És un viatge imaginari inspirat en la indústria del turisme de masses, el divertiment, la tercera edat i el concepte de viatge sense retorn. Filmat en Súper 8 l’any 1980 en un creuer com a part del projecte no realitzat “By boat, by train and by plane”, el vídeo, editat recentment, es presenta com un conte en cinc episodis: Goodbye, Initiation Ritual, Sweets&Enjoyment, Enigma i Unloading.
El vídeo comença amb el comiat dels passatgers de l’embarcació, després ens acompanya en un recorregut iniciàtic del vaixell a través d’un ritual processional pels passadissos, un banquet de pastissos i un ball en el gran saló. A aquestes escenes alegres i multitudinàries, les segueixen d’altres silencioses amb els passadissos replens de maletes que després són desembarcades per la tripulació.
Els gravats d’ “El món al reves”, coneguts des del secle XVI, representen escenes tals com un porc destripant al xarcuter, un nen castigant la seva mestra, un home carregant un burro a l’esquena, homes i dones intercanviant rols i vestits, o un captaire donant almoina a un home ric. Aquests gravats antics contenen dimonis, quimeres i peixos volant pel cel i la mort en si mateixa, tant amb una dalla com amb la màscara d’un doctor de la pesta negra.
Mundus, del llatí “mon”, i Inverso, que en italià significa “revers, contrari” i era l’antic terme per “poesia”, fa al·lusió al procés artístic. Segons la interpretació d’AES+F, les escenes absurdes del carnaval medieval apareixen com episodis de vida contemporània en una instal·lació de vídeo multicanal. Els personatges representen escenes d’utopies socials absurdes, i intercanvien màscares, passant de captaires a rics, de policies a lladres. Escombriaires metrosexuals reguen la ciutat amb porqueria. Dones inquisidores torturen homes en estructures de l’estil d’IKEA. Nens i grans lluiten en una baralla de kickboxing. Inverso mundus és un món on les quimeres són mascotes, i l’Apocalipsi un entreteniment.
“Inverso Mundus” va ser creat amb el gran suport de la Blavatnik Family Foundation (EUA) i la Faena Art Foundation (Argentina), i amb la generosa col·laboració de Fortuny (Itàlia-EUA), PhotoFactory (Rússia) i Triumph Gallery (Rússia)
Galeria Senda participarà a Art Brussels 2016, que se celebrarà per primera vegada a Tour & Taxis. Els artistes presentats inclouen Adrián Balseca, Federico Martinez, Peter Halley, Gao Xingjian, James Clar, Glenda León, Oleg Dou i Sandra Vásquez de la Horra
Aquest any hem volgut centrar l’atenció d’algunes de les obres amb la connexió dels individus a través de la religió, la cultura i la espiritualitat. Com a contrapunt hem seleccionat també peces claus del corrent més arquitectònic i estètic de la galeria. Aquests son els artistes que podreu trobar al nostre stand: Vasco Araujo, Jordi Bernadó, Martin Chirino, James Clar, Peter Halley, Yago Hortal, Ola Kolehmainen, Glenda Leon, Anna Malagrida, Mathieu Pernot, Isabel Rocamora y Gino Rubert.
L’associació entre Peter Halley i la galeria es va iniciar el 1992, quan va presentar per primera vegada la seva obra en l’espai de Passatge Mercader. Han estat quatre les mostres individuals en aquests 23 anys d’associació i va ser a partir d’una conversa amb Halley en què, explicant-li el gir del programa expositiu de la galeria, l’artista novaiorquès ens va proposar una exposició a quatre mans, un projecte en col·laboració amb l’artista barceloní Yago Hortal, pintor habitual de Senda.
Aquesta voluntat de Halley, converteix l’exposició en una cosa que va molt enllà de la mostra d’unes pintures singulars, emfatitzant l’interès en el procés de construcció de la mostra.
L’exposició H-H. Halley meets Hortal pren forma després de 8 mesos de converses, intercanvis de correus electrònics i enviament creuat d’idees, estudis i esbossos en què un autor inferia en el projecte de l’altre i viceversa.
Converses sobre els punts que els uneixen i els que els distancien en el món de la pintura abstracta. El mestre i l’alumne, l’estranger i el local; l’experiència enfront de la joventut; allò racional envers el món del fortuït; allò geomètric i allò gestual; dos aproximacions al domini del color, etc. Camins d’anada i tornada entre el que els uneixen i els distancien.
A l’exposició a Senda, els artistes presenten 3 grans noves teles individuals, concebudes per dialogar entre elles i al costat d’aquestes, cinc obres en col·laboració signades per Peter Halley i Yago Hortal.
Galeria Senda presenta una nova exposició d’en Jordi Bernadó (Lleida, 1966) on l’artista sofistica la seva mirada critica i ens mostra un gir sobre la seva pròpia obra. Es presenten les darreres fotografies-murals paral·lelament a la mostra ‘Henri Cartier-Bresson e gli altri’ comissariada per Giovanna Calvenzi al Palazzo della Ragione de Milano.
