Miralda presenta el llibre d’artista El Internacional a Caixaforum

L’artista català realitzarà la presentació oficial del llibre “El Internacional (1984 – 1986): New York’s Archaeological Sandwich” al CaixaForum Barcelona el dimecres 14 de desembre.

 

Miralda va rebre el premi de la Fundació Art i Mecenatge de La Caixa en 2015 i 20.000 € de la dotació d’aquest premi han sigut destinats a l’edició i publicació d’aquest llibre, que ara veu llum. Aquest “llibre d’artista, comprés com una obra d’art en sí, mostra el llenguatge expressiu de Miralda i el concepte general de la seva obra. En ell, l’artista ens explica l’història del primer restaurant novaiorquès de tapes, dit El Internacional, concebut junt a la restauradora Montse Guillén com un projecte per mostrar la cultura popular del menjar a través de l’art.

 

Així com aquest llibre no és un llibre qualsevol, el restaurant tampoc ho va ser. Era considerat com un espai d’experimentació e innovació, que fusionava la gastronomia amb performances, instal·lacions, i actuacions artístiques. El Internacional es va convertir en un lloc emblemàtic de la vida cosmopolita de Nova York dels anys 80. No només va ser capaç d’instaurar el concepte de tapes a la ciutat, quelcom desconegut llavors, sinó que també va ser un punt de trobada per a fusionar el ritual de la cuina amb l’art.

 

El llibre revista l’història del restaurant i repassa els esdeveniments més rellevants que van tenir lloc, gràcies als records que evoquen els seus protagonistes. A més de compartir les receptes, els menús i els records més memorables, el llibre retrata la historia urbana d’una ciutat en evolució constant i del Internacional Tapas Bar & Restaurant, un experiment social i artístic que va deixa empremta al barri de TriBeCa a Nova York.

José Pedro Croft, representant de Portugal a la Biennal de Venècia, exposarà a Galeria Senda al març 2017

José Pedro Croft és considerat per la crítica com un dels renovadors de l’escultura portuguesa, i una de les figures més representatives del panorama artístic internacional. És la personificació d’una trajectòria artística coherent i constant que, a més de treballar amb la Galeria Senda des de fa més de 15 anys, tindrà una exposició individual a l’espai de Barcelona al març de 2017.

Convidat per Álvaro Siza, un els noms més importants de l’arquitectura; José Pedro Croft treballarà al costat d’ell en un gran projecte que començarà en la Biennal d’Arquitectura de Venècia i culminarà en la Biennal de les Arts al 2017. A pesar que Portugal no compta amb un pavelló oficial en cap de les Biennals, aquest projecte es convertirà en la representació del país per a tots dos esdeveniments.

L’exposició portuguesa és única perque s’instal·larà a la illa de Venècia, Giudecca, on es troba el projecte d’habitatge social de 1985 de Siza: Campo di Marti. Aquest projecte relacionat a l’arquitectura social, va estar conformat per quatre arquitectes (Aldo Rossi, Carlos Aymonino, Rafael Moneo, i el propi Siza) i mai va arribar a completar-se per falta de finançament.

Campo di Marti està compost per quatre edificis que conformen un pati interior on José Pedro Croft s’encarregarà de realitzar una font que conversi amb l’espai construït a partir d’aquests edificis en aquesta 15a Biennal d’Arquitectura que es durà a terme del 28 de maig al 27 de novembre d’aquest any.

Pel que fa a la 57a Biennal de les Arts de Venècia (de 13 de maig al 26 de novembre de 2017), Croft també representarà a Portugal amb una instal·lació comisariada per João Pinharanda, que dialogarà amb el projecte d’arquitectura de Siza. L’artista construirà una escultura monumental en el Campo di Marti i estarà composta per ferro, miralls i vidre; tres elements que caracteritzen la proposta artística de Croft.

