El Marx Halley de Vienna allotjarà 150 galeries de 25 països, la concentració més gran de galeries d’Europa de l’Est. Galeria Senda participa per primera vegada en aquest esdeveniment, presentant obres de l’artista Lisa Ruyter.

Simulacrum és la segona mostra individual d’Anthony Goicolea a la Galeria Senda. Reconegut pel seu perfil versàtil, aquest artista empra un ampli espectre de mitjans en les seves creacions que oscil·len des de paisatges manipulats digitalment fins a dibuixos que reflecteixen la bellesa de les siluetes corporals. S’inspira en la interacció amb la naturalesa i en els temes sobre la identitat i la migració. L’artista s’empra a fons per mostrar el bé i el dolent en una obra bella i intensament grotesca capaç de provocar atractiu i repulsió.

Fent un ús magistral del grafit i de l’oli, Goicolea dedica la seva sèrie més recent, Anonymus Portraits, al cos humà, representant la seva motricitat, gestualitat i línies en moviment. D’altra banda, els seus paisatges van des d’ambients de boscos de somni a deserts urbans i industrials. L’ús de paper Mylar, un material semi-transparent, permet a Goicolea jugar amb capes de tons i pintura, tant per a la creació de paisatges colorits com per a l’exploració de delicats moviments.

 

Els gravats d’ “El món al reves”, coneguts des del secle XVI, representen escenes tals com un porc destripant al xarcuter, un nen castigant la seva mestra, un home carregant un burro a l’esquena, homes i dones intercanviant rols i vestits, o un captaire donant almoina a un home ric. Aquests gravats antics contenen dimonis, quimeres i peixos volant pel cel i la mort en si mateixa, tant amb una dalla com amb la màscara d’un doctor de la pesta negra.

Mundus, del llatí “mon”, i Inverso, que en italià significa “revers, contrari” i era l’antic terme per “poesia”, fa al·lusió al procés artístic. Segons la interpretació d’AES+F, les escenes absurdes del carnaval medieval apareixen com episodis de vida contemporània en una instal·lació de vídeo multicanal. Els personatges representen escenes d’utopies socials absurdes, i intercanvien màscares, passant de captaires a rics, de policies a lladres. Escombriaires metrosexuals reguen la ciutat amb porqueria. Dones inquisidores torturen homes en estructures de l’estil d’IKEA. Nens i grans lluiten en una baralla de kickboxing. Inverso mundus és un món on les quimeres són mascotes, i l’Apocalipsi un entreteniment.

“Inverso Mundus” va ser creat amb el gran suport de la Blavatnik Family Foundation (EUA) i la Faena Art Foundation (Argentina), i amb la generosa col·laboració de Fortuny (Itàlia-EUA), PhotoFactory (Rússia) i Triumph Gallery (Rússia)

L’associació entre Peter Halley i la galeria es va iniciar el 1992, quan va presentar per primera vegada la seva obra en l’espai de Passatge Mercader. Han estat quatre les mostres individuals en aquests 23 anys d’associació i va ser a partir d’una conversa amb Halley en què, explicant-li el gir del programa expositiu de la galeria, l’artista novaiorquès ens va proposar una exposició a quatre mans, un projecte en col·laboració amb l’artista barceloní Yago Hortal, pintor habitual de Senda.

Aquesta voluntat de Halley, converteix l’exposició en una cosa que va molt enllà de la mostra d’unes pintures singulars, emfatitzant l’interès en el procés de construcció de la mostra.

L’exposició H-H. Halley meets Hortal pren forma després de 8 mesos de converses, intercanvis de correus electrònics i enviament creuat d’idees, estudis i esbossos en què un autor inferia en el projecte de l’altre i viceversa.

Converses sobre els punts que els uneixen i els que els distancien en el món de la pintura abstracta. El mestre i l’alumne, l’estranger i el local; l’experiència enfront de la joventut; allò racional envers el món del fortuït; allò geomètric i allò gestual; dos aproximacions al domini del color, etc. Camins d’anada i tornada entre el que els uneixen i els distancien.

A l’exposició a Senda, els artistes presenten 3 grans noves teles individuals, concebudes per dialogar entre elles i al costat d’aquestes, cinc obres en col·laboració signades per Peter Halley i Yago Hortal.

Galeria Senda presenta una nova exposició d’en Jordi Bernadó (Lleida, 1966) on l’artista sofistica la seva mirada critica i ens mostra un gir sobre la seva pròpia obra. Es presenten les darreres fotografies-murals paral·lelament a la mostra ‘Henri Cartier-Bresson e gli altri’ comissariada per Giovanna Calvenzi al Palazzo della Ragione de Milano.

Per a Bernadó aquesta exposició neix de la premissa: “Veure és inventar”. La fotografia que esdevé de la tradició documental ofereix una representació certa i constatable, però en el moment en què Jordi Bernadó tria allò que vol retratar i com ho vol capturar, la fotografia es converteix en una reinvenció més enllà de la pura representació.

Per la primera mostra en solitari de l’artista francès a la galeria, l’autor ha escollit dues de les seves sèries-investigacions més rellevants i que no havien estat mai presentades al nostre país.

Des que el 2004, Mathieu Pernot i Anna Malagrida van exposar a Senda-Espai2Nou2, el seu treball col·laboratiu sobre la traumàtica transformació que va arrancar en 1998 al barcelonès “Barrio Chino”, Pernot ha estat absent de l’escena artística espanyola. No obstant això, ha presentat importants individuals a llocs com la Maison Rouge a París, la Biennal d’Arquitectura Contemporànea de Sao Paulo a Brasil, i molt recentment, al Jeu de Paume de París de la mà de Georges Didi-Huberman i Marta Gili.

Únic en el seu estil, Roger Ballen és un artista que durant més de trenta anys ens ha mostrat una manera molt particular de veure el món a través de les seves fotografies. Amb la seva feina ha deixat clar que l’art és una eina per obrir els ulls i que les seves fotografies són la seva manera de ser al món. Amb la seva obra s’ha endinsat a la ment humana i s’ha interessat per qüestionar les idees que la societat imposa sobre el que és normal i el que no. Influenciat pel teatre de l’absurd, les seves fotografies són una barreja entre estranyesa i sensibilitat que porten la idea de bellesa a un nou lloc on es redefineix i se’ns presenta de forma única. Senzill i magnètic en personalitat, Ballen és un artista impecable en la forma de treballar i que avui és considerat com un dels fotògrafs més commovedors dels últims temps.

Outland previously unseen, és la culminació de més de vint anys de feina de l’artista, qui des de finals dels anys noranta ha retratat la penombra i la llum dels habitants de pobles i zones rurals de Sud-àfrica. A través de les seves imatges rebel·la una versió de la marginalitat, commovedora i incomprensible, però també extraordinàriament bella. Una declaració social i, sens dubte, un dels testimonis fotogràfics més esgarrifosos dels nostres temps que en aquesta ocasió presentem amb motiu de la nova edició que Phaidon Press ha publicat d’aquesta sèrie i per la que l’artista, en col·laboració amb el director Ben Jay Crossman, ha realitzat un vídeo amb el mateix nom.