Galeria SENDA at ART BRUSSELS 2022

28.04 – 01.05.22, Tour & Taxis | Booth A50

This year we celebrate with great enthusiasm our twentieth participation in ART BRUSSELS, from April 28th to May 1st 2022, with the following selected artists:

Stephan BALKENHOL

Peter HALLEY

Yago HORTAL

Irán DO ESPIRITO SANTO

Glenda LEÓN

Túlio PINTO

Jaume PLENSA

Sandra VÁSQUEZ DE LA HORRA

You can find us at BOOTH A50, Tour & Taxis in Brussels.

Portal, 2022
Sandra VÁSQUEZ DE LA HORRA
Graphite, watercolor, and gouache on wax dipped paper
76 × 56 cm
Escuchando la Luna, 2020
Glenda LEÓN
Cowhide and wood
50 × 200 × 10 cm
Z51, 2022
Yago HORTAL
Acrylic on canvas
230 × 190 cm

JORDI BERNADÓ: ME WE Project

The artist Jordi Bernadó presents ME WE at the Gran Teatre del Liceu, an unprecedented celebration with a very special protagonist: Barcelona. The Liceu opens its doors to an artistic collaboration of great impact, made by and for the city.

On the 26th of June 2022, at the Gran Teatre del Liceu, the artist Jordi Bernadó sets himself a unique challenge: to photograph the identity of the city of Barcelona. And, more importantly, to highlight the bonds that sustain it. Inspired by scientific methods, but not limited to them, the artist carries out a demoscopic investigation of Barcelona. During the year prior to the photograph, he explores different variables to compose a human cartography of the city. Its communities, nationalities, genders, ethnicities, ideologies, sexualities, ages, social classes, among others.

Bernadó will bring together 2,292 people, as many as there are seats in the theatre. All of them with one thing in common, Barcelona. Each seat will be occupied by a fragment of the city.

2,292 identities that make up a unique, rich and inclusive identity. On stage, all alone, a photographer. Bernadó will capture this unprecedented celebration. He will be the only witness to the Liceu’s most paradoxical performance: 2,292 protagonists, 1 spectator.

The resulting photograph is valuable not only for what it shows, but also for everything it conceals. The invisible bonds that weave together the lives of those portrayed. ME WE is not just a photograph, it is the previous process, the months of searching for the 2,292 people, the energy that will flood the Liceu on the 26th of June. The desire to meet, to build together, to celebrate cultural richness and diversity. ME WE are the stories that simmer in Barcelona, the stories that make Barcelona an open and inclusive city. At an uncertain time, this action reminds us that there is much more that unites us than separates us. And that we are always, despite everything, capable of finding places where we can meet.  The photograph of the 26th of June 2022, in the auditorium of the Gran Teatre del Liceu, is just a reflection of this reality. A testimony of Barcelona’s identity. A mirror with a thousand faces.

We invite you to participate in this project.

Sign up here:

https://mewe.jordibernado.com/

BIENNALE ARTE 2022

THE MILK OF DREAMS

VENICE, 23.04 – 27.11 2022

We are pleased to have three of our artists represented in the 59th International Art Exhibition: Roger Ballen, Sandra Vásquez de la Horra & Jaider Esbell will be shown in La Biennale Arte in Venice, from April 23rd to November 27th, 2022 (pre-opening on 20, 21 and 22 April), curated by Cecilia Alemani.

“As the first Italian woman to hold this position, I intend to give voice to artists to create unique projects that reflect their visions and our society”, Alemani has declared.

The Milk of Dreams takes its title from a book by Leonora Carrington (1917–2011) – Cecilia Alemani stated – in which the Surrealist artist describes a magical world where life is constantly re-envisioned through the prism of the imagination. It is a world where everyone can change, be transformed, become something or someone else. The Exhibition The Milk of Dreams takes Leonora Carrington’s otherworldly creatures, along with other figures of transformation, as companions on an imaginary journey through the metamorphoses of bodies and definitions of the human.

Roger Ballen is one of the featured artists that is currently representing South Africa at the Venice Biennale Arte 2022. The South African stand was conceptualised around the sub-theme of “Into the Light.” Thus, instead of showing photographic prints from his series, “The Theatre of Apparitions”, he will alternatively showcase these carefully selected works on lightboxes to accentuate the metaphoric relationship between light and dark.

(Fellow artists are Lebohang Kganye and Phumulani Ntuli, Curator Ame Bell)
(Roger Ballen Stand in La Biennale Arte Venezia 2022)

Chilean artist Sandra Vásquez de la Horra has been invited to participate too in this edition of the famous Venice Biennale, currently on show. Her particular intimate imagery, in which controversial issues such as religion, sex, mythology or the afterlife predominate, becomes the perfect setting for this 59th edition of the festival.

