Galeria Senda realitzarà la seva primera col·laboració amb l’aclamat fotògraf turc Ahmet Ertug a Istanbul, la seva ciutat natal, amb una mostra de les seves reconegudes fotografies a gran escala de l’arquitectura i art Bizantí i Otomà.
El Marx Halley de Vienna allotjarà a 150 galeries de 25 països, la concentració més gran de galeries d’Europa de l’est. Galeria Senda participa per primera vegada en aquest esdeveniment, presentant un solo show del reconegut artista rus Oleg Dou.
Escorxador Madrid presenta Cada Respir, una gran videoinstalación audiovisual realitzada per Glenda León, artista cubana avui reconeguda com una de les creadores més rellevants de la seva generació. Comisariada per Christian Dominguez, Cada Respir busca no només donar la idea de la connexió entre les persones i el món en el qual viuen, sinó també el potencial que els éssers humans porten dins de transformar el món.
Les cinc pantalles de Cada Respir recullen imatges de coses tan diferents o monumentals com la terra, el cel, el foc i el mar que es mouen amb el ritme d’una respiració, aquest acte que es repeteix una vegada i una altra, senyal de vida juntament amb els batecs del cor, i que és el pont entre el món i el cos, doncs cada vegada que s’inhala es pren alguna cosa del món i en cada exhalació es retorna alguna cosa. En aquest moviment, l’artista cerca no solament donar la idea de la connexió entre les persones i el món en el qual viuen, sinó també el potencial que els éssers humans porten dins de transformar el món, que no està tan llunyà com de vegades es presenta i així propiciar una dosi d’optimisme.
Faith és una instal·lació audiovisual composta de tres pantalles que proposa una al·legoria al conflicte entre les religions monoteistes dominants a Jerusalem, a través de la interpretació i unificació del gest de pregària.
Mitjançant l’observació de la simbologia del rés d’un jueu, un cristià i un musulmà que personifiquen les tres religions, Faith captura l’essència dels íconos més representatius de cadascuna d’elles. Aquesta juxtaposición realça la sorprenent semblança de l’estat interior i la intenció gestual, suavitzant així les diferències i qüestionant la segregació des d’una perspectiva humana i espiritual.
La naturalesa de la Terra Santa serveix com a escenari que atorga intimitat a la veneració, proporcionant una referència bíblica de la qual beuen les tres religions. Al seu torn, el silenci del desert confereix una fuita liminal, promesa de passatge. Lluny de proposar una “normalització” sobre l’actual situació política entre l’estat d’Israel, el de Palestina i les seves comunitats cristianes, aquest tríptic aspira revaluar la funció dels murs de separació en presència del fervor de comunió que un sent a l’antiga ciutat de Jerusalem.
Produït per Isabel rocamora studio.
Funded by Creative Scotland. Co-produced by GH Art Collection and the Koffler Gallery.
Imatges: Isabel Rocamora dirigint un assaig de Faith a Jerusalem, fotografia de Shira Kela, 2015.
Jaume Plensa presenta una obra d‘amigables enfrontaments: entre el que es mostra i el que s‘oculta; entre la petjada del passat i l‘obertura cap al futur; entre la construcció natural i la creació per mà de l‘home; i entre la vibració sonora i les esferes més íntimes del silenci. Després de set anys sense exposar en una galeria de Barcelona, l‘artista tindrà la seva primera individual a Galeria SENDA, que coincideix amb el nostre 25è aniversari.
Es revelen les entranyes d‘un bosc al·legòric, a través d‘escultures de rostres joves i femenins. Un rostre és com un arbre: dins del bosc de la col·lectivitat social, cadascun manté la seva individualitat. Les nenes tanquen els ulls i la seva bellesa fugaç queda immortalitzada. L‘escultor allarga els caps per distanciar-les del material i concedir-les una qualitat totèmica i espiritual. D‘aquesta manera, es retrata la contemplació i introspecció cap a l‘espai interior més profund de l‘home.
Les peces blanques Lou, Duna, i Isabella són esculpides en un motlle de fusta que després es passa a bronze i es cobreix amb una pàtina blanca. Elevades sobre una base, els rostres perden el seu pes i semblen estar surant en el sòl. El seu Isabella de basalt suggereix una amalgama entre l‘orgànic i la intervenció humana, i els tons foscos creen un contrast cromàtic amb les peces blanques. L‘artista acompanya les escultures amb dibuixos de grafit realitzats directament en la paret que emboliquen per complet l‘exposició. Plensa estén el suport de paper a la paret, integrant l‘espai de la galeria amb la seva obra per explorar les possibilitats de fusió entre dibuix, escultura, i arquitectura.
