci. Amb “Mirall”, l’artista ha aconseguit encapsular l’essència de la introspecció en dues formes que conviden l’espectador a un moment de pausa.
Des del 19 d’octubre de 2024 fins al 19 de gener de 2025, el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza Madrid obre les seves portes a una destacada retrospectiva de Peter Halley, en col·laboració amb la galeria SENDA. Aquesta mostra monogràfica, que forma part del programa d’exposicions de la col·lecció de Blanca i Borja Thyssen-Bornemisza, reuneix 20 pintures del clàssic contemporani novaiorquès, procedents de col·leccions espanyoles, tant públiques com privades.
És la primera vegada des de 1992, quan el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía va dedicar una exposició a Halley, que Espanya acull una retrospectiva tan completa de l’artista. L’exhibició engloba la seva producció des de 1985 fins a 2024, explorant totes les etapes de la carrera d’en Halley. La selecció d’obres ha estat acuradament curada per Guillermo Solana, director artístic del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza Madrid, i pel mateix artista, qui també ha dissenyat el muntatge de la instal·lació, prometent una experiència visual i conceptual única per als visitants del museu. L’exposició destaca l’excepcional acolliment que l’obra d’en Halley ha gaudit a Espanya des de fa gairebé quaranta anys, presentant vint obres de gran format que abasten tota la seva trajectòria i amb les quals es pot observar la seva evolució al llarg del temps.
Endemés, aquesta exposició coincideix amb una altra mostra dedicada a Peter Halley a galeria SENDA, en ocasió dels més de trenta anys de col·laboració entre l’artista i la galeria. Halley presentarà peces inèdites pensades específicament per a la seu, formant un conjunt compost per una enorme obra mural que es contraposa a una col·lecció de singularíssim petit format. Aquesta presentació tindrà lloc aquest mes de desembre.
Els centenaris sempre són motiu de celebració. Aquests són la prova irrefutable que la tradició i la perseverança han vençut a qualsevol adversitat que el temps els hagi pogut presentar. I en el cas de l’esport, cent anys de dedicada cita cuatrianual és una fita que ha de ser commemorada de la manera més solemne possible. Per això, l’any 1992, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, va tenir lloc la Suite Olympic Centennial, que va rememorar el centenari de la celebració dels primers Jocs Olímpics moderns.
Quan va començar tot?
La història marca l’inici d’aquests jocs cap a 1892, quan el baró Pierre de Coubertin va anunciar en una sessió de la Union française donis sports athlétiques – Unió de societats franceses d’esports atlètics – la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna (1896), restablint així aquest esdeveniment esportiu després de més de 1.500 anys sense ser celebrats. Els jocs, símbol de pau i d’aliança universal entre els diferents països del món, van tornar a reunir atletes de tots els continents per a celebrar la gran festa de l’esport en el bressol d’aquesta tradició milenial: Atenes. La volta olímpica a Grècia va retre homenatge als orígens d’aquests jocs, convocant a una petita gran part de la humanitat a la ciutat que va veure néixer a l’esport i a les seves competicions tal com les concebem avui dia.
La Suite Olympic Centennial com a símbol d’unió entre països
Al 1992, cent anys després d’aquesta sessió que va configurar els Jocs de la I Olimpíada, el Comitè Olímpic Internacional, presidit per don Juan Antonio Samaranch, va decidir homenatjar aquest fet d’una manera única i estretament relacionada amb les arts plàstiques. Va ser des de Barcelona, ciutat olímpica d’aquella època, des d’on es va coordinar l’elaboració d’una peça artística commemorativa del centenari coneguda com la Suite Olympic Centennial. La Suite va ser una col·lecció de cinquanta obres plàstiques de cinquanta artistes internacionals, representants dels diferents corrents artístics del moment. Aquesta selecció d’artistes va ser gestionada per un grup d’experts que comptava amb ni més ni menys que la presència d’un dels fundadors de Galeria SENDA, per la qual cosa la seva implicació i compromís envers aquest esdeveniment ens fa especial il·lusió poder compartir amb vosaltres.
Els artistes que van donar vida a la Suite Olympic Centennial
Molts dels artistes que van conformar aquesta unió de virtuosos de les arts van ser grans exponents d’un ventall molt ampli de corrents. Les seves aportacions a aquesta obra col·lectiva d’art van ser crucials per a elaborar una peça símbol de fraternitat que va transcendir en els annals de la història de l’art. A continuació, parlarem sobre alguns dels artistes que van col·laborar a construir la Suite Olympic Centennista.