Jordi Bernadó il·lustrarà el llibre d’ Amics del Liceu

En el seu 25 aniversari, Amics del Liceu prepara la seva edició del llibre “Temporada d’Ópera” amb il·lustracions realitzades per Jordi Bernadó. És la primera vegada que Amics del Liceu convida a un fotògraf a participar en aquest projecte tan especial.

Amics del Liceués un club que va néixer amb la voluntat de donar suport a l’activitat del Gran Teatre del Liceu i de ser una plataforma de divulgació de l’òpera i la música en general. L’edició anual del llibre Temporada d’Òpera ha recollit reconegudes signatures nacionals i internacionals i obres d’artistes de gran prestigi que n’han realitzat especialment les il·lustracions incloent a altres artistes de la galeria com Gino Rubert.

Les fotografies es podran veure a l’espai de Galeria Senda a partir de la inauguració oficial el 26 de setembre de 2016 a les 19.30h.

Adrián Balseca, participa en Ecuador: La maitat del món (i una miqueta més enllà)

Pablo José Ramírez , Curador i teòric polític, ha escrit per a l’espai Cites i Llocs de la pagina Col·lecció Cisneros, un articulo basat en la migració europea a Equador i la seva influència en l’arquitectura i altres coses en aquest país.

Ramírez comenta: “Pensant en la relació historia-estètica-política, intentaré amb aquest text esbossar, dibuixar, suposar mirades que des de diferents recorreguts conceptuals per la història precolombina i colonial s’apropen a l’Equador modern-contemporani. Això des de respostes que s’han anat forjant en el camp de les arts visuals i certes estètiques contemporànies”

En el text s’aporten imatges de cortesia dels arestes; Adrián Balseca Oswaldo Terrers, José Falconí, entre uns altres, que reflecteixen l’abordatge artístic- crític que els mateixos li donen a Equador i la seva modernitat inacabada.

“Aquest abordatge crític des de l’art contemporani en l’Equador no està inscrit -necessàriament- en lògiques d’un art “social compromès”, ni molt menys en un art que discursa sobre política, sinó en un sentit més ampli, són propostes que sabotegen diferents llocs de poder: col·leccions, arxius, emblemes nacionalistes, identitats normalitzades” ( Ramírez, 2016)

Articulo complet.

“Imaging Faith” de Isabel Rocamora al Summerhall, Edimburgo.

Imaging Faith d’Isabel Rocamora es centra en l’obra Faith, un video tríptic en el qual s’observa íntimament l’acte de culte de les tres religions monoteistes de Jerusalem. Situat a la Terra Santa – en els paisatges del desert Jueu de gran importància històrica, lluny dels territoris construïts i controvertits – un Jueu Ortodox (descendència Cohen), un Grec Ortodox Cristià(Pare, Església de la Nativitat) i un Sunni Musulmà (lector de l’Alcorà, Mesquita Al Aqsa) duen a terme les seves pregaries matutines. Alhora, les seves accions sincronitzades revelen una sorprenent similitud de l’estat intern i la intenció gestual. Qüestionant la segregació, al mateix temps que celebra la diferència, Faith contempla els problemes de la creença humana, convidant a reflexionar sobre un dels més tràgics i ressonants conflictes mundials que encara romanen en aquest nou segle.
A l’espai adjunt, una sèrie de stills ofereixen una finestra cap a la recerca de Rocamora a Jerusalem, que contextualitzen cultural i políticament el vídeo tríptic. Una cambra dedicada a la lectura proporciona un espai contemplatiu en el qual sis pensadors contemporanis (historiadors, teòlegs i filòsofs; incloent a Gil Anidjar, Mark Cauchi, Victoria Rocamora i Simon Critchley) han estat convidats a comisariar passatges de texts crucials en resposta als temes de l’exposició.

Imaging Faith presenta la premiere en el Regne Unit amb aquesta nova obra de l’artista basada en Edinburgo, així com la primera exposició del seu treball a Escòcia.