Amb aquesta exposició, Plensa desitja que l‘espectador connecti amb les peces de la mateixa forma que ell troba la seva inspiració per a la seva obra. “És una exposició que demana estar sol. L‘escultura és un camí de tu, cap a tu, i amb tu.”
El Marx Halley de Vienna allotjarà 150 galeries de 25 països, la concentració més gran de galeries d’Europa de l’Est. Galeria Senda participa per primera vegada en aquest esdeveniment, presentant obres de l’artista Lisa Ruyter.
Simulacrum és la segona mostra individual d’Anthony Goicolea a la Galeria Senda. Reconegut pel seu perfil versàtil, aquest artista empra un ampli espectre de mitjans en les seves creacions que oscil·len des de paisatges manipulats digitalment fins a dibuixos que reflecteixen la bellesa de les siluetes corporals. S’inspira en la interacció amb la naturalesa i en els temes sobre la identitat i la migració. L’artista s’empra a fons per mostrar el bé i el dolent en una obra bella i intensament grotesca capaç de provocar atractiu i repulsió.
Fent un ús magistral del grafit i de l’oli, Goicolea dedica la seva sèrie més recent, Anonymus Portraits, al cos humà, representant la seva motricitat, gestualitat i línies en moviment. D’altra banda, els seus paisatges van des d’ambients de boscos de somni a deserts urbans i industrials. L’ús de paper Mylar, un material semi-transparent, permet a Goicolea jugar amb capes de tons i pintura, tant per a la creació de paisatges colorits com per a l’exploració de delicats moviments.
L’exposició Fosforescències mostra una sèrie de pintures que aprofundeixen en l’aïllament de l’individu en la nostra societat. La sèrie reflecteix situacions d’absoluta intimitat on, en una solitud total, el subjecte s’aïlla del seu entorn i se submergeix en la llum que emanen certs dispositius electrònics.
La llum adquireix una connotació espiritual. Si algú aliè al significat propi de la pantalla observés les escenes que formen Fosforescències, pensaria que quelcom màgic o místic està passant.
El silenci, la quietud, la calma. Envair l’espai íntim.
Els personatges apareixen de les ombres i se submergeixen en aquesta llum que els atrapa. La subtilesa de la penombra fa que els seus rostres es mostrin difusos i perdin la seva identitat, com a metàfora de la despersonalització.
“De la mateixa manera que una pedra fosforescent en la foscor perd tota la seva fascinant sensació de joia preciosa si fos exposada a plena llum, la bellesa perd tota la seva existència si s’eliminen els efectes produïts per les ombres”. (Junichirō Tanizaki, L’elogi de l’ombra)
Espai: LAB 36, Trafalgar 36, Barcelona.
Horari: Dimarts – Divendres de 16h a 20h
Quan es parla de mètode es menciona la repetició, però poques vegades la insistència. Insistir és sinònim d’investigar, i al mateix temps implica el desenvolupament d’una continuïtat gairebé insuportable, sostinguda per una confiança que sap que trobarà recompensa no sols en l’efecte, sino a la construcció d’un caràcter. Aquesta exposició explora, des de l’obra d’un artista dedicat a la pintura, la possibilitat d’un món contemporani diferent, obert a una estètica que no permet cap assimilació al nostre ara i que, per això, s’obre de forma radical a la futuritat.
Boum ! Boum ! En avant la musique !, pel·lícula de ficció de 29 minute de durada, rodada a Paris el 1974 a 16mm color (Kodachrome II), interpretada per Jaume Xifra i Pierre Restany, i editada en suport digital (DVD) al 2007.
La figura patètica d’un mariscal que passeja un munt de botes de soldats morts, paròdia de les cúpules militars que sempre sobreviuen a la retaguarda, i traça una mena de via crucis ranci i triomfalista. “La pel·lícula respira una atmosfera que ens submergeix en un suau deliri… és una crítica lúdica, contundent i burlesca, un feroç atac contra la incongruència de la guerra, i un cant a la creativitat compromesa i reveladora.” (Pierre Restany)
És una pel·licula musical amb un ampli repertori de cançons de la soldadesca, que inclou discursos i documents fotogràfics originals de la I Guerra Mundial.
A més, si repassem l’elenc d’actors, a més de Xifra, Restany i el mateix Miralda, que interpreta un soldat ras, descobrim noms com Denis Rivière, Jean-Pierre Béranger, Liliane François o Roy Adzak, que evoquen els ambients artístics parisencs que Miralda i Rossell freqüentaven a principes des 70.
Espai: Hotel YURBBAN, calle trafalgar 30, Barcelona.
Hora: 10h a 19h
