Cristal house -que significa la casa de cristall- és el nom d’un cavall de carreres. En el seu nou projecte, Anna Malagrida recorre a la fotografia, al text i al vídeo per a dur a terme una temptativa d’esgotament d’un lloc: una casa d’apostes de carreres de cavalls situada al centre de París. Des del carrer, a través dels grans finestrals, fotografia els moviments repetitius i l’espera dels jugadors. Situada a l’interior de la sala, s’adreça cap a ells i els escolta. Atrets per les grans megalòpolis, la gran majoria dels qui aposten són migrants que arriben d’arreu del món somiant amb una vida millor. La noció de somni i d’esperança intrínseca a tot jugador, es desdoblega en aquest treball en la imatge del que emigra.

Un estrany joc de reflexos situa a l’espectador enfront de les esperances dels desventurats. Les seves paraules, reproduïdes en els fragments dels textos, dibuixen les vides i els somnis que convergeixen en aquest lloc de trobada i de joc. Des de l’interior d’aquesta casa de cristall, la càmera filma un fragment de la vida del carrer a través dels finestrals i mostra el moviment de la ciutat revelant així el seu multiculturalisme i el seu ritme intens. Es tracta d’una temptativa de descripció de totes les coses i esdeveniments quotidians que la càmera aconsegueix registrar a través dels punts de vista que ofereixen les finestres, convertint alhora la casa d’apostes en el teatre de l’esperança i la ciutat en el seu decorat. Atractiva, promesa d’una vida millor, la metròpolis que reuneix a individus arribats del món sencer és un espai de trànsit, de creus aleatòries i multiplicador de solituds.

“Novos trabalhos, velhos territórios” serà la quarta exposició individual de José Pedro Croft en la Galeria SENDA. La seva obra està basada en escultures i dibuixos, on explora amb diferents materials, colors i perspectives per crear nous volums i un sentit alterat de l’espai. L’artista va ser el representat de Portugal a la passada edició de la Biennal de Venècia d’Arquitectura en 2016 i serà també el representat del seu país natal en La Biennal de Venècia aquest any.

“Sketches of Spain” resumeix una dècada d’estudi que Kolehmainen ha dedicat als edificis contemporanis més emblemàtics del territori espanyol. A través de la seva perspectiva particular, l’artista reflexiona sobre el diàleg entre l’edifici i la llum, i les influències trobades en obres com la de de Bofill, Mies van der Rohe o Ambasz.

Galeria Senda realitzarà la seva primera col·laboració amb l’aclamat fotògraf turc Ahmet Ertug a Istanbul, la seva ciutat natal, amb una mostra de les seves reconegudes fotografies a gran escala de l’arquitectura i art Bizantí i Otomà.

El Marx Halley de Vienna allotjarà a 150 galeries de 25 països, la concentració més gran de galeries d’Europa de l’est. Galeria Senda participa per primera vegada en aquest esdeveniment, presentant un solo show del reconegut artista rus Oleg Dou.

Jaume Plensa presenta una obra d‘amigables enfrontaments: entre el que es mostra i el que s‘oculta; entre la petjada del passat i l‘obertura cap al futur; entre la construcció natural i la creació per mà de l‘home; i entre la vibració sonora i les esferes més íntimes del silenci. Després de set anys sense exposar en una galeria de Barcelona, l‘artista tindrà la seva primera individual a Galeria SENDA, que coincideix amb el nostre 25è aniversari.

Es revelen les entranyes d‘un bosc al·legòric, a través d‘escultures de rostres joves i femenins. Un rostre és com un arbre: dins del bosc de la col·lectivitat social, cadascun manté la seva individualitat. Les nenes tanquen els ulls i la seva bellesa fugaç queda immortalitzada. L‘escultor allarga els caps per distanciar-les del material i concedir-les una qualitat totèmica i espiritual. D‘aquesta manera, es retrata la contemplació i introspecció cap a l‘espai interior més profund de l‘home.

Les peces blanques Lou, Duna, i Isabella són esculpides en un motlle de fusta que després es passa a bronze i es cobreix amb una pàtina blanca. Elevades sobre una base, els rostres perden el seu pes i semblen estar surant en el sòl. El seu Isabella de basalt suggereix una amalgama entre l‘orgànic i la intervenció humana, i els tons foscos creen un contrast cromàtic amb les peces blanques. L‘artista acompanya les escultures amb dibuixos de grafit realitzats directament en la paret que emboliquen per complet l‘exposició. Plensa estén el suport de paper a la paret, integrant l‘espai de la galeria amb la seva obra per explorar les possibilitats de fusió entre dibuix, escultura, i arquitectura.

Amb aquesta exposició, Plensa desitja que l‘espectador connecti amb les peces de la mateixa forma que ell troba la seva inspiració per a la seva obra. “És una exposició que demana estar sol. L‘escultura és un camí de tu, cap a tu, i amb tu.”

 

El Marx Halley de Vienna allotjarà 150 galeries de 25 països, la concentració més gran de galeries d’Europa de l’Est. Galeria Senda participa per primera vegada en aquest esdeveniment, presentant obres de l’artista Lisa Ruyter.

Simulacrum és la segona mostra individual d’Anthony Goicolea a la Galeria Senda. Reconegut pel seu perfil versàtil, aquest artista empra un ampli espectre de mitjans en les seves creacions que oscil·len des de paisatges manipulats digitalment fins a dibuixos que reflecteixen la bellesa de les siluetes corporals. S’inspira en la interacció amb la naturalesa i en els temes sobre la identitat i la migració. L’artista s’empra a fons per mostrar el bé i el dolent en una obra bella i intensament grotesca capaç de provocar atractiu i repulsió.

Fent un ús magistral del grafit i de l’oli, Goicolea dedica la seva sèrie més recent, Anonymus Portraits, al cos humà, representant la seva motricitat, gestualitat i línies en moviment. D’altra banda, els seus paisatges van des d’ambients de boscos de somni a deserts urbans i industrials. L’ús de paper Mylar, un material semi-transparent, permet a Goicolea jugar amb capes de tons i pintura, tant per a la creació de paisatges colorits com per a l’exploració de delicats moviments.

 

Els gravats d’ “El món al reves”, coneguts des del secle XVI, representen escenes tals com un porc destripant al xarcuter, un nen castigant la seva mestra, un home carregant un burro a l’esquena, homes i dones intercanviant rols i vestits, o un captaire donant almoina a un home ric. Aquests gravats antics contenen dimonis, quimeres i peixos volant pel cel i la mort en si mateixa, tant amb una dalla com amb la màscara d’un doctor de la pesta negra.

Mundus, del llatí “mon”, i Inverso, que en italià significa “revers, contrari” i era l’antic terme per “poesia”, fa al·lusió al procés artístic. Segons la interpretació d’AES+F, les escenes absurdes del carnaval medieval apareixen com episodis de vida contemporània en una instal·lació de vídeo multicanal. Els personatges representen escenes d’utopies socials absurdes, i intercanvien màscares, passant de captaires a rics, de policies a lladres. Escombriaires metrosexuals reguen la ciutat amb porqueria. Dones inquisidores torturen homes en estructures de l’estil d’IKEA. Nens i grans lluiten en una baralla de kickboxing. Inverso mundus és un món on les quimeres són mascotes, i l’Apocalipsi un entreteniment.

“Inverso Mundus” va ser creat amb el gran suport de la Blavatnik Family Foundation (EUA) i la Faena Art Foundation (Argentina), i amb la generosa col·laboració de Fortuny (Itàlia-EUA), PhotoFactory (Rússia) i Triumph Gallery (Rússia)