The artist, recognized for her ability to evoke foreign worlds with the mere stroke of charcoal on paper, later dipped in wax, invites the viewer to enter her universe of fantastic and enchanted creatures and carnal and psychological concerns.

(Sandra Vásquez de la Horra Stand in La Biennale Arte Venezia 2022)

We remember the recent loss of the artist Jaider Esbell while continuing his fight for the recognition and appreciation of indigenous peoples, their knowledge, technologies, and arts. Esbell‘s participation will include the presentation of a set of paintings that will carry to La Biennale di Venezia the presence of his great grandfather Makunaimî, ancestor of the Makuxi people and of the native peoples of the Monte Roraima region.

Indigenous plastic artist Jaider Esbell
(1979 – 2021)

Xavi Bou: ORNITOGRAFIES

El fotògraf català Xavi Bou presenta “Ornitografies” per primera vegada a l’espai de creació artística de Barcelona, Lab36. Amb aquesta exposició, Bou salta de la ciència a l’art amb peces d’una gran poesia visual, a través d’una tècnica innovadora capaç d’encisar a tots els racons del món. Ornitografies s’inaugura el dimecres 6 d’abril de 2022 a les 18:30H a Lab36 (Carrer de Trafalgar, 36, Barcelona).

Peces disponibles a la nostra SHOP.

Ornitografia. Concepte que sorgeix en sumar la forma del mot grec ὄρνις, ὄρνιθος que significa «ocell» i la derivada de la paraula γραφή, provinent de la mateixa llengua, que traduïm com a «escriptura». És a dir, l’«escriptura dels ocells», éssers que amb el seu vol plasmen al cel una infinitat de lletres fins ara inintel·ligibles per l’ull humà.

Benvingudes a un viatge d’alçada que va començar mirant a terra. Teniu a les mans un tast de l’obra de Xavi Bou (el Prat del Llobregat, 1979). Aquest geòleg i fotògraf, enamorat de la natura des de ben petit, buscava rastres d’animals el dia que va imaginar quina estela deixarien les aus amb el seu moviment si l’aire ho permetés.

D’aleshores ençà, va desenvolupar la tècnica de capturar múltiples fotografies en tan sols uns segons per superposar-les en una sola imatge. Eureka! I així és com avui dia ensenya arreu del món el dibuix que els ocells pinten en desplaçar-se. No es tracta d’un projecte conceptual sinó estètic, que prova d’inspirar l’espectador i captivar-lo amb una bellesa oculta. El seu propòsit, apropar l’art i la natura i motivar qui contempli la seva obra a valorar i connectar-se amb el seu entorn més proper.

Per aquest motiu, la majoria de fotografies estan preses a Catalunya: del delta de l’Ebre a l’Empordà, passant per el pla de Lleida. Així mateix, gran part de les espècies que hi apareixen són comunes a la nostra terra: estornells, falciots o gavines. Res més lluny de la casualitat, tot el treball és una crida a observar i preservar la biodiversitat que podem albirar fins i tot des del terrat de casa.

L’era digital en què ens trobem immersos permet dur a terme creacions com aquestes, però també pot absorbir-nos el temps necessari per concebre-les. En una societat hiperconnectada com la que habitem, abocada a les pantalles dels dispositius electrònics, no existeix millor metàfora de l’alliberament com ho és l’acció d’aturar-se i aixecar la vista al cel.

Gestos senzills com aquests ens els va ensenyar l’avi, qui amb el silenci d’una mirada continua sent capaç de parlar. Ell ens ha llegat, entre tantes altres coses, l’afició d’observar l’aleteig dels moixons. Ara fa uns anys, en una de les seves visites habituals amb en Xavi a un mirador d’aus del delta del Llobregat, la nova terminal de l’aeroport del Prat els va tapar per sempre més un tros d’horitzó.

Tant de bo Ornitografies serveixi també per conscienciar sobre el mal irreparable que som capaços d’infligir els humans al planeta on vivim, fins i tot a quelcom tan invisible com el vol dels ocells. Si més no, que les traces de les plomes travessant l’atmosfera despertin en vosaltres la inquietud per somiar noves formes de veure la realitat que ens envolta.

David Bou, periodista

Peces disponibles a la nostra SHOP.

Gino Rubert: LA MUJER PÁJARO

En este críptico lienzo, Gino Rubert hace un alegato de la libertad.

