Gonzalo Guzmán. Dolmen_04 i els seus viatges onírics

Un onironauta que fa tangible els seus somnis. En poques paraules, així podríem definir a Gonzalo Guzmán, l’artista madrileny que basa el seu treball escultòric en l’estudi oníric dels seus somnis. Guzmán es va formar com a dissenyador industrial i, des de la pandèmia, dedica el seu temps a l’art de l’escultura. Durant aquella època d’aïllament social, Gonzalo Guzmán va començar a experimentar somnis lúcids, un estat de desvinculació momentània entre el cos i la ment en el qual el subjecte és conscient que està vivint un somni i pot, per tant, controlar-lo. I, des d’aquest moment, el seu projecte artístic ha anat creixent i explorant nous horitzons.

Els somnis, el seu objecte d’estudi

És quan tanca els ulls i somia que Guzmán troba el sentit i la inspiració de les seves obres. En els seus somnis, l’artista interactua amb unes estructures megalítiques metàl·liques que li generen una sensació de pau molt profunda. Menhirs i dòlmens que, encara que semblin cossos abstractes, són peces figuratives perquè copien allò que l’artista veu en els seus somnis. Guzmán tria l’acer inoxidable perquè busca emular el material metal·litzat amb el qual interactua en els seus viatges onírics. A més, per practicitat, aquest tipus de metall és resistent a l’exterior, una cosa primordial per a ser fidel amb quelcom somiat prèviament. L’acer inoxidable és el material idoni per a les seves estructures, ja que li ofereix les propietats tècniques i visuals necessàries per a construir les seves peces.

Ritual oníric

Gonzalo Guzmán, en una entrevista per a la revista Metal, ens explica el procés mental que duu a terme per a connectar amb els seus somnis. Aquest parla de l’estat “duermevela”, un estat de desconnexió on el cos roman adormit, però la ment es manté desperta. En anul·lar-se els moviments i les sensacions corporals, aquestes s’intensifiquen al cap i és llavors quan comença l’aventura onírica. El truc, segons Guzmán, és tenir un objectiu clar a l’hora de somiar. «[…] és més fàcil experimentar aquests somnis si tens un objectiu, si durant el dia estàs motivat pensant a tenir un somni lúcid i et proposes alguna cosa que t’agradaria complir dins del somni.»

En el cas de Gonzalo Guzmán, la seva meta a l’hora de somiar és comprendre millor el significat d’aquestes estructures que veu en els seus somnis i tornar a interactuar amb elles. El seu ritual comença a les quatre de la matinada al toc de la seva alarma. L’artista es mig desperta i fa una sèrie d’exercicis en aquest estat adormit que fan que li sigui més fàcil començar a experimentar un somni lúcid quan es torna a dormir.

Exposicions i participacions

Gonzalo Guzmán ha exhibit les seves peces a diferents llocs del món com Alemanya, Suïssa, Itàlia o el Regne Unit, entre molts altres llocs. La seva mostra individual més actual és l’exposició “Colisión” (2023) a Galeria SENDA, emmarcada dins del festival Art Nou, un festival d’art emergent de Barcelona i Hospitalet que ofereix la possibilitat a joves creadores nacionals i internacionals d’establir les seves primeres relacions professionals en el mercat de l’art, les galeries, els espais autogestionats i les institucions dedicades a l’art emergent. La peça central de l’exposició i la que majors mirades va atreure va ser una instal·lació composta per la representació d’una estalactita de tres metres d’acer inoxidable que es va suspendre des del sostre de la galeria sobre una superfície reflectora. El reflex de l’estalactita en la superfície va generar la il·lusió òptica que també existia una segona estalactita a punt de tocar-se amb la suspesa. La força de la composició resideix en la proximitat d’una col·lisió impossible i, d’aquí, el nom de l’exposició.

En el context de les fires d’art, Guzmán ha participat en un parell en què portem d’any. En primer lloc, les seves obres oníriques van fer una visita a ARCO Madrid juntament amb altres artistes de la galeria en un escenari artístic líder en el sector. A més, recentment, les seves peces també van estar exposades en l’estand de SENDA en la fira Art Brussels.