Peter Halley al Santa Barbara Museum of Art

En la darrera exposició de Peter Halley, Geometria de l’Absurd: Pintures recents, s’exposen vuit obres de gran format produïdes entre 2007 i 2015. Les peces seleccionades tenen una característica en comú, la seva composició està dividida en dos nivells—amb cel·les o presons, una precàriament suspesa sobre l’altre.

8 NOV, 2015–21 FEB, 2016

Més informació: Santa Barbara Museum of Art

Roger Ballen, ‘Fate’ al Museu de Montserrat

Venim de la nit

Per: Natalia Castillo Verdugo

 

Destí és una paraula que de vegades sona a fortuna i d’altres a fatalitat. A més, és una paraula que crida, que provoca, i és aquesta una de les característiques més especials de Fate, mostra que reuneix 35 fotografies de les sèries més representatives de l’artista i fotògraf Roger Ballen (Nova York, 1950), que destaca en la seva feina per retratar l’estranya i gairebé monstruosa realitat dels habitants de les zones rurals i dels suburbis a Sud-àfrica.

Aquesta exposició convida l’espectador a enfrontar-se a la dicotomia que planteja aquest terme; aquí Roger Ballen pren les cartes, les barreja i ens convida a jugar. A quin joc? Al que cadascú triï, atès que les seves fotografies són cridades a parlar de tot. Ballen ens ofereix les dades a partir de les quals cadascú n’elabora un significat.

És difícil determinar on comença i on acaba l’univers fotogràfic de Roger Ballen, però és una certesa que en el seu treball coexisteixen el dolor i l’esperança. La seva exploració, que més que creativa és humana, l’ha portat a elaborar diferents sèries –cadascuna més abstracta que l’anterior– on persones, objectes i animals construeixen relacions torbadores i màgiques; atorga protagonisme a l’absurd per parlar de la fatalitat que viu i mor als ulls dels habitants d’aquests suburbis dia rere dia.

Fer fotografies és una ciència i un art que Ballen coneix molt bé. Des dels 13 anys, quan la seva mare va ser contractada com a editora gràfica de l’Agència Magnum, ha estat en contacte amb la fotografia. Va ser una passió que va créixer amb els anys i que, finalment, quan els seus estudis de geòleg el van dur fins a Sud-àfrica als anys 80, es va convertir en un tot i en el punt de partida d’una carrera que avui compleix més de 40 anys i que deixa com a resultat una de les obres fotogràfiques més commovedores i de segell únic al món dels últims anys.

Roger Ballen és un miner a qui li interessa excavar a les parts més profundes de la ment humana i així generar “fortes declaracions psicològiques”, com afirmava en una de les últimes entrevistes. Per això el significat que amaga la seva obra és complex, però suficient perquè cadascú dels qui ens trobem amb ella entenguem que és un artista que no segueix els paràmetres generals de l’art sinó els seus particulars.

Ha creat el seu propi món, on viu, i amb les seves fotografies ha fabricat una porta per convidar-nos a veure aquest món tan demolidor i exquisidament estrany que no passa desapercebut i que s’instal·la en l’interior de qui el veu; ens obliga a obrir els ulls i ser conscients d’allò que hi ha més enllà dels murs. Amb la singularitat que el caracteritza, exposa una versió de la condició humana tan inquietant que tractar d’entendre el veritable significat de realitat o, més encara, de bellesa, esdevé una experiència reveladora.

Roger Ballen té l’habilitat de l’orador i l’escriptor per evocar emocions i sentiments mitjançant les seves instantànies, sempre quadrades i en blanc i negre. La seva obra ens ha permès entendre que venim de la nit i que sempre en tornarem amb una idea més clara del que és la fatalitat. És un home a qui no li agrada pensar les paraules, però que ha fonamentat una obra que se’ns presenta com una declaració que, a més, està delineada per una bellesa tan sublim que, paradoxalment, fa que el món sembli un lloc menys nociu per viure-hi. Així que, com passa amb el destí, cadascú decideix si l’accepta o s’hi resisteix.