Per a Bernadó aquesta exposició neix de la premissa: “Veure és inventar”. La fotografia que esdevé de la tradició documental ofereix una representació certa i constatable, però en el moment en què Jordi Bernadó tria allò que vol retratar i com ho vol capturar, la fotografia es converteix en una reinvenció més enllà de la pura representació.
Per la primera mostra en solitari de l’artista francès a la galeria, l’autor ha escollit dues de les seves sèries-investigacions més rellevants i que no havien estat mai presentades al nostre país.
Des que el 2004, Mathieu Pernot i Anna Malagrida van exposar a Senda-Espai2Nou2, el seu treball col·laboratiu sobre la traumàtica transformació que va arrancar en 1998 al barcelonès “Barrio Chino”, Pernot ha estat absent de l’escena artística espanyola. No obstant això, ha presentat importants individuals a llocs com la Maison Rouge a París, la Biennal d’Arquitectura Contemporànea de Sao Paulo a Brasil, i molt recentment, al Jeu de Paume de París de la mà de Georges Didi-Huberman i Marta Gili.
Ola Kolehmainen (Hèlsinki, 1964) s’endinsa en aquesta sèrie en l’arquitectura turca dels anys 500 fins al 1600. Kolehmainen va rebre un encàrrec de la Borusan Collection d’Istanbul per desenvolupar un projecte emfatitzant en mesquites dissenyades per l’arquitecte Otomà, Mimar Sinan. L’artista va voler afegir també al projecte la tradició bizantina de Sinan.
A part d’aquest encàrrec, el Goethe Institute Istanbul, va convidar l’artista a un programa de residència durant mig any. Aquestes dues invitacions van ser pura coincidència respecte a temps, que va donar a Kolehmainen una total concentració per la feina que ha canviat la seva carrera professional.
El resultat d’aquesta sèrie, celebra el volum i la llum i el color d’aquests edificis sagrats i integra elements profans com bastides o aplics d’il·luminació en les composicions. Aquesta aproximació a l’antiguitat aporta a l’obra de l’artista un nou paradigma d’investigació on ha captat l’essència sublim d’aquestes construccions històriques i el misticisme que irradien.
Durant el mig any de feina, a part de la seva dedicació quasi diària a les mesquites del s. XVI dissenyades per Sinan, Kolehmainen va tenir l’oportunitat de treballar en solitari a l’interior de Santa Sofia (del s.V).
En l’edició d’enguany d’ArtInternational Istanbul que tindrà lloc del 4 al 6 de setembre, podrem mostrar en primícia totes les obres d’aquesta sèrie i un portfoli d’artista creat exclusivament per l’ocasió, amb una selecció curosament comissariada amb obres d’aquesta sèrie.
Únic en el seu estil, Roger Ballen és un artista que durant més de trenta anys ens ha mostrat una manera molt particular de veure el món a través de les seves fotografies. Amb la seva feina ha deixat clar que l’art és una eina per obrir els ulls i que les seves fotografies són la seva manera de ser al món. Amb la seva obra s’ha endinsat a la ment humana i s’ha interessat per qüestionar les idees que la societat imposa sobre el que és normal i el que no. Influenciat pel teatre de l’absurd, les seves fotografies són una barreja entre estranyesa i sensibilitat que porten la idea de bellesa a un nou lloc on es redefineix i se’ns presenta de forma única. Senzill i magnètic en personalitat, Ballen és un artista impecable en la forma de treballar i que avui és considerat com un dels fotògrafs més commovedors dels últims temps.
Outland previously unseen, és la culminació de més de vint anys de feina de l’artista, qui des de finals dels anys noranta ha retratat la penombra i la llum dels habitants de pobles i zones rurals de Sud-àfrica. A través de les seves imatges rebel·la una versió de la marginalitat, commovedora i incomprensible, però també extraordinàriament bella. Una declaració social i, sens dubte, un dels testimonis fotogràfics més esgarrifosos dels nostres temps que en aquesta ocasió presentem amb motiu de la nova edició que Phaidon Press ha publicat d’aquesta sèrie i per la que l’artista, en col·laboració amb el director Ben Jay Crossman, ha realitzat un vídeo amb el mateix nom.
Del 25 al 27 d’abril tindrà lloc una nova edició d’Art Brussels, en la qual enguany complim la nostra 13 participació. Per a aquesta edició presentem per primera vegada el treball del portuguès Basc Araújo i del francès Mathieu Pernot. També ens acompanyen peces icòniques dels americans Peter Halley i James Clar; un dels impactants retrats del moscovita Oleg Dou i una selecció de dibuixos de Sandra Vázquez de la Horra. Ens enfoquem en els nostres fotògrafs, amb una sèrie de fotografies fetes a Barcelona d’Ona Kolehmainen i de l’italià Massimo Vitali, acompanyades d’Anna Malagrida i una de les últimes creacions de Gino Rubert. Completem el nostre estand amb obres de les llatinoamericanes Glenda León i Catalina Jaramillo. Finalment, comptem amb peces de gran format de Gao Xingjian, coincidint amb les dues exposicions de l’artista que podreu veure a Brussel·les en el Musée d’Ixelles fins al 31 de maig i de manera permanent en el Royal Museum of Fine Arts de Brussel·les.
Galeria SENDA, stand 1A 33
