Venim de la nit
Per: Natalia Castillo Verdugo
Destí és una paraula que de vegades sona a fortuna i d’altres a fatalitat. A més, és una paraula que crida, que provoca, i és aquesta una de les característiques més especials de Fate, mostra que reuneix 35 fotografies de les sèries més representatives de l’artista i fotògraf Roger Ballen (Nova York, 1950), que destaca en la seva feina per retratar l’estranya i gairebé monstruosa realitat dels habitants de les zones rurals i dels suburbis a Sud-àfrica.
Aquesta exposició convida l’espectador a enfrontar-se a la dicotomia que planteja aquest terme; aquí Roger Ballen pren les cartes, les barreja i ens convida a jugar. A quin joc? Al que cadascú triï, atès que les seves fotografies són cridades a parlar de tot. Ballen ens ofereix les dades a partir de les quals cadascú n’elabora un significat.
És difícil determinar on comença i on acaba l’univers fotogràfic de Roger Ballen, però és una certesa que en el seu treball coexisteixen el dolor i l’esperança. La seva exploració, que més que creativa és humana, l’ha portat a elaborar diferents sèries –cadascuna més abstracta que l’anterior– on persones, objectes i animals construeixen relacions torbadores i màgiques; atorga protagonisme a l’absurd per parlar de la fatalitat que viu i mor als ulls dels habitants d’aquests suburbis dia rere dia.
Fer fotografies és una ciència i un art que Ballen coneix molt bé. Des dels 13 anys, quan la seva mare va ser contractada com a editora gràfica de l’Agència Magnum, ha estat en contacte amb la fotografia. Va ser una passió que va créixer amb els anys i que, finalment, quan els seus estudis de geòleg el van dur fins a Sud-àfrica als anys 80, es va convertir en un tot i en el punt de partida d’una carrera que avui compleix més de 40 anys i que deixa com a resultat una de les obres fotogràfiques més commovedores i de segell únic al món dels últims anys.
Roger Ballen és un miner a qui li interessa excavar a les parts més profundes de la ment humana i així generar “fortes declaracions psicològiques”, com afirmava en una de les últimes entrevistes. Per això el significat que amaga la seva obra és complex, però suficient perquè cadascú dels qui ens trobem amb ella entenguem que és un artista que no segueix els paràmetres generals de l’art sinó els seus particulars.
Ha creat el seu propi món, on viu, i amb les seves fotografies ha fabricat una porta per convidar-nos a veure aquest món tan demolidor i exquisidament estrany que no passa desapercebut i que s’instal·la en l’interior de qui el veu; ens obliga a obrir els ulls i ser conscients d’allò que hi ha més enllà dels murs. Amb la singularitat que el caracteritza, exposa una versió de la condició humana tan inquietant que tractar d’entendre el veritable significat de realitat o, més encara, de bellesa, esdevé una experiència reveladora.
Roger Ballen té l’habilitat de l’orador i l’escriptor per evocar emocions i sentiments mitjançant les seves instantànies, sempre quadrades i en blanc i negre. La seva obra ens ha permès entendre que venim de la nit i que sempre en tornarem amb una idea més clara del que és la fatalitat. És un home a qui no li agrada pensar les paraules, però que ha fonamentat una obra que se’ns presenta com una declaració que, a més, està delineada per una bellesa tan sublim que, paradoxalment, fa que el món sembli un lloc menys nociu per viure-hi. Així que, com passa amb el destí, cadascú decideix si l’accepta o s’hi resisteix.