Carlos Cruz Díez
L’artista veneçolà Carlos Cruz Díez és internacionalment reconegut per ser el creador del corrent pictòric de l’Op Art, un estil d’art visual que fa ús d’il·lusions òptiques. La visió de Cruz Díez és clara: qüestionar la divisió clàssica entre pintura i escultura, concebent així obres que confronten totes dues arts per a fusionar-les en una única peça. Per això, l’artista utilitza els relleus típics de l’escultura en les seves pintures per a crear efectes òptics que produeixen la impressió, a simple vista, de moviment en els quadres. És, per tant, obvi afirmar que Cruz Díez juga amb les sensacions per a convidar-nos a veure amb l’ull humà una cosa intangible com és el moviment. En les seves obres pictòriques, com és exemple la que va crear per a la Suite Olympic Centennial, podem apreciar com l’artista ens envaeix amb una experiència cromàtica completa que convida l’espectador a deixar-se portar per la percepció sensorial i no per la raó lògica.
Carlos Cruz Díez. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat
Antoni Tàpies
El català Antoni Tàpies tampoc es va perdre aquesta oportunitat de formar part de la història de l’art participant en l’elaboració de la Suite Olympic Centennial. Caracteritzat pel seu desig d’embellir el dia a dia, l’estil de Tàpies neix del surrealisme influenciat pels seus més grans exponents com Paul Klee, Joan Miró i Joan Ponç. No obstant això, Tàpies és mundialment conegut per formar part del corrent de l’informalisme, un estil fortament arrelat a l’atzar, la improvisació, l’ús i experimentació dels materials i el rebuig a la construcció premeditada. Antoni Tàpies, amb obres com la presentada en la Suite Olympic Centennial, mostra el seu abisme interior mitjançant l’expressivitat dels materials, amb les seves creus i inicials característiques gravades en el llenç.
Antoni Tàpies. Suite Olympic Centennial (1994). 63 x 90,5 cm. Gravat
Eduardo Chillida
«El meu objectiu és definir el buit tridimensional a través de la plenitud tridimensional», afirmava Eduardo Chillida quan se li preguntava per la seva obra. L’artista basc, autor d’obres escultòriques icòniques com “Pinta del Vent”, que revesteix la costa donostiarra, es va atrevir per a aquesta ocasió especial a crear un gravat que desafia la seva preocupació per com exposar l’espai buit en obres pictòriques. Mitjançant el seu propi llenguatge artístic, Chillida mostra el buit al públic gràcies a la plenitud, carregant les seves creacions amb una forta força artesanal. Influenciat per la seva formació escultòrica i per les tradicions del poble basc, Chillida ens enlluerna amb peces que conviden l’espectador a empatitzar amb un artista dividit entre l’escultura i la pintura.
Eduardo Chillida. Suite Olympic Centennial (1994). 70 x 100 cm. Gravat
Ben Vautier
Sota el lema «Qualsevol acció que faci un artista és art», Ben Vautier s’ha consagrat com un artista que fusiona el seu vessant més plàstic amb la seva vocació més poètica. Camuflat en una cal·ligrafia clarament infantil, Vautier amaga grans i profundes declaracions en els traços que ell escriu en els seus llenços. Autodefinit com un artista zero visceral, Vautier es considera un individu mogut per les reflexions teòriques premeditades. Per tot això, per a la Suite Olympic Centennial escriu sobre fons negre «Life is competition – Ben», és a dir, «La vida és una competició – Ben»; obrint els ulls sobre una realitat de la condició humana. Els artistes que utilitzen el llenguatge com a mitjà d’expressió en els seus treballs busquen despertar a l’espectador i això és justament el que Vautier aconsegueix amb frases com la de l’escrita per a la Suite Olympic Centennial.
Ben Vautier. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat
Peter Saul
És impossible parlar de Peter Saul i no imaginar-se una de les seves acolorides creacions. Fent ús de caricatures agressives i distorsions exagerades, aconsegueix submergir a l’espectador en una narrativa on Saul es burla d’un sistema sumit en el capitalisme. Peter Saul ha estat associat durant molt de temps al moviment del Pop Art, encara que l’artista sempre s’ha separat radicalment d’aquest corrent a causa de les seves conviccions polítiques. L’estil de Saul és clar: transformar personatges i escenaris en formes insípides i viscerals mitjançant dibuixos similars als graffittis, amb colors virolats triats deliberadament per a fer-los sentir vulgar als ulls del públic. Per a la Suite Olympic Centennial, Peter Saul tria el verd per a donar color a la seva obra, caricaturitzant als atletes en diferents animals i cossos estranys.