El bagaje personal, rico y cosmopolita de Gino Rubert (1969) se plasma en unas imágenes que aspiran a conquistar primero la mirada a través de artificios como trampantojos y distorsiones para luego invitar a la reflexión. Hijo del filósofo Xavier Rubert de Ventós, nació en México DF, se formó en Roma y Nueva York (en la prestigiosa Parsons School of Design), y ahora vive a caballo entre Barcelona y Berlín. Sus obras exploran el universo de las relaciones humanas con un estilo que recuerda el realismo mágico. Al pintar hace gala de una intrincada técnica en la que combina el collage de fotografías con óleos, acrílicos y todo tipo de materiales (desde corcho a piedras semipreciosas).


Rubert, que expone regularmente en la feria ARCO con la galería Senda, tiene en su haber también varios libros publicados, como Sí, quiero, una visión desgarradora de las relaciones de pareja, o Apio, la historia de un perro ciego y su dueño, un pintor de marinas. Suyas son también las portadas de la famosa trilogía Millenium del escritor sueco Stieg Larsson. En estos momentos el artista ultima uno de sus proyectos más ambiciosos: “un retablo postmoderno de tres metros de alto por cuatro de ancho donde retrato a 175
personajes de la escena artística de Barcelona y que se colgará en la sala de Gótico del MNAC los meses de mayo, junio y julio”. Aquí nos descubre las claves de un cuadro, que pintó en 2019, plagado de símbolos y dobles lecturas, que es una metáfora de la libertad.

Serva sed sicura. 146 x 162 cm. Pintura acrílica, pintura al óleo y collage. 2015

¿Por qué? El ambiente crepuscular, la naturaleza exuberante, la tensión existencialista
y sexual de la imagen, podría guardar alguna relación con pinturas como El caminante sobre el
mar de nubes de Caspar David Friedrich, El columpio de Fragonard, o El grito de Munch.

¿Cuándo? Mi vida también, como la de tantos, ha sido y lo era quizás, en ese momento
particularmente, hace casi diez años, un diálogo/pulso entre la libertad y el miedo.

¿Cómo? Es una técnica mixta sobre tela (146 x 162 cm). Los rostros son fotografías
retocadas digitalmente primero y luego a pincel. También hay partes bordadas y
plásticos y piedras semipreciosas incrustadas.

¿Cuánto? Me llevó tiempo sintonizar y ecualizar los diferentes elementos
y personajes de la pintura (calavera, jardineros, arquitectura, paisaje, vegetación,
mujer) para que cada uno represente su papel sin pisar el de los demás y lograr una
narración sencilla pero abierta y sugerente. Con sus períodos de distanciamiento,
trabajando, en otras cosas, para recuperar esa mínima separación necesaria a la
hora de ir cerrando la aventura. En total, quizás unos 3 o 4 meses.

¿Qué? Serva sed sicura [Sierva pero segura] parte de un pequeño
escudo de hojalata (1,5 x 1 cm) que encontré en una tienda de
pasamanería en Tepoztlan (México) en 2015. Este escudo, que representa
un pájaro encerrado dentro de una jaula, está incrustado en la
pintura sobre la puerta de entrada en la fachada de la casa que da
al jardín. Me pareció una bonita metáfora de la libertad a la que a
menudo renunciamos a cambio de seguridad o confort. En la pintura,
la jaula está representada por una casa opulenta con su escalinata
palaciega que da al jardín, rodeada por una verja de hierro, alambre de
espino electrificado, y dos jardineros siniestros haciendo guardia. El pájaro,
está simbolizado por una hermosa mujer lánguida que pudorosa y
audaz ha abandonado la jaula para acercarse al borde de un jacuzzi con
forma de calavera cuyos recovecos ha invadido un rosal salvaje. Es una
noche estrellada y se escucha el rumor de la ciudad al otro lado de la
bahía entre las notas de una sonata para violín y piano que proviene
del interior de la casa. Mi cuadro retrata el instante previo al contacto
del pie de la mujer (en cuyo tobillo vemos, a través de una burbuja de
jabón un crucifijo) con el agua cálida y cristalina del jacuzzi. Parecería
que todo está a punto de cambiar para siempre. Fuera de la jaula se
despliega un mundo nuevo lleno de peligros y posibilidades: La Libertad.

“Estoy produciendo una serie de pinturas con retroiluminación, audio y sensores
de movimiento para la exposición comisariada por Gisela Chillida y Roc Parés que
se inaugurará en Tecla Sala en septiembre coincidiendo con el Gallery Weekend en
Barcelona”,
avanza el artista sobre sus próximos proyectos.

Texto de Jorge Kunitz. Artículo original