Dolmen_04 i el seu vincle amb la Reunió del Cercle d’Economia

Amb motiu de la 39ª Reunió del Cercle d’Economia d’enguany, emmarcada sota el nom “El món a prova. Estratègies per a impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi”, l’obra Dolmen_04 de Gonzalo Guzmán tindrà un lloc especial en el Palau de Congressos de Catalunya.

I és que aquesta estructura comparteix un vincle estret amb la temàtica dels simposis d’aquesta reunió. Moltes vegades, ens fa falta tornar als orígens per a comprovar fins a on hem arribat. Raimon va escriure que qui perd els orígens perd la identitat. Potser, el que volia dir en aquest vers és que, qui ha abandonat la seva història, no és capaç d’entendre el seu present en tota la seva grandesa ni podrà afrontar els reptes de futur amb tota la seva complexitat.

Dolmen_04 ens porta des dels orígens de la humanitat al present més rabiós en fraccions de segon. En un tancar d’ulls. El dolmen és un objecte quàntic que sembla estar en dos espais diferents alhora: plantat físicament en aquest espai de reunió i, amb el seu reflex infinit, en la nostra visió més profunda de nosaltres mateixos. I és quàntic també perquè ocupa dos llocs diferents en l’espai/temps. L’art desafia, tant o més que la física, la nostra percepció de l’univers i és capaç que percebem un objecte, com aquest Dolmen_04, en dos moments molt diferents de la història de la humanitat.

Una mostra d’aquestes primeres i rudimentàries construccions arquitectòniques que l’home va aixecar la veiem avui aquí transformada en objecte actual, sense que hagi perdut el seu simbolisme prehistòric. La trobem aquí, en un lloc de reflexió dels humans més mundans sobre el present i el futur, i la seva visió ens interpel·la i ens anuncia d’on venim, no fos cas que en tocar de peus a terra perdem els nostres orígens i oblidem que la humanitat, des dels seus principis, sempre ha volgut elevar-se per sobre de la realitat més mundana, i trobar, allà on fos, un sentit espiritual en els instants rutinaris que vivim cada dia.

Per això, aquest dolmen del segle XXI ens transporta als nostres ancestres i vol recordar-nos a tots els que són aquí reunits que fora, no tan lluny d’aquí, hi ha un altre món. Un món creat, entre altres, per centenars de milions d’anys d’artistes, escriptors, escultors, músics, etc., i també per gent normal, el ciutadà comú que cada dia va al treball i que, d’alguna manera, ha de ser present en les nostres discussions. Perquè, en el fons, tots nosaltres hem de treballar per l’home comú, pel gènere humà en tota la seva amplitud. Aquest dolmen ens transporta a la història mil·lenària del gènere humà, de la gent corrent.

Un dolmen ha aterrat en aquestes jornades com la peça d’un artista que resumeix aquest viatge des de l’antiguitat a la modernitat en dècimes de segon i ens recorda que aquest viatge no hauria estat possible sense la gent del carrer, sense el qual treballa i produeix, que, en definitiva, sempre ha de ser l’actor principal del progrés humà. Tinguem-ho aquí a prop, vegem-ho, i no oblidem mai per què està. El seu treball, la seva producció i la seva creativitat és el nostre futur.

Una petita mostra dels seus somnis

A continuació, una petita selecció d’obres de Gonzalo Guzmán que evoquen a aquests somnis induïts que l’artista crea des de zero en la seva ment.

«Exploding Cell» de Peter Halley, pioner de l’art digital

Per a aquesta última edició d’ARCO Madrid, ens ha fet especial il·lusió presentar a l’artista de la galeria Peter Halley com a convidat especial en el nostre espai Artist Project, amb una mostra individual que connecta les seves etapes passades amb la seva obra més recent. En aquesta exposició, els visitants d’ARCO van poder analitzar detalladament la peça més emblemàtica de l’artista i de la qual parlarem en profunditat en aquest blog: «Exploding Cell» (1983).

Els primers passos cap a l’art digital

En primer lloc, és primordial saber que «Exploding Cell» és l’únic treball amb imatge en moviment de l’artista. De fet, la destresa de Halley per a crear aquesta obra d’animació ho ha convertit en un pioner de l’art digital en una època en la qual era impensable considerar un altre tipus d’art que no fos manual. Recordem que els primers ordinadors, tal com els coneixem avui dia, neixen en els anys 80. Per tant, Halley demostra amb el seu enginy i la seva proposta artística revolucionària per a aquella dècada, caracteritzada per ser prematura en el camp tecnològic; que els horitzons de l’art són inescrutables.