Peter Saul. Suite Olympic Centennial (1994). 100 x 70 cm. Gravat
Mimmo Rotella
L’artista Mimmo Rotella és capaç de capturar la realitat contemporània des d’una expressió documentada arrelada al neorealisme. De fet, Rotella ha estat un gran exponent del Mec Art, un corrent que part de l’art de la fotografia utilitzant tècniques de transferències d’imatges. Aquest estil ha estat considerat una resposta al contingut subjectiu i líric de l’informalisme europeu, que empra recursos mecànics per a crear obres d’art basades en el moviment. En el seu projecte per a la Suite Olympic Centennial, els cèrcols olímpics cobren un protagonisme notable en una amalgama de fons granulats plens de textures.
Mimmo Rotella. Suite Olympic Centennial (1994). 70 x 100 cm. Gravat
El llegat de cinquanta artistes
És per això que podem afirmar que la Suite Olympic Centennial va suposar un abans i un després en la història dels jocs olímpics, una celebració de l’èxit, un símbol de la unitat dels pobles. Cada obra que forma part d’aquest projecte és una petita gran aportació a un llegat que, no incumbeix tan sols l’esport, sinó també a l’art i la humanitat.
A “En la Cabeza del Artista” trobem dues obres de Robert Mapplethorpe, cèlebre fotògraf nord-americà conegut per documentar l’ambient de la subcultura de Nova York als anys 60 i 70. A “Statue Series” (1983), Mapplethorpe captura l’essència i la forma d’estàtues amb una elegància intemporal, mentre que a “Louise Nevelson” (1986) reflecteix la força i la personalitat distintiva de l’escultora.
En aquesta mostra col·lectiva trobem dues obres poc usuals del reconegut escultor Jaume Plensa. D’una banda, la seva obra gràfica “Étude en Jaune VI” (2020) és un estudi sobre l’anatomia del cap. De l’altra, “CAP III” (1988) és una mostra de l’inici de la seva trajectòria. Als anys vuitanta, la seva escultura era antropomorfa, amb volumetries que ens transportaven a paisatges humans d’ecos totèmics i primitius.
L’obra de Yago Hortal parteix d’un fort compromís amb la pintura i amb el mateix acte de pintar. A “SP 119” (2016) s’observa l’ús característic de colors intensos i moviments dinàmics d’Hortal. Malgrat la marcada abstracció de la peça, les taques de color creen una forma que recorda una cara. D’altra banda, a “Z78” (2023) Hortal continua la seva exploració de l’abstracció amb pinzellades dinàmiques i fluides, però que difereixen de la paleta vibrant habitual del pintor.
Erik Parker
Erik Parker, conegut pel seu estil que fusiona influències del Pop Art i la subcultura psicodèlica nord-americana. A “S/T (Split)” (2004), Parker utilitza la tècnica mixta per crear una composició psicodèlica en la qual l’espectador pot intuir la forma d’un cap.
Stephan Balkenhol, un escultor conegut per reintroduir l’escultura figurativa en l’escena contemporània, utilitza fustes toves tallades per crear obres amb textures visibles i contrastos marcats. A “Head of a man” (2005), Balkenhol presenta un retrat senzill però expressiu, demostrant la seva habilitat per treballar la fusta. Les seves escultures evoquen tècniques medievals i art popular, destacant pel seu estil distintiu i tècnica meticulosa.
Joan Ponç
Joan Ponç, un pintor barceloní influent en l’avantguarda artística dels anys 40 i 50, és conegut pel seu simbolisme personal i el seu món habitat per éssers imaginaris. A “Suite En la Cabeza del Artista” (1958-59), Ponç utilitza tinta sobre paper per crear dibuixos que exploren el màgic i el misteriós de la realitat.
Gonzalo Guzmán, jove escultor contemporani, és conegut per les seves escultures d’acer inoxidable que remeten al seu món oníric. “Estela_31” (2024) és una mostra més de l’ús que fa Guzmán de l’acer per crear escultures que juguen amb la forma i l’espai, generant una forta impressió visual.
A l’exposició trobem “Barcelona (BCN 878.1)c2bn” (2023) de Jordi Bernadó, fotògraf conegut per les seves imatges que qüestionen la realitat i la representació. Aquesta fotografia captura “Flora”, l’escultura de gran format de Jaume Plensa que va ser instal·lada al Passeig de Gràcia l’estiu del 2023 amb motiu de la seva exposició a La Pedrera.
