Glenda León a la Bienal de Venecia

Glenda León ha inaugurat la seva participación a la 55 edició de la Biennal de Venècia al Pavelló de Cuba, amb la instal. lació sonora, Música de les esferes, que convida a somiar en viatjar en el temps i espai i reflexionar sobre els orígens i l'evolució de la cultura occidental.

Música de les esferes és al Museu Nacional Arqueològic de Venècia, envoltat de grans déus grecs que escolten en silenci perpetu. Entre ells Apol•lo, Déu de la llum i també la música.

Glenda i altres artistes com Maria Magdalena Campos Pons, Sandra Ramos, Antonio Eligio i Lázaro Saavedra participarà en el Pavelló Cubà, identificat amb la perversió del clàssic: l'anarquia de les històries. Comissariada per Jorge Fernández i Giacomo Zaza.

Passem un vídeo d'instal•lació de Música de les esferes

Sandra Vásquez de la Horra a l’estand de SENDA a Pinta London

Pinta London és l'únic esdeveniment dedicat a l'Amèrica Llatina i proporciona una plataforma d'exhibició i promoció d'artistes.. Aquest any Sandra Vásquez de la Horra presenta la seva exposició en solitari de les seves obres exposades a Galeria Senda.

Sandra crea art amb la tècnica del dibuix i aquarel · la sobre paper amb bany de cera. Els somnis malenconiosos i fantasmes, que apareixen constantment en la seva obra, recorden el passat polític que va experimentar durant la seva adolescència.

El 2009 va guanyar el Premi de Dibuix Contemporani, atorgat per la Fundació Daniel i Florence Guerlain de París, i aquest mateix any va exhibir el seu treball al Bonnefantenmuseum Maastricht, Països Baixos

Pinta també inclou artistes d'Espanya i Portugal, que reflecteix aquests països seva innegable influència en la formació de la identitat de l'Amèrica Llatina.

Per a més informació feu clic aquí

 

 

 

Eve Sussman & The Rufus corporation al Musée d’Art Contemporain de Montréal

whiteonwhite

24. 05 < 09.02.2013

Primera exposició individual a Canadà d'Eve Sussman i l'equip de Rufus Corporation, s'estan mostrant vídeos, fotografies, instal·lacions i desenvolupat en els nombrosos viatges a través de Rússia i l'Àsia Central.

 La peça central de l'exposició és la instal·lació de la pel·lícula whiteonwhite: algorithmicnoir, que es basa en la pintura abstracta i reflexiona sobre la importància de Kasimir Malevich i el destí de l'astronauta rus Yuri Gagarin, vist a través de la lent de ciència-ficció i el film noir cinematography.

 

 Per a més informació: click

Glenda Leon a LOOP fair, Barcelona

Glenda León (La Havana, Cuba, 1976) és una artista visual que viu a l'Havana i a Madrid. La seva obra s'estén des de dibuix a l'art de vídeo, incloent-hi instal·lació, objectes i fotografia. La seva obra es basa en els intersticis entre el visible i l'invisible, entre so i silenci, entre l'efímer i l'etern. Després de la seva sol mostrar “Buf Bleu” al Centre d'Art Contemporain, Montelimar, França (2013) i la seva actual participació en la Mostra “Politic: I do not like it, but it likes me” al Centre d'art contemporani Laznia, Gdansk, Polònia i “The World Over” al Prefix Institut d'art contemporani a Toronto, Canadà. Actualment  Glenda León s'està preparant la seva propera participació en el 55 Biennal de Venècia, comissariada per Jorge Fernández, per presentar-lo al pavelló de Cuba.

La idea per al vídeo va sorgir d'una conversa amb dos financers i col·leccionistes d'art. “Inversió” té dos significats en castellà:

 

1) invertir diners en alguna cosa.

2) d'alguna cosa donar volta al revés.

 

Aquest gest absurd d'inhalació de diners té connotacions econòmiques evidents: una referència a l'actual crisi econòmica, va qüestionar les estructures establertes en la majoria de la societat i els diners com un objecte de desig. Mentre la majoria de les persones que treballen per a diners, vaig invertir el meu temps i esforç físic fins i tot de destruir-lo. Fer art, després de tot, mai ha estat inculat a una immediata utilitat social. Això és només un esbós dels diversos significats que pot tenir aquest vídeo; Us deixo un espai de silenci per ser completada per l'espectador.

 

Glenda León

Per a més informació: aquí

Retrospektive de Roger Ballen en el Fotomuseum WestLicht de Vienna

Retrospektive ofereix una visio completa de tots els periodes creatius de l artista Roger Ballen desde 1962 fins el 2012.
L artista enten la fotografia com a part dell mateix i per tant una extensio de la seva propia persona, com un viatge de descobriment de la seva propia psique. El seu principal interes i fascinacio es el grotesc i l abismal.