Imatge d'una televisió i un quadre en una exposició d'art

«Exploding Cell» a l’espai Artist Project d’ARCO Madrid

Què representa «Exploding Cell»?

«Exploding Cell» mostra, en una animació de dos minuts, un horitzó de cel·les alineades d’esquerra a dreta. Sota aquestes apareix un conducte negre il·luminat per un gas resplendent que s’escapa per una xemeneia abans que la cel·la es tenyeixi de vermell i exploti, deixant una quantitat considerable de cendres que parpellegen amb efecte estroboscòpic. Sent conscients del context social del moment, aquesta obra s’ha consagrat com una al·legoria a l’amenaça de destrucció nuclear provocada pel major conflicte geopolític d’aquella època: la Guerra Freda.

“La idea tenia alguna cosa a veure amb la política de la Guerra Freda i l’amenaça de destrucció nuclear. En un principi, l’explosió de la cèl·lula havia de veure amb la finalitat de la civilització. Però la narrativa de la cel·la explosiva es va convertir ràpidament en part del meu treball. Amb el pas del temps, la narració va anar perdent importància per a mi i, finalment, vaig començar a centrar-me únicament en la icona de l’explosió. Com més penso en això, més em convenço que l’explosió és també una imatge central de la nostra cultura. Es remunta a cent anys enrere, al començament de la guerra i el terrorisme modern. He utilitzat la imatge de l’explosió una vegada i una altra en les meves impressions digitals murals, en contrast amb les cel·les i presons que apareixen en els meus quadres”.

Peter Halley

Tenint en compte la història darrere d’aquesta animació, les cel·les que s’observen en «Exploding Cell», tal com explica l’artista, representen el tancament, però també al·ludeixen a l’ordre, un ordre clàssic que no canvia. D’altra banda, l’explosió que dona nom al títol de l’obra és sinònim de canvi i fa referència a una transformació entre un estat harmoniós i un altre alterat. Aquesta juxtaposició de conceptes presenta dues actituds oposades, enfrontant-se per a vèncer. La dicotomia entre l’ordre i el canvi és el contrast que Peter Halley volia reflectir en aquesta obra d’art digital amb la condició de mostrar d’una forma més simple els horrors que una guerra estratègica com la Guerra Freda va sumir tant a orient com a occident.

Una obra premiada

Tant és el prestigi d’aquesta obra que durant aquesta edició d’ARCO Madrid, «Exploding Cell» ha estat reconegut amb l’ARCO/Beep Award d’art electrònic. Aquest premi té com a objectiu promoure la recerca, la producció i l’exhibició d’art vinculat a les noves tecnologies digitals o a l’art electrònic com a tal. El guardó ARCO/Beep ja ha generat una col·lecció de més de 120 obres de 86 artistes diferents, convertint-se en una iniciativa que és referent internacional.

Imatge d'unes mans col·locant un cartell blanc sobre una paret taronja

XIX Premi ARCO/Beep d’Art electrònic

Si vols saber més sobre «Exploding Cell» pots descarregar-te a continuació el dossier sobre l’obra o pots posar-te en contacte amb nosaltres i demanar més informació sobre aquesta.

Fent petits passos cap a un món de l’art sostenible a ARCO Madrid

ARCO Madrid és una cita anual obligatòria en la qual portem més de 30 anys assistint, però enguany no ens conformem a continuar fent les coses igual que sempre. En aquesta edició, apostem per una nova manera de participar que fos més sostenible i assumim la nostra responsabilitat amb el medi ambient.

Reducció de residus

Un dels desafiaments més significatius que enfrontem com a expositors en les fires és el transport i l’embalatge de les obres d’art. Aquest procés no sols és crucial per a garantir la seguretat de les peces, sinó que també pot generar una gran quantitat de residus, especialment plàstics.