Roger Ballen és conegut pels seus estudis psicològics pertorbadors i al·legats socials. A “Perpetrator” (2003) i “Head Inside Shirt” (2001), Ballen utilitza el blanc i negre per capturar escenes inquietants que exploren el subconscient humà.
Sergio Roger
Sergio Roger s’inspira en la bellesa de les civilitzacions antigues, especialment la grecoromana. Reinterpreta i subverteix elements icònics de l’art clàssic utilitzant fibres tèxtils naturals en lloc de marbre. Cada una de les seves obres és única, creada amb teixits antics com lli i seda, curosament seleccionats en antiquaris. Amb una mestria tècnica en escultures tèxtils, Roger explora tècniques ancestrals amb una visió contemporània, qüestionant la nostra percepció del passat i la permanència de l’art tradicional.
Fa 32 anys, la galeria SENDA va obrir les seves portes i va dedicar l’estiu a una exposició que va ser clau en la història de la galeria titulada “Landscape Untitled”. En ella, va convidar a Albert Oehlen, Christopher Wool i Peter Halley, un artista amb qui mantenim la relació i que exposarem després de l’estiu. Cadascun d’ells disposava d’una habitació i va concebre el seu espai com un petit show.
Aquesta exposició portava un fantàstic text de Luís Francisco Pérez en què ens deia:
“La pràctica de la pintura, fins i tot aquella que s’abandona a una voràgine de contemporaneïtat desproveïda de memòria, obeeix a una voluntat de reconstrucció, a un desig projectat cap a la conquesta d’un territori existent.”
Afrontant l’arribada de l’estiu, rememorem l’esperit olímpic del 92 amb la Copa Amèrica, que aquest any té lloc a Barcelona i ens retorna l’alegria per un projecte esportiu que posa el focus a la nostra ciutat. Així, a SENDA reprenem la idea del paisatge, que és tan pròpia en la història de l’art català, i presentem “Landscape Untitled 2”. En aquesta mostra col·lectiva a la Mezzanina de la galeria dialoguen obra de Joan Fontcuberta, Robert Wilson, Gao Xingjian, Peter Halley, Glenda León, Anna Malagrida i Gonzalo Guzmán.
La sèrie de marbres “Contorns del món” de Glenda León reprèn les formes emprades en obres anteriors, com el llenç de “Els Horitzons del Món” (2018) o les serigrafies “Contorns del món”. En aquestes noves escultures, l’artista retalla el marbre seguint diverses formes. Des d’elements naturals com la branca d’un arbre, fins al vol d’una abella, el riu Ganges o el terratrèmol de Valdivia a Xile, les escultures exploren la interacció entre la natura i la interpretació humana dels seus fenòmens. Cada peça, acuradament treballada, mostra la destresa de León per transformar la rigidesa del marbre en representacions orgàniques i fluides, atorgant una nova vida a aquest material.
“Contornos del mundo” (2024) Diferents mides, Màrmol negre de Calatorao“Contornos del mundo: El Terremoto de Valdivia, Chile” (2024) 9 x 23 x 1.5 cm, Màrmol negre de Calatorao
Joan Fontcuberta
Amb “Paisatge de la Seguretat: Banc d’Espanya/Caixa de Seguretat” (2001), Joan Fontcuberta s’endinsa en una reflexió sobre la percepció, la realitat, la seguretat i la política. Aquesta obra forma part de la seva sèrie “Paisatges de la seguretat” i es relaciona íntimament amb la seva idea que tota natura s’ha convertit en artifici a causa de la influència de la cultura i els contextos econòmics i polítics.
“Banco de España/Caja de Seguridad” (2001) 120 x 180 cm
Vista de l’exposició “Der Messias” de Robert Wilson. Galeria SENDA (Març, 2024)
Aquesta seqüència de quatre obres mostra una muntanya com a protagonista, destacant l’ús distintiu de la llum en cada peça. Wilson utilitza la llum no només com a element visual, sinó com a mitjà narratiu que transforma la percepció del paisatge en cada obra. A través de variacions subtils i dramàtiques en la il·luminació, cada obra captura un moment únic, suggerint l’evolució temporal i atmosfèrica de la muntanya, i que es relaciona directament amb la seva escenografia de “Der Messiah”.
“Der Messias” (2020) 60.5 x 80.5 x 3.5 cm cada un – Carbonet i paper
Gao Xingjian, conegut tant pel seu treball literari com pel seu art visual, presenta a “Cité fantastique” (2011) una interpretació del paisatge que juga amb l’abstracció i la suggestió. La pintura, amb els seus tons monocromàtics i traços fluids, evoca una sensació de misteri i contemplació.