L exposicio la podreu visitar fins el 28 dabril en el Fotomuseum WestLicht de Vienna.

Per mes informacio si us plau, clica aqui

Beat Streuli al Museu dHistoria de Saint Denis comissariat pel Centre dArt Pompidou

El Centre dArt Pompidou de Paris ha comissionat un encarrec pel Museu d'Art i de Historia de Saint-Denis.
A la capella del segle XVIII de Saint Denis la artista Beat Streuli projecta les seves obres de gran escala. Shi podra veure tres pantalles on shi projectaran les seves fotografies per primera vegada amb una nova versio digitalitzada.
La inauguracio sera el dijous dia 21 de febrer a les 19:30h, i es podra veure fins el 15 d’abril.

Per mes informacio si us plau clica aqui

Projecció del vídeo d’Isabel Rocamora al Centre de Cultura Contemporània de Strozzina a Florencia

Isabel Rocamora participa a l’exposició “Un idea di belleza” del Centre de Cultura Contemporania Strozzina a Florencia. L’exposició reflexiona sobre la vigència de la idea de bellesa en la nostra societat, i a on el visitant podrà tenir una participació tant física com emocional.
L’exposició tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Strozzina el dijous 28 de Març a les 19hores, fins el 28 de juliol.

Per a més informació si us plau, click a aquí

Exposició Individual de Beat Streuli a EACC (Espai d’Art Contemporani de Castelló)

L’Espai d’art contemporani de Castelló presenta el projecte expositiu New Street, realitzat per l’artista suís Beat Streuli i coproduït amb la IKON Gallery de Birmingham.

New Street presenta l’obra recent que l’artista ha elaborat després d’haver estat a Castelló fotografiant la vida urbana, retratant gent anònima que passeja per la ciutat. El seu treball documenta la presència humana en espais públics. Streuli manté una distància davant del retratat sense entrar en el seu espai vital ni en la seua intimitat. La seua acció es limita a mirar a través de la càmera com qui ho fa directament amb els seus propis ulls, sense que el públic siga conscient de la presència de l’artista, que retrata les cares, els gestos, enmig de diversos detalls abstractes que hi ha presents en la mateixa ciutat, i ens ofereix així un reflex de les nostres vides i la nostra societat. Tampoc prepara ni modifica els espais en què treballa, encara que tria espais públics urbans; preferentment carrers o places molt transitades on el moviment de la gent genere múltiples possibilitats. La seua càmera arreplega la diversitat cultural d’una societat globalitzada on les persones retratades apareixen amb els seus diferents vestits: dones amb hijabs, adolescents amb samarretes i vaquers, parlant per telèfon, esperant en un semàfor, fent fotos…

La crítica ha descrit el seu treball com «una extraordinària amalgama de vida pública i privada; cultura de masses i assetjada individualitat; efervescent activitat i soledat, alineació o vulnerabilitat». L’obra de Streuli es converteix en reflex d’un món urbà cada vegada més estandarditzat i globalitzat, influït i modelat pel cinema, la televisió, la publicitat, la moda i els patrons d’estil de vida, en què els rols «espectador i retratat» són plenament intercanviables.

La pràctica de Streuli representa un antídot davant del didactisme. I encara que no podria estar menys ideològicament motivada, no per això és una plataforma artística desproveïda de significat. Ans bé al contrari, Streuli està molt pendent dels matisos del gest humà interpretats i rastrejats dins del marc dels nostres entorns construïts —conformats per nosaltres i que ens conformen— que transmet amb refrescant empatia.
El seu saber eludeix tota pretensiositat, sense sobrecàrrega de motius simbòlics però comprenent unes reflexions sobre l’existència real que posseeixen tota la complexitat que els és aplicable.

La sala de l’EACC apareix empaperada amb fotografies de gran format que es complementen amb la presentació en vídeo de seqüències sincronitzades d’imatges preses per l’artista als carrers de Castelló i de Birmingham. Els retrats d’individus envolten l’espectador i ens fan reflexionar sobre la nostra identitat com a éssers humans.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un llibre d’artista que arreplega la faena feta per Streuli en les dos ciutats, que l’artista ha pres com els seus subjectes. Els centenars d’imatges que conté aquesta publicació són només una fracció d’allò que realment va captar sobre el terreny. Darrere de l’estil relaxat i sense complicacions de Streuli s’amaga una classe de fotografia altament rigorosa. Hi ha en les pàgines d’aquest llibre una composició i edició, tall i seqüenciació molt en sintonia amb la meticulosa preparació i treball de càmera usats. Com que no hi ha manipulació digital de les imatges, el resultat global és tan objectiu com personal.