Aquest any, ens vam proposar abordar aquest desafiament de manera diferent, amb un enfocament en la sostenibilitat i la reducció de residus. Una de les primeres mesures que prenem va ser reemplaçar els tradicionals embalatges de plàstic per capses de cartó reciclat i mantes. Anteriorment, les pintures i escultures solien embolicar-se en paper de bombolles per a la seva protecció durant el transport. No obstant això, enguany, vam fer una capsa de cartó específicament per a cadascuna de les pintures i embalem acuradament les escultures amb mantes. Aquesta simple elecció ens va permetre reduir significativament la nostra petjada de plàstic i continuar garantint la seguretat de les obres. A més, en utilitzar cartó reciclat, estem donant suport a l’economia circular i fomentant pràctiques més sostenibles en tota la nostra cadena de subministrament.

Reutilitzant recursos: la segona vida de la moqueta

A més, vam tenir l’oportunitat de reutilitzar la moqueta que recobria una part de la fira. Aquesta moqueta, que d’una altra manera hauria estat rebutjada en finalitzar l’esdeveniment, va ser una valuosa font de material per a nosaltres. Gràcies a la col·laboració amb l’organització d’ARCO, ens van permetre prendre aquesta moqueta i donar-li una segona vida. Ara, aquesta moqueta reciclada s’està utilitzant per a embolicar les nostres escultures durant el transport. La seva textura suau i embuatada proporciona una excel·lent protecció per a les obres d’art, assegurant que arribin al seu destí en perfectes condicions.

Compromesos amb un futur sostenible en el món de l’art

El món de l’art enfronta desafiaments significatius en termes de sostenibilitat. Des de l’ús intensiu de recursos en la producció d’obres fins a la generació de residus durant embalatge i transport, moltes pràctiques en la indústria no són respectuoses amb el medi ambient. A més, l’organització d’exposicions i esdeveniments artístics pot tenir un impacte significatiu en termes de consum d’energia i generació de residus. No obstant això, a mesura que la consciència sobre la importància de la sostenibilitat creix, també ho fa el nombre de persones i organitzacions dins del món de l’art que estan compromeses amb pràctiques més respectuoses amb el medi ambient. Amb mesures com la reutilització de materials i l’adopció d’energies renovables, s’estan fent esforços per a fer que el món de l’art sigui més sostenible.

Entenem que cada petita acció compta quan es tracta de protegir el nostre planeta, i estem compromesos a fer la nostra part com a membres de la comunitat artística. En prendre mesures concretes per a reduir el nostre impacte ambiental i promoure pràctiques més sostenibles, estem fent un pas en la direcció correcta cap a un futur més verd i pròsper.

En resum, la nostra experiència a ARCO enguany no sols va ser sobre exhibir art, sinó també sobre fer-ho d’una manera que respecti i protegeixi el medi ambient. Estem orgullosos d’haver pres mesures significatives cap a un embalatge més sostenible, i esperem que aquesta iniciativa inspiri a uns altres en la nostra indústria a adoptar pràctiques més responsables.

Sandra Vásquez de la Horra guanya el Premi d’Adquisició de la Col·lecció SOLO a ARCOmadrid

El Premi d’Adquisició de la Col·lecció NOMÉS a la fira ARCOmadrid 2023 ha estat atorgat a l’obra ‘L’alliberament del mite (2022)’ de l’artista xilena Sandra Vásquez de l’Horra, el seu treball s’ha exposat a l’estand de Galeria Senda (9B21). Aquesta peça serà inclosa a la propera exposició de l’Espai NOMÉS titulada “Protection No Longer Assured“, que es durà a terme a partir del 10 de març i que explorarà diferents nocions del sublim.

El lliurament del guardó va anar a càrrec de Pablo Martínez, CEO de la Col·lecció SOLO, i Óscar Hormigos, el seu Chief Creative Officer, a més de Maribel López.

D’esquerra. a dreta: Maribel López, Pablo Martínez, Óscar Hormigos i Carlos Durán.

Moltes felicitats a l’artista! També volem expressar el nostre agraïment tant a la Col·lecció SOLO pel seu compromís i suport a l’art contemporani, com a la fira #ARCOmadrid per oferir una plataforma tan important pel món de l’art.

SANDRA VÀSQUEZ DE L’HORRA, L’Alliberament Del Mite 2022