“Cité fantastique” (2011) 130 x 162 cm – Tinta xinesa sobre llenç
Trobem també una singular obra sobre paper de Peter Halley. “Cell 8” utilitza el grafit i crea una textura i un to que difereixen significativament del seu ús habitual del color, però manté el seu interès pels sistemes i les connexions. Aquest dibuix mostra un estudi d’espai i confinament, temes recurrents en el treball de Halley, on sovint explora l’arquitectura de l’entorn urbà, entenent-lo com a paisatge, i la interacció entre l’espai personal i social.
La fotografia “Refugi 8” (2006) d’Anna Malagrida forma part d’una sèrie de fotografies de refugis al desert jordà. Aquestes construccions bàsiques i precàries són l’expressió més simple de la forma representada per la noció de refugi, sostre o protecció. La visió fotogràfica transforma aquestes construccions anònimes en escultures del desert. Aquesta sèrie de fotografies de refugis al desert jordà, que captura l’essència més simple de la protecció i el refugi, dialoga amb les diverses interpretacions del paisatge presentades a l’exposició “Landscape Untitled 2”, transformant aquestes construccions anònimes en escultures del desert que ressonen amb la història i la naturalesa humana.
“Refugio 8” (2006) 32 x 40 cm – Copia Pigment Print
Finalment, les dues escultures de Gonzalo Guzmán ens indueixen a una reflexió sobre com l’art es relaciona amb el seu context. La capacitat de les escultures per reflectir el paisatge que l’acompanya posa en evidència com el context influeix en la percepció de l’obra d’art. Aquesta interacció dinàmica entre l’obra i el seu entorn convida els espectadors a considerar com el context modifica la nostra experiència i comprensió de l’art i el món.
Estela_23″ (2024) 120 x 32 x 24 cm – Acero Inoxidable
Així, “Landscape Untitled 2” és un recorregut per diferents interpretacions del paisatge, des del tangible i físic fins a l’imaginari i sensorial.
El pròxim 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA tindrà lloc “Art i ciència: trajectòries compartides”, un diàleg entre l’artista Xavi Bou i el catedràtic i investigador Josep Perelló. Emmarcada en l’actual exposició de Bou en la galeria, tots dos ens oferiran la seva perspectiva que entrellaça l’art i la ciència.
Una trobada de mirades
Xavi Bou, a través del seu projecte “Ornitografies“, explora el vol dels ocells utilitzant tècniques fotogràfiques avançades que revelen patrons invisibles per a l’ull humà. La seva obra no sols és visualment impactant, sinó que també convida a una profunda reflexió sobre la naturalesa, la importància de la preservació de la fauna, i el nostre lloc en ella.
D’altra banda, Josep Perelló és catedràtic en el Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador en l’UB Institute of Complex Systems (UBICS). Fundador del grup OpenSystems-UB, Perelló impulsa projectes de recerca científica amb la participació ciutadana i les pràctiques artístiques. El seu treball en la ciència ciutadana i els experiments col·lectius per a l’espai públic ha estat reconegut i aclamat tant a escala local com internacional.
Per tot això, el coneixement històric de Perelló i l’experiència artística i de la naturalesa de Bou convergeixen en una xerrada que fusiona art i ciència des d’un prisma diferent.
La fusió entre art i ciència
Durant la xerrada, Josep Perelló ens brindarà una perspectiva històrica sobre la intersecció entre l’art i la ciència, explorant com aquests dos camps han dialogat i s’han influenciat mútuament al llarg dels segles. La seva experiència com a responsable i comissari de l’Àrea de Ciència en Arts Santa Mònica, així com la seva labor en l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona i la Biennal Ciutat i Ciència, li proporciona una visió enriquidora que promet ampliar la nostra comprensió i apreciació d’aquesta fusió interdisciplinària.
Xavi Bou, per part seva, compartirà la seva experiència personal i el seu procés creatiu. Ens portarà a través del desenvolupament del seu projecte “Ornitografies“, des de la inspiració inicial fins a la realització tècnica i artística de les seves fotografies. Serà una oportunitat única per a entendre l’art des de la perspectiva de qui el crea, i com la ciència pot ser una eina potent en el procés artístic.
Vols assistir?
T’esperem el dia 4 de juny a les 19:00h a galeria SENDA (Trafalgar, 32). La xerrada és gratuïta i oberta al públic general. Únicament has de confirmar la teva assistència fent clic en aquest link i inscriure’t.
