La majoria de les línies negres de captivadora geometria serpentegen o s’arremolinen, algunes fins i tot en diverses fileres, a través dels fons d’imatges monocromàtiques, fent pensar en dibuixos o pintures abstractes. La perfecció gairebé artificial de les formacions minimalistes, fan l’efecte d’estar generades matemàticament. Aquestes estructures enigmàtiques mostren figures del vol d’ocells registrats amb l’antic mètode de la cronofotografia i la tecnologia informàtica moderna. L’artista nascut a Barcelona Xavi Bou les ha descontextualitzat, ja que es despleguen sobre un cel clar que transforma en el seu llenç mitjançant un tractament digital. Segons el fotògraf, la seva fascinació per les aus i el seu moviment té les seves arrels a la seva infància. En créixer al Prat de Llobregat, als afores de Barcelona, Xavi Bou sovint es quedava amb els seus avis i feia innombrables passejades per la natura amb el seu avi, amant de les aus. El seu gran interès per la naturalesa es va mantenir fins i tot després dels seus estudis de geografia i fotografia i durant la seva etapa treballant en el sector de la fotografia de moda. Poc després del seu debut el 2015, l’artista va rebre elogis de nombroses publicacions a diaris i revistes de diferents mitjans a tot el món.
Des d’un punt de vista historicoartístic, aquesta concentració en representacions no figuratives va començar a Alemanya a la dècada de 1950 amb la “fotografia subjectiva” d’ Otto Steinert, que retratava la realitat sense narrar-la, documentant-la com un reportatge i situant l’ornamentació com un fenomen extern. Un cas similar va ser el del fotògraf català Marcel Giró, que va emigrar al Brasil. Xavi Bou coneix la cronofotografia purament científica d’Eadweard Muybridge, que en certa manera es relaciona amb el seu plantejament ornitogràfic.
Per part seva, el barceloní Xavi Bou ha donat forma als moviments de nombroses espècies d’aus en els seus treballs ornitogràfics, a més d’explorar el mitjà de la fotografia per visualitzar i arxivar aquestes energies que flueixen i fluctuen. Això, en tota la sèrie i com a concepte, és força semblant a l’arxiu fotogràfic d’edificis industrials internacionals de la parella d’artistes Hilla i Bernd Becher, que podria considerar-se més postestructuralista-conservacionista que crític sistèmic. De la mateixa manera, Bou s’esforça perquè la bellesa de les formacions abstractes que posa al quadre sempre permeti una lectura oberta. En altres paraules: només algunes de les línies dibuixades pels ocells amb les seves figures de vol, així com l’embolic de línies de bandades senceres d’ocells, revelen els seus creadors. Així passa amb les caderneres que apareixen al quadre entre els remolins de línies ocres, convertint-se en l’obra fotogràfica menys apreciada de l’artista precisament per la seva clara llegibilitat. Xavi Bou es veu a si mateix com un “comissari” que rastreja la coreografia dels ocells i la fa visible. Molt rarament romanen visibles els paisatges o les formacions de núvols al cel, i quan ho fan, sol ser a la part inferior de les imatges monocromàtiques, on difícilment poden contribuir a desxifrar el tema de la imatge real sense coneixements previs rellevants.
La sorprenent geometria, precisió i complexitat de les figures del vol dels ocells han ocupat l’artista de 43 anys durant uns deu anys, i molts dels socis de cooperació per al seu treball artístic són reclutats del món de les aus, o més aviat rastrejats. Pardals, orenetes, falciots, gavines, estornells, però també flamencs o àguiles així com altres aus rapinyaires… No només les troba a la natura –molt sovint a prop seu o fins i tot a llocs com Gibraltar o Islàndia– sinó sorprenentment també a Gràcia, barri al cor de Barcelona.
Als seus vídeos, Xavi Bou registra el desenvolupament col·lectiu de línies de vol d’ocells i de migracions senceres d’ocells i després afegeix a les seqüències so original o música composta per un amic de l’artista. En el futur, Bou planeja expandir la seva pràctica d’arxiu amb una nova sèrie de fotografies, mitjançant abstraccions escultòriques, utilitzant imatges d’insectes en moviment i després manipulant-les digitalment perquè apareguin tant en tres dimensions com en el color natural